500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

divendres, 26 de març del 2010

UN PLE COM UNA CUBA



Al darrer dimecres finalment varem aprovar una moció per Cuba al ple de l’Ajuntament, aquests dies el tema s'havia anat escalant, el PP en va presentar una altre i Iniciativa una altre (lògicament filo-comunista), l’entitat filo-castrista Mollet x Cuba va demanar parlar al Ple conforme al reglament municipal i un grup de dissidents cubans també i varen assistir.

Finalment el PP va retirar la seva a favor de la nostra, que havia aconseguit el consens amb els socialistes i ERC.

L’ambient es podia tallar amb un ganivet, els de Mollet per Cuba van fer una intervenció parlant-nos del paradís comunista, vaig respondre de forma contundent (o més); quan estava a mitja intervenció varen començar els crits i les amenaces (reconec que la intervenció era dura, ... però ells feien cara d’estufecates, crec que ningú els hi havia dit mai a la cara el que varen sentir llavors).

L’alcalde va imposar ordre i vaig poder acabar amb els aplaudiments dels cubans i una part del públic, l’enganxada posterior amb els regidors comunistes d’ICV-EUA va durar una hora i quart, amb simpàtics qualificatius cap a la meva persona com ara “energumen”, l’alcalde els va obligar a disculpar-se.

Resultat final: 19 vots a favor de la nostra moció (PSC, PP i CiU), tres en contra i una abstenció (els d’ERC que es varen "atabalar" per l’ambient).

Desprès vaig anar a parlar amb els dissidents cubans, que ens varen felicitar, un havia vingut des de Vilanova i la Geltrú tenia un cognom català, crec es deia Sau.

Sembla mentida que a aquestes alçades encara s'hagui de passar per aquests calvaris per defensar l'evidència, no recordo una agressivitat similar des que éssent candidat a Senador vaig defensar publicament els drets dels gais...... i és que ser un liberal coherent és una tasca més dificil del que sembla ... pero des de llavors cada matí em trobo relaxat com no estava des de feia mesos.

Us acompanyo el ressó que els fets han tingut a la premsa local i comarcal, ho he d'agraïr (en ordre d'esquerra a dreta) a Contrapunt, Línia Vallès i Mollet a Ma. Si no els lleguiu bé clikeu a sobre de cada article.


Nota Bona- la imatge que encapçala l'article la dedico a tots els pijo-progres que varen tenir a bé insultar-me l'altre dia ... així els veig jo i a aquestes alçades la major part de la humanitat.

Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat





























































dimarts, 23 de març del 2010

AUTOCAR Y BOCADILLO ............


A continuació us postejo una carta publicada per diferents mitjans de comunicació per un ciutadà, que mostra com s'organitzen els actes multitudinaris amb avis amb en Montilla. "Autocar y bocadillo" que deien en temps del Franco quan portaven a la gent a les seves "Demostraciones" de la Plaza de Oriente.

Agraïm a Nació Digital que és on he trobat la informació.

Crec que sobren comentaris.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat
____________

Ma mare té 76 anys i mai ha tingut especial simpatia pel PSC-PSOE, és a dir que mai no els votaria ni, molt menys, aniria a un miting seu.

Doncs bé, ahir la vaig a veure i m'explica que va anar al miting que va fer el president Montilla a Montjuïc per a la gent gran aquest cap de setmana.

Jo li pregunto que com és, que no sabia que fos seguidora del partit socialista. I ella em respon que no, que hi va anar perquè no sabia on la portaven. Li demano que m'ho expliqui millor.

Ella i les seves amigues eren en una activitat organitzada pel Centre Cívic Cotxeres de Sants quan una dona sense identificar se'ls adreça i els pregunta si volen apuntar-se a anar a una festa per a la gent gran que s'està organitzant a Barcelona i que les convidarien a dinar de franc. Cap menció a que la festa fos organitzada pel PSC-PSOE. Elles, encantades, van dir que sí i s'hi van apuntar.

El dia en qüestió, el dissabte 21 de març, un autocar les recull a la Plaça de Sants de Barcelona i les porta fins a Montjuïc. Allà, les fan baixar de l'autocar i les porten a una gran sala, les fan seure i, de cop, aparició estelar de diversos dirigents socialistes i del president Montilla que els van fer una xerrada "molt pesada" segons ma mare. Després d'aguantar el xàfeg, ara sí, dinar de franc, música i ball.

Trobo del tot indignant que el PSC-PSOE utilitzi d'aquesta manera la gent gran per després poder dir que "Montilla parla davant un miler d'avis". És clar, si no els donen l'oportunitat de decidir si volen assistir-hi o no! A més, en acabar de dinar, van passar taula per taula demanant els noms i les dades per "poder-los convidar a altres festes i activitats". Quina barra!

Daniel Camon i Pastor

dimecres, 17 de març del 2010

QUESTIÓ D'ESTILS ......

Fa dies que, contra el meu costum, volia penjar un article periodístic, és de Francesc Marc Alvaro a "La Vanguardia", potser l'article és filoconvergent, però no el penjo per això, ho faig per que parla de la necessària humilitat i modèstia que s'ha de tenir quan les coses van de cara, crec que és una lliçó que hem d'aprendre,

Però en Francesc-Marc també parla de " ese tipo de soberbia autocomplaciente que, a la larga, te convierte en ciego y sordo ante la realidad" que afecta a la gent del tripartit. En aquest sentit us he posat també el groller i masclista comentari del conseller de districte socialista i director del Institut del Taxi de Barcelona, Miguel Àngel Martin, escrit al Facebook contra la Mònica Terribes per la seva punyent (que mai maleducada) entrevista al senyor Montilla, sembla propi de gent que a perdut definitivament el nord ... o qüestió d'estils.

Nosaltres ens quedem amb el que ens recomana en Francesc-Marc


Francesc-Marc Álvaro |LA Vanguardia 10/03/2010 | Actualizada a las 00:18h | Política

Lo que le encargan a Mas

Hay en Catalunya una corriente de fondo que todos los sondeos detectan de manera unánime: el tripartito genera un alto rechazo

Me encontré, anteayer, con una diputada socialista del Parlament y, tras charlar brevemente con ella, confirmé que el peor mal que hoy aqueja al PSC es haberse instalado en ese tipo de soberbia autocomplaciente que, a la larga, te convierte en ciego y sordo ante la realidad. Y es un mal que no afecta únicamente al equipo de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona. A esta buena mujer, a tenor de las palabras que me dirigió, sólo le preocupa que algunos medios y periodistas nos dediquemos a "anunciar la buena nueva de Convergència", según su plástica expresión. El sectarismo tiene estas cosas: es más fácil matar al mensajero que analizar lo que está pasando en el mundo exterior, fuera de las reuniones de partido, allí donde los paniaguados, los pelotas y los anestesiados son menos, y puede escucharse lo que la sociedad va comentando. Soberbia y sectarismo juntos acaban creando una realidad virtual en la que se vive –supongo– cómodamente.

Esta señora diputada lleva muchos años viviendo de la política (antes de ocupar su actual escaño fue cargo de confianza en un ayuntamiento del segundo cinturón barcelonés) y tal vez esta circunstancia no le permite entender que la sociedad acostumbra a moverse más rápido y con más libertad que los peones de los partidos.

Pero vayamos a lo sustancial. Hay en Catalunya una corriente de fondo que todos los sondeos detectan de manera unánime: el tripartito genera un alto rechazo, incluso entre muchos de los votantes de las fuerzas que lo sustentan. Mi querida diputada no ha entendido algo elemental: en las democracias contemporáneas, los cambios de ciclo no se producen porque alguien gane las elecciones, sino porque hay una opción que las pierde. Así funciona el juego y basta observar los comicios en España desde 1977 para ilustrar este principio. Por tanto, y siendo precisos, todavía no hay nada que pueda llamarse "la buena nueva de Convergència", pero sí es palpable, en cambio, una caída imparable de la marca tripartita, asumida incluso (en público o en privado) por consellers del Govern Montilla. Pasar de criticar al tripartito a votar a Mas no es algo que suceda de forma mecánica y general, obviamente. Por eso los dirigentes de CiU no deberían vender la piel del oso antes de cazarlo. Con todo, emerge, poco a poco, una realidad inesperada que puede ser determinante en las urnas. Veamos.

Lo que voy a contar no tiene pretensiones estadísticas. No es un estudio cuantitativo ni lo pretende. Es una mera observación cualitativa, que señala un desplazamiento de opinión, sobre todo entre ese tipo de ciudadano informado y activo que influye en su respectivo entorno profesional y social. Nunca hasta hoy, desde que CiU pasó a los bancos de la oposición en el 2003, me había encontrado con tanta gente que, de manera abierta y espontánea, me contara que ya ha decidido votar a la federación nacionalista en las próximas elecciones catalanas, y que lo hará "porque así no podemos seguir más tiempo". Unos se presentan como antiguos votantes de otras siglas (ERC, PSC y PP), otros admiten que han sido abstencionistas, y hay un grupo que asegura "volver", tras probar otras ofertas.

Los más interesantes, desde el punto de vista sociológico y político, son los que dicen encontrarse lejos del ideario convergente pero, a la vez, ven la candidatura de Mas como "la única herramienta que se nos ofrece hoy para desatascar el país". La existencia de esta franja –no sé si serán 2.000 o 200.000 votantes– indica que hemos alcanzado un grado de madurez democrática superior. Si el ciudadano empieza a saber que el voto es un instrumento modulable más que una adhesión inquebrantable, el sistema se hace más fuerte y afinado. Se vota según las convicciones e intereses, pero también según la necesidad concreta de cada momento histórico. ¿Qué necesita Catalunya en estos momentos? Personas de posiciones diversas coinciden en lo que no necesita: un tercer tripartito. ¿Y quién puede frenar la repetición de tan desacreditado modelo? Sólo Mas. Serán votos prestados, la mayoría de ellos. Unos sufragios nada incondicionales, que hacen un encargo claro al presidenciable de CiU: haga funcionar el Govern, atrévase a tomar decisiones

estratégicas, y póngase al frente del país para que Catalunya salga del atolladero y vuelva a ser respetada.

No hablo de ninguna entelequia. Valga como ejemplo de este tipo de ciudadano el ilustre Pere Ayguadé, importante prohombre leridano, vinculado a varias iniciativas empresariales, sociales y culturales, diputado socialista en el Parlament durante las tres primeras legislaturas de la democracia y, más tarde, partidario de la candidatura de Pasqual Maragall a la presidencia de la Generalitat. Ayguadé desea un cambio y lo expresa públicamente. El 6 de noviembre del 2009, escribió lo siguiente en Segre: "Yo aplaudo la idea de Artur Mas de la Casa Gran del Catalanisme, porque me permite,

junto con muchos otros, aportar nuestras verdades para abrir y superar el espacio de discusión, colaboración y reflexión partidista a toda la sociedad, que nos conducirá a un programa de cambios que sumen en vez de restar, y multipliquen en vez de dividir. Agradezco la oportunidad que me da la Casa Gran para aportar humildemente mis ideas en contra de los que las desprecian en la cultura del ordeno y mando". La diputada antes mencionada seguro que conoce a la perfección esa cultura, gris y alicorta, del "ordeno y mando".

El tripartito ha tenido dos oportunidades y ha fracasado. Esta vez, votantes poco o nada cercanos a CiU darán su confianza a Mas para que enderece la nave. El líder nacionalista debe gestionar con inteligencia, ya desde ahora mismo, este capital de modesta ilusión por descarte.

___________________________

I aquí teniu els amables comentaris del senyor Miguel Angel Martin " ese tipo de soberbia autocomplaciente que, a la larga, te convierte en ciego y sordo ante la realidad", que deia en Francesc-Marc si no els llegiu bé clikeu sobre la imatge

dijous, 4 de març del 2010

ARTUR MAS AL VALLÈS ORIENTAL

Amb una mica de retard (vaig atabalat) us informo de la visita que l'Artur Mas ha fet al Vallès Oriental), on ha visitat les obres del tren de gran velocitat que hi porta a terme l’empresa pública estatal Adif. (A la foto l'Artur amb el cap "regional" del TGV i en Rodolfo Masao, company nostre de Montmeló)

L'Artur s’ha congratulat perquè les obres del TGV a Montmeló van al ritme previst, que és positiu tenint en compte
"el gran retard que porta aquest tema”. “He de recordar en canvi que tenim un col·lapse creixent en tot el sistema de Rodalies, i això afecta molt directament a l’economia i al teixit productiu. Quan s’està fent tota l’alta velocitat cal recordar-ho, i que un cop més el govern espanyol està invertint molt més a Madrid que a Catalunya en rodalies”.

En aquesta línia, Mas va recordar que
“per això des de CiU varem reclamar que es fes un traspàs amb tots els ets i uts, i no només un contracte-programa, amb les vies, els trens i les estacions. Ho haurem de corregir si arribem al govern, el traspàs de Renfe no pot quedar així, si no jugarem a trens, però no farem les inversions que calen a la zona metropolitana, sinò a tot Catalunya perquè reclamem també el traspàs de Regionals”.

Tot seguit, Artur Mas es va desplaçar a Sant Pere de Vilamajor, on va dinar amb més de 400 pagesos i ramaders del Vallès Oriental amb qui ha mantingut un col·loqui sobre temes econòmics i mediambientals.

A l’acte també hi ha intervingut l’alcalde de Sant Pere Josep Maria Llesuy i el diputat Jordi Turull.

(A la foto podeu veure amb en Mas a la Rosa Pruna, presidenta nacional d'ASAJA-Joves Agricultors, assistent al dinar).

Al vespre, Mas es va desplaçar a Granollers, on va inaugurar el Casal dels Nous Catalans, iniciativa a la que Convergència de la Comarca hem ajudat.

A banda del president del grup municipal de CiU a la capital del Vallès Oriental, Pius Canal, també hi han assistit el president de Nous Catalans Joves, Èric Bertran, i el president comarcal de CiU, (o sigui jo). Més d'un centenar de nous catalans han participat en aquest acte: teníem Senegalesos, malinesos, gambians, colombians, bolivians, mauritans, txetxens .... i segur que em deixo més d'una nacionalitat d'origen, que em disculpin!! ... com veureu la foto de baix no té desperdici, l'ampliarem i la penjarem al Casal dels Nous Catalans.



Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena