El Bloc de Feliu Guillaumes

NO SIGUIS EN JOAN PEREZ !!!!

2010-11-13T00:06:00.002+01:00

En aquestes eleccions ens juguem molt. Vols un Govern seriós o un que faci pena, llastima i sentiment?, ¿vols deixar un país millor que el que vas trobar als teus fills, tal com varen fer els nostres pares i avis?, vols simplement que encara hi hagi un País?. Jo SÍ, sí et plau no siguis en Joan Pérez!!!, tot pot dependre de tu!!.

Més informació http://www.feliuguillaumes.cat

LA VERITAT ENS FARÀ LLIURES!!

2010-10-05T16:48:00.003+02:00

Malgrat la famosa mosca, que apareix quan et graven (minut 1'45), i la no menys famosa gota de suor ídem de ídem (minut 5'23). En Mas diu veritats com punys!, algú hi pot detectar quelcom que no sigui cert?. Quin bon president podem tenir, si tots hi posem de la nostra part!

Més informació: http://www.feliuguillaumes.cat

AMATENTS PEL CANVI

2010-09-26T17:48:00.008+02:00

fotos Rodolfo Masao

Reunió de quadres de CiU (en aquest cas del Vallès Oriental), Alcaldes, caps de llista, presidents locals. Gent seriosa, treballadora, preocupada pel País.

Ha inaugurat la Jornada en Felip Puig (secretari general adjunt de CDC), exposant-nos els eixos bàsics de campanya, a continuació ho ha fet el Jordi Turull (diputat i President de Federació) sobre la campanya en sí, el calendari i el que s'esperava de cadascun de nosaltres (Deu n'hi d'ho!). En Jordi Cuminal (diputat i responsable de comunicació) sobre la campanya virtual i Cativistes, en Carles Segura (responsable nacional d'interventors) ens ha parlat del paper radicalment democràtic d'aquesta figura i la seva funció transcendental per aquestes eleccions ... i finalment la Joana Ortega (número dos de la llista i co-directora de campanya) sobre el programa electoral.

Debat molt viu, preguntes intel·ligents. Crec que si els electors poguessin veure per un forat alguna d'aquestes sessions els hi passaria de cop el desencís polític.

Que orgullosos que n'estem!!

Més informació: http://www.feliuguillaumes.cat

ELLS 200 ANYS LLIURES

2010-09-25T20:07:00.006+02:00

Acabo de tornar de la celebració del 200 aniversari de la independència de mig iberoamericà: Xile, Bolívia, Equador, Perú ..... segur que me n'he deixat molts (demano perdó), un acte realment emocionant; ens han fet l'honor de celebrar-lo al Vallès Oriental i en concret a Mollet del Vallès l'entitat "Brisa de los Andes".

L'organització m'ha permès parlar com a president comarcal de Convergència, no ho tenia previst així que he dit el que m'ha sortit de l'ànima: que avui jo sentia sana enveja per ells que feia 200 anys que eren lliures, que veia des d'allà la bandera de Xile amb el seu estel, l'estel que a la nostra estelada té al mateix significat: LLIBERTAT!.

Allà també he conegut a la gent de la comunitat equatoriana, encapçalada pel seu president José Vera ... però també amb la seva intel·ligent i vivaç vice cancellera Michele Morales, la Flor Andino (quin nom més evocador!) de la seva associació d'emprenedors i el responsable d'acció política de Movecof, Juan Torres; a la foto de dalt estan pel matei ordre que us els he dit (bé, el segon, el grassó de negre sóc jo, és clar).

Nota Bona (no mereixen més)- La representant socialista ha aprofitat la seva intervenció per demanar directament el vot pel seu partit i (no us ho perdeu!!) per apel·lar a la "Unidad de España" .... lamentable, s'ha de dir que el senyor Vera amb gran elegància l'ha posat en el seu lloc. Apurats aquesta gent.

BONA DIADA A TOTES I TOTS ELS PATRIOTES !!

2010-09-11T17:32:00.001+02:00

A LA FI !!!

2010-07-28T13:38:00.004+02:00

El Parlament de Catalunya prohibeix les curses de braus

La ILP ha tingut 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. El president Montilla ha votat a favor del manteniment, esperem que sigui la primera d'una sèrie llarga de derrotes.

Molt bé Pep!

Felicitacions a tots els diputats i diputades abolicionistes, felicitacions a totes les catalanes i catalans!, Com deia Kant "el progrés de la humanitat és el progrés de les seves normes jurídiques", ara som doncs, un país més civilitzat.

"CORRIDAS DE TOROS" MAI MÉS!!

THOMAS JEFFERSON AL PASSEIG DE GRÀCIA

2010-07-13T18:23:00.049+02:00

Com potser sabeu a mi no m'agrada mai fer entrades en calent, sempre espero uns dies, però aquests dies he vist que tot el que s'havia de dir sobre la mani de dissabte ja ho havia dit algu fa 234 anys: Thomas Jeffersson, en un text retocat per Benjamin Franklin i John Adams (tres de les ments més privilegiades de la història humana). És la declaració d'Independència dels Estats Units, i si feu el petit esforç de tolerar el llenguatge barroc del XVIII hi trobareu tot el que ens cal saber, òbviament els destacats són actuals:

" Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari que un poble dissolgui els lligams polítics que l'han lligat a un altre i prendre el lloc separat i igual entre les potències de la terra que les lleis de la naturalesa i del Déu de la Natura els hi donen, el just respecte al judici de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació.

Sostenim que aquestes veritats són evidents per si mateixes, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador amb certs drets inalienables, que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. - Que per assegurar aquests drets, s'institueixen Governs entre els homes, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats, - Que sempre que una forma de govern esdevé destructiva per a aquests fins, el poble té dret a alterar-lo o abolir-lo i a instituir un nou govern que es fonamenti en aquests principis i organitzi els seus poders en tal forma i ofereixi les majors probabilitats d'assolir la seguretat i felicitat del poble.

La prudència, és clar, aconsellarà als governs establerts des de fa temps que no es canviï per motius lleus i transitoris; I en efecte, l'experiència demostra que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia abolint les formes a què estan acostumats.

Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, evidencia un designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, enderrocar aquest govern i establir nous resguards per a la seva futura seguretat . - Tal ha estat el pacient patiment d'aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. La història de l'actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots directament cap a l'establiment d'una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets a un món imparcial.

S'ha negat a aprovar les lleis absolutament favorables i necessàries per al bé públic.

Ha prohibit als seus governadors sancionar lleis d'importància immediata i urgent, a menys que la seva execució es suspengui fins la seva sanció, i un cop suspeses, s'ha negat per complet a prestar atenció.

S'ha negat a aprovar altres lleis per a l'allotjament dels grans districtes de la gent, a menys que aquests pobles renunciïn al dret de ser representats en la Legislatura, un dret inestimable per a ells i formidable de recuperar només per als tirans.

Ha convocat els cossos legislatius en llocs de desús, incòmodes i distants de la seu dels seus registres públics, amb l'única finalitat de molestar el compliment de les seves mesures.

Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per oposar-se amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.

S'ha negat durant molt de temps, després d'aquestes dissolucions, a fer noves eleccions al poder legislatiu, com l'anihilament real d'aquest és impossible, la sobirania ha retornat al poble, sense limitació per al seu exercici, però l'Estat queda mentrestant, exposat a tots els perills d'una invasió exterior i a convulsions internes.

Ha tractat d'impedir que es poblin aquests Estats, per això ha obstaculitzat les lleis de Naturalització d'Estrangers; refusant aprovar altres per fomentar la seva immigració, i elevar les condicions per a les noves adquisicions de terres.

Ha entorpit l'administració de la justícia al negar-se a aprovar les lleis per a l'establiment dels poders judicials.

Ha fet que els jutges depenguin de la seva voluntat, deixant-nos només per la tinença de les seves oficines, i l'import i el pagament dels seus salaris.

Ha fundat una gran diversitat d'oficines noves, enviant a un eixam de funcionaris per assetjar al nostre poble i minvar la seva subsistència.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, exèrcits permanents, sense el consentiment de les nostres legislatures.

Ha influït perquè l'autoritat militar sigui independent i superior al poder civil.

S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció estranya a la nostra constitució i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu dictamen d'acord amb els seus actes de pretesa legislació:

Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:

Per protegir-los, per mitjà d'un judici fictici del càstig pels assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests estats:

Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:

Per imposar impostos sense el nostre consentiment:

Per privar-nos, en molts casos, del benefici d'un judici per jurat:

Per transportar-nos més enllà dels mars per a ser jutjats per suposats greuges:

Per abolir el lliure sistema de lleis d'anglès en una província veïna, establint-hi un govern arbitrari i estenent els seus límits, per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies

Per suprimir les nostres Cartes constitutives, abolir les nostres lleis més valuoses i alterar en la seva essència les formes dels nostres governs.

Per suspendre les nostres pròpies legislatures i declarar-se investit amb el poder de legislar per nosaltres en tots els casos que sigui.

Ha abdicat del seu Govern aquí, al declarar-nos fora de la seva protecció i.

en emprendre una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, assolat les nostres costes, incendiat les nostres ciutats i destruït la vida del nostre poble.

Al present, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de crueltat i perfídia que amb prou feines troben paral.lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del cap d'una nació civilitzada.

Ha obligat als nostres conciutadans fets presoners en alta mar a portar armes contra la seva pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir sota les seves mans.

Ha provocat insurreccions intestines entre nosaltres.

i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats indis salvatges, la coneguda regla de la guerra dels quals és, la destrucció de la gent de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d'aquestes opressions, hem demanat una reparació en els termes més humils: a les nostres repetides peticions s'ha contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter així marcat per tots els seus actes que poden definir un tirà, no és apte per ser el governant d'un poble lliure.

Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem avisat de tant en tant dels intents de la seva legislatura per estendre una autoritat injustificable sobre nosaltres. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i radicació aquí. Hem apel·lat a la seva natural justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentiu, a repudiar aquestes usurpacions, que interromprien inevitablement les nostres relacions i correspondència. Ells també han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.

Hem, doncs, convenir en la necessitat que proclama la nostra separació i considerar-los, com considerem les altres col.lectivitats humanes: enemics en la Guerra, Amics en la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, en Congrés general, apel.lant al jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en el Nom, i per l'autoritat del bon poble d'aquestes colònies , solemnement fem públic i declarem:

Que aquestes Colònies Unides són, i de dret han de ser estats lliures i independents, que són alliberades de tota lleialtat a la Corona britànica, i que tota vinculació política entre elles i l'Estat de la Gran Bretanya, és i ha de ser totalment dissolta, i que com els Estats lliures i independents, tenen ple poder per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir comerç i fer tots els altres actes que els estats independents poden per dret efectuar.

I en suport d'aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la protecció de la Divina Providència, entestem la nostra vida, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor."

Algú hi veu res a afegir?

POST UNITARI PER LA MANIFESTACIÓ DE DEMÀ

2010-07-09T17:48:00.005+02:00

La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.
En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!!!!

CATALUNYA DE RABIA I DE DOL

2010-06-29T13:51:00.001+02:00

LA CUINA INTERNA D'UN PARTIT AL DESCOBERT

2010-06-09T18:19:00.008+02:00

Amb un retard certament escandalós (perdoneu, la meva afició a la política internacional m'ha xuclat el poc temps que tinc pel bloc) avui penjo el post sobre l'eleccio de la terna de precandidats del Vallès Oriental al Parlament de Catalunya. Encara que sigui tard crec que val la pena per dos motius: un, mostrar que contra el que pensa la gent els processos interns d'elecció dels Partits (almenys el nostre) no tenen res de misteriós, funcionen igual que una AMPA o una Associació de veïns; segona, en aquest cas concret comptem amb les magnífiques imatges preses per en Masao Castanys de Montmeló i la cobertura feta per Vallès Visió, que crec que val la pena que quedin per la posteritat. El meu agraïment a tots dos, els meus comentaris són el de menys.

El dijous 20 de maig, a les nous del vespre s’ha celebrat al Centre Cívic de Vilanova del Vallès l’assemblea extraordinària de militants, amb un únic punt a l’ordre del dia, que era escollir la terna de candidats a la comarca per a les llistes de les properes Eleccions al Parlament de Catalunya, més de tres-cents militants i militantes i varen concórrer.

L’acte, molt ben organitzat per l’Agrupació Local de CDC a Vilanova, va ser presidit per Andreu Carreres (presedent electe del’Assemblea) , en Feliu Guillaumes (President Comarcal de CDC) il’Andreu Aloy (President Local de CDC a Vilanova), i va comptar amb la participació d’en Pere Macies i en Felip Puig que va fer la clausura
de l’acte.

La terna escollida va estar formada per en Jordi Turull (actual diputat al Parlament de Catalunya en representació del Vallès Oriental) que va obtenir una ampli suport (el 93 %) que avala la seva feina com a diputat en representació de la comarca, les dues darreres legislatures, la Meritxell Budó (ex-alcaldessa de

la Garriga i actual cap del Grup Municipal de CiU a aquesta població) i per en Joan Vila (Cap del Grup Municipal de CiU a Bigues i Riells).

També van optar a l’elecció en Jordi Mas (Regidor de CiU a Vallgorguina) i la Elisenda Montserrat (Regidora de CiU a Lliçà d’Amunt).

ISRAEL HA DE RESPONDRE

2010-06-03T16:50:00.012+02:00

Avui, per primera vegada en aquest bloc, fora dels comentaris, parlem d'Israel, i ho fem per condemnar el que ha passat fa tres dies: Israel ha assaltat una flota civil i hi han hagut nou morts.

Com sabeu aquest no és un bloc de primeres notícies, però si que ho vol ser d'informació molt contrastada, per tant qui esperi un simple post de condemna genèrica a Israel, que deixi de llegir aquí ... em temo que el farem pensar.

En primer lloc la dada que ha utilitzat tothom per condemnar Israel: "l'Atac es va produir en aigües internacionals" és molt discutible, com ho demostra un article de LV d'avui , o directament irrellevant, com diu el Conveni de Sant Remo (anomenat "La convenció de Ginebra del Mar").

Allà en cap cas es parla d’aigües jurisdiccionals per poder intervenir (de fet les flotes internacionals aborden constantment a Somàlia quan sospiten que es tracte d’un vaixell pirata). Us ho poso en castellà que és com ho he trobat, també teniu el link per si voleu consultar l’original:

Establece el Manual de San Remo sobre el Derecho Internacional aplicable a los Conflictos Armados en el Mar, aprobado en junio de 1994:

“98. Podrán ser capturadas las naves mercantes de las que se tengan motivos razonables para creer que violan el bloqueo. Las naves mercantes que, tras previa intimación, ofrezcan manifiestamente resistencia a su captura podrán ser atacadas Manual de San Remo sobre el Derecho Internacional aplicable a los Conflictos Armados en el Mar, “.

Aquest no és un tema menor, tothom aquí ha cridat "és intolerable perquè s'ha fet en aigües internacionals", sonava raonable, i tothom ha seguit sense ni tant sols donar una ullada de cinc minuts al Google, això inclou els destacats juristes del Parlament de Catalunya, ens ho hem de fer mirar ....

També es obvi, imatges en ma, que els soldats varen ser agredits amb extraordinària violència quan varen abordar el vaixell turc, us en deixem un parell de proves:

Imatges on es veu que tota la coberta del Marmara estava preparada per “rebre” els israelians, també s’aprecia com cada vegada que baixa un soldat quatre persones l’envolten i el peguen estant tombat a terra, també com intenten fer caure l’helicòpter lligant el cable a l’antena del vaixell o com intenten llençar un soldat al mar:

Crec que es la mateixa escena vista des de dins del vaixell, s’aprecien les pallisses i al final, com un soldat israelià aguanta les bastonades tot i portar una metralleta a la ma.

A aquestes alçades algú es deu estar preguntant si això és un al·legat pro-israelia, doncs no, no ho és.

Aigües internacionals o no crec que ha estat una cafrada. L'operació estava feta amb els peus, els Israelians es fan un fart d'avisar que darrera d'alguns (no tots) grups pacifistes hi ha islamistes radicals ... i aborden un vaixell d'aquests baixant d'un en un d'una corda lligada a un helicòpter.

Que no sabien on anaven? no hi va haver informació sobre la composició de la tripulació del Marmara?. Sí havien d'abordar, un abordatge naval amb material antiavalots hagués estat el doble d'eficaç i no hagués causat cap víctima per cap dels dos costats, molt malament, ha estat un error, però un error que ha causat morts aquest tema ha de ser investigat, i si ha estat així el ministre de defensa Barak ha de presentar la seva dimissió, sens prejudici d'altres responsabilitats.

No ens val aquesta vegada l'acusació d'antisemitisme, ja sabem que aquest dies també han mort setanta persones a Thailandia i ningú ha dit res, també sabem que qui més ha cridat a l'ONU és el representant de Sudan, el govern responsable dels centenars de milers de morts de Darfur. Però Israel, assetjat o no, és una democràcia i per les democràcies l'exigència és multiplica, Gran Bretanya amb els falsos membres de l'IRA morts a Gibraltar o França amb la bomba el "Rainbow Warrior" no varen ser tractats amb més indulgència.

Tot això no ajuda a la solució dels dos Estats, lliures en Pau i Seguretat, que la bona gent dels dos costats defensem.

Nota Bona d'urgència- una amiga m'ha fet arribar aquest comentari fet per un diplomàtic i ex assessor de la ONU que va en la nau irlandesa que encara es dirigeix a Gaza, ho copio del castellà original:

"Claro que tenemos miedo", "pero también creemos que las autoridades israelíes tomarán el barco sin usar la violencia. Nos respetarán y nosotros les respetaremos. No asustaremos a los soldados israelíes que son jóvenes adolescentes. Somos pacíficos y estamos más determinados que nunca en seguir nuestro viaje"."Estábamos asustados, sorprendidos y muy entristecidos por las personas que han muerto", "Se cometieron errores muy graves. Los soldados israelíes estaban asustados, apretaron el gatillo y mataron a gente. Hubo errores por ambas partes". "El País"

Sembla que, inclús a la "flotilla" encara queda sentit comú, hom diria que més que als mitjans d'aquí.

Shalom i Shalam volen dir Pau

AMB IRAN AL COR ... i 3

2010-05-25T10:19:00.004+02:00

Enmig de la polèmica de les execucions en represalia de les protestes pel frau electoral a l'Iran, s'han difós diverses cartes dels presos executats, destacant entre elles la de Farzad Kamangar, Un mestre kurd de 35 anys, considerat una destacada promesa de la literatura infantil. La seva mort i les d'altres tres acusats per col.laborar amb grups armats va provocar la setmana passada una vaga general al Kurdistan iranià. Reproduïm parcialment la carta que el mateix Kamangar, abans de pujar a la forca, va titular "Jo seguiré sent mestre i tu, un carceller".

(.......)

Sí, sóc mestre i he heretat dels meus alumnes el somriure i la curiositat per preguntar.
Ara que ja m'has conegut, parla'm de tu, de qui eren els teus companys, de qui has heretat la ira i l'odi que portes dins. Qui t'ha donat les dones i les cadenes? Són dels calabossos de Zohak (1)? Parla'm de tu. Qui ets? No només no m'espanta amb les teves esposes, cadenes i fuetades, sinó que les gruixudes parets de la cel 209, els ulls electrònics que em vigilen, les fèrries portes ... ja no em fan por. No t'enfadis, no cridis, no em donis cops amb el puny al cor, perquè mantinc el cap alt.

No em peguis perquè canto; sóc kurd i els meus avantpassats m'han deixat en els cants i himnes el record del seu amor, el seu sofriment, la seva lluita, la seva existència ... He de cantar i tu has de escoltar el meu cant, encara que sé que et molesta . No em peguis perquè en caminar s'escolten els meus passos; la meva mare m'ha ensenyat que els passos parlin amb la terra, entre la terra i jo hi ha un tracte, una connexió que és ple de bellesa i somriures. Deixa'm, doncs, que passegi, deixa'm que escolti els meus passos, deixa'm que la terra sàpiga que encara estic viu i tinc esperança.

No em privis de paper i ploma; vull escriure cançons de bressol als nens de la meva terra, ple d'esperança, dels contes de Samad i la seva vida, de Khanali i els seus desitjos, de Ezati i els seus alumnes ... Vull escriure, vull parlar amb la meva gent des del meu cel, des d'aquí mateix. Entens el que dic? Sé que t'han ensenyat a odiar la llum, la bellesa i el pensament. Però no tinguis por; entra al meu cel, estàs convidat a la meva gastada i petita estovalla. Mira com jo convido als meus alumnes, cada nit, com els explico contes ..., però a tu no et permeten veure, no et permeten escoltar. Has de enamorar-te, has de convertir-te en un ésser humà, has d'estar a aquest costat de la paret per entendre el que dic.

Mira'm i entendràs la diferència que hi ha entre tots dos. Jo cada dia dibuixo les mans de la meva estimada sobre la paret de la cel.la. Agafo les seves mans i sento la calor de la vida, i llegeixo en els seus ulls l'entusiasme, l'espera, però tu, cada dia, amb la teva porra, trenques aquests dits dibuixats a la paret, treus aquests ulls que esperen i taque la paret de negre. El teu món i la teva presó sempre estaran foscos, sempre et molestarà el do de la llum. Fa mesos que espero veure un cel estrellat, un jardí d'estrelles que trenqui la foscor amb senders que van d'un costat a l'altre del cel. Però tu portes anys vivint en la foscor, la teva nit no té estrelles. Saps què significa un cel sense estrelles? Què significa un cel sempre en la foscor?

Aquesta vegada, quan hagi tornat a la 209, entra a la meva cel·la, tinc alguns desitjos per a tu, no del mateix color de les teves oracions que sempre estan plenes de foc i por a l'infern. Els meus desitjos estan plens d'esperança, somriures i amor. Entra a la meva cel·la perquè et parli de l'orgull del meu darrer somriure al peu de la forca. Sé que de nou seré el pres de la 209, mentre tu, amb la teva ànima plena d'odi, em seguiràs cridant. I jo tornaré a sentir llàstima per tu i pel pobre món que han creat al teu voltant; seguiré sent un mestre amb el somriure dels meus nens en els llavis.

Farzad Kamangar, mestre condemnat a pena de mort. Secció de Presos Infecciosos de la presó de Rajaai Shahr de Karach ".

(1) Monstre-tirà de la mitologia kurda.

Font: "Quarto poder" a qui agraim la informació, la traducció catalana és meva, perdoneu els errors.

CiU afirma que el Tripartit ha gastat 5.000 milions € més dels previstos el 2009 pel descontrol i ara vol fer pagar la "festa" als ciutadans

2010-05-14T09:21:00.007+02:00

Foto: Parlament de Catalunya (Xavier Prat)

Turull retreu a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, rigorós i exigent i, sobretot, més auster” i adverteix que “hi ha molta gent que ja no està en condicions de fer més sacrificis”

Turull retreu a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, rigorós i exigent i, sobretot, més auster” i adverteix que “hi ha molta gent que ja no està en condicions de fer més sacrificis” El diputat de CiU, Jordi Turull, ha afirmat avui en el Ple del Parlament durant la interpel·lació sobre austeritat que ha formulat al conseller d’Economia, Antoni Castells, que “el Tripartit ha gastat 5.000 milions d’euros més dels previstos durant el 2009 pel gran descontrol de la despesa i ara pretén fer pagar “la festa” als funcionaris, als pensionistes i a les persones amb dependència”.

Turull ha retret a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, més rigorós, més exigent i, sobretot, més auster” i ha advertit que “hi ha molta gent, moltes empreses i moltes entitats que ja no estan en condicions de fer més esforços i sacrificis”. En aquest sentit, ha reclamat que “son vostès, el Govern, qui ha de fer els deures que no han fet fins ara” i “ja és hora que es cenyeixin el cinturó d’una vegada i deixin de cenyir més als ciutadans perquè vostès en són els responsables”.

El diputat de CiU ha demanat al conseller que “deixi d’enganyar els ciutadans” perquè, a banda de la delicada situació econòmica, el problema de la situació econòmica de la Generalitat i “la ferida oberta que hi ha no és per la davallada dels ingressos sinó pel gran descontrol en la despesa”.

Turull ha recordat a Castells que “CiU fa molts mesos que demana al Govern mesures d’austeritat reals i concretes i no més anuncis com els que han anat fent” i “ara pagarem car haver tirat la casa per la finestra en molts àmbits no necessaris i haver gestionat la despesa al marge de la situació de crisi”.

El diputat ha argumentat aquesta crítica amb dades de la pròpia conselleria d’Economia. En aquest sentit, ha detallat que “el dèficit de caixa no financer a l’any 2009 ha pujat fins als 5.256 milions d’euros, quan el previst eren 1.945 milions d’euros”. És a dir, que s’ha multiplicat 2,7 vegades respecte a la previsió que va fer el propi conseller d’Economia. “El darrer Pla d’Austeritat del president Montilla ha consistit en multiplicar per més del doble el dèficit de caixa previst”, ha manifestat.

D’altra banda, ha criticat també que el Tripartit “ni fa pressupostos reals i sòlids, ni hi ha capacitat ni voluntat per fer front a la contenció de la despesa” i ha negat que la culpa d’aquesta situació de dèficit sigui per la caiguda d’ingressos com a conseqüència de la crisi, ja que “l’any passat es van ingressar 1.600 milions més dels previstos d’ingressos no financers”.

En canvi, la despesa no financera prevista per l’any passat era d’uns 27.500 milions d’euros i la final va ser de 32.500 milions d’euros, és a dir, que “el 2009, es van gastar gairebé 5.000 milions d’euros més dels previstos”.

Per a Turull, “l’autèntic problema del Govern rau en el gran descontrol de la despesa” i “el que s’està pagant ara és que el Govern no hagi estat més rigorós, més previsor, més exigent i, sobretot, més auster”.

El diputat de CiU ha afirmat que “la Generalitat ha incrementat de manera exagerada la despesa obligatòria” i això ha provocat que quan s’ha de fer front a noves necessitats, tot hagi d’anar al dèficit. Per a Turull, les causes d’aquesta exagerada despesa obligatòria s’han de buscar en:

L’engreixada exagerada de personal de l’Administració de la Generalitat i, sobretot, en empreses públiques. Turull ha precisat aquest personal no fa referència a mossos, metges i mestres sinó a personal de confiança i personal que amb diferents règims contractuals ha omplert els departaments i les empreses públiques. “Hi ha empreses públiques que ha duplicat el seu nombre de treballadors” i “ara a qui li tocarà pagar aquest enorme excés serà als funcionaris de carrera”, ha lamentat.

Sobre aquest punt ha detallat que en 7 anys s’ha passat de pagar 140.000 nòmines a 226.000, és a dir, 86.000 més i s’ha passat de 376 als càrrecs a 530.

Pel que fa empreses públiques ha posat diversos exemples de l’engreixada de personal:

- Incasol de 341 treballadors a 544.

- L’ICIC de 70 treballadors a 168.

- Turisme Juvenil de 154 a 298.

- L’Agència Catalana de Cooperació de 49 el 2006 a 122 el 2010.

- GISA de 102 treballadors a 244.

- ADIGSA de 234 a 357.

- Forestal catalana de 87 a 303 treballadors.

- L’IRTA de 363 a 561.

El Tripartit no ha estalviat en despeses del tot prescindibles (informes, alts càrrecs o reformes d’edificis del Govern). Com a exemple, ha exposat que el departament d’economia es gastarà 2 milions d’euros en reformar la seu de l’Agència Tributària.

La manca de diligència, rigor i control en l’execució de moltes obres i de diferents serveis. (l’exemple més clamorós és el de la L9 que havia de costar entre 3.400 i 3.700 milions d’euros i de moment ja té un cost de 7.000 milions d’euros)

Ha hagut de recórrer a sistemes de finançament alternatius per fer front a inversions necessàries perquè han estirat més el braç que la màniga.

Per tot això, ha acabat dient al conseller que “no és només per la crisi que falten diners, falten diners perquè ara paguem les alegries i la incompetència del Govern”. “Això ha estat l’estafa de l’estampeta i ara volen fer pagar els plats trencats als ciutadans”, ha conclòs.

MAUTHAUSEN EN EL RECORD

2010-05-07T19:56:00.010+02:00

A Mollet tenim el bon costum de celebrar els nostres màrtirs: els morts en els bombardejos de la guerra civil, els afusellats desprès ... i els que varen morir als camps d'extermini nazis i molt concretament en el de Mauthausen. Aclareixo que l'homenatge no és únicament a la nostra gent si no a tots els morts a l'Holocaust causat per la barbàrie (hi han paraules que es queden curtes) nazi.

No crec que aquest post el pogués fer millor que la Pilar Molins Portaveu de "l'Amical Mauthausen", així que quan l'acte va acabar li vaig anar a demanar el seu discurs, el qual incloure sense a penes supressions, així com fotos de l'acte; per acabar posaré un document colpidor, és tracta d'una gravació en 8 mm feta per un aficionat el 1941 d'un pogrom nazi a Lvov, com us podeu imaginar la cinta està en unes condicions penoses, inclús es perd totalment la imatge durant uns segons ... però permet endevinar el que passava sota la bota nazi. Per mi el més esgarrifós es veure la gent mirant-s'ho.

Pels que no coneguin la Història de l'Holocaust els diré que el monument representa les anomenades "Escales de la Mort" del camp de Mauthausen per on els presoners eren llençats quan ja no eren d'utilitat; parlem d'unes escales de centenars de graons. Us deixo amb la Pilar:

"Enguany commemorem l'alliberament del camp de Mauthausen, en que honorem els nostres familiars morts. Un tanc de l'exercit americà alliberava el camp a les cinc de la tarda del dia cinc de maig de 1945. És un moment que per molt que el repetim any darrera any, sempre tinc la mateixa tristor i impotència. Milions de ciutadans d'Europa van patir l'escarni i menyspreu del genocidi nazi que finalment els portaria a la mort.

(...)

Que va passar amb les dones i els seus fills a França? d'això se'n sent parlar ben poc. I del que va passar amb les dones i criatures als camps nazis? Ho hem de recordar encara que el seu record sigui dolorós. Com diu Maria Barbal en el seu llibre Terra de Tartera les nostres mares, els nostres avis i nosaltres mateixos no hem pogut abraçar mai més els nostres pares i marits, els hem abraçat amb el sentiment i el record que la nostre mare va fer créixer, la llavor que va saber plantar en el nostre cor,

(...)

L'any 2009 va ser autoritzada una manifestació neo nazi per celebrar l'aniversari del bombardeig de la ciutat de Dresde. Les autoritats alemanyes diuen que si l'haguessin prohibit no hauria sigut constitucional. Hi assistiren prop de 6.500 neo.nazis. L'extrema dreta ha comés 20.000 actes delictius el 2009 segons un informe de Berlín. El nazi Manfred Roeder el dia 24 d'Abril es convidat a la llibreria Europa per fer una conferència a Barcelona, a casa nostre, pel que sembla tot es permès. També hem de recordar el bisbe britànic Richard Williamson que pertany a la germandat de Pius X, seguidor del cismàtic francès Marcel Lefebvre, que va sortir davant d'una televisió sueca negant l'Holocaust, o si més no dient que només van morir 300.000 jueus i va negar l'existència de les càmeres de gas".

Gràcies Pilar, es podia dir més alt però no més clar.

Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat

25-A, PAISSATGE DESPRÈS DE LA BATALLA, LLUMS I OMBRES

2010-04-29T10:07:00.013+02:00

Vaig passar el 25-AD recorrent varies vegades totes les taules de Mollet on es celebrava la Consulta Popular sobre la independència, m'agradaria fer una breu constatació d'impressions i a continuació una petita anàlisi de resultats, tant a nivell nacional, comarcal i local, veiem:

1. Normalitat absoluta, em va quedar gravada una imatge d’una parella gran d'uns setanta i tants que havien anat a buscar la neta pel dinar de diumenge i que abans de tornar a casa .... passaven pel col•legi electoral a votar sobre la independència del seu País. Òbviament s'ha acabat la por

2. Lligada a l'anterior, tota mena de gent, tots els estils, totes les edats, senyores de casa seva, senyors encorbatats del seu negoci, jubilats, progres amb el mocador de fer farcells al coll, nous catalans ... en fi, de tot i sense estridències.

3. impecablement democràtic, als votants se’ls hi entrava el DNI a una base de dades nacional, si algú intentava votar dues vegades, ni que fos en un altre poble, a l’entrar de nou el DNI el detectava com doble votant i el rebutjava; de fet un sistema més segur i més àgil que el del cens, un president de mesa em va suggerir que potser l’hauríem d’utilitzar a les eleccions “normals”.

Per cert, algun important personatge molletà ha dit que el sistema no tenia garanties, serà que no l’ha vist per dins, i tant que les tenia!!, a més, el sistema de vot anticipat i el d’urna mòbil (que sembla que l’escandalitzen) estan perfectament homologats a les democràcies del nostre entorn i no és de rebut fer-ne burla.

Ara, sí algú busca processos electorals recargolats i que donen la nota antidemocràtica (per no dir coses pitjors) que no busqui en les consultes de diumenge, els trobarà més fàcilment en la renovació (o manca d’ella) del nostre estimat Tribunal Constitucional o en la del president de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, per exemple ... o sigui que de lliçons que ens en donin poques...

4. Contra el que també s’ha dit, (potser perquè interessava a ambdues bandes) la col•laboració de l’Ajuntament de Mollet va ser discreta però eficaç, el 30% dels locals electorals utilitzats eren municipals, és important que això quedi clar de cara al futur, perquè s’ha donat una impressió que no era la correcta.

5. El grau de participació ha estat suficient per donar un toc d'avis: hi ha a tot Catalunya 500.000 ciutadans i ciutadanes que opten per la independència, xifra que és pot doblar o triplicar en properes onades, un seriós avis pel Govern Espanyol i un fenomen internacional a estudiar. Sí algú en dubta que busqui precedents de participació així en consultes auto-organitzades arreu del planeta..

6. Vallès Oriental, bons resultats a llocs com La Garriga i l’Ametlla (aquest darrer sorprenent atenent el nombre d’urbanitzacions de la vila), molt bon resultat a Vilanova pel que fa al Baix Vallès, Granollers més que correcte, atenent la seva mida, menció a part mereixen els pobles i ciutats de cinturó començant per Mollet del Vallès.

7. Els resultats del Sí de Mollet reflecteixen gairebé estrictament (una mica a l’alça) la suma del vot nacionalista en unes eleccions municipals, certament a Mollet això no és molt, però si a altres municipis, com Sant Cugat, superar aquest llistó es va donar com la clau de l’èxit, a Mollet l’hem superat. També hem de dir que és la primera ciutat del cinturó de Barcelona que ha fet la consulta i l’ha passat amb dignitat, ja ningú més podrà dir que és té por de convocar-les segons a on. A Mollet s’ha fet.

8. Dit això, i tot i les consideracions anteriors, el resultat (nacional, comarcal i local) queda molt curt per pensar en un referèndum oficial, segurament ens falta molt menys del que pensàvem fa uns anys, però òbviament encara no és el moment.

L’estratègia de CiU de fer avenços nacionals prèvia la consolidació d’importants consensos socials, es mostra més adequada que mai, no ens podem permetre intentar i fallar .... paciència fins la independència, que dèiem de joves.

9. L’experiència de participació i voluntariat que han estat aquestes votacions ha estat excepcional: centenars de voluntaris i voluntàries que mai havien estat en política, persones llevant-se de matinada per fer entrepans, altres fins a les tantes de la nit per fer el recompte definitiu; i un llarguíssim etcètera.

La consulta ha tret el millor de dins de la gent d’aquest País, m’entristeix veure com hi ha qui ho desqualifica amb argumentacions que remeten a la burla i a la por. Ho sento per ell.

Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat

CANAL CATALÀ - LA DESAFECCIÓ POLÍTICA

2010-04-15T17:51:00.006+02:00

Fa uns dies a Canal Català -al qual agraïm les imatges- va tenir lloc un debat sobre la desafecció política, en base a sis temes:

- La corrupció
- L'actitud de Rajoi davant el cas Gürtel
- La mala imatge de la política
- El canvi d'alcaldes a mig mandat
- Ens estem recuperant de la Crisis?
- S'ha de canviar de model econòmic?

Han fet un resum de les meves intervencions -ho he d'agrair al Jordi Mayor- (només les meves, és el meu bloc! ... i em vareu advertir que no tornés a posar vídeos de 30 minuts!), aquest en total dura nou minuts, crec humilment que val la pena. Deixeu alguna opinió, em serà molt útil.

Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat

יום השואה והגבור - Iom HaShoà ve HaGevurà - Dia del Record de l'Holocaust

2010-04-13T12:12:00.032+02:00

Aquest dies hem celebrat el "Dia del Record de la Shoa i HaGuevùra", de la Destrucció i de l'Heroisme, que aquí solem traduir simplement com l'Holocaust.

L'Holocaust no va aparèixer en un dia, va ser un procés llarg i feixuc, tot i que ja Hitler l'any 23 en el seu "Mein Kampft" (La meva Lluita), ja deia que fen desaparèixer els jueus del planeta acompliria la voluntat de Deu, ningú es va prendre massa seriosament aquestes paraules, Alemanya era en aquell temps el país més escolaritzat d'Europa, amb un nivell intel·lectual envejable, havia estat el far literari, filològic, poètic, musical i científic de la il·lustració, en la que la participació jueva no havia estat pas petita: Heine, Mendelshon, més tard Freud ...

Cert, havien perdut una guerra, se'ls hi va imposar un tracte humiliant, i també varen patir, a partir del 29 (com tot el món) una fortíssima crisi econòmica, però tot i això, com és pot passar de la nació més refinada d'Europa a la que comet la més gran de les barbaries?

La resposta no és senzilla, és complexe i, a més, té moltes fases, però en canvi es pot resumir en un sol mot: mentida.

La mentida que es van creure als alemanys quan els hi van dir primer que la pèrdua de la guerra havia estat culpa de la Democràcia, que mentre ells lluitaven els partits d'esquerres els havien "apunyalat per l'esquena", mentida quan varen creure, en coherència amb l'anterior, que potser per sortir de la pitjor crisi econòmica de la seva història calia un règim autoritari, mentida quan aquest nou règim va simplificar tot el problema de les penúries del poble, a l'explotació que els jueus rics sotmetien a Alemanya (com si no hi hagués jueus pobres o aris rics), mentida quan es va dir que era inevitable una altre guerra amb l'enemic de la primera, mentida, o millor auto-engany, quan els jueus del teu barri desapareixien, quan veies sortir trens plens de gent o xemeneies fumejants als camps de concentració ... i pensaves que era millor callar, no fer res, no dir res .... coses de la guerra, les guerres ... ja se sap.

Es diu sovint que la Shoa va ser quelcom únic en la Història, perquè? no pas pel nombre de víctimes, el total de la guerra en va registrar nou vegades més. Per haver estat per motiu de raça, religió i inclinació sexual?, aquest tipus de persecucions són tan antigues com la Humanitat. Per haver estat el genocidi (extermini sistemàtic de civils indefensos per raó d'una condició a la qual no poden renunciar), més gran de la Història?, això és cert: sis milions de jueus, varis milions més per altres condicions (disminuïts, gitanos, homosexuals, presoners de guerra ...). Però això és en xifres absolutes, en xifres relatives hi han altres genocidis que gairebé empaten: dos milions de morts sobre sis milions de població a l'anomenat auto-genocidi de la dictadura comunista cambotjana de Pol-Poth (de jueus en varen morir sis entre quinze milions a tot el món), percentatges similars els trobem entre el genocidi armeni del Califat turc.

No, certament, totes aquestes xifres són esgarrifoses però no farien únic a l'Holocaust, el que el fa únic és el que hem dit al començament i les conseqüències que podem treure'n: la nació més culte, més civilitzada, més tecnològicament avançada pot acabar utilitzant aquesta cultura per crear una organització perfecte per l'extermini, aquesta tecnologia per arribar a la màxima eficiència en la massacre, aquesta sofisticació per auto-justificar la negació de l'evidencia.

I aquesta és la lliçó més crua de la Shoa: la formació, la cultura, l'eficiència, la tecnologia, no ens salven, ni tan sols ens milloren: podem repetir una nova Shoa malgrat tot això. Com va dir un escriptor, sabent això, mai més es podrà escriure poesia.

I aquest és el tema, final: podem tornar-hi?, contra els jueus o contra qui sigui, la resposta la deixo a la consciència de cadascú, nomes us demano un petit exercici: mireu les vuit imatges amb que he acompanyat aquest article, les dues primeres corresponen a l'època de la Shoa, la quarta certament també, però la de la seva esquerra és d'una manifestació islamista a la Gran Bretanya actual. Bé, ja se sap, els islamistes ..., doncs no, a les següents fotos una és de Palestina ..... però l'altre d'una manifestació progre a Barcelona fa uns mesos i pel que fa a les dues darreres una és una caricatura nazi i l'altre el que fan dibuixar als nens a una escola valenciana, politicament correcte, aquests dies (clikeu a sobre si no la llegiu bé).

Que tothom en tregui les seves conclusions ....

UN PLE COM UNA CUBA

2010-03-26T12:49:00.017+01:00

Al darrer dimecres finalment varem aprovar una moció per Cuba al ple de l’Ajuntament, aquests dies el tema s'havia anat escalant, el PP en va presentar una altre i Iniciativa una altre (lògicament filo-comunista), l’entitat filo-castrista Mollet x Cuba va demanar parlar al Ple conforme al reglament municipal i un grup de dissidents cubans també i varen assistir.

Finalment el PP va retirar la seva a favor de la nostra, que havia aconseguit el consens amb els socialistes i ERC.

L’ambient es podia tallar amb un ganivet, els de Mollet per Cuba van fer una intervenció parlant-nos del paradís comunista, vaig respondre de forma contundent (o més); quan estava a mitja intervenció varen començar els crits i les amenaces (reconec que la intervenció era dura, ... però ells feien cara d’estufecates, crec que ningú els hi havia dit mai a la cara el que varen sentir llavors).

L’alcalde va imposar ordre i vaig poder acabar amb els aplaudiments dels cubans i una part del públic, l’enganxada posterior amb els regidors comunistes d’ICV-EUA va durar una hora i quart, amb simpàtics qualificatius cap a la meva persona com ara “energumen”, l’alcalde els va obligar a disculpar-se.

Resultat final: 19 vots a favor de la nostra moció (PSC, PP i CiU), tres en contra i una abstenció (els d’ERC que es varen "atabalar" per l’ambient).

Desprès vaig anar a parlar amb els dissidents cubans, que ens varen felicitar, un havia vingut des de Vilanova i la Geltrú tenia un cognom català, crec es deia Sau.

Sembla mentida que a aquestes alçades encara s'hagui de passar per aquests calvaris per defensar l'evidència, no recordo una agressivitat similar des que éssent candidat a Senador vaig defensar publicament els drets dels gais...... i és que ser un liberal coherent és una tasca més dificil del que sembla ... pero des de llavors cada matí em trobo relaxat com no estava des de feia mesos.

Us acompanyo el ressó que els fets han tingut a la premsa local i comarcal, ho he d'agraïr (en ordre d'esquerra a dreta) a Contrapunt, Línia Vallès i Mollet a Ma. Si no els lleguiu bé clikeu a sobre de cada article.

Nota Bona- la imatge que encapçala l'article la dedico a tots els pijo-progres que varen tenir a bé insultar-me l'altre dia ... així els veig jo i a aquestes alçades la major part de la humanitat.

Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat

AUTOCAR Y BOCADILLO ............

2010-03-23T12:23:00.004+01:00

A continuació us postejo una carta publicada per diferents mitjans de comunicació per un ciutadà, que mostra com s'organitzen els actes multitudinaris amb avis amb en Montilla. "Autocar y bocadillo" que deien en temps del Franco quan portaven a la gent a les seves "Demostraciones" de la Plaza de Oriente.

Agraïm a Nació Digital que és on he trobat la informació.

Crec que sobren comentaris.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat
____________

Ma mare té 76 anys i mai ha tingut especial simpatia pel PSC-PSOE, és a dir que mai no els votaria ni, molt menys, aniria a un miting seu.

Doncs bé, ahir la vaig a veure i m'explica que va anar al miting que va fer el president Montilla a Montjuïc per a la gent gran aquest cap de setmana.

Jo li pregunto que com és, que no sabia que fos seguidora del partit socialista. I ella em respon que no, que hi va anar perquè no sabia on la portaven. Li demano que m'ho expliqui millor.

Ella i les seves amigues eren en una activitat organitzada pel Centre Cívic Cotxeres de Sants quan una dona sense identificar se'ls adreça i els pregunta si volen apuntar-se a anar a una festa per a la gent gran que s'està organitzant a Barcelona i que les convidarien a dinar de franc. Cap menció a que la festa fos organitzada pel PSC-PSOE. Elles, encantades, van dir que sí i s'hi van apuntar.

El dia en qüestió, el dissabte 21 de març, un autocar les recull a la Plaça de Sants de Barcelona i les porta fins a Montjuïc. Allà, les fan baixar de l'autocar i les porten a una gran sala, les fan seure i, de cop, aparició estelar de diversos dirigents socialistes i del president Montilla que els van fer una xerrada "molt pesada" segons ma mare. Després d'aguantar el xàfeg, ara sí, dinar de franc, música i ball.

Trobo del tot indignant que el PSC-PSOE utilitzi d'aquesta manera la gent gran per després poder dir que "Montilla parla davant un miler d'avis". És clar, si no els donen l'oportunitat de decidir si volen assistir-hi o no! A més, en acabar de dinar, van passar taula per taula demanant els noms i les dades per "poder-los convidar a altres festes i activitats". Quina barra!

Daniel Camon i Pastor

QUESTIÓ D'ESTILS ......

2010-03-17T18:36:00.007+01:00

Fa dies que, contra el meu costum, volia penjar un article periodístic, és de Francesc Marc Alvaro a "La Vanguardia", potser l'article és filoconvergent, però no el penjo per això, ho faig per que parla de la necessària humilitat i modèstia que s'ha de tenir quan les coses van de cara, crec que és una lliçó que hem d'aprendre,

Però en Francesc-Marc també parla de " ese tipo de soberbia autocomplaciente que, a la larga, te convierte en ciego y sordo ante la realidad" que afecta a la gent del tripartit. En aquest sentit us he posat també el groller i masclista comentari del conseller de districte socialista i director del Institut del Taxi de Barcelona, Miguel Àngel Martin, escrit al Facebook contra la Mònica Terribes per la seva punyent (que mai maleducada) entrevista al senyor Montilla, sembla propi de gent que a perdut definitivament el nord ... o qüestió d'estils.

Nosaltres ens quedem amb el que ens recomana en Francesc-Marc

Francesc-Marc Álvaro |LA Vanguardia 10/03/2010 | Actualizada a las 00:18h | Política

Lo que le encargan a Mas

Hay en Catalunya una corriente de fondo que todos los sondeos detectan de manera unánime: el tripartito genera un alto rechazo

Me encontré, anteayer, con una diputada socialista del Parlament y, tras charlar brevemente con ella, confirmé que el peor mal que hoy aqueja al PSC es haberse instalado en ese tipo de soberbia autocomplaciente que, a la larga, te convierte en ciego y sordo ante la realidad. Y es un mal que no afecta únicamente al equipo de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona. A esta buena mujer, a tenor de las palabras que me dirigió, sólo le preocupa que algunos medios y periodistas nos dediquemos a "anunciar la buena nueva de Convergència", según su plástica expresión. El sectarismo tiene estas cosas: es más fácil matar al mensajero que analizar lo que está pasando en el mundo exterior, fuera de las reuniones de partido, allí donde los paniaguados, los pelotas y los anestesiados son menos, y puede escucharse lo que la sociedad va comentando. Soberbia y sectarismo juntos acaban creando una realidad virtual en la que se vive –supongo– cómodamente.

Esta señora diputada lleva muchos años viviendo de la política (antes de ocupar su actual escaño fue cargo de confianza en un ayuntamiento del segundo cinturón barcelonés) y tal vez esta circunstancia no le permite entender que la sociedad acostumbra a moverse más rápido y con más libertad que los peones de los partidos.

Pero vayamos a lo sustancial. Hay en Catalunya una corriente de fondo que todos los sondeos detectan de manera unánime: el tripartito genera un alto rechazo, incluso entre muchos de los votantes de las fuerzas que lo sustentan. Mi querida diputada no ha entendido algo elemental: en las democracias contemporáneas, los cambios de ciclo no se producen porque alguien gane las elecciones, sino porque hay una opción que las pierde. Así funciona el juego y basta observar los comicios en España desde 1977 para ilustrar este principio. Por tanto, y siendo precisos, todavía no hay nada que pueda llamarse "la buena nueva de Convergència", pero sí es palpable, en cambio, una caída imparable de la marca tripartita, asumida incluso (en público o en privado) por consellers del Govern Montilla. Pasar de criticar al tripartito a votar a Mas no es algo que suceda de forma mecánica y general, obviamente. Por eso los dirigentes de CiU no deberían vender la piel del oso antes de cazarlo. Con todo, emerge, poco a poco, una realidad inesperada que puede ser determinante en las urnas. Veamos.

Lo que voy a contar no tiene pretensiones estadísticas. No es un estudio cuantitativo ni lo pretende. Es una mera observación cualitativa, que señala un desplazamiento de opinión, sobre todo entre ese tipo de ciudadano informado y activo que influye en su respectivo entorno profesional y social. Nunca hasta hoy, desde que CiU pasó a los bancos de la oposición en el 2003, me había encontrado con tanta gente que, de manera abierta y espontánea, me contara que ya ha decidido votar a la federación nacionalista en las próximas elecciones catalanas, y que lo hará "porque así no podemos seguir más tiempo". Unos se presentan como antiguos votantes de otras siglas (ERC, PSC y PP), otros admiten que han sido abstencionistas, y hay un grupo que asegura "volver", tras probar otras ofertas.

Los más interesantes, desde el punto de vista sociológico y político, son los que dicen encontrarse lejos del ideario convergente pero, a la vez, ven la candidatura de Mas como "la única herramienta que se nos ofrece hoy para desatascar el país". La existencia de esta franja –no sé si serán 2.000 o 200.000 votantes– indica que hemos alcanzado un grado de madurez democrática superior. Si el ciudadano empieza a saber que el voto es un instrumento modulable más que una adhesión inquebrantable, el sistema se hace más fuerte y afinado. Se vota según las convicciones e intereses, pero también según la necesidad concreta de cada momento histórico. ¿Qué necesita Catalunya en estos momentos? Personas de posiciones diversas coinciden en lo que no necesita: un tercer tripartito. ¿Y quién puede frenar la repetición de tan desacreditado modelo? Sólo Mas. Serán votos prestados, la mayoría de ellos. Unos sufragios nada incondicionales, que hacen un encargo claro al presidenciable de CiU: haga funcionar el Govern, atrévase a tomar decisiones

estratégicas, y póngase al frente del país para que Catalunya salga del atolladero y vuelva a ser respetada.

No hablo de ninguna entelequia. Valga como ejemplo de este tipo de ciudadano el ilustre Pere Ayguadé, importante prohombre leridano, vinculado a varias iniciativas empresariales, sociales y culturales, diputado socialista en el Parlament durante las tres primeras legislaturas de la democracia y, más tarde, partidario de la candidatura de Pasqual Maragall a la presidencia de la Generalitat. Ayguadé desea un cambio y lo expresa públicamente. El 6 de noviembre del 2009, escribió lo siguiente en Segre: "Yo aplaudo la idea de Artur Mas de la Casa Gran del Catalanisme, porque me permite,

junto con muchos otros, aportar nuestras verdades para abrir y superar el espacio de discusión, colaboración y reflexión partidista a toda la sociedad, que nos conducirá a un programa de cambios que sumen en vez de restar, y multipliquen en vez de dividir. Agradezco la oportunidad que me da la Casa Gran para aportar humildemente mis ideas en contra de los que las desprecian en la cultura del ordeno y mando". La diputada antes mencionada seguro que conoce a la perfección esa cultura, gris y alicorta, del "ordeno y mando".

El tripartito ha tenido dos oportunidades y ha fracasado. Esta vez, votantes poco o nada cercanos a CiU darán su confianza a Mas para que enderece la nave. El líder nacionalista debe gestionar con inteligencia, ya desde ahora mismo, este capital de modesta ilusión por descarte.

___________________________

I aquí teniu els amables comentaris del senyor Miguel Angel Martin " ese tipo de soberbia autocomplaciente que, a la larga, te convierte en ciego y sordo ante la realidad", que deia en Francesc-Marc si no els llegiu bé clikeu sobre la imatge

ARTUR MAS AL VALLÈS ORIENTAL

2010-03-04T19:13:00.013+01:00

Amb una mica de retard (vaig atabalat) us informo de la visita que l'Artur Mas ha fet al Vallès Oriental), on ha visitat les obres del tren de gran velocitat que hi porta a terme l’empresa pública estatal Adif. (A la foto l'Artur amb el cap "regional" del TGV i en Rodolfo Masao, company nostre de Montmeló)

L'Artur s’ha congratulat perquè les obres del TGV a Montmeló van al ritme previst, que és positiu tenint en compte "el gran retard que porta aquest tema”. “He de recordar en canvi que tenim un col·lapse creixent en tot el sistema de Rodalies, i això afecta molt directament a l’economia i al teixit productiu. Quan s’està fent tota l’alta velocitat cal recordar-ho, i que un cop més el govern espanyol està invertint molt més a Madrid que a Catalunya en rodalies”.

En aquesta línia, Mas va recordar que “per això des de CiU varem reclamar que es fes un traspàs amb tots els ets i uts, i no només un contracte-programa, amb les vies, els trens i les estacions. Ho haurem de corregir si arribem al govern, el traspàs de Renfe no pot quedar així, si no jugarem a trens, però no farem les inversions que calen a la zona metropolitana, sinò a tot Catalunya perquè reclamem també el traspàs de Regionals”.

Tot seguit, Artur Mas es va desplaçar a Sant Pere de Vilamajor, on va dinar amb més de 400 pagesos i ramaders del Vallès Oriental amb qui ha mantingut un col·loqui sobre temes econòmics i mediambientals.

A l’acte també hi ha intervingut l’alcalde de Sant Pere Josep Maria Llesuy i el diputat Jordi Turull.

(A la foto podeu veure amb en Mas a la Rosa Pruna, presidenta nacional d'ASAJA-Joves Agricultors, assistent al dinar).

Al vespre, Mas es va desplaçar a Granollers, on va inaugurar el Casal dels Nous Catalans, iniciativa a la que Convergència de la Comarca hem ajudat.

A banda del president del grup municipal de CiU a la capital del Vallès Oriental, Pius Canal, també hi han assistit el president de Nous Catalans Joves, Èric Bertran, i el president comarcal de CiU, (o sigui jo). Més d'un centenar de nous catalans han participat en aquest acte: teníem Senegalesos, malinesos, gambians, colombians, bolivians, mauritans, txetxens .... i segur que em deixo més d'una nacionalitat d'origen, que em disculpin!! ... com veureu la foto de baix no té desperdici, l'ampliarem i la penjarem al Casal dels Nous Catalans.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

NOVA CIUTADANIA SÍ, DEMAGOGIA BONISTA NO

2010-02-10T18:56:00.005+01:00

Fa uns dies la gent de Canal Català em va convidar a un debat sobre el tema de la immigració amb el Coordinador Comarcal d'Iniciativa per Catalunya, arran dels fets de Vic, és una mica llarg, més de 30 minuts, immodestament crec que ens va quedar molt interessant i sobre tot aclaridor.

Us el poso en quatre tongades, amb dues frases extretes (més o menys lliurament) de cadascuna d'elles per si només en voleu veure una part pugueu triar.

S'ha de dir que força gent m'ha felicitat, no tant pels meus arguments, com simplement per parlar clar, això és el que se'ns demana als representants públics .... i amb tota la raó.

"El debat sobre immigració està tancat en fals"

"Els mateixos que envien avions plens d'immigrants il·legals des de Tenerife a Barcelona ara s'estripen les vestidures".

"Les misses no arriben per tothom"

"Estem en un País en que pots ocupar una casa i no et passa res, tens automàticament sanitat i ensenyament i algú sempre et donarà un paquet de menjar, però no podem salvar a tota la humanitat"

"No es pot aturar la xenofòbia amb bonisme"

"Hem de parlar del problema perquè existeix"

"Al nostre País l'ascensor social funciona, aquí qui aprèn i parla català és català"

"Al final seran els mateixos nous catalans amb papers, que han fet un esforç formatiu i a vegades lingüístic al seu País, per obtenir-los els que es queixaran d'aquesta situació"

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

CREATIVITAT PSEUDO-JAPONESA

2010-02-08T11:18:00.006+01:00

Avui, desprès de dos anys, per primera vegada he borrat un comentari d'un post .... era una llarga llista de paraules japoneses (tant en kanji com alfabètiques) amb noms tant suggerent com "pits" i "mam..." (aquesta darrera bastant repetida, tot plegat no constituia cap frasse coherent) ... fins aquí mira, llibertat d'expresió, però resulta que cada una era un link que conduia a una web pornogràfica japonesa ... no dic que les esmentades webs no tinguessin el seu interès, però m'haureu d'admetre que queden lluny de l'objecte d'aquest bloc.

El que he de reconeixer és la imaginació del comentarista. Domo arigato amic!!, però t'he de dir que en el teu cas el que penso és el que diuen els kanjis de l'encapçalament, no tho agafis malament.

TOTA LA PROFUNDITAT DE L'HORITZO, TOTA L'ALÇADA DEL CEL, PER ACOMPLIR ELS NOSTRES SOMNIS

2010-02-01T20:17:00.013+01:00

El president de CiU, Artur Mas, va expressar ahir al migdia que de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, “la nostra actitud és la il·lusió; el nostre objectiu, el canvi; i el nostre compromís, governar amb els millors per la gran majoria dels catalans”. “El proper govern serà el de la millor gent, de la més preparada i la més entusiasta, la més sòlida, que tingui coses a aportar. Si son de CiU millor, però si n’hi ha algun de fora més preparat l’aniré a buscar”, va anunciar.

Mas va clausurar amb la seva intervenció la festa-míting de CiU al poliesportiu de la Vall d’Hebron de Barcelona, que es va fer per celebrar la seva elecció com a candidat de la federació nacionalista a la presidència. Davant d’unes 4.000 persones que omplien de gom a gom el pavelló, Artur Mas també va tenir l’ocasió de bufar les espelmes del seu pastís d’aniversari, ja que ahir feia 54 anys.

En Mas va constatar que en el seus constants recorreguts per pobles i ciutats de Catalunya en els darrers sis anys hi ha trobat “la il·lusió brillant als ulls de molta gent”. Mas va explicar que el que li ha donat empenta tots aquests anys d’oposició, tot i haver guanyat les dues darreres eleccions nacionals, ha estat “la força de les conviccions, i la força immensa de la gent de CiU que he tingut al costat en tots aquests anys difícils”.

“Si el volem, el canvi requereix un 10% d’inspiració i un 90% de transpiració”, va advertir, abans d’explicar que “vull el canvi per a que Catalunya assoleixi les cotes més altes de llibertat i progrés pels ciutadans”.

Artur Mas va citar Einstein per recordar que “la posició més elevada a que pot arribar una persona no és a governar, sinó a servir”. “Si algun dia esdevinc president de Catalunya i m’oblido d’això, us demano que em planteu cara, i també que planteu cara a qualsevol govern que cregui que manar és més important que servir al seu poble”, va reclamar.

Mas va advertir que “la primera dècada del segle XXI Catalunya no l’ha aprofitat prou bé”, i va insistir que “la primera prioritat és superar la crisi i aixecar el país”. Per a fer-ho “res és més important que estar al costat de la gent que està disposada a assumir riscos i sacrificis per tirar una empresa endavant, al costat de les empreses, que son les úniques que creen ocupació”, va recalcar.

Com a curiositat, una de les nenes que donen el pastis d'aniversari al Mas és l'Aina, la filla d'en Roc Fernandez, president local de sant Feliu de Codines i membre del Comarcal de CDC del Vallès Oriental. El futur està assegurat!

Doncs això, a transpirar tots.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

I AQUÍ ESTA!!: PRESENTACIÓ DE CATIVISTES

2010-01-25T16:05:00.004+01:00

Finalment aquí el tenim!!, desprès de mesos d'organitzar-nos amb discreció, la xarxa d'activisme per l'internet català ja és pública!!. Es com un Facebook a la catalana. www.cativistes.cat

Amb una presentació que posa la "gallina de piel" a tots els patriotes, i utilitzant l'estètica de les pel·licules del Kurosawa (Ran, Kagemusha) ple de banderes catalanes i estelades (els mitjans han dit que està tret de la pel·lícula Braveheart, canviant les banderes escoceses per les catalanes, però els vells otakus i mangakas varem reconèixer l'estètica japonesa al moment). Tot plegat toca la fibra.

Endavant. Us convido a tots a unir-vos-hi. Podeu ajudar a defensar les vostres causes locals, nacionals o de principis personals, recordeu que "Catalunya comença al teu Ajuntament" (Lema de campanya) i que "Catalunya és la suma dels catalans i les catalanes" (J. Pujol). Ja s'ha creat un grup contra el peatge de la B-500. A que espereu?: els antitaurins, els preocupats pel traçat de l'autovia pel Congost ... a tots els que voleu recuperar l'orgull de ser catalans i de tenir de nou un Govern digne; com diu en Mas: CiU no és la finalitat, és només l'eina, però l'eina que ara és necessita per obrir forat, per no morir ofegats per les misèries del "Trist&partit" .... ara és l'hora catalans!!

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

CATALUNYA PERD EL TREN

2010-01-25T13:31:00.008+01:00

Els dirigents locals i comarcals de CiU, juntament amb diferents diputats comarcals, varem repartir fulletons informatius als usuaris de Renfe, dimecres, entre les 7.30 i les 9.00 del matí.

Des de CiU hem volgut mostrar el rebuig al traspàs parcial de rodalies a la
Generalitat, ja que només s’han traspassat els problemes de la gestió, sense la capacitat de poder-los resoldre amb inversions en vies, estacions o el traspàs de regionals.

Les declaracions del conseller Nadal, advertint que durant aquest primer any, no es notaran els efectes del traspàs, donen la raó a CiU quan diem que només
ens traspassen els problemes però no la capacitat de gestionar-los. De la inversió promesa (6.135 M d'eurs), Catalunya només en rebrà 4.000.

Una mostra més de la constatació que la millora dels trens a Catalunya no és cap prioritat pel ministeri de Foment, la trobem també en les següents dades: Mentre que a Madrid gaudiran de: 1500 trens diaris, 115 Km de noves línies i 24 noves estacions; a Barcelona, pel contrari i seguint amb el greuge comparatiu, es comptarà només amb 777 trens diaris, 25 Km de noves línies i 9 estacions noves .

Per CiU, Catalunya no pot perdre el tren i, per aconseguir-ho, necessita: nous trens de qualitat per retirar els que fa més de 30 anys que circulen, més freqüència de pas, adaptada a les necessitats dels viatgers i no de les companyies, augmentar la velocitat dels trens i la capacitat de les vies per escurçar els temps de trajecte, així com, una millora del servei: més trens, horaris adaptats a les ecessitats dels usuaris, més comoditat, més seguretat, més accessibilitat i millor servei. I, sobre tot, incrementar la fiabilitat i la capacitat, una gestió integrada amb la transferència dels serveis regionals i la descentralització establint serveis de rodalies a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida.

Pel que fa al Vallès el tema és un autèntic dogal al coll de la comarca: retards en la doble via Mollet-Papiol, retard a l'obra de la doble via de Vic, pendents els soterraments de Mollet i Granollers, embotellament diari de la via de França .... i una línia del nord que va a menor velocitat que quan es va crear, ara fa més de cent anys.

Només em resta dir-vos gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que vareu omplir les estacions de la nostra comarca (només varen fallar dos pobles).

A les fotos, en Jordi Turull diputat, en Pius Canal, cap de llista de Granollers, en Francesc Deulofeu alcalde de Sant Celoni, i al Joan Davi i jo mateix a Mollet, aquesta darrera foto és generositat de "Mollet a Ma"

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

SOLDATS DERROTATS D’UNA CAUSA INVENCIBLE!

2010-01-20T13:31:00.006+01:00

Pertoca fer una síntesi (que té força d’interpretació) una mica exhaustiva, del discurs d’en Mas d’acceptació de candidatura; però primer de tot permeteu-me excusar-me per fer-ho tres dies tard, la preparació pels actes d’activisme envers RENFE que hem fet avui (i dels que també parlaré més endavant) m’ha impedit fer-ho abans, som-hi doncs:

El tripartit és una forma de Govern clarament exhaurida i que té Catalunya paralitzada, no tan sols pels constants desacords, si no sobretot perquè la tensió cap els extrems que fan ERC, però sobretot ICV-EUA, impedeixen fer polítiques de centralitat, vet aquí com una minoria abassegadora de vots tenen una influència desproporcionada al Govern, no cal mencionar polítiques concretes, tots les tenim al cap. Ara bé, si algú té credibilitat en aquest País per desfer aquesta situació és CiU, que durant més de vint anys ha estat la definició mateixa de la centralitat.

Ens varen donar per acabats, segons ells CiU només era Jordi Pujol+Poder Polític, quan era obvi que CiU era molt més que això, ens ho varen acabar de prendre tot: Diputacions, ciutats on havíem guanyat, Consells Comarcals, amb l’esperança de que Convergència finalment es fongués com un glaçó ... i no va ser així; perquè?, perquè hi ha quelcom que no ens podien treure: les conviccions, la fe en Catalunya i en nosaltres mateixos que és el “gen” de Convergència, que és part del gen de tot el País, la capacitat de sobreposar-se, com ja ho varem fer el 12 de setembre de 1714, desprès de la Guerra Civil i una vegada acabat el Franquisme. És per això que parafrasejant en Pere Casaldagila, els convergents aquests anys hem estat “soldats derrotats d’una Causa invencible”.

Nosaltres no entenem el Govern com una finalitat en si, si no com una eina, important, però una eina per construir un Projecte, per això hem restat forts i tranquils a l’oposició, al contrari, l’oposició ens ha anat bé perquè hem reaprès a estimar la pols dels camins. Però ara ha arribat el moment ja no d’aixecar Catalunya, si no com deia en Joan Maragall d’enlairar-la, de recuperar l’orgull de ser catalans, que la llum brilli de nou en els ulls dels ciutadans ... i si aquest cop no ens en sortim la culpa serà nomes nostra.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

UNA TUPINADA AMB TOTS ELS ETS I UTS

2010-01-05T12:43:00.010+01:00

Dilluns varem fer una Roda de premsa a La Roca, amb el nostre alcalde, en Rafael Ros, en Josep Rull portaveu d'Infraestructures al Parlament i Jordi Turull diputat del Vallès Oriental i cada dia més, martell contra la incompetència i les males maneres de fer política. El resum és de la Berta del Servei de Premsa, a qui li agraïm; no us ho perdeu, quan parlem de maneres de fer d'uns i altres ens referim a coses com aquestes:

CiU ha demanat avui al conseller de Politica Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, que assumeixi i reconegui l’error en l’actuació urbanística del Pla de les Hortes, a la Roca del Vallès, que va tenir lloc sota govern municipal del PSC, i que el Govern Tripartit no va aturar tot i tenir coneixement de les irregularitats i de ser-ne
advertit en reiterades ocasions des del grup municipal de CiU i des del grup parlamentari de CiU al Parlament. Així ho han manifestat avui en la roda de premsa que l’alcalde de la Roca del Vallès, Rafael Ros, i els diputats de CiU al Parlament, Josep Rull i Jordi Turull han ofert en els mateixos terrenys del Pla de les Hortes.

L’alcalde de la Roca del Vallès ha recordat que “el conseller Nadal en seu parlamentària va donar per bona l’actuació de l’ajuntament socialista en diverses ocasions, tant en comissió com en Ple”, i que “ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data 3 d’octubre de 2009, ha declarat ferma la sentència que anul1la el pla urbanístic del Pla de les Hortes en declarar nul el vot del regidor del
PSC Miquel Estapé en tenir el seu pare terrenys de propietat en el
sector del Pla de les Hortes”.

Josep Rull, per la seva banda, ha anunciat que el grup parlamentari interpel1larà en el primer Ple del Parlament a finals del mes de gener al conseller Nadal sobre aquesta sentència i sobre les responsabilitats derivades de la nefasta actuació del departament que ell dirigeix i del Govern Tripartit. En aquest sentit, Rull ha explicat que “amb aquesta interpel1lació el conseller Nadal i el Govern tindran una última oportunitat per acceptar que es van equivocar i van cometre un error i de ser coherents entre el que es diu i el que es fa”. En el cas que no assumeixin cap mena de responsabilitat, Rull ha avançat que en la moció subsegüent CiU demanarà la reprovació del conseller
de Política Territorial al Parlament.

“No estem parlant d’una qüestió menor, sinó d’uns fets greus, una tupinada amb tots els ets i uts i així ho ha dictaminat la justícia”, ha manifestat el diputat de CiU, que hi ha afegit: “Són sorprenents les crides a la confiança que fa el Govern, el PSC i el conseller Nadal, quan no prediquen amb l’exemple”.

Rull afirma que per part de la Generalitat “es va prendre una decisió no legal sabuda i volguda pel conseller Nadal” i que, “com a últim responsable, va ser advertit moltes vegades d’aquesta actuació que no s’ajustava a dret”, però “des del Govern van fer oïdes sordes al que es deia des de diverses instàncies” i, per tant, “hi ha una responsabilitat afegida”. En aquest sentit, ha recordat que CiU va interpel1lar el conseller sobre aquesta qüestió en seu parlamentària fins a 5 vegades i “va ser advertit d’aquesta flagrant il1legalitat”.

Mesures anticorrupció del Govern cosmètiques?”
El diputat de CiU ha remarcat també que fa relativament poc que el Govern ha aprovat tot un paquet de mesures anticorrupció i de transparència i ha advertit que “si el conseller Nadal no és capaç d’acceptar que s’ha equivocat, aquestes mesures anticorrupció no són creïbles i quedaran com a mesures estricament cosmètiques”. Per aquest motiu, ha insistit en què “ara el conseller Nadal té la possibilitat d’acceptar que hi va haver un error clamorós”, cosa que no va fer abans en seu parlamentària. “Els ciutadans ens demanen que siguem coherents entre el que es diu i el que es fa”, ha conclòs.

Fet insòlit
L’alcalde de la Roca del Vallès, Rafel Ros, per la seva banda, ha fet un relat dels fets fins arribar a la sentència ferma del TSJC i ha volgut destacar “el fet insòlit que el responsable polític de la nul1litat d’un planejament per un vot compromès amb interessos personals i familiars, continuï exercint les seves funcions públiques com a regidor del PSC de l’Ajuntament de la Roca del Vallès i com a vicepresident del Consell Comarcal”.

Per aquest motiu, davant el fet evident que el regidor del PSC, Miquel Estapé, no podia votar en l’aprovació d’un sector on tenia interessos personals i familiars i, tot i així, continua exercint les seves funcions públiques, Rafel Ros ha demanat a les direccions Comarcal i Nacional del PSC que: manifestin si donen suport o no al regidor implicat en aquest escàndol urbanístic, si serà el proper candidat del PSC a les
eleccions municipals de la Roca del Vallès, i si a les seves llistes electorals donaran suport a persones que eludeixen el seu deure moral, ètic i estètic d’abstenció de qualsevol càrrec electe en votacions on es tingui un grau de parentiu.

Ros ha avançat que s’exigirà l’entrega de l’acta de regidor de l’Ajuntament de La Roca del Vallès, que es nomeni un substitut com a vicepresident del Consell Comarcal i que el suspenguin de militància com han fet amb l’ex alcalde de Santa Coloma de Gramenet, tot i que en aquest cas els fets encara no han estat jutjats i ha de prevaler la
presumpció d’innocència fins que no es demostri el contrari.

Per últim, el diputat de CiU al Parlament Jordi Turull, ha criticat que “el Govern Tripartit hagi aprovat una sèrie de mesures contra la corrupció però que cap se l’apliqui a ell” i, per tant, no prediqui amb l’exemple, i ha afirmat que “el cas del Pla de les Hortes és un cas paradigmàtic de sectarisme”.

En aquest sentit, ha exposat que el PSC té una última oportunitat de demostrar que és coherent i ha remarcat que seria inaudit que se suspengui de militància a una persona pendent de ser jutjada (en referència a l’ex alcalde de Santa Coloma de Gramanet) i no es faci en el cas d’un càrrec electe on hi ha una sentència ferma”.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

DE NOU AMB IRAN AL COR

2009-12-29T13:02:00.004+01:00

Aquests dies són per la família, ... i també són per la solidaritat, però sembla que a aquest País la solidaritat va esbiaixada, mentre columnes de voluntaris progres estan intentant entrar a Gaza, on en aquest moment estan en pau, la manca de solidaritat pública i privada amb Iran és clamorosa ... i és que per alguna gent si el problema no és culpa dels americans, dels israelians, del canvi climàtic o de Convergència ja no hi ha problema, això sí, desprès venen a donar lliçons de moral.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

FELICITACIÓ PROGRE ... O NO

2009-12-22T11:14:00.013+01:00

Feliç
Elquesigui!
Sisplau accepta,
sense obligació implícita o subjacent,
els meus millors desitjos per a una celebració
ambientalment sostenible, socialment responsable, no estressant,
no adictiva ni sexista, celebració de la festivitat del solstici d’hivern
practicada en les més íntimes conviccions religioses de la teva elecció,
o bé conviccions seculars triades per tu, amb el degut respecte a les tradicions
religioses o seculars dels altres, o bé si la seva elecció és de no practicar-ne cap en absolut.
I… Una entrada feliç, fiscalment reeixida, personalment completa, sota permís administratiu,
al 2010 segons el calendari occidental, sense desmerèixer els calendaris d’elecció d’altres cultures
que han fet d’aquest un gran País sense Estat que no implica que el nostre sigui més gran que d’altres,
és clar i amb el benentès que cadascú pot entendre per País i per Estat una realitat diferent segons les seves creences polítiques.
Tot això
sense voler
ofendre a
la raça,
el credo,
el color,
l'edat,
la capacitat
o discapacitat
física o mental,
creença religiosa
o bé opció sexual
del felicitat, és a dir: tu.

Pero com aquest Bloc no és progre ens limitarem a desitjar-vos BON NADAL, BON SANT ESTEVE, BON CAP D'ANY I BONS REIS acompanyats de la vostra FAMÍLIA (sí, he dit família!!) i amics. És més, a altres amics us desitjo JAG HÀNUKA SAMEAJ!!

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

EL TRIPARTIT UN MAL NEGOCI PEL VALLÈS ORIENTAL

2009-12-17T10:07:00.008+01:00

Com sabeu no acostumo a posar articles d'altri en aquest Bloc, però en aquest cas crec que val la pena, el diputat i amic Jordi Turull ha fet un molt bon article per http://www.aravalles.cat/ , (a qui l'agraïm), que resumeix molt bé l'impacte (o més aviat la manca d'mpacte) dels pressupostos de la Generalitat al Vallès Oriental, per la vostra informació:

"Diuen que els pressupostos són l'aliment de les polítiques, i que expressen el nivell de priorització d'aquestes i, per tant, també dels seus territoris. El darrer pressupost del tripartit d'aquesta legislatura -que, si no canvia res, s'aprovarà aquesta setmana al Parlament- permet fer ja un balanç. Set pressupostos, d'ençà del 2004, permeten fer aquest balanç i la conclusió és clara: el tripartit haurà estat un molt mal negoci per la nostra comarca i per la seva gent. Els pressupostos són números i aquests, com diu la dita, son faves comptades i, per tant, són irrefutables. I d'aquí una afirmació i una conclusió tant contundent com real. Si desgranem i analitzem els pressupostos del govern per al proper any 2010, i en fem un balanç, podem extreure'n algunes dades del tot reveladores. Tot i l'increment dels pressupostos de la Generalitat, que en 7 anys s'han més que duplicat -i amb ells, les inversions-, enguany novament es destinaran a la nostra comarca menys diners que ara fa set anys. Passem dels 94,8 milions d'euros del 2003, amb un govern de CiU i un pressupost per tot Catalunya de 1.818 milions, als 91,7 milions per al 2010, amb un pressupost per a tot el país de 3.160 milions. El 2010, a 14 municipis de la comarca la inversió serà exactament de 0 euros. A Granollers sols hi consta una inversió, molt ridícula i simptomàtica, consistent en la "constitució d'un cens a la Policlínica".Amb el tripartit la concentració i centralització de la inversió a l'Àmbit Metropolità -on està inclòs el Vallès Oriental- ha estat del tot exagerada, en contra de qualsevol sentit d'equilibri territorial. El 2010 el 67,6 per cent del total de la inversió a Catalunya serà per a l'Àmbit Metropolità -l'any 2003, amb un govern de CiU, era el 48,5 per cent. Però ni així se'n beneficia el Vallès Oriental. El pes de la nostra comarca al total de les inversions de Catalunya haurà passat del 5,2 per cent el 2003, al 2,9 previst pel 2010. L'Àmbit Metropolità guanya 18 punts en el pes total de Catalunya, però el Vallès Oriental en perd la meitat.Un estudi d'aquest càstig inversor reiterat del tripartit cap a la nostra comarca situa en 377,8 milions d'euros els diners que hauria hagut i pogut invertir el govern català al Vallès Oriental en aquests set anys. No ho ha fet. Aquesta xifra surt de mantenir el pes, és a dir, la importància que tenia la nostra comarca respecte el total de Catalunya amb els governs de Convergència i Unió. Amb 377,8 milions més, haguessin estat possible moltes més escoles, instituts, ambulatoris, carreteres, depuradores i algun hospital més, i ens estaríem estalviant molts col·lapses i deficiències en aquest serveis que a data d'avui, i de fa temps, pateix molta gent.Som una comarca que creix, una comarca amb molts reptes en l'ordre econòmic i social, i paradoxalment una comarca castigada i menyspreada pel govern tripartit. Això sí, menys inversió però més peatges a la comarca. Aquest és el balanç del tripartit al Vallès Oriental. Aquest és el càstig i aquesta és la farsa d'aquest govern: amb els anuncis, les promeses i les paraules per un cantó, i les realitats, els fets i sobretot els números per un altre."

Jordi Turull és paretà, diputat al Parlament
Portaveu de CiU a la Comissió d'Economia

13-D ANÀLISI SERIOSA

2009-12-15T13:43:00.017+01:00

Vaig passar el 13-D recorrent algun dels pobles del Vallès Oriental on es celebrava la Consulta popular sobre la independència, m'agradaria fer una breu constatació d'impressions i a continuació una petita anàlisi de resultats, veiem:

1. Normalitat absoluta, em va quedar gravada una imatge de sant Antoni de Vilamajor de dues senyores d'uns seixanta i tants que havien anat a comprar el tortell per les postres de diumenge i que abans de tornar a casa (suposo) .... passaven pel col·legi electoral a votar (també suposo) per la independència del seu País. S'ha acabat la por.

2. Lligada a l'anterior, tota mena de gent, tots els estils, totes les edats, senyores de casa seva, senyors (i senyores) del seu negoci, jubilats, progres amb el mocador de fer farcells al coll, nous catalans ... en fi, de tot i sense estridències

3. Graus d'organització diferents, i això és important perquè es nota una correlació entre el grau d'organització i el nivell de participació, amb això passem a l'anàlisi.

4. El grau de participació ha estat suficient per donar un toc d'avis (a Catalunya i a fora) i per convertir-ho en un fenomen internacional a estudiar, si algú en dubta que busqui precedents de participació així en consultes auto-organitzades. l'Editorial i l'article de "Le Monde" (del dia abans) és mostra de la importància del fenomen.

5. En els llocs que l'organització ha estat més treballada els resultats de participació han estat molt millors, com és el cas d'Osona. Crec que hauríem de deixar afanys de protagonisme d'alguns i permetre que el senyor Lòpez Tena apliqui la seva metodologia, que és la que s'ha mostrat eficaç, això val especialment per Barcelona i Cinturó.

6. Dit això, i tot i la consideració anterior, el resultat queda curt per pensar en un referèndum oficial de forma immediata, segurament ens falta molt menys del que pensàvem fa uns anys, però encara no és el moment .... paciència fins la independència, que dèiem de jovenets.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

PRONOSTIC METEOROLÒGIC PER AQUEST DIUMENGE, SEGONS EL METEO-CAT

2009-12-11T19:04:00.009+01:00
Aquest diumenge brillarà un sol radiant a 167 pobles del Principat de Catalunya, degut a l'arribada d'una l'alenada d'Aire Fresc procedent d'Arenys de Munt, aquesta mateix Front arribarà diumenge el vespre a la Villa de Madrid, podent produir sensacions de calfred i suor freda a gran part de la població.

És més que probable que aquesta corrent d'aire fresc sigui ràpidament compensat per profundes borrasques procedents de la Messeta que poden acabar afectant fortament a Catalunya ... possiblement provocant noves alenades d'aire fresc al nostre País en els municipis restants, fins arribar a la situació que la fotografia del nostre Meteo-CAT ens apunta més avall.

Però com tots sabeu la predicció del temps és una ciència incerta .....

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

REFLEXIÓ SOBRE UNA SENTÈNCIA ANUNCIADA

2009-12-05T13:07:00.000+01:00

Us acompanyo un article publicat per mi a: http://www.aravalles.cat/ , si us vaga feu-ne algun comentari.

"El senyor Rodriguez Zapatero ens diu que el Tribunal Constitucional és el “Cor del sistema democràtic espanyol”, potser sí, el que a aquestes alçades si que podem garantir, és que el cervell no ho és.

Ens diuen que el Tribunal Constitucional està per jutjar l’adequació de les lleis a la Constitució. Totes? Primer punt discutible!, destacats juristes espanyols ho han posat en dubte quan es tracta d’una Llei Orgànica aprovada en referèndum, ja que llavors la seva acció es contradiu clarament amb el concepte de Sobirania Popular. Cito literalment:

“El Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Sevilla, Dr. Javier Pérez Royo, en un artículo publicado en El País hace casi dos años afirmaba abiertamente que "el control de constitucionalidad de los estatutos no tiene base constitucional", y añadía: "el Tribunal Constitucional no debería dejarse arrastrar a un terreno que no puede ser el terreno de la jurisdicción constitucional ... / ... La definición de la estructura del Estado es el ámbito de la política y no de la jurisdicción. Si esto se olvida, el resultado es el rosario de la aurora en el interior del órgano jurisdiccional". (Francesc Homs i Molist, Revista “Siglo” d’aquesta setmana). Quina visió l’home!

Aquest argument no és simplement jurídic, és de pur sentit comú, ¿com pot un tribunal format per dotze persones derrogar la decisió de tres càmeres parlamentàries (El Parlament de Catalunya, i el Congrés i el Senat Espanyol), triades per Sufragi Universal, que varen fer un Pacte d’Estat, fruit d’una dura negociació, i varen aprovar un text amb una majoria més que qualificada? Hi ha doncs una quarta càmera?, aquesta pesa més que les tres anteriors juntes?. Potser podria ser així si parléssim d’una institució amb un enorme prestigi jurídic acumulat, com és el cas del Tribunal Suprem dels Estats Units .... però aquí? Quan tots sabem que aquest tribunal reflecteix una aritmètica parlamentària ara canviada, ... a més distorsionada per recusacions i contrarecusacions de magistrats per fer canviar/o reforçar una o altre majoria?.

I una darrera però no menor pregunta. És el Tribunal Constitucional, Constitucional? Perquè, és clar, la Constitució també diu que han de ser 12 magistrats i ara són onze per defunció d’un d’ells i el Senat no s’ha sabut posar d’acord per renovar-lo, també diuen que exerceixen per quatre anys i quatre ja passen llargament d’aquest període, també diu que actuaran amb independència i .... francament potser és, sí, el moment d’una Sentència Històrica, però no la que es pensen: Que el Tribunal Constitucional es declari anticonstitucional a si mateix i dimiteixin tots en massa"

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

2009-11-26T19:28:00.001+01:00
Aquest matí ens hem llevat amb la sorpresa de l'edició conjunta d'un editorial per part dels dotze diaris catalans en defensa de L'Estatut. Poques vegades m'he sentit tan orgullós del meu País, els diaris són: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El Nou 9, Diari de Sabadell y Diari de Terrassa. Sobren comentaris, llegiu l'Editorial:

"Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable."

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GENERE

2009-11-26T19:16:00.000+01:00

Us faig un resum de la taula rodona organitzada el dia 26/XI/09 per CiU (Convergència per la Igualtat) amb motiu del dia contra la violència de gènere. Hi heren presents Sonia Ruiz presidenta de la sectorial, Pilar Pifarré, diputada al Parlament i Rosa Garriga, presidenta de l’Associació AGI de dones maltractades

Sonia Ruiz, va dir que coneix l’experiència d’estar al costat de les que ho pateixen i ha fet i farà tot el que calgui per tal q CDC continuí impulsant iniciatives per acabar amb la violència de gènere.
Pilar Piferrer, diputada, va parlar del marc legal a Catalunya, anem poc a poc per manca de diners, cal que algú coordini a tots els poders públics, locals, sanitat, policies, falten més jutjats i potenciar y format unitats policials. Va demanar CiU que la droga i alcohol a no ha sigui atenuant en aquest tipus de delictes contre les dones, també en homes i nens. Cal fermesa en retirar custòdia dels fills i res de règim de visites.

Rosa Garriga, presidenta de l’Associació AGI de dones maltractades, va fer homenatge a totes les que han mort de la mà de les seves parelles. Diu que la llei espanyola respon a una promesa electoral del ZP i té moltes mancances. La llei catalana només recull coses de la llei espanyola. Que hi hagi llei no vol dir que es solucioni el tema, és una Llei amb pressupost escàs. Té molt bones intencions però les dones estan quasi en les mateixes condicions que abans de la llei. A vegades no cal legislar ni parlar tant i cal actuar més. Així ho fan i ho han fet molts països europeus i el panorama és molt diferent al nostre.

No s'ha creat cap casa d'acollida les que hi havia ja projectades per la consellera Rigau de CiU. Ajuntaments de més 20.000 habitants tenen centres d'atenció però amb pocs recursos. Els serveis acollida d’urgència son competència de la Generalitat però no n'ha fet cap. Els consells comarcals i ajuntaments si que han fet la seva part. Hi ha més de 4.000 pisos buits d’Adigsa, que moltes vegades la Generalitat no sap ni on els té per culpa de la paperassa burocràtica que en aquest darrers 5 anys han creat, podrien servir per donar-los a dones maltractades. Els processos burocràtics son molt feixucs. Cal que la Generalitat es posi les piles. No es poden crear expectatives que llavors no es compleixen y que fa que moltes vegades la víctima torni amb l'agressor/a. La llei discrimina no contempla nens, homes i nois q també són víctimes de la violència de gènere.

A PREGUNTES DEL PUBLIC Pilar Pifarrer diu que les 3 conselleries de la Generalita afectades (Interior, Benestar Social i Justícia) no tenen unitat de criteri són de tres partits diferents Tura PSC, Capdevila ERC, Saura IC. Com diu Artur Mas no estem davant d’un govern tripartit, estem davant i en mans de tres governs (o desgoverns) en que cadascú va a la seva en temes importantíssims pel país. En polítiques de NO violència de gènere també s'han perdut 5 anys per actuar.

Tot plegat res que no ens soni, però en aquest tema estem parlant de gent que viu una situació personal dramàtica. Fins quan?

Més informació: http://www.feliuguillaumes.cat/

ENTREVISTA A ARTUR MAS AL VALLÈS ORIENTAL

2009-11-24T19:51:00.005+01:00
Artur Mas parla de la desafecció, de la crisi, de la Llei Electoral ... i de la B-500, val la pena. Entrevista feta per "Canal Català Televisió" (a qui agraïm les imatges) amb motiu de la seva visita al Vallès Oriental. Molt interessant, no us la perdeu. Dura 13 minuts per això l'hem dividida en dues parts.

Gràcies Artur per patejar-te el País com ho estàs fent, per parlar amb la gent i estar a prop dels nostres problemes.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

AL CONGRES DE L'ELDR PARTY

2009-11-22T12:41:00.015+01:00

Del 18 al 20 de novembre, s'ha celebrat a Barcelona el Congres del ELDR Party (Partit Lliberal Europeu)) referent Europeu de Convergència Democràtica de Catalunya.

És el primer cop que un partit d’àmbit no estatal organitza i acull el congrés del Partit Lliberal Europeu.

He tingut el gran honor de ser un dels 14 delegats del meu partit, entre els sis cents que constituïen el total del Congrés.

El Congrés no podia acabar d'una manera millor: un militant de Convergència ,Marc Guerrero, en va ser escollit vicepresident, per sobre d'un ministre irlandés o de l'ex alcalde de Palermo, per primera vegada en la història una persona d'un partit nacionalista català ocupa la vicepresidència d'un dels grans partits europeus

El tema principal del Congrés ha estat “l’economia lliberal després de la crisi econòmica mundial” no només buscar respostes a la crisi des de la perspectiva lliberal, sinó també aprofundir en els nostres valors i creences més àmplies; la portava en Carles Gasòliba, el nostre ex- eurodiputat i ex senador, ( que fa temps em va fer l'honor de fer-me un article de suport a aquest mateix bloc) dona compta del grau de confiança que l'ELDR dona tant a l'amic Carles en particular com a Convergència en general.

Aquestes qüestions s’ha estudiat a través de debats amb els principals protagonistes del món polític liberal i d’altres sectors. El programa del congrés també incloïa una sèrie de reunions complementàries que enfocaran diversos temes d’actualitat, així com un seminari per explorar la manera d’establir representats sòlids de les polítiques lliberal a nivell local de cada país, tot hi que aquest seminari va durar més de cinc hores no mel vaig voler perdre, ja que en el fons es tractava d'explicar el que fem els liberals a nivell local, vaig veure que els problemes i les incomprensions erem molt similars a les nostres, les que tantes vegades he intentat reflectir en aquest bloc.

Molta gent fora de Convergència no sap ben be de què parlem quan ho fem del ELDR Party (el Partit Liberal Demòcrata Reformista Europeu) i fins per molta gent de Convergència és quelcom una mica esotèric. És un tema del que s’ocupen uns pocs iniciats. La celebració del seu Congrés del 2009 a Barcelona em dona l’oportunitat d’explicar-ho una mica, la feina que estem fent a aquest partit.

1.- Un partit europeu

El ELDR Party és un partit europeu que, avui, compte amb uns trenta milions de vots. El conformen 56 partit nacionals de l’Europa geogràfica. Això vol dir que a l’ELDR Party hi ha partits de països de fora de la Unió Europea. Hi ha partits de Suïssa, de Noruega, dels Balcans... El ELDR Party va molt enllà cap a l’Est. Hi ha partits de Moldàvia, Azerbaijan, Geòrgia i Rússia.

És un partit amb molt pes al nord d‘Europa. Té molt poder a Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Bèlgica, Alemanya... i molt poc pes al sud. No hi ha, o són molt poc significatius, partits portuguesos, espanyols i francesos. Convergència constitueix, així, junt als partits italians, una força de referència del sud. Als països de l’Est la força liberal és oscil·lant i et pots trobar amb un cas com el del MNSS de Bulgària, que passa del govern a ser extraparlamentari. En tot cas, dins la família liberal europea, els dos partits forts són els alemanys del FDP i els Lib-Dem britànics. Una preponderància només posada en dubte, de lluny, pels milions de vots que poden –momentàniament- aconseguir els liberals de Romania.

El ELDR Party té 75 eurodiputats. Sumats amb el Partit Demòcrata Europeu dins de l’ALDE (Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus) arriben a cent diputats i constituïm la tercera força al Parlament Europeu. El liberals formen part de 20 governs nacionals europeus i, ara mateix, tenim 64 ministres nacionals. L’ELDR Party compte amb quatre primers ministres: el d’Irlanda, el d’Estònia, el de Finlàndia i el de Dinamarca. Aquesta xifra, lògicament, va canviant elecció rere elecció i, així, ben recentment comptàvem també amb els primers ministres d’Andorra, Bèlgica, Romania, Bulgària i Letònia. Un altre actiu liberal es comptar amb 11 dels 27 comissaris europeus.

2.- Ideològicament on està?

El ELDR Party, com Convergència, és un partit de centre molt ampli. Ocupa un gran espai entre conservadors i socialistes. Fins d’aquest espai, hi ha diferents accents. Hi ha països on hi ha dos partits liberals, que s’identifiquen un amb el centre dreta i l’altre amb el centre esquerra. Això és perquè, als anys seixanta, a Holanda i Dinamarca, el tradicional partit es va trencar en dues branques: el VVD de centre dreta i el D66 de centre esquerra a Holanda i el Venstre i el Radical Venstre a Dinamarca. No són els únics llocs on hi ha dos partits.
A Bèlgica hi ha el partit liberal való i el flamenc; i a Suècia hi ha el Folkpartiet i el Centerpartiet, que responen a raons històriques. El primer és el partit liberal tradicional i el segon és un partit d’arrels rurals i camperoles que avui té uns postulats molt verds. En general dins del ELDR Party hi ha, però, posicionament diversos. Hi ha partits amb arrels cristianes i catòliques molt clares com el Fianna Fail irlandès, i partits molt militantment laics com els radicals italians. Hi ha partits molt de centre dreta com el VVD i partits molt de centreesquerra, com els Lib-Dem o el Keskusta de Finlàndia.

Sovint es diu que, a Convergència, hi conviuen elements socialdemòcrates i democratacristians. També el ELDR Party ha integrat aquests elements. Els Lib-Dems són la fusió, l’any 1988, del tradicional Partit Liberal Britànic amb el Social Democrat Party. De 1999 al 2006, el líder del partit va estar Charles Kennedy, un home que venia dels socialdemòcrates. Hi ha gent procedent de la democraciacristiana a Italia di Valori. Sobretot n’hi ha, però, al Partit Demòcrata Europeu amb qui

estem col·ligats al Parlament Europeu: el MODEM de Bayrou, que procedeix de la UDF, els italians de la Margherita i els bascos del PNB.

El EDR Party, com Convergència, és un partit molt europeista. Potser ens diferencia, però, que molts partits liberals fan una defensa molt radical de la democràcia, de la llibertat individual i dels drets humans que -a Convergència- es dona per suposada, però no s’exerceix amb el mateix èmfasi. Molts partits del ELDR Party han fet una creuada, per exemple, contra la video-vigilància o la vulneració del secret de comunicació a internet. Quelcom de similar succeeix amb l’ecologia i el medi ambient. Els partits liberals del nord ho tenen totalment incorporat en el seu discurs i programa, mentre per nosaltres, CDC, aquest és un discurs presoner de l’extrema esquerra.

3.- Assumeixen el fet nacional català?

Convergència té molt prestigi dins de l’ELDR Party. El vincle històric d’en Trias Fargas, el treball dels nostres diputats europeus -de sempre- dins del grup parlamentari liberal, el contacte de la JNC amb els joves liberals i el nostre treball dins del ELDR Party des del 2005, fan que se’ns tingui per gent seriosa i fiable. També hi ha una consciència clara que som gent amb un ADN i un pedigrí democràtic impecable. La nostra causa nacional, així, té una gran simpatia.

Més enllà del fet català, els liberals sempre s’han mostrat molt

respectuosos amb la diversitat cultural europeu. Dins del ELDR Party hi ha el partit de la minoria turca de Bulgària i el partit dels suecs de Finlàndia. Cal no oblidar, per altra banda, que el ELDR Party és l’únic partit europeu que reconeix la independència de Kosova.

Dins del ELDR Party, en general, hi regna una gran tolerància. En el nostre darrer Congrés a Estocolm n’hi hagué una mostra molt remarcable. Varem aprovar la incorporació al ELDR Party d’un partit rus, el People’s Democratic Union de Mikhail Kasyanov, que va condemnar l’agressió a Geòrgia. També la d’un partit serbi, el Partit Liberal Democràtic, que reconeix la independència de Kosova. En la sessió, russos i georgians, serbis i kosovars van mantenir un diàleg ple de respecte mutu i de cordialitat, com -em sembla- que només dins del l’ELDR Party es possible.

4.- El partit de la innovació i la modernitat

L’ELDR Party aglutina, en tot cas, la família política que, a Europa, avui, està plantejant les millors i més creatives solucions als problemes que tenim plantejats.

La gent de Keskusta, a Finlàndia, ha impulsat un sistema educatiu que, segons tots els informes, és el més eficient del món. La del Folkpartiet i del Centerpartiet. els que estan vertebrant una reforma de l’Estat del Benestar que és referència obligada. A Suècia, ells estan traient el país del cul de sac al que l’havia portat la socialdemocràcia. Han posat sobre la taula el dret d’elegir dels ciutadans i això ha fet que totes les estructures estatals siguin més dinàmiques.

Si l’ONU ha escollit Copenhaguen perquè s’hi faci la Cimera sobre el canvi climàtic -que el 2012 ha de substituir el Protocol de Kioto- és perquè, des del govern, però també des de l’oposició, s’ha convertit Dinamarca en una referència a favor del medi ambient. Això és el resultat de la feina de Venstre i de Radikal Venstre. Els nostres amics del FDP, essent claus al govern d’Alemanya, segur, marcaran pautes a la política europea. Amb no menys atenció s’ha de veure el que faran els Lib-Dems britànics el proper mes de maig. Totes les enquestes els marquen les millores expectatives de la seva història i estem segurs que serà pel bé del Regne Unit que es facin un bon espai entre conservadors i laboristes.

Fan una bona feina en el govern belga els liberals valons i flamencs. És una referència

també la tasca dels holandesos del VVD i del D66. Al sud, la Italia di Valori i els Radicals són el referent per la regeneració política italiana i els únics capaços de plantar cara a Berlusconi. I els nostre col·legues russos són la referència obligada quan es vol tenir l’opinió de les forces democràtiques d’aquells gran país. En general, totes les forces liberals dels països de l’Est són referència quan es parla de progrés i de llibertats.

Tenim, doncs, la gent que impulsa el millor sistema educatiu, els que estan fent propostes més avançades per reformar l’Estat del Benestar, els exemples més reeixits de com fer compatible prosperitat i respecte al medi ambient, som referent de regeneració política en contextos polítics viciats i campions en defensa de les llibertats en els països més tancats.

En definitiva, Convergència va fer bé quan l’any 2005 va decidir incorporar-se a aquesta família europea.

Agraeixo a l'Esteve Escuer i al Carles Llorens, les seves informacions per aquest post ...per ser honestos informacions sovint literalment fusellades.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

JA SABEM QUI ERA RITA ... TOTS NOSALTRES

2009-11-17T12:58:00.007+01:00

Dissabte 14 de novembre el President de CiU, Artut Mas, ha visitat les poblacions de
Martorelles i Sant Fost de Campsentelles.

A primera hora, acompanyat pel president local de CDC a Martorelles Marc
Pertíñez, el president comarcal de CDC Feliu Guillaumes (o sigui jo), el Diputat al
Parlament de Catalunya Jordi Turull i un grup de militants i simpatitzants, Artur
Mas ha passejat pel mercat setmanal de Martorelles, on ha intercanviat
impressions amb els paradistes i el públic en general, sobre tot, al voltant de la
greu crisis econòmica que ens envolta.

Seguidament, acompanyats també pel Regidor i Cap de Llista de CiU a Sant Fost
de Campsentelles, s’han traslladat a l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, on s’ha
celebrat una roda de premsa amb el tema de la B-500 com a eix principal. Que malament dono a la càmara!, consti que tenia el Sol de cara!, bé, jutgeu vosaltres mateixos:

Finalment, a l’Ateneu Artur Mas ha celebrat un acte i ha compartit un pica pica amb diferents empresaris de la zona i també amb militants i simpatitzants, erem més de 200, les coses pinten bé.

Recordeu allò de "Catalunya lliure de peatges" (ERC)? i allò de "Els peatges que el pagui Rita" d'ICV-EUA,? i les bocinades de la senyora Tura?, donc ja veieu el tripartit va entrar prometent que ens treuria el peatge que teniem i ara en lloc d'un en tindrem dos. Rita erem tots nosaltres.

Més informació: http://www.feliuguillaumes.cat/

MILLET A L'AMETLLA

2009-11-10T13:00:00.003+01:00
Quina no va ser la gent del Vallès en general i de l'Ametlla en particular quan un dissabte ens varem llevar llegint que "La Vanguardia" es feia ressó d'unes notes manuscrites a llapis pel Felix Millet o el seu soci on es llegien coses tan curioses com: "Alcalde 50", "Convergència 30", "Campanyes electorals 14" i "total 14'4% de la reclassificació", rapidament la màquina Convergent es va posar en marxa per averiguar que va passar en els anys en que -suposadament- es va fer aquell manuscrit, per molt que -obviament- el jutge no el va admetre com a prova de res.

La veritat va ser força tranquilitzadora: CiU havia votat a favor d'una petita reclassificació de 4 Ha i 55 vivendes (que per cert l'actual Govern socialista ha augmentat a 150 amb el nostre vot en contra), pero es va negar a fer una reclassificació de 40 Ha. obligant a retirar-ho del ordre dia i pagant-ho molt car .... uns dies desprès varem ser expulsats del Govern Municipal.

Dificilment les frasses escrites a dalt es poden referir a la clàssificació petita (sigui enteses com milers d'euros o milions de pessetes ) recordem que eren 55 vivendes, costaria més la salsa que els cargols, i molt menys en poden representar el "14'5%"..... i la reclassificació gran mai es va arribar a realitzar gràcies a nosaltres.

La veritat dels fets era prou comprobable (documentació municipal, hemeroteques, sortida efectiva del Govern nostra aquell any) com per estar segurs ... però s'havia d'explicar i així ho varem fer a Canal Català, Vallès Oriental Televisió, Nou 9, Agència Catalana de Notícies i .... TV3.

Crec que ens anem sortit prou bé i finalment el coneixement de la veritat s'ha anat imposant. Com mostra un botó: la notícia de TV3, a qui aprofitem per agraír les imatges.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

NOVES CATALANES PER LA IGUALTAT DE DRETS

2009-11-02T11:51:00.007+01:00

Aquest dissabte, al nostre local de Granollers i amb la presència de 52 dones subsaharianes, de Mali, de Gambia i del Senegal; varem constituir l'Associació de Dones Afrocatalanes "Michael Obama".

Per fer-ho varem comptar amb el supor de la Carme Mateu del Secretariat d'Immigració de CDC, de la Latifa, del Directori Africa de la mateixa Sectorial, de la Silvia Requena, jurista i dirigent de Dones per la Igualtat, sixi com de la diputada al Parlament Maria Rosa Fortuny, que molt noblement va assumir de fer un cert patronatge de l'Associació davant del Parlament i les Institucions.

La reunió es va allargar durant més de tres hores, varen fixar els objectius de l'Entitat: la integració al País, la lluita contra la discriminació de genere i de raça i la realització de les activitats pròpies que ajudin a l'acompliment d'aquests objectius.

Varen triar una primera Junta Directiva (triada amb vot secret, amb presentació de candidatura i amb interventores) i varen encarregar a la Silivia la redacció d'uns Estatuts.

Finalment al triar el nom de l'Entitat varen acordar enviar una carta a la Primera Dama d'Estats Units per comunicar-li la seva constitució amb el seu nom i que quan realitzes una visita a l'Estat Espanyol es gestionaria fer-li una visita.

Com a primera activitat es va acordar fer una visita al Parlament de Catalunya.
Des de Convergència del Vallès Oriental vull agrair tan el suport de la diputada, de les membres de la sectorial, com de la Sílvia, sense elles dubto que ens n'haguessim sortit.

Això sí que és integració!, això si que és Casa Gran !, va ser un gran dia pel Vallès Oriental i per Catalunya !

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

VEURE PER CREURE ....

2009-10-22T20:21:00.013+02:00

Ahir una bona representació de representants polítics i socials del Baix Vallès (tinent d’alcalde de Sant Fost, Joaquim Perez, tinent d’alcalde de Mollet, Feliu Guillaumes (o sigui jo), president de la federació d’Associacions de Veïns de Sant Fost, i presidents de diferents entitats de Sant Fost. Varem ser presents a la Comissió d’Infraestructures del Parlament de Catalunya on es va substanciar una proposició no de llei del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, presentada pel diputat de la comarca Jordi Turull i defensada pel Portaveu d’Infraestructures del grup Josep Rull.
La proposició demanava la gratuïtat de l’anomenada B-500, el túnel que ha d’unir la part baixa del Vallès amb el Barcelonès nord i baix Maresme. Els representants que allà estàvem varem sortir decebuts i un pel desconcertats: els tres partits del govern varen expressar postures netament contradictòries, des de l’esperança de que finalment no serà de peatge d’ERC, al “està en estudi” d’ICV, a l’admissió del peatge per part dels socialistes. En Josep Rull els hi va intentar simplificar la feina demanant que simplement votessin no al peatge per coherència, recordant allò de “Catalunya lliure de peatges” , d’ERC, “Els peatges que els pagui Rita” d’ICV” fins les histriòniques manifestacions de l’ara consellera Tura a l’autopista Mollet-Barcelona ... va ser en debades, malgrat les flagrants contradiccions que havien exposat feia uns minuts, el bloc tripartit va tombar la demanda de gratuïtat de la futura (i ja cinc anys endarrerida) B-500, contràriament al que el Govern de Convergència i Unió va fer en el seu moment amb el túnel de Parpès, obra netament paral·lela a aquesta.
Devem i agraïm a Canal Català l'us de les seguent imatges de video:

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

TOTS APLEGATS

2009-10-05T12:22:00.016+02:00

Diumenge varem celebrar el V Aplec Comarcal de CDC del Vallès Oriental, a Sant Esteve de Palautordera, en podem estar ben satisfets, i més jo en concret, que com a president de la Comarca vaig estar tota la setmana nerviós com una fulla (i no vaig ser l’únic): més de 1.500 persones, 650 al dinar, molts nous catalans, la presència d'Àngel Colom. ....

.... I diversió per tothom: exposició de trens en miniatura, mostra de puntaires, exhibició d’escacs, ponies, inflables, carrosses, trenet pels menuts, DJ pels joves, havaneres i orquestrina pels valls de tota la vida, paradetes. Naturalment no varem obviar la part política i l’Artur Mas, precedits per l’Alcalde de la població i per mi mateix varem fer el corresponent míting, en un teatre ple de gom a gom, l’Artur ens va recordar el que aquest país es juga en el proper any: tenir un Govern que es dediqui als problemes de la gent i que no ens avergonyeixi. Nosaltres no fallarem.

Nota Bona -

Ahir en el míting de l’Aplec del Vallès Oriental vaig explicar un acudit –una mica llarg i dens- i alguns de vosaltres m’heu demanat que us el passi, el penjo al Bloc i així queda a l’abast de tothom, va sobre religió però és respectuós:

“Sabeu que Sant Jordi és el patró de Catalunya, però és un sant molt ocupat ja que també ho és de Rússia i d’Anglaterra, és per això que al veure durant molts anys Catalunya ben governada, es va centrar en els altres països que –com sabeu- li estaven donant molta feina.

Però com Sant Jordi és un patró responsable en mica en mica es va anar angoixant per aquell petit país al qual ja feia uns anys que no es dedicava. La seva alarma va augmentar moltíssim quan va saber que la Moreneta hi havia hagut de fer una intervenció d’urgència (per un tema d’aigua, semblava), però en aquell moment tenia la guerra del Caucas i el canvi del Toni blair i tampoc s’hi va poder dedicar; però ja molt angoixat va decidir enviar un àngel a veure si els catalans anaven bé – “i com ho sabré?”- preguntà l’àngel –“mira si encara guarden totes les seves festes” digué Sant Jordi” “si ho fan és que són un poble feliç”-.

Al cap d’uns mesos torna l’àngel al despatx de Sant Jordi tot capficat: -“com ha anat”, li pregunta el Patró, doncs mireu, no ho sé, digue l’Àngel, sembla que celebren les festes però les tenen totes barrejades” “i això? Pregunta el sant “doncs mireu, hi ha molta gent aturada com si celebressin el diumenge, molta amb ben poca cosa a la taula com si fos Quaresma, alguns es passen paquets de nit com si fossin Reis,i el Govern maltracta i parla de crucificar als millors entre ells com si fessin una “performance” de la Setmana Santa”

El sentir això Sant Jordi quedà blanc, es posa les mans al front i digué –“Ai Mare de Déu!!, em descuido cinc anys i el banyeta ja m’hi ha col•locat el Tripartit!!!.

LA SINCERITAT TRIPARTIDA ... D'AMAGATOTIS

2009-09-30T16:25:00.005+02:00
Joan Saura, ha enviat un SMS al president del seu grup, Jaume Bosch, valorant el discurs de José Montilla durant l’obertura del Debat de Política General. “Quin ‘toston’ oi?”. Bosch ha contestat (fotografia publicada al diari 'Público'): "ha començat bé durant el primer minut però després, un rotllo". Un discurs “poc sensible amb la gent amb dificultats”. Font: "El Singular Digital", a qui li agraïm. Aquí teniu el link si voleu més:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/saura_ldquo_el_discurs_ha_estat_un_tost_n_42397.php

MANERES DE FER D'UNS I ALTRES

2009-09-26T15:12:00.006+02:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

Dimecres a Mollet, però en nom de tot el Vallès i de tot CiU, varem fer una roda de premsa sobre la futura B-500 (el pas de Mollet a Badalona per sota la Serralada de Marina, per entendre'ns). Hi varen participar en Josep Rull, responsable d'infraestructures de CDC, en Jordi Turull diputat del Vallès Oriental, així com els caps de llista de CiU de Sant Fost (Quim Perez), Martorelles (Jaume Montpel) i Mollet (Jo).
En Josep Rull va anunciar la presentació d'una iniciativa parlamentària contra el peatge, ja que amb aquest s'abandona el criteri d'equilibri territorial que havia inspirat obres com el paral·lel túnel de Parpès (el de Granollers a Mataró), i es considera l'obra com una simple infraestructura metropolitana, com podria ser el túnel de Collserola: nosaltres pensem que es tracta de crear un eix Baix Vallès-Barcelonès Nord, que equilibri el Mataró-Granollers i contribueixi a la descentralització del País.
Per la seva banda el cap de llista de Sant Fost, Quim Pérez va manifestar la seva inquietud de que l'obra, desprès d'haver-se endarrerit tants anys amb l'excusa de l'impacte ecològic, ara parteixi el terme de Sant Fost pel mig i malmeti paratges com el de l'ermita de Cabanyes.
Maneres de fer: nosaltres Mataró-Granollers en temps i forma i gratuït, ells Baix Vallès-Barcelonès Nord, el més calent a l'aigüera desprès de cinc anys ... però ja anuncien que serà de peatge. Us acompanyo la notícia televisiva de Canal Català, als quals agraïm la gentilesa.

PICADES D'ULLET DEL PASSAT AL PRESENT

2009-09-22T19:21:00.014+02:00

Per a més informació: http://www.feliuguillaumes.cat/

Aquesta deu ser la primera entrada d'un acte lúdic que faig en aquest Bloc, i ho faig perquè veritablement paga la pena. Us parlo de la visita a la "Barcelona Jueva" que organitza gent de la pròpia comunitat jueva de Barcelona i no, com diuen ells mateixos: "guies professionals que, per molt bona preparació i informació que tinguin (i la tenen), presenten la cultura jueva com una cosa del passat, els jueus no som com els romans, nosaltres encara som aquí".

Certament la diferència és nota, així com la visita al call de Girona és una delícia en si mateixa pel que veus, la visita al de Barcelona requereix un autèntic "tour de force" per part de la conductora, ja que certament no hi ha molt a veure a l'actual Call ... la qual cosa segurament el fa més interessant: que no dir de la fascinació de que et facin fixar en una pedra al costat de la qual has passat centenars de vegades? o descobrir de cop, que una casa que de vell coneixies, resulta que va ser la seu de la Inquisició ... i encara manté amb orgull el seu escut!?!.... i quan més "encandilat" estàs amb el passat, el present et salta a l'esquena com una rata pinyada, quan veus una arcaica inscripció hebrea sobre la qual algú ha pintat una esvàstica (ràpidament mal esborrada pels serveis municipals de neteja).

Perquè serà que a molts catalans ens xiulen les orelles?....

EL TEOREMA D'ARENYS

2009-09-13T15:20:00.012+02:00
(Demostració lògica de les contradiccions d'Espanya per la prova de "reductio ad absurdum"-reducció a l'absurd)

Aquests poden constitucionalment arribar a un poble que no és el seu i posar lliurement de manifest les seves opinions ...........

Però aquests altres constitucionalment no poden, ..... ni a casa seva

"Ergo (llavors)" això no s'aguanta per enlloc "quod erat demostrandum (el que es tractava de demostrar)"

SOBRE LA POLÈMICA DE LA NOA AQUEST 11 DE SETEMBRE

2009-09-12T14:58:00.023+02:00

Més informació a http://www.feliuguillaumes.com/
Els que seguiu aquest Bloc sabeu que normalment no acostumo a posar-hi temes de política internacional, encara que els que em coneixeu personalment sabeu que és un tema que m’apassiona. Crec que en aquest cas seguiré la meva norma, ja que els fets que comento (o que es comenten sols, de fet, jo només els il·lustraré) afecten a la bona imatge del nostre País al Món; parlo de l’assaig de boicot a la cantant jueva i Israeliana Noa aquest 11 de setembre.
La Noa és la típica cantautora progre: el seu model son els cantautors francesos, aquí ha actuat conjuntament amb tota la progressia artística oficial: Joan Manuel Serrat, Miguel Bosé, Paco de Lucia, Carlos Nuñez....
La seva actitud davant del conflicte que afecta al seu país i Palestina només pot ser definida com de pacifista dura: actua a Eurovisió al costat d’una cantant palestina fent mitja cançó en àrab, aquí a Barcelona es fa acompanyar de l’orquestra àrab de la ciutat, l'ONU la nomena “ambaixadora de la Pau” i etc. etc.
Sembla sorprenent que sigui a aquesta persona a la que s’organitzi un boicot, simplement per haver qualificat a Hamas de moviment fanàtic i terrorista ... cosa que per altra banda també diu la UE i la ONU. Que passa doncs?, el problema és simplement ... que és jueva?, no voldria pensar una baixesa moral d’aquesta mida, prefereixo pensar (i deu n’hi do!!) que als radicals de tots els bàndols, qui més els molesten són els moderats de l’altre bàndol, són els que fan arribar a acords i els hi xafen la guitarra ... és una explicació almenys política i no directament racial. Però, en aquests cas, em resta una pregunta: Que hi jugava en tot això la gent d’ICV i algun diputat socialista??, ells no són judeofobs, n’estic convençut, ni donen suport a l’Integrisme islàmic violent, també ho crec fermament. Com, doncs, s’han pogut equivocar tant en els seu judici? O sóc jo el que s’equivoca en els que acabo de fer?
A continuació us acompanyo tres documents per que us feu la vostre pròpia opinió, en primer lloc la carta oberta de Noa als palestins amb motiu de la guerra de Gaza, (la carta qualificada de “xenofoba” per la plataforma “Aturem la Guerra” i que ha provocat el boicot), seguidament el mail enviat per la Plataforma amb la seva crida al boicot, finalment la resposta de la cantant en el seu Bloc ... “esto”, la traducció d’aquesta darrera de l’anglès és meva, us demano la vostra màxima indulgència. Les fonts de les fotos són la wikipedia, cat-israel i el propi bloc de la cantautora. Aquest post ha estat citat en tres webs especialitzades, la qual cosa aprofito per agrair:
http://www.cat-israel.org/2009/09/els-bretols-hi-van-ser-pero-la.html

http://arcci2007.blogspot.com/
http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/197
_________________________

Els escric amb el cor apesarat.

Gaza està cremant. La frontera amb Israel es troba sota foc. Nens en ambdós costats de la frontera estan espantats, traumatitzats, ferits en cos i ànima. ¡Valuoses vides es perden a cada instant! Corre la sang! ¡Abunden el dolor i les llàgrimes!

Lamentablement això ens és familiar, massa. Estic asseguda al mig de la nit en la meva llar al costat del mar. Aquest mar que és el nostre, la Mediterrània, la nostra cultura, el del nostre poble caminador, el dels sense llar, els nostàlgics, els constructors, els supervivents. Els nostres somnis són com les onades, i dialoguen amb la lluna i les estrelles sobre l'eternitat.

Des d'aquell fatídic dia de l'any 1994 quan van assassinar Rabín a poca distància d'on jo estava, he dedicat gran part de la meva vida pública a cantar i a parlar per la pau. Vaig veure el procés de pau aixecar-se i caure com els pits d'una dona respirant durant la nit. Vaig veure moltes oportunitats desaprofitades. Lamentablement molta obstinació, ignorància i estretor de mirades es van creuar pel camí. Un absurd orgull va trepitjar nombroses esperances. He cantat i he parlat. De vegades discutir i vaig abraçar estranys. Moltes vegades els fets em van commoure fins plorar i he fet els amics més inesperats. Amics pels quals que creuaria fronteres sota foc per donar-los protecció. I avui jo dic això: tenim un enemic comú, un enemic terrible, i hem d'unir-nos per vèncer. Aquest enemic és el fanatisme, amics meus. Aquest enemic és l'extremisme en totes les seves grotesques manifestacions. Aquest enemic és encarnat per tots aquells que col•loquen a D’u per sobre de la vida, que pretenen que D’u és la seva espasa i el seu escut i que combaten per ell. Tots ells són víctimes d'un horrible fanatisme. Jo sovint he parlat contra el fanatisme al meu país, perquè el considero detestable. En el govern, a les colònies a Cisjordània, a les sinagogues. Moltes vegades he arriscat la meva carrera i el meu benestar en aquesta lluita. Ara veig l'horrible rostre del fanatisme, veig sang a les seves mans i conec un dels seus molts noms: Hamàs. Vostès coneixen a aquest terrible monstre. Saben que viola a les seves dones i envileix les innocents ments infantils. Vostès saben que educa per l'odi i la mort. Vostès saben que és xauvinista i violent, cobdiciós i egoista, i que es nodreix de la vostra sang mentre evoca el nom d'Al•là en va, s'oculta com un lladre i utilitza a innocents com escuts humans, utilitza mesquites com arsenals, menteix i estafa, i els fa servir a vostès com a ostatges. Jo sé que això és veritat i que vostès ho saben! Però no poden parlar per por. Però jo sí puc parlar.

Tinc el privilegi de viure en una democràcia on les dones no són objectes, sinó presidents, on una cantant pot dir el que li sembla. Jo sé que vostès no tenen aquest privilegi (però estic segura que algun dia ho aconseguiran, inshal•la).

Jo que sé que vostès estan farts de ser mantinguts com ostatges per aquest dimoni, aquesta terrible bèstia, que està a Gaza, però també està a l'Iraq, a l'Afganistan i a tot arreu. Però vostès són un poble destinat a florir en pau! La seva majestuosa història ofereix abundants testimonis de creativitat en la literatura, la ciència, la música!

De vegades els veig als carrers, fent manifestacions de suport als monstres, cridant mort als jueus, mort a Israel. Però jo no els crec. ¡Sé on està el vostre cor! Està on hi ha el meu, amb els meus fills, amb la terra, amb el cel, amb la música, amb l'esperança. Jo sé que en el fons dels vostres cors vostès desitgen la derrota de la bèstia anomenada Hamàs que els ha aterrit i assassinat, que ha convertit a Gaza en un femer de pobresa, malaltia i misèria, i els ha sacrificat en el seu sagnant bogeria d'orgull i cobdícia. Els meus germans, ploro per vosaltres i també per nosaltres. Ploro pels meus compatriotes que pateixen per les bombes llançades al Sud, al Nord i a tot arreu. Ploro pels soldats segrestats i morts, per les famílies de dol, per la innocència perduda per sempre. Però ploro especialment per vostès perquè conec el vostre sofriment. Només espero que Israel pugui fer la tasca que ha de ser feta i finalment aconsegueixi alliberar d'aquest càncer de fanatisme anomenat Hamàs. I espero que una resta de compassió encara existeixi en els seus cors per a que deixin d'usar-los a vostès i els seus fills com a escuts humans.

I potser tinguem una oportunitat de caminar a poc a poc l'un cap a l'altre i donar-nos tímidament les mans, mirar-nos als ulls plens de llàgrimes i dir amb veu ofegada: "Shalom, salam. Ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou, germà meu".

Vol un cafè? Quedi's una mica, parlem, coneixem les paraules i les cançons i sabem quin és el camí.

Shalom. Salam. Amb un cor trencat i que encara enyora l'amor.
La vostra amiga, Noa.

______________________

Enviat: dilluns, 7 / setembre / 2009 23:57:23
Per a: llista-aturemlaguerra@grups.pangea.org

Bona nit,

Com sabeu, des del Parlament i la Presidència de la Generalitat han convidat la cantant israeliana Noa a participar en els actes institucionals de l'11 de setembre al matí. Concretament, han programat que canti "El cant dels ocells" a les 11 a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella. Aquesta artista va estar fent declaracions xenòfobes contra la població de Gaza el gener passat quan ells patien el bombardeig israelià i no se n'ha volgut desdir mai.

En aquest sentit, hem redactat i enviat una carta de protesta dirigida a la Presidència del Parlament i a la Presidència de la Generalitat. L'heu rebuda fa unes hores a aquesta mateixa llista i, en tot cas, la podeu veure al web. www.aturemlaguerra.org

També convoquem a l'acció de protesta que consistirà en:

Quedar a la porta principal del parc de la Ciutadella, Pg. Pujades, a 2/4 de 10 del matí (9.30h)
Si està ocupada pels Mossos d'Esquadra, quedem sota l'Arc de Triomf.

A l'entrada i al parc, repartir 2000 còpies d'octavetes que expliquen perquè protestem.

Quan la Noa canti, si canta i si ens és possible;)

Ens posarem mocadors palestins
Treurem els cartells dinA3 "Boicot a l'Estat d'Israel"
Treurem les banderes palestines
Ens posarem d'esquena a la cantant

Hem acordat de no xiular ni fer soroll durant la cançó perquè podríem posar-nos en contra gent que, normalment, estaria interessada a escoltar-nos.

El dijous 10 a les 7 de la tarda a Sodepau, hem convocat una reunió per ultimar detalls. Tothom és convidat a participar-hi.
__________________________________

Dimarts, setembre 8, 2009
Resposta als activistes pro-palestins catalans
El següent document respon a les diverses preguntes com a part de la discussió sobre la meva carta oberta als meus germans palestins, de gener de 2009 (Guerra de Gaza).

Primera pregunta: ¿Per què vaig escriure: "Només puc desitjar que Israel faci el treball que tots sabem que cal fer i, finalment, l'alliberi d'aquest càncer, aquest virus, aquest monstre del fanatisme d'avui anomenat Hamas. "?

L'última operació de Gaza es va produir després de 8 anys consecutius de bombardejos per part de Hamas a les fronteres d'Israel. 8 anys! Israel ha estat arrossegat a la guerra pels que somien amb morir per Déu. Això no és una cosa que he inventat jo:

Declaració de Hamas, 18 agost 1988

"El lema del Moviment de Resistència Islàmica: Al là és el seu objectiu, el Profeta és el seu model, l'Alcorà la seva constitució: la Jihad és el seu camí i la mort per la causa d'Al là és el més elevat dels seus desitjos."

L'objectiu declarat d'aquests atacs amb coets i morters va ser continuar la lluita armada islàmica dels palestins contra Israel. Aquí hi ha una altra cita:

Declaració de Hamas: "Israel existirà i continuarà existint fins que l'Islam el destrueixi, igual que altres van desaparèixer abans "

Durant aquests vuit anys, Hamàs va amenaçar de matar a qualsevol persona que treballés per la pau amb Israel. Un dels meus amics palestins, el nom del qual no vull revelar, es va escapar just amb la seva vida, després que els seus amics fossin disparats a les cames per Hamas. Això no és fantasia, això és un fet! El meu amic va aconseguir escapar gràcies a l'ajut dels seus amics d'Israel, i continua la seva important tasca per la pau des de Ramallah.

La guerra és lletja. Qui tria el camí de la guerra no s’ha de sorprendre per les seves tràgiques conseqüències.

Hamas ha triat obertament aquest camí. Israel està lliurant una guerra de supervivència .... Això és exactament el que Hamàs diu: "Israel existirà i continuarà existint fins que l'Islam l'esborri, igual que altres abans varen desaparèixer". I sí, jo vull viure i no morir!! A diferència de Hamas, no és la meva més alta aspiració morir per Déu QUALSEVOL! Vull viure i deixar viure. viure!! estic ferma en la meva convicció que també pensa així la majoria del poble palestí.

Segona pregunta: Estic cega al fet que el suport a la guerra és suport a la matança de persones innocents?

No dono suport a la guerra. Aquesta afirmació és una declaració retorçada pensada per servir a la màquina de propaganda.

En la meva opinió, la guerra és un substitut primitiu del diàleg.

A la nostra regió, hi ha hagut molts intents de diàleg. Lamentablement, fins avui, han fracassat. La responsabilitat que, crec, està sobre les espatlles d'ambdós costats.

No hi ha tal cosa com una "guerra neta".

L'única pregunta que hem de fer-nos és: quines són les seves intencions?? Quin és el teu pla?

La resposta està en la declaració d'independència d'Israel, publicat a Tel Aviv el 14 maig 1948:
"Fem una crida - en mig de l'atac llançat contra nosaltres des de fa mesos - als habitants àrabs de l'Estat d'Israel a mantenir la pau i participar en la construcció de l'Estat sobre la base de la ciutadania plena i equitativa i una representació adequada en totes les seves institucions provisionals i permanents.
Estenem la nostra mà a tots els estats veïns i als seus pobles en una oferta de pau i bon veïnatge, i els exhortem a establir vincles de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueu sobirà assentat en la seva pròpia terra. L'Estat d'Israel està disposat a fer la seva part en un esforç comú per al progrés de tot l'Orient Mitjà ".

La resposta també està en la Carta Fundacional de Hamas:
"No hi ha solució al problema palestí sinó pel Jihad. Les iniciatives, propostes i conferències internacionals són només una pèrdua de temps, un exercici inútil. El poble palestí és massa noble per tenir el seu futur, el seu dret i el seu destí en un joc va " (...)
"Egipte ja ha estat expulsat del conflicte pels traïdors Acords de Camp David, també ha estat tractant d'arrossegar a altres països a acords similars amb la finalitat de treure'ls del cercle del conflicte". (...)
"El Dia del Judici Final no tindrà lloc fins que els musulmans matin els jueus, llavors quan un Jueu, s'oculti darrere de les pedres i els arbres. Les pedres i els arbres diran. “musulmà, hi ha un Jueu darrere meu, vine i mata'l " (...).

Tercera pregunta: “No creus que, en vista del fet que els assumptes interns del poble palestí han de ser respectats, és molt políticament incorrecte criticar Hamas elegit democràticament?”

Molts dels dictadors terribles van ser elegits democràticament i ha causat el seu propi poble i altres patiments sense fi.

Hi ha moments en què un ciutadà ha de trencar el silenci, i el codi del 'políticament correcte' i denunciar el mal, on es troba.

Hi ha dos tipus de lluita: La lluita pel compromís i la lluita pel "tot o res". L'objectiu del primer és la vida en ambdós costats i una oportunitat per curar i prosperar. L'altre tipus és la mort i la destrucció d’ almenys una cara amb una bona probabilitat de mort per a tots.

La lluita sionista ha estat històricament una de compromís, mentre que la lluita armada àrab ha estat del “tot o res”. (Si us plau llegiu la declaració d'independència d'Israel i compareu amb la Carta de Hamas). Des del començament el sionisme es va guanyar el suport de moltes nacions a tot el món, ja que es considerava com una lluita pel compromís just. Aquest és el suport que va facilitar la creació de l'Estat d'Israel, especialment després de l'Holocaust.

En la seva lluita per guanyar tot, el poble palestí ho ha perdut tot!

Aquesta tragèdia va portar a la debilitat que al seu torn va conduir a l'aparició d'una nova tendència: la lluita palestina pel compromís, les negociacions d'Oslo.

Per a aquells que ho volen posar en perill, diem: “aquí estem, disposats a compartir tot el que tenim amb vostè!”

Però hi ha una altra facció del poble palestí, que no només sustenta el 'tot o res ", també diu que la solució vindrà de molt lluny d’israel o Palestina. Em refereixo a Hamas i altres grups fonamentalistes de tot el món.
Això és exactament el que separa als palestins en diferents faccions.

Dono total suport a Abu-Mazen i el lideratge de Fatah actual, i a tots els palestins que lluiten per la pau. Jo sóc el seu aliat més ferm. Però, i els que volen perpetuar la violència i la guerra? Jo mai els hi oferiré suport, fins i tot si varen ser elegits democràticament.

En conclusió, voldria reiterar lles meves conegudes opinions:
Advoco per la solució de dos Estats basada en el compromís mutu.
El meu propi pla de pau," reconèixer, disculpar-se, compartir ", el podeu trobar en una entrada anterior del meu bloc anomenada " la política, el primer pas ".

LA NOVA CATALUNYA PRESENT A L'ACTE NACIONAL DE L'11-S

2009-09-11T10:42:00.000+02:00

Més informació a: http.//www.feliuguillaumes.cat

Més de quaranta membres de la comunitat de nous catalans d'origen subsaharià del Vallès Oriental, varen participar en l'ofrena floral que CiU fa davant del monument de Rafael de Casanoves de Barcelona l'onze de setembre al matí. procedíem de Senegal, de Gàmbia, de Mali ... cristians i musulmans ... i ara venen de Granollers, de Mollet, de Canovelles ..., la major part ja militen a CDC, doblement benvinguts!.
L'explosió de colors que va significar la seva aparició va ser un símbol de la pluralitat i diversitat de Catalunya, pluralitat i diversitat que esdevé, i ho ha de fer encara molt més, unitat davant de la defensa del País comú.
Això si que es defensa de la diversitat i no la que va demostrar l'esquerra excloent en l'acte institucional davant la Noa.

FOCS QUE NO S'OBLIDEN

2009-09-11T01:01:00.001+02:00
Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Com cada any el col·lectiu de CDC de Mollet del Vallès, en nom de tot el del Vallès Oriental, organitza un acte el 10 de setembre a la nit que fa de porta d'entrada a la diada.

Aquest any varem recordar el centenari de la setmana tràgica (1909-2009) i per això varem projectar la pel·licula d'Antoni Ribes "La Ciutat Cremada", ens hi varem congregar més d'un centenar de persones i varem comptar amb la presència d'una nombrosa delegació d'Esquerra Republicana, ja per segon any consecutiu.

Desprès de la projecció de la pel·lícula, i com ja és també tradicional, varem fer una desfilada
davant del monument de Rafael de Casanoves, on varem fer una ofrena d'una senyera, en senyal de lleialtat al País i una torxa en senyal d'esperança en el seu futur.

ORIOL PUJOL PARLA DEL FINANÇAMENT

2009-08-04T10:26:00.003+02:00
Varem tenir l'oriol Pujol per parlar-nos del Finançament, Canal Català, entre altres mitjans ens va cobrir perfectament l'acte (les imatges són seves), erem més de 100 persones i 40 al sopar, no us perdeu les declaracions de l'Oriol ... molt aclaridores

Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/

CAMPANYA CONVERGÈNCIA SOLIDARIA

2009-08-04T10:20:00.002+02:00
Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

CiU ha participat molt activament en la campanya "Convergència Solidària", Canal Català n'ha fet un ampli ressó, des d'aquí vull agraïr a tota la gent que ha omplert el nostre local de Solidaritat

S'AGAFA ABANS UN MENTIDER .....

2009-07-25T13:44:00.003+02:00
Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat

Els meus avis sempre em deien que s'agafava abans a un mentider que a un coix, avui, i gràcies a les noves tecnologies, tenim el plaer de deixar en evidència al nostre estimat president Montilla ...

Certament sobren els comentaris

DE FONTS SOLVENTS I BEN INFORMADES ....

2009-07-17T16:11:00.007+02:00
"Donde hay patron no manda marinero", que dieuen en castellà, us adjunto les declaracions radiofòniques i l'escrit, sobre el tema del finançament de'n Xavie Sala i Martin, el millor economista (amb en Mas Cullell) que tenim a Catalunya i un dels millors del món. Sobren els meus comentaris ....

"Acabo de llegir el document del finançament i la meva primera impressió és: sembla una broma de mal gust!Com que he d’anar a dormir d’hora (dema tinc Basté de bon mati i m’he de llegir TOTS els diaris abans d’anar-hi), us deixo amb alguns pensaments.(1) Tothom està molt content (o al menys la propaganda oficial del PSC-PSOE) perquè Catalunya rebrà 3800 milions quan la societat civil catalana demanava 3500. Mentida! L’estat diu que intentarà apujar a 3800 A L’ANY 2012. En el document no es menciona ni el que s’havia d’haver enviat al 2008 (recordeu que l’estatut va entrar en vigor el 9 d’Agost del 2008), ni el 2009, ni el 2010, ni el 2011. Puigcercós ha sortit a dir que estava molt feliç perquè havia guanyat el pols amb l’Estat Espanyol. Amic Joan: no has guanyat res fins que no et diguin que el que ens compensaran al 2012 és més gran del que et fotran pel camí.
(2) Diu la propaganda oficial que Catalunya rebrà per sobre de la mitjana. Mentida! Zapatero ha explicat a tothom que tothom estarà per sobre de la mitjana cosa que, sense fer trampes, és matemàticament impossible. Com ho aconsegueix? Doncs, com sempre, fent trampes! Si us hi fixeu veureu que totes les comunitats participen d’una sèrie de fons comuns que repartiran els diners en relació a una sèrie de criteris. Entre ells hi ha el fons de competitivitat (que la pròpia ministra ja ha dit que serà el més petit) que donarà més recursos a les comunitats que més aporten i el de convergència (antigament de solidaritat) que dóna més diners a les mes pobres per ajudar-les a “convergir”. A més, algunes comunitats (com Catalunya) tenen transferides algunes competències (com els mossos) que requereixen la transferència de diners que altres no calen. Si s’inclouen els diners per a finançar aquestes competències transferides, Catalunya rep més de la mitjana... però només perquè a les altres comunitats no se’ls computa la despesa en policia que s’hauria de computar ja que no tenen la policia transferida. Si es fes el càlcul es veuria que Catalunya rebrà menys de la mitjana (més o menys el 95% de la mitjana). És a dir, el principal èxit del govern, l’èxit que ha repetit el President Montilla és flagrantment enganyosa.
(3) Els propagandistes de la Generalitat s’han afanyat a dir que el text compleix fil per randa amb el que diu l’estatut. Mentida! El text no garanteix en cap moment l’ordinalitat que requereix l’Estatut (recordeu que l’estatut diu, literalment: “L’Estat haurà de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita”. Per més que el President Montilla ens vulgui vendre la moto de que l’acord és bo perquè posa a Catalunya per sobre la mitjana (cosa que, com he dit al punt 2, no aconsegueix el sistema proposat), l’Estatut no requereix posar Catalunya per sobre la mitjana sinó a la mateixa posició que té abans de l’esforç fiscal. És a dir, que si la ciutadania catalana produeix una quantitat de riquesa que la col•loca en tercera posició en el rànking de comunitats autònomes, un cop paga impostos i rep transferències al sector públic espanyol, Catalunya ha de seguir mantenint la tercera posició en renda per capita disponible. No hi ha res en l’actual acord que garanteixi aquesta ordinalitat. Recordem que aquest era un punt que tant el conseller Castells com els amics d’ERC havien insistit infinitament durant mesos. Costa, doncs, d’entendre que ara donin suport a un model que no garanteix aquesta ordinalitat.
(4) Un altre punt on l’acord viola els principis de l’estatut és en el dels factors en que es farà èmfasi a l’hora de repartir els diners. És a dir, finalment el govern s’ha adonat que havia de repartir els (nostres) diners entre les diferents comunitats d’acord amb criteris més o menys justos. Per exemple, una comunitat amb més gent i amb l agent de més edat havia de tenir més diners per sanitat perquè qui utilitza la sanitat són les persones i, entre elles, les persones grans en fan un ús més intens (com algú va dir no fa gaire: amb el sistema anterior, si hagués caigut una bomba nuclear a una comunitat que hagué eliminat tota la població, aquella comunitat hagués seguit rebent els mateixos diners encara que no hi hagués ningú, per beneficiar-se’n). És més, era important que l’estat deixés d’utilitzar el cens de 1999 per a decidir com repartia la despesa perquè del 1999 ençà hi ha hagut un gran moviment migratori que ha alterat tant la població com les necessitats (els immigrants fan servir la sanitat pública més intensament que els locals). Doncs bé, el govern ha accedit a fer un “fons de garantia de serveis públics” que garanteix que tots els ciutadans de l’estat tenen accés a serveis públics (com la sanitat) i per a saber quanta gent hi ha a cada comunitat, ha accedit a utilitzar el cens del 2009 en lloc del de 1999 (gràcies, senyora ministra!). Els criteris de repartiment utilitzats són la població i la dispersió (cosa que reclamava Castella Lleó i Galícia), població en estat escolar (cosa que reclamava Andalusia), insularitat (cosa que, lògicament, reclamaven les illes), l’envelliment (cosa que reclamaven Castilla-Leon i Castilla-La Mancha), i la superfície (cosa que reclamava Andalusia). Fins aquí tot bé. El problema és que els criteris que ESTABLEIX l’ESTATUT DE CATALUNYA (quantitat d’immigrants, població en risc d’exclusió i costos diferencials deguts a preus més alts a Catalunya) han estat flagrantment ignorats. No s’entén com hi ha gent que diu que el model de finançament satisfà l’estatut fil per randa.
(5) Parlant del fons de garantia de serveis públics que mencionava a l’apartat anterior. La Generalitat ha dit durant mesos que el seu OBJECTIU MINIM IRRENUNCIABLE era que les comunitats dediquessin un màxim dels 65% seus recursos a aquest fóns comú i que la resta pogués ser utilitzat a discreció del govern de la Generalitat. L’acord diu que aquesta quantitat serà del 80%!!! Sembla que s’han saltat l’objectiu mínim irrenunciable en uns 15 punts i que, al cap i a la fi, no era tan irrenunciable.Resum, a l’espera d’una segona lectura, la meva primera impressió després de llegir aquest document, és que els polítics del govern ens estan prenent el pel i ens volen fer combregar amb rodes de molí, tot fent veure que estem davant d’un gran acord quan en realitat, estem davant d’un acord que no te res concretat fins el 2012 (i ves a saber on seran els polítics que ara volen conservar la cadira al 2012) i que vulnera aspectes clau d’un estatut que clarament era un estatut de rebaixes aconseguit a base de pagar un preu extravagant. Vist això les preguntes que tots plegats ens hem de fer són: (1) per aquesta misèria valia la pena lluitar i patir tant? I (2): Veient lo garrepes que són els dirigents espanyols amb els nostres diners (i figura que aquests són els que havien de ser-nos més favorables) i veient lo covards que són els dirigents que figura que havien de plantar cara però que s’estimen més la cadira que al país, realment val la pena seguir per aquest camí de negociar, desgastar-se i, al final, aconseguir les engrunes... a més de l’odi i els insults constants de tots els espanyols? "

Xavier Sala i Martin

EL QUE NO S’EXPLICA SOBRE EL FINANÇAMENT

2009-07-14T16:35:00.013+02:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

El “nou” finançament és fonamenta en dos fons, el de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el de Suficiència. Al fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals (al de “solidaritat” per entendre’ns) s’hi destina el 80% dels recursos: 75% aportat per les CCAA i 5% per l’Estat.Els recursos per serveis públics fonamentals es reparteixen en base a la població corregida per les següents variables, dispersió, envelliment, insularitat, superfície, població en edat escolar, densitat. Cap d’elles són les variables que preveia l’Estatut (que semblen haver desaparegut del mapa), les que Catalunya proposava són: immigració, cost de la vida i població en risc d’exclusió.

La ministra ha tingut el valor d’afirmar que el cost sanitari d’un immigrant era inferior al d’un nadiu perquè és més jove (òbviament és veu que la ministra no ha fet mai cua en un ambulatori de la Seguretat Social).

Per justificar que Catalunya passarà a estar lleugerament per sobre de la mitjana es pren com a referència la situació actual calculada per l’Estat sense homogeneïtzació competencial (o sigui, no es pondera que Catalunya té moltes més competències), que dóna que Catalunya està ara només 1 punt per sota, Els càlculs que sempre ha fet servir la Generalitat donen un índex de 94 (6 punts per sota). Per tant es comparen índexs diferents per fer-nos creure que ara estarem per sobre la mitjana estatal, això és simplement deshonest.

El principi d’ordinalitat no es complirà: aquest principi exigeix que desprès d’haver participat en la “solidaritat” Catalunya no passi del tercer lloc en el ranking de les comunitats autònomes a l’onze (repetim, a l’onze), si no que es quedi en el tercer, segurament aquest era el principi més important que contenia l’Estatut i queda totalment obviat en l’acord, el conseller Castells ja ha declarat que “no l’hi importa l’ordinalitat”, no és un tema de que a ell l’hi importi, està en l’Estatut que és una llei, i més important que això, és l’únic concepte que garantia un volum d’ingressos molt més alt per ell mateix.

Només s’han fet públics els recursos addicionals de l’Estat del 2012 que seran al voltant d’11.000 milions, però han afirmat que és una previsió que dependrà de “l’evolució dels ingressos tributaris”. També han dit que la majoria de recursos addicionals es posaran el quart any, no ha dit les xifres del primer, segon i tercer any..Madrid no ha detallat la quantitat de diners addicionals que rebrà cap comunitat autònoma, i ha avisat que no abonaria cap estimació.

Però d'estimacions n'hi ha hagut. És significatiu que, si sumem les estimacions fetes fins ara, la quantitat de diners del 2012 ja puja a 12.000 milions: el País Valencià parla de 1.900 milions; Catalunya 3500, Madrid de 1.700, les Illes, de 300; Extremadura, de 200; Castella-la Manxa, de 500; Canàries, de 400; Andalusia, de 3.100; Cantàbria, de 100 i la Rioja, de 70. Doncs, ja superem en 1.000 milions als 11.000 anunciats per Salgado, que s'haurien de repartir entre cinc comunitats autònomes més.

Difícilment, doncs, quadraran les estimacions de la Generalitat, oblidem-nos dels 3500 milions, són una cortina de fum, la ministra, que és qui podria donar xifres, es nega a fer-ho, de fet ha avisat que les liquidacions del 2008 i del 2009 seran negatives per les CCAA, perquè la recaptació ha estat inferior als avançaments que es van donar, per tant Catalunya haurà de tornar diners a l’Estat el 2011 i el 2012 els anys on es preveu que el model nou doni més ingressos.

La frase "esforç fiscal", la més important de l'Estatut desprès de "nació", no apareix en tot el document.

A partir d'aquí qui es vulgui continuar enganyant, com en l'acudit de la capçalera, és cosa seva.

SOLIDARITAT AMB ELS DEMOCRATES IRANIANS!

2009-06-30T10:15:00.004+02:00

Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/
No acostumo a posar articles d'altres, però crec que aquest article de la Pilar Rahola resumeix perfectament el que sento, tant la ideia com l'article mateix l'he tret de la web de l'Odalrich
El silenci de la progressia
"Iran bull pels costats, i els progres del món emmudeixen. On estan ara els mocadorets, les webs histèriques, les manifestacions amb politiquets inclosos? En cap lloc. Aquesta revolta els trenca els esquemes, allunyada dels dogmes de fe que configuren el seu pensament polític.No és una revolta contra els dolents de manual, la presència dels quals excita en gran manera les seves delicades goles. Els americans no dirigeixen la repressió -fins que Michael Moore o Noam Chomsky descobreixin alguna perversa conspiració judeo-ianqui-; els israelians no mouen els fils -donem temps a Michael i a Noam-; i tot passa en l'islam, que sempre està lliure de tota culpa. A més, el dictador és amic d'un dels paladins del neorrevolucionarisme, un tal Hugo Chávez, l'amistat del qual amb el tirà iranià ha permès que el fonamentalisme islàmic posés la seva perversa poteta en Sud-amèrica.És a dir, sense dolents clàssics, sense víctimes homologades i sense paternalisme occidental per repartir, lo d'Iran no és una causa. És, simplement, una notícia, una d'aquestes notícies que surfegen per la consciència progre, sense fer cap mal. Res és nou, perquè aquesta mateixa progressia s'ha mantingut impassible davant desenes de massacres, dictadures i tot tipus de repressions, els botxins de les quals no els interessaven, i les víctimes de les quals els resultaven indiferents.Més enllà de vociferar contra els israelians -que sempre surt gratis-, i de vendre una solidaritat de plàstic amb els palestins, basada en prejudicis, mentides i manipulacions, aquesta progressia sorollosa, dogmàtica i reaccionària no té cap altra causa que li interessi. Per què? Probablement perquè mai van ser tan amants de la llibertat com van vendre. I també perquè els seus esquemes mentals no han superat la caiguda del mur de Berlín, i miren al món amb els mateixos ulls amb que ho miraven els vells comunistes.En aquesta dialèctica de bons i dolents, la llibertat sempre surt perdent. El més sorprenent és que aquests virolats de lemes buits, dipositaris, alhora, de grans silencis, són els mateixos que divideixen al món entre dreta malvada i progressia justiciera, i ens inunden amb proclames redemptores. Alguns fins i tot converteixen aquesta dialèctica en un estil de propaganda, per a guanyar eleccions. No obstant això, la realitat de vegades és tan dura d'oïda que no escolta els cants de sirena.I aquí està, martellejant els esquemes amb sonora eficàcia. Fixin-se en la subtil contradicció. Contra la dictadura iraniana, i contra la repressió brutal que exerceix contra la revolució verda dels ciutadans, els qui alcen la veu no són els redemptors pancartistes, sinó líders de la dreta, com l'Angela Merkel o el Nicolas Sarkozy. La qual cosa ens recorda una veritat històrica: en defensa de la llibertat, no estan tots els que són, ni són tots els que estan." Pilar Rahola

DE NOU ELS LLIBERGENTS ...

2009-06-23T15:35:00.021+02:00

Sembla que ha sortit una nova noticia sobre els liberals de Convergència, els llibergents (de Llibertat i Convergència), aviat ens haurem de presentar oficialment en públic, o ja serem més coneguts que la monyos ... per les filtracions, en tot cas aquí va la notícia pels que encara no l'hagueu llegit, la font és "La Vanguardia" de diumenge passat, clikeu a sobre l'article si no podeu llegir la lletra prou clara.

VA SER UN GRAN DIA!!

2009-05-11T17:40:00.006+02:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Amb profund orgull us vull informar que la primera reunió amb nous catalans que ha organitzat el Comitè Comarcal del Vallès Oriental ha estat un èxit absolutament esclatant, ens ha apabullat als propis organitzadors. No em sentia tan orgullós des de ....

116 persones de l’Àfrica Subsahariana que viuen a Granollers, Mollet, Canovelles, Montornès, Les Franqueses, Parets ... !!, una discussió de més de dues hores en català, castellà, francès i .... mandinga.

Varis d’aquests nois ja es varen interessar per participar directament al projecte de Convergència, les dones ens varen dir que les ajudéssim a crear una entitat femenina subsahariana, també els hi donarem un cop de ma en quan a assessorament legal ...

l'Àngel Colom, que presidia l'acte, va dir que era un dels actes comarcals més nombrós que recordava. La delegació del Secretariat d'Immigració la formàvem l'Mbaye Babacar gaye (Director per a l'Àfrica subsahariana), l'Èric Bertran (Pres. dels NousCatalans.Joves), El Hassane Jeffali (Pres. del Consell de Cultes), David Sow (de l'equip dels joves), i el mateix Àngel Colom. També hi eren, la responsable de sectorials del Vallès Oriental Yvonne Gryley... i tots els companys que amb el seu voluntariat han fet possible organitzar l'acte.

La meva dona, l’Eulàlia, va improvisar una guarderia per les criatures.... on els petits i petites varen aprendre "En Joan petit com balla" ... això si que va ser integració en directe!

HEM TROBAT EL MENHIR MÉS GRAN DE L'ESTAT!!!

2009-04-24T20:09:00.007+02:00
Com sempre més a: http://www.feliuguillaumes.cat

Hem trobat un menhir!!!,

Pel que sembla Mollet (i el Vallès Oriental i Catalunya) tindrà el menhir més gran de tot l'Estat Espanyol i un dels més grans d'Europa, que vol dir del món (5 metres i 6 tones), l'hem trobat a 11 metres de profunditat quan excavaven el parking de Les Pruneres, és un menhir de granit, la qual cosa sembla que també és força excepcional (normalment són de pedra arenisca, el granit és molt més difícil de treballar).

Us he improvisat unes fotos per que pugueu fer una ullada completa, volia compartir el que he vist aquest matí amb els meus amics i amigues. Com podreu endevinar per les fotos, la pedra està profusament decorada.

Mollet va dinamitar el dolmen que tenia als anys 60 (La Pedra Salvadora) per fer la B-30, però sembla ser que els déus (o la Deesa pel poc que sé del Neolític) han estat generosos amb nosaltres ... i segur que sant Jordi i sant Vicenç també.

Espero que aquestes pobres imatges us puguin transmetre l'emoció que he sentit aquest matí al veure una creació de gent de fa 5000 anys que estaven al costat de casa meva ... i de casa vostre si sou catalans.

Més informació sobre el tema a: http://paper.avui.cat/barcelona/detail.php?id=162059

30 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCÀTICS ... AMB L'AJUT DE TOTS

2009-04-07T11:31:00.008+02:00

I més a: http://www.feliuguillaumes.com/

Una taula rodona amb representants dels partits presents al primer consistori democràtic al 1979 després de la Transició, va ser l'acte de commemoració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics. En el debat, els diferents ponents van parlar de la situació que es van trobar en la seva entrada a l'ajuntament, del Pacte de Progès (que incloia PSUC, CiU i PSC-PSOE) del cop d'estat del 23-F i del primer pla urbanístic municipal que van el·laborar i on es va definir quin model de ciutat voliem. En Josep Torrecillas, representant del PSUC, va destacar la unió dels membres del consistori, i va afirmar que "vem fer realitat un somni després de 40 anys de franquisme". Així mateix, Antonio Sánchez, que al 1979 era membre de CUII (conglomerat d'extrema esquerra), va afirmar, en relació al 23-F q "vam aprendre a sortir de la primera amenaça de la democràcia". D'altra banda, el representant de CDC, Arcadi Viñas, el nostre Arcadi, un dels 200 fundadors de Convergència a Montserrat, va demostrar, una vegada més els seus coneixements enciclopèdics de la Ciutat, va parlar del Pla Sagarví, de l'ACTUR de Gallecs, del primer Pla General, va explicar diverses anècdotes d'aquells primers anys de democràcia ... algunes un punt cruels, tot i que significatives: on eren determinats grups la nit del 23-F?.... a l'Ajuntament no, fins la matinada quan ja es va veure que el cop havia fracassat....no va dir cap nom en concret, però a un dels grups li va faltar temps per justificar-se...

La segona part va tenir un record especial per a la primera alcaldessa de Mollet de la democràcia, Anna Bosch, que va morir el passat mes de gener

JOSEP RULL I EL QUART CINTURÓ FERROVIARI

2009-04-06T10:15:00.007+02:00

Com sempre més a: http://www.feliuguillaumes.com/
El dia 2 d’abril varem tenir en Josep Rull, portaveu de CiU al Parlament per temes d'infraestructures, per parlar-nos del tan cacarejat cinturo ferroviari ... fet el 2015 ens varen dir, sense comentaris, llegiu el resum de la intervenció:

En referència al Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015, en Pep, va fer les següents consideracions:

• El Pla és del tot insuficient per atendre les necessitats de millora de la xarxa existent i no pot garantir la captació més usuaris actualment usuaris del transport privat.

• El Govern d’Espanya, amb el Sr. Rodríguez Zapatero però també amb la ministra Sra. Chacón han incomplert la seva promesa feta durant la campanya electoral d’invertir 6.135 milions d’euros. En aquest Pla presentat només es parla de 4.000 milions d’euros (un 35 % menys)

• La principal infraestructura afectada, de fet desapareix del Pla, és la línia orbital que ha de permetre als usuaris del Vallès Oriental, deixar de tenir la dependència radial amb Barcelona. Des de CiU, exigim que aquesta infraestructura estigui operativa abans del 2016.
Ara ells diuen que el 2026 s'ho tornaran a mirar ...

• Igualment, també s’ha d’incorporar al Pla la previsió de quadruplicacions de les vies en els accessos a Barcelona, per tal de guanyar velocitat comercial i potenciar els trens semidirectes i els serveis de mitja distància (Catalunya Exprés).

• És important posar de manifest la diferència d’inversió (5.000 milions d’euros) prevista per al Sistema de Rodalies de Madrid, que actualment pot fer més de 200 milions de viatges a l’any mentre que a el de Barcelona només en pot fer 114 milions. Per Madrid està previst fer 115 Km de línies noves mentre que a Barcelona només se’n preveuen fer 80 Km.

• També s’ha de fer notar que les unitats de tren utilitzades a les Rodalies de Barcelona son les més velles de tot l’Estat i aquest fet s’ha incrementat notablement durant els darrers 4 anys.

LA CONVERGÈNCIA 2.0 DE DEBÓ!

2009-03-21T17:31:00.008+01:00

Més a: http://www.feliuguillaumes.cat

De forma innovadora i aprofitant la infraestructura del Canal de TV per Internet de Convergència Democràtica de Catalunya, la conferència del dilluns 16 de març ”Superar la crisi, aixecar Catalunya” pronunciada per Artur Mas va ser seguida des de Cardedeu de forma telemàtica per més de 50 persones.

Aquesta iniciativa, sorgida de l’actiu Comitè Local de Cardedeu de CDC, és totalment pionera en el seguiments d’actes polítics al nostre País, i obre la porta en un futur proper, a la possibilitat de facilitar l’arribada dels nostres missatges a una gran part de la població, pràcticament sense moure’s de casa però d’una forma molt personalitzada i en directe.

Cardedeu, que ja fa molts anys va tenir la primera TV local del País, una vegada més ens dona mostres de la seva creativitat.

LES INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES PER UN CONGOST...

2009-03-13T10:51:00.016+01:00
Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/

El dimecres 11 de març vaig participar en una xerrada donada pel Josep Rull a Aiguafreda per a tot el territori del Congost (Aiguafreda, Figaró i Tagamanent).

La vicepresidenta comarcal del Vallès Oriental pel Congost i organitzadora, la Teresa de Blas no les tenia totes ... l’acte havia acabat coincidint amb el partit del Barça de la Champions ... de fet tots estàvem atemorits de que l’assistència fos absolutament descriptible.

Però vet aquí que quan varem arribar la sala era plena de gom a gom ... i és que la gent d’aquest país entén perfectament que abans que la diversió va la devoció ... en aquest cas la devoció per tenir unes bones infraestructures.

També estava amb nosaltres en Jordi Turull, diputat de la comarca i allà on no arribava el Pep –malgrat els seus enciclopèdics coneixements de les infraestructures catalanes- arribava el Jordi pel seu coneixement del Vallès. Hagués valgut la pena anar-hi encara que nomes fos per veure en acció a dos bons diputats, seguint els planells de detall al detall per tal d’informar millor als veïns, us n’acompanyo una foto.

En Pep va fer un repàs de la història: com es va fer un ferrocarril que havia de vertebrar Catalunya des del seu bressol: el Ripollès, fins el seu Cap i Casal: Barcelona, travessant tota la plana del Vallès i més concretament la del Congost ..., de com a aquesta columna vertebral del País ha esdevingut en mica en mica escoliòsica: els trens triguen més ara que a començaments del segle passat, l’únic respir en tot això va ser el desdoblament de l’antiga N-152, feta pels governs de CiU.

Ara quan parlem tan de la nova via de tren com de la remodelació de l’autovia ens trobem amb una versió per part de l’Estat, una altra (o vàries) per part de la Generalitat i una manca absoluta d’iniciativa per part dels ajuntaments i dels partits del tripartit que, simplement, semblen contents d’anar a Barcelona i que els rebi un conseller o un secretari general.. Tot això ens ho van comentar –entre la llàstima i la indignació- en Joan Vila d’Aiguafreda, en Juli Marti de Figaró-Montmany i en Jaume Font de Tagamanent, els nostres caps de llista allà.

Sense voler ser pessimista, em temo que el Congost pot patir pel fet de no tenir gent que, de veritat, s’estimi al país i el seu poble, ni a la Generalitat ni als ajuntaments durant aquests anys. Tan de bo estem a temps de capgirar-ho.

A VOLTES AMB LA CRISI

2009-03-11T11:04:00.000+01:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Ahir a Mollet del Vallès varem tenir el diputat Jordi Turull en jornada completa ... en Jordi s’escau que és el diputat de CiU del Vallès Oriental al Parlament de Catalunya i un paretà de pro, però en aquest cas venia com a portaveu adjunt de CiU a la Comissió d’Economia del Parlament, membre de la de Pressupostos i President de la de Sindicatura de Comptes.

A la tarda ens varem reunir amb l’Associació d’Empresaris del Baix Vallès a la seva seu, a la delegació hi havia les empreses més importants de la zona i estava encapçalada pel president de l’associació ... la reunió havia de durar una hora, i en va durar dues i mitja, varem parlar de tot: des de temes de política econòmica i industrial en general, fins a altres pròpiament del territori, aprofitant que també hi eren presents el president de CDC del Vallès Oriental i portaveu de CiU a l’ajuntament de Mollet ... o sigui jo, i l’antiga regidora de promoció industrial de Mollet Núria Fortuny.

Just a temps varem arribar a l’acte de la nit que consistia en una convocatòria oberta per parlar de la crisi, allà en Jordi Turull va desgranar les propostes de CiU per sortir-ne: moratòria a les empreses de l’IVA que no es cobra, que l’administració, encara que sigui a base d’endeutar-se, pagui a 60 dies, la qual cosa retrauria dels circuits bancaris el 20% de l’economia (la que contracta amb l’Administració, d’aquí la famosa frase del Mas de “pontejar els bancs”), la reducció dels IVAs del gas, telèfon i electricitat, mesura que costaria un terç de la famosa devolució dels 400 euros i seria molt més efectiva, polítiques d’avals a les empreses i un llarg etcètera. La vetllada es va allargar amb un debat que va durar fins les 22’30h de la nit. Bona feina

DEL FACEBOOK PER EQUIVOCACIÓ ....

2009-03-08T18:56:00.000+01:00

Finalment m’he fet del Facebook, per ser totalment sincers era una cosa que havia estat evitant fins ara (ja era prou intermitent amb aquest bloc com per posar-me en altres “berenjenals” digitals), però sense adonar-me’n, quan volia entrar en un dels grups de voluntariat lingüístic PxP (un grup de subtituladors) … em vaig adonar que m’havia inscrit al Facebook!! (sí, sí, us ho juro! ha estat una equivocació!!) … immediatament m’han caigut dos cents coneguts-potencials “amics” i tot un llistat de causes justes ….. he pensat que ja posats era millor enrotllar-se la manta al cap, ... Però m’he passat el cap de setmana aprenent-ne una mica: demanant i donant d’alta amics, entrant unes quantes fotos, i intentant donar un perfil digne, espero haver-ho aconseguit a l’esquerra teniu l’enllaç al meu perfil

Nota Bona SOS- ja m’he apuntat a unes quantes “causes justes”, voldria estar a moltes més però no se trobar si ja existeixen o hauré de crear el grup jo … per si de cas llenço un SOS: algú forma part o està interessat a crear un grup liberal català de Facebook? I un grup d’amics d’Israel? I un de voluntaris PxP per la llengua? (genèric, no d’una sèrie) … i un d’anime català … i de manga?

ESCUDELLA BARREJADA .... DE CULTURES

2009-02-27T13:21:00.000+01:00

Dimarts, 24 de febrer vaig acompanyar a l’equip local de Convergència de Sant Feliu de Codines a la tradicional escudella de Carnestoltes, els companys havien reservat una taula a la plaça de l'Ajuntament, a l'aire lliure, per gaudir de la "menjada popular" organitzada per l'associació "sense estovalles".

Ens acompanyaven també l’Àngel Colom, Xavier Cos, Mbaye Babacar Gaye i Esther Padró, del Secretariat d'Immigració, així com, Roger Mestre (president de l'Agrupació de Sant Andreu, a Barcelona), els anfitrions convergents eren en Roc Fernàndez, president local i els regidors de CiU de l'Ajuntament, Anna Vilarrasa i Cristina Buj, així com els membres de l'executiu de
Convergència, Andreu Castellet i Manoli Navarro.

La visita de la delegació del Secretariat d'Immigració, era també per fer contactes amb col.lectius de nous catalans, sobretot d’origen paquistanès cristià, la major part dels col·lectiu cristià pakistanès al nostre país es concentra a Sant Feliu de Codines.

Un fotimer de veïns i veïnes feien cua a l'espera que el mossèn beneís l'Escudella que estava coent en 10 calderes. En Colom, cosa que ja sabíem, va demostrar ser un mestre en relacionar-se amb tothom, això que ara en diuen “networking” però que els meus pares en deien ser “dicharachero”, total, que varem sortir d’allà coneixent a molta més gent (almenys jo) que a l’entrada i augmentant profundament els coneixements sobre els arcans de l’el·labboració de l’escudella, cosa que de ben segur ens serà de bon profit (literalment).

A la tarda, visitarem l'empresa "Àpats Food", que dirigeix Ramon Carner i el seu pare, dedicada a l'elaboració de plats cuinats i a la cuina de qualitat. Un dels treballadors, l'Èdgar, veneçolà, que ha mostrat el seu interès a poder parlar el català, hi va trobar parella lingüística: la Cristina Buj, regidora de Convergència a Sant Feliu

En Ramon és un patriota; és l'"inventor" de la soda catalana, de cerveses com “Cap d’Ona” (per mi sempre havia estat un misteri el perquè d’aquest nom, allà vaig poder preguntar i em varen contestar que el no evoca l’escuma comú a la cervesa i l’ona marina ... òbviament vaig deixar en evidència la meva poca imaginació) licors, com Jaume I, begudes energètiques anomenades "Desperta Ferro",... etc.

Una jornada profitosa .... des de tots els punts de vista, incloent el gastronòmic.

JORNADA COMPLETA AMB ARTUR MAS

2009-02-21T12:22:00.000+01:00

El dia 20 de febrer varem tenir en Mas al Vallès Oriental, els actes varen ser tots amb lògica de Casa Gran: oberts a moviments socials, esforçant-nos en reincorporar a primera fila gent que havia estat destacada a casa nostra, ocupant-nos dels problemes reals de la gent. Varem definir la jornada en tres actes:

- Prendre contacte amb qui més pateixen la crisi econòmica: reunió amb entitats socials

- Prendre contacte, amb els que la pateixen d’una altra manera ... i que en tot cas ens en trauran: empresaris i empresàries.

- Acte d’homenatge als nostres ex-regidors i ex-regidores, alguna de la nostra millor gent als que volem tornar a veure en primera línia.

Aquí teniu el resum de la jornada:

En Mas primerament va dinar a l’Hotel Augusta de Vilanova amb representants d’entitats socials de la comarca: sindicats, Creu Roja; Caritas, el Xipre, Fundació Martí l’Humà, Fundació Vallès Oriental etc. Totes l’hi van insistir que la seva feina s’ha multiplicat per la crisi, mentre que l’ajut de les administracions cap a ells (sobretot la Generalitat), en el millor dels cassos s’ha alentit i en alguns casos ha desaparegut. En Mas va comprometre el suport de CiU.

A la tarda, a l’ajuntament de Vallgorguina, es va trobar amb petits empresaris del Baix Montseny, la problemàtica que li van presentar tenia també a veure amb les administracions (el seu retard a pagar les seves comandes contraposat als recàrrecs que immediatament imposen quan es retarda el pagament d’impostos per exemple), però més van parlar del gran problema que els hi representa l’obtenció de crèdits bancaris o les condicions draconianes que imposen bancs i caixes per donar-los.

En Mas va exposar les mesures de CiU contra la crisi que incloïen la moratòria per a les empreses de l’IVA que no cobren, i el pagament per part de les administracions a 60 dies (encara que s’hagin d’endeutar per fer-ho), com formes de sortir de l’atzucac “pontejant” els problemes que posen els bancs i caixes, aquestes mesures donen liquiditat al sistema i no requereixen intervenció de bancs, també va parlar d’una política d’avals a les empreses per part de les administracions per ajudar-les a obtenir crèdit.

Finalment, a la nit, a Sant Antoni de Vilamajor, en Mas va participar en un sopar amb més de 700 persones, més de 300 dels quals regidors i exregidors de CDC, en homenatge als 35 anys d’ajuntaments democràtics. L’acte es va fer segons l’itinerari de Casa Gran del Catalanisme, ja que hi havia un bon nombre de exregidors que en el seu moment varen abandonar el partit o independents que progressivament s’han anat apropant al projecte de la Casa Gran.
En tots els actes en Mas va anar acompanyat tant de mi mateix com a president comarcal com del Jordi Turull, diputat al Parlament pel Vallès Oriental i president de la federació de les comarques de Barcelona de CDC.