500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

dissabte, 25 de juliol del 2009

S'AGAFA ABANS UN MENTIDER .....

Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat

Els meus avis sempre em deien que s'agafava abans a un mentider que a un coix, avui, i gràcies a les noves tecnologies, tenim el plaer de deixar en evidència al nostre estimat president Montilla ... 




Certament sobren els comentaris

divendres, 17 de juliol del 2009

DE FONTS SOLVENTS I BEN INFORMADES ....

"Donde hay patron no manda marinero", que dieuen en castellà, us adjunto les declaracions radiofòniques i l'escrit, sobre el tema del finançament de'n Xavie Sala i Martin, el millor economista (amb en Mas Cullell) que tenim a Catalunya i un dels millors del món. Sobren els meus comentaris ....






"Acabo de llegir el document del finançament i la meva primera impressió és: sembla una broma de mal gust!Com que he d’anar a dormir d’hora (dema tinc Basté de bon mati i m’he de llegir TOTS els diaris abans d’anar-hi), us deixo amb alguns pensaments.(1) Tothom està molt content (o al menys la propaganda oficial del PSC-PSOE) perquè Catalunya rebrà 3800 milions quan la societat civil catalana demanava 3500. Mentida! L’estat diu que intentarà apujar a 3800 A L’ANY 2012. En el document no es menciona ni el que s’havia d’haver enviat al 2008 (recordeu que l’estatut va entrar en vigor el 9 d’Agost del 2008), ni el 2009, ni el 2010, ni el 2011. Puigcercós ha sortit a dir que estava molt feliç perquè havia guanyat el pols amb l’Estat Espanyol. Amic Joan: no has guanyat res fins que no et diguin que el que ens compensaran al 2012 és més gran del que et fotran pel camí.
(2) Diu la propaganda oficial que Catalunya rebrà per sobre de la mitjana. Mentida! Zapatero ha explicat a tothom que tothom estarà per sobre de la mitjana cosa que, sense fer trampes, és matemàticament impossible. Com ho aconsegueix? Doncs, com sempre, fent trampes! Si us hi fixeu veureu que totes les comunitats participen d’una sèrie de fons comuns que repartiran els diners en relació a una sèrie de criteris. Entre ells hi ha el fons de competitivitat (que la pròpia ministra ja ha dit que serà el més petit) que donarà més recursos a les comunitats que més aporten i el de convergència (antigament de solidaritat) que dóna més diners a les mes pobres per ajudar-les a “convergir”. A més, algunes comunitats (com Catalunya) tenen transferides algunes competències (com els mossos) que requereixen la transferència de diners que altres no calen. Si s’inclouen els diners per a finançar aquestes competències transferides, Catalunya rep més de la mitjana... però només perquè a les altres comunitats no se’ls computa la despesa en policia que s’hauria de computar ja que no tenen la policia transferida. Si es fes el càlcul es veuria que Catalunya rebrà menys de la mitjana (més o menys el 95% de la mitjana). És a dir, el principal èxit del govern, l’èxit que ha repetit el President Montilla és flagrantment enganyosa.
(3) Els propagandistes de la Generalitat s’han afanyat a dir que el text compleix fil per randa amb el que diu l’estatut. Mentida! El text no garanteix en cap moment l’ordinalitat que requereix l’Estatut (recordeu que l’estatut diu, literalment: “L’Estat haurà de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita”. Per més que el President Montilla ens vulgui vendre la moto de que l’acord és bo perquè posa a Catalunya per sobre la mitjana (cosa que, com he dit al punt 2, no aconsegueix el sistema proposat), l’Estatut no requereix posar Catalunya per sobre la mitjana sinó a la mateixa posició que té abans de l’esforç fiscal. És a dir, que si la ciutadania catalana produeix una quantitat de riquesa que la col•loca en tercera posició en el rànking de comunitats autònomes, un cop paga impostos i rep transferències al sector públic espanyol, Catalunya ha de seguir mantenint la tercera posició en renda per capita disponible. No hi ha res en l’actual acord que garanteixi aquesta ordinalitat. Recordem que aquest era un punt que tant el conseller Castells com els amics d’ERC havien insistit infinitament durant mesos. Costa, doncs, d’entendre que ara donin suport a un model que no garanteix aquesta ordinalitat.
(4) Un altre punt on l’acord viola els principis de l’estatut és en el dels factors en que es farà èmfasi a l’hora de repartir els diners. És a dir, finalment el govern s’ha adonat que havia de repartir els (nostres) diners entre les diferents comunitats d’acord amb criteris més o menys justos. Per exemple, una comunitat amb més gent i amb l agent de més edat havia de tenir més diners per sanitat perquè qui utilitza la sanitat són les persones i, entre elles, les persones grans en fan un ús més intens (com algú va dir no fa gaire: amb el sistema anterior, si hagués caigut una bomba nuclear a una comunitat que hagué eliminat tota la població, aquella comunitat hagués seguit rebent els mateixos diners encara que no hi hagués ningú, per beneficiar-se’n). És més, era important que l’estat deixés d’utilitzar el cens de 1999 per a decidir com repartia la despesa perquè del 1999 ençà hi ha hagut un gran moviment migratori que ha alterat tant la població com les necessitats (els immigrants fan servir la sanitat pública més intensament que els locals). Doncs bé, el govern ha accedit a fer un “fons de garantia de serveis públics” que garanteix que tots els ciutadans de l’estat tenen accés a serveis públics (com la sanitat) i per a saber quanta gent hi ha a cada comunitat, ha accedit a utilitzar el cens del 2009 en lloc del de 1999 (gràcies, senyora ministra!). Els criteris de repartiment utilitzats són la població i la dispersió (cosa que reclamava Castella Lleó i Galícia), població en estat escolar (cosa que reclamava Andalusia), insularitat (cosa que, lògicament, reclamaven les illes), l’envelliment (cosa que reclamaven Castilla-Leon i Castilla-La Mancha), i la superfície (cosa que reclamava Andalusia). Fins aquí tot bé. El problema és que els criteris que ESTABLEIX l’ESTATUT DE CATALUNYA (quantitat d’immigrants, població en risc d’exclusió i costos diferencials deguts a preus més alts a Catalunya) han estat flagrantment ignorats. No s’entén com hi ha gent que diu que el model de finançament satisfà l’estatut fil per randa.
(5) Parlant del fons de garantia de serveis públics que mencionava a l’apartat anterior. La Generalitat ha dit durant mesos que el seu OBJECTIU MINIM IRRENUNCIABLE era que les comunitats dediquessin un màxim dels 65% seus recursos a aquest fóns comú i que la resta pogués ser utilitzat a discreció del govern de la Generalitat. L’acord diu que aquesta quantitat serà del 80%!!! Sembla que s’han saltat l’objectiu mínim irrenunciable en uns 15 punts i que, al cap i a la fi, no era tan irrenunciable.Resum, a l’espera d’una segona lectura, la meva primera impressió després de llegir aquest document, és que els polítics del govern ens estan prenent el pel i ens volen fer combregar amb rodes de molí, tot fent veure que estem davant d’un gran acord quan en realitat, estem davant d’un acord que no te res concretat fins el 2012 (i ves a saber on seran els polítics que ara volen conservar la cadira al 2012) i que vulnera aspectes clau d’un estatut que clarament era un estatut de rebaixes aconseguit a base de pagar un preu extravagant. Vist això les preguntes que tots plegats ens hem de fer són: (1) per aquesta misèria valia la pena lluitar i patir tant? I (2): Veient lo garrepes que són els dirigents espanyols amb els nostres diners (i figura que aquests són els que havien de ser-nos més favorables) i veient lo covards que són els dirigents que figura que havien de plantar cara però que s’estimen més la cadira que al país, realment val la pena seguir per aquest camí de negociar, desgastar-se i, al final, aconseguir les engrunes... a més de l’odi i els insults constants de tots els espanyols? "

Xavier Sala i Martin

dimarts, 14 de juliol del 2009

EL QUE NO S’EXPLICA SOBRE EL FINANÇAMENT



Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/


El “nou” finançament és fonamenta en dos fons, el de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el de Suficiència. Al fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals (al de “solidaritat” per entendre’ns) s’hi destina el 80% dels recursos: 75% aportat per les CCAA i 5% per l’Estat.Els recursos per serveis públics fonamentals es reparteixen en base a la població corregida per les següents variables, dispersió, envelliment, insularitat, superfície, població en edat escolar, densitat. Cap d’elles són les variables que preveia l’Estatut (que semblen haver desaparegut del mapa), les que Catalunya proposava són: immigració, cost de la vida i població en risc d’exclusió.

La ministra ha tingut el valor d’afirmar que el cost sanitari d’un immigrant era inferior al d’un nadiu perquè és més jove (òbviament és veu que la ministra no ha fet mai cua en un ambulatori de la Seguretat Social).

Per justificar que Catalunya passarà a estar lleugerament per sobre de la mitjana es pren com a referència la situació actual calculada per l’Estat sense homogeneïtzació competencial (o sigui, no es pondera que Catalunya té moltes més competències), que dóna que Catalunya està ara només 1 punt per sota, Els càlculs que sempre ha fet servir la Generalitat donen un índex de 94 (6 punts per sota). Per tant es comparen índexs diferents per fer-nos creure que ara estarem per sobre la mitjana estatal, això és simplement deshonest.

El principi d’ordinalitat no es complirà: aquest principi exigeix que desprès d’haver participat en la “solidaritat” Catalunya no passi del tercer lloc en el ranking de les comunitats autònomes a l’onze (repetim, a l’onze), si no que es quedi en el tercer, segurament aquest era el principi més important que contenia l’Estatut i queda totalment obviat en l’acord, el conseller Castells ja ha declarat que “no l’hi importa l’ordinalitat”, no és un tema de que a ell l’hi importi, està en l’Estatut que és una llei, i més important que això, és l’únic concepte que garantia un volum d’ingressos molt més alt per ell mateix.

Només s’han fet públics els recursos addicionals de l’Estat del 2012 que seran al voltant d’11.000 milions, però han afirmat que és una previsió que dependrà de “l’evolució dels ingressos tributaris”. També han dit que la majoria de recursos addicionals es posaran el quart any, no ha dit les xifres del primer, segon i tercer any..Madrid no ha detallat la quantitat de diners addicionals que rebrà cap comunitat autònoma, i ha avisat que no abonaria cap estimació.

Però d'estimacions n'hi ha hagut. És significatiu que, si sumem les estimacions fetes fins ara, la quantitat de diners del 2012 ja puja a 12.000 milions: el País Valencià parla de 1.900 milions; Catalunya 3500, Madrid de 1.700, les Illes, de 300; Extremadura, de 200; Castella-la Manxa, de 500; Canàries, de 400; Andalusia, de 3.100; Cantàbria, de 100 i la Rioja, de 70. Doncs, ja superem en 1.000 milions als 11.000 anunciats per Salgado, que s'haurien de repartir entre cinc comunitats autònomes més.

Difícilment, doncs, quadraran les estimacions de la Generalitat, oblidem-nos dels 3500 milions, són una cortina de fum, la ministra, que és qui podria donar xifres, es nega a fer-ho, de fet ha avisat que les liquidacions del 2008 i del 2009 seran negatives per les CCAA, perquè la recaptació ha estat inferior als avançaments que es van donar, per tant Catalunya haurà de tornar diners a l’Estat el 2011 i el 2012 els anys on es preveu que el model nou doni més ingressos.

La frase "esforç fiscal", la més important de l'Estatut desprès de "nació", no apareix en tot el document.

A partir d'aquí qui es vulgui continuar enganyant, com en l'acudit de la capçalera, és cosa seva.


L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena