VICENÇ SANCHIS ENS ESTIRA DE LES ORELLES ….. a tots

Més informació a : http://www.feliuguillaumes.cat

Divendres al vespre vaig anar a Granollers a una sessió d'anàlisi de resultats electorals organitzada per Òmnium Cultural, qui feia el tria i remena era en Vicenç Sanchis, el més que prestigiós periodista i antic director de l'Avui .... , no estic d'acord amb algunes de les coses que va dir, amb altres sí, miraré de fer un resum: ens digué que de fet només els socialistes podien estar contents amb el seu resultat a Catalunya ... i de fet tampoc, ja que el mèrit no és seu si no del PSOE, quan es presenta en Montilla els vots cauen a la meitat, el PP que no garli gaire, si perden les eleccions és per causa de Catalunya, CiU sí es vol mantenir feliç dient que han aguantat, val d'acord, però això no els porta enlloc, o s'enfronten (ens enfrontem) a que malgrat els continus desastres del Govern Central i el de la Generalitat no acabem d'arrencar o ens hi haurem d'enfrontar quan les coses vagin mal dades de debò ... ERC la veu abocada a una crisi profunda (i ho lamenta), ICV ja fa temps que ha esdevingut un mer apèndix de la política socialista, conclusió: anem malament i si no reaccionem anirem pitjor.

Estic d'acord en l'anàlisi dels resultats del PSC, difícilment els socialistes podran fer valer els seus escons (grup parlamentari o no), mentre els seus grans resultats siguin a remolc del cartell estatal i, en canvi, no tant sols en unes eleccions al Parlament català, sinó àdhuc en unes municipals, no deixen de baixar. El fenomen del PP crec que és més complex, el PP a Catalunya sempre treu els mateixos resultats en vots des de fa anys, si hi ha més abstenció, van a l'alça, si hi ha molta participació els mateixos vots valen molt menys; crec efectivament que això és sintoma d'una feblesa profunda.

Pel que fa a CiU crec també que els resultats no són per llençar campanes al vol ... sempre que oblidem que des de fa quatre anys hi ha gent que a cada elecció ens canta les absoltes, no ens enganyem, ningú esperava que CiU guanyes dues vegades les eleccions havent perdut el Govern de la Generalitat, tampoc que aguantéssim l'envit estatal en mig d'una bipolarització tan bestia ... ningú hagués pensat que quatre anys a l'oposició encara ens permetés treure més pit ... que el PNB per exemple.

Dit això, motiu pel cofoisme cap n'hi un, repeteixo que el resultat no és cap meravella, en Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, en Felip Puig i una nota de la JNC així ho han dit, i l'Artur Mas s'ha mostrat coincident.

Crec que no hem aconseguit (o més aviat el tripartit ha aconseguit) que quan es parli del "desastre dels polítics", la gent posi en el mateix sac els que tenen responsabilitat de Govern i els que no en tenen, a vegades hem estat confusos en quan la nostra fermesa a Madrid, la gent encara desconfia de la nostra política de pactes i el nostre missatge era massa racional, massa fred, en Sanchis deia que CiU falla quan es tracta de generar il·lusió, crec que té part de raó, s'equivoca quan diu que CiU això no ho veu.

No vull parlar de la crisi d'Esquerra Republicana, els respecto massa i crec que no ajudaria que un convergent es dediques a burxar, però segons com evolucioni el tema n' haurem de parlar.

Desprès de la xerrada la Junta comarcal d'Omnium em va fer l'honor de deixar-me acompanyar-los al sopar que van fer amb el convidat, no parlaré del que es va dir allà (i creieu-me que em costa!), segurament el senyor Sanchís no parlava pensant que el que deia podia estar l'endemà penjat a Internet ... bé, ni el senyor Sanchís ni cap de nosaltres, només em limitaré a dir que teníem davant un dels més bons analistes de la Catalunya d'avui ... em trec el barret davant el senyor Desclot.

Per cert ... perdoneu la qualitat de la foto, em vaig deixar la màquina a casa (distensió post electoral, suposo) i la vaig haver de fer amb el mòbil.

MORIR DE GLAMOUR ...

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Ha passat quatre dies i crec que ara és el moment d’analitzar alguns aspectes de les eleccions que la importància dels resultats en si mateixos ens feia oblidar ... i que en canvi considero tan o més importants. Parlo de l’onada (transversal, però que s’ha donat sobretot entre les formacions nacionalistes) de demanar el vot en blanc i sobretot l’abstenció. Finalment la cosa no ha estat tan grossa com s’esperava, però és innegable que tots –i sobretot ERC- ho hem patit en alguna mesura. També del vot, suposadament sofisticat, que s’ha cregut allò de “que vel el llop”, aplicat al PP i al marge de les seves conviccions han votat PSOE, sembla que això només ens ho hem cregut a Catalunya –sens dubte més fins analistes- ja que els cinc diputats de creixement socialista es dona bàsicament aquí.

No puc evitar –com em passa sovint- de fer una excursió a un exemple històric: Existia cap allà el 1200 abans de Crist una nació al Mitjà Orient anomenada Mitanni, era antiga, culta, sofisticada, tan culta i sofisticada era que havia renunciat a la seva pròpia autopròtecció i es va posar sota les ales del faraó d’Egipte, un mal menor que els hi donava aparença de seguretat. ... un dia un poble guerrer, dur i sense escrúpols, els hitites (país de Hatti), va invadir Mitanni ... que lògicament va demanar ajut als seus protectors egipcis, els egipcis en aquell moment estaven ocupats en altres temes (l’heretgia del faraó d’Akhenaton) i tampoc van sentir l’obligació de protegir una nació que al cap i a la fi no era la seva .... Mitanni va desaparèixer del mapa i de la història, va ser exterminat ...uns anys més tard Egipte, sota el nou faraó Horemheb, i els hitites es repartien el seu territori.

No se si cal explicar res més, però ho faré de totes maneres: Mitanni va cometre dos pecats polítics capitals, el primer renunciar a exercir la seva sobirania, “abstenir-se” de la seva pròpia protecció, “segur que això altres pobles, com els hitites, o entendran”, devien pensar, és un gest sofisticat, no? de la nostra capacitat pel matís ...

El segon pecat capital va ser confiar en la protecció dels egipcis, que semblaven molt més sofisticats que els hitites, devien pensar: “d’aquesta gent ens en podem refiar”, “segur que ell ens protegiran d’aquells tant dolents” .

Brillant anàlisi el dels mitanencs .... no se a que em recorda.

Sort que al nostre país encara hi ha gent que pensem que el que no resolguem nosaltres no ens ho resoldrà ningú ....., no sembla aquesta una reflexió gaire sofisticada, ara, de sentit comú sí m'ho sembla.

PAISSATGE DESPRÈS DE LA BATALLA

més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Bé, ja ha passat tot. Ha anat força bé, del “zapaterazo” que ens anunciaven totes les televisions s’ha passat a una pujada de cinc escons .... amb la tristesa que a tot bon nacionalista ha de produir que siguin a costa d’Esquerra Republicana. CiU ha pujat, que en aquest context no és poc (Esquerra, la desaparició d’Eusko Alkartasuna, i les baixades del PNB i de Coalición Canaria).

Podem ser decisius (totes les altres sumes són com a mínim de dos o tres), però com ja vaig dir en un altre post, això no ens ha de fer perdre la son (també ho ha dit avui en Duran), o compleixen les nostres condicions o ja s’ho faran.

En tot cas dos fets inquietants: la pujada del PSC, el PSOE, de fet només creix aquí a Catalunya, sembla que només nosaltres ens hem cregut allò de “que ve el llop”. A veure qui inverteix ara aquí sabent que els desastres d’aquests quatre anys a sobre tenen premi, però és el que ha volgut la gent i en tot cas amb el pecat vindrà la penitència.

Més angoixant que això és que els diputats nacionalistes catalans a Madrid fins ara eren 18 i ara només seran 14. seria fàcil cobrir-me darrera dels resultats d’ERC o els bons de CiU, però no és això, tots ens ho hem de fer mirar ... primer de tot ells naturalment, però tots.

Hi ara, és clar he de comentar els resultats al Senat ... no he sortit, sabia que era difícil, però sincerament massa trist tampoc estic, he quedat a 0’8 dècimes de ser senador, he reduït el diferencial entre el quart i el cinquè sobre la darrera vegada, he tret bons resultats, no només al meu Vallès, si no també a grans ciutats com Barcelona, Sabadell, Cornellà..., tot això crec que ho dec a aquest bloc, que ha tingut molta més penetració a ciutats grans, també ho atribueixo a haver defensat desacomplexadament una política netament liberal en temes socials, en definitiva a haver estat sincer, a haver estat “càndid”, com deia en el meu primer post.

Permeteu-me un agraïment especial als no convergents que m’heu donat suport: 14.000 vots més que la llista de CiU al Congrés per Barcelona, a la meva ciutat 300 votants més pel meu nom en candidatura al Senat que per la del Congrés (això aquí és un 10%).. No és tracta de desmerèixer la candidatura al Congrés, només de fer notar i d’agrair a tots aquells simpatitzants d’altres opcions (de totes bandes) que heu posat la creueta al costat del meu nom.

I també he de felicitar als senadors elegits, a tots, però molt especialment a la Montserrat Candini que ha fet tiket amb mi, i amb en Jordi Torra, que tot i que no ha sortit, també ha fet un magnífic paper.

Deia el primer dia ........ I sí al final no surto ens ho haurem passat molt bé, haurem parlat i informat a la gent, haurem encaixat crítiques haurem fet una feina digna.

Crec que he acomplert el que vaig prometre, vosaltres ho podeu jutjar ... i no acomiado aquest bloc, us seguiré parlant de la Casa Gran del Catalanisme, de la qual sóc coordinador, de política local, comarcal, i nacional .... crec que ara això cal més que mai.

Espero seguir comptant amb vosaltres, els milers de lectors (no exagero gens) que heu seguit aquest WebBloc ... fins aviat i gràcies!!!.

FINALMENT VOTANT I DECIDINT!!

Més informació a : http://www.feliuguillaumes.cat

Aquest matí he anat a votar, crec que la cosa pinta bé ... molta gent, a tots els col·legis, siguin els més favorables a uns o als altres, ens podem oblidar d'aquell 15% més d'abstenció que a les altres, això és bo.

La gent es feia mal amb les paperetes del Senat ... ai, ai, ai! aquell immens llençol on posar creutes en que jo he insistit en tota la campanya. Les properes eleccions hem de fer pedagogia sobre aquest tema, no deiem que era tan bo això de les llistes obertes?. Abans d'ahir un senyor em va enviar un mail, deia: si tan creieu en les llistes obertes perquè no rebem paperetes del Senat a casa en blanc?, té més raó que un sant. Veurem que passa, però segur que això no ho hem fet prou bé.

Desprès he anat a la paradeta pel Dret a Decidir de la meva ciutat, a signar, la Plataforma ha tingut algun problema amb la policia però finalment l'han pogut montar. He signat amb la candidata Yvonne Griley ... i és que avui decidim veritablement la consideració que volem que tingui el nostre País ... a veure si sant Jordi, no oblida la seva gent i ens dona un cop de ma!. Bé, demà anàlisi de resultats.

Bona Jornada electoral!!.

AGRAÏMENTS

Més Informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

Vet aquí ha arribat el dia dels agraïments, la veritat és que aquesta campanya en general, m’ha fet creure molt més en la gent. Des d’amics que m’han ajudat a dissenyar els anuncis, alcaldes, regidors, caps locals i militants que m’ha presentat a tothom qui coneixien, sovint anant botiga per botiga, parada per parada de mercat, altres que han escrit articles a favor meu, editorials de publicacions, gent que m’ha portat en cotxe amunt i avall, gent encantadora que pel carrer m’ha donat ànims, candidats que m’han donat espai, gent que m’ha ajudat amb el bloc, altres que han rebotat el meu News a la seva pròpia llista de correus, la meva família que ho ha patit i un llarguíssim etcètera, no els mencionaré aquí perquè la llista seria inacabable, i també perquè he mirat de fer-ho amb cadascun dels posts al llarg de tots aquests dies. En tot cas gràcies, gràcies i gràcies. Demà serà el que els electors i electores diguin, però avui sento que ja he guanyat quelcom important, quelcom que té a veure amb les persones com a tals. Una encaixada a tots i totes ... i fins demà que parlarem de la jornada electoral.

AMB PRUDÈNCIA ….

La llei electoral m’impedeix fer campanya avui, i en vull ser respectuós, però no vull deixar de mencionar els darrers llocs on he estat: ahir al matí al Mercat de Montmeló amb en Miquel Pujol, desprès a la Rambla de Mollet i finalment a Barcelona en un acte final que per desgracia va haver d’esdevenir de rebuig al terrorisme. Almenys aquí en teniu les imatges.

BASTARDS!!, amb el cor a Euskadi

Escric aquestes linies, saben que una vegada més una colla d'assassins han intentat fer la seva pròpia "campanya electoral" matant un ciutadà, un representant del poble, no estic fi per fer grans discursos, nomès sé que mai tindrem una democràcia normal mentre una colla de monstres es dediquin a posar morts sobre la taula el dia abans de les eleccions (siguin l'espècie de monstres que siguin, els de l'11-M o els d'ara). També sé que el nacionalisme basc (i de retruc el català), no ens podem permetre que aquesta colla de ... (se m'han acabat els adjectius) pretenguin compartir ideologia (que no la comparteixen!) amb gent decent que preten la llibertat del seu país i de totes les persones ... de quina mena de zoologic de feres ferotges han sortit aquests?. Els nacionalistes no en tenim prou amb adversaris polítics?, han de venir una colla de sapastres fills de "Sendero Luminoso" a humiliar les urnes una vegada més?.

Perdoneu, acabo de descobrir que un bloc serveix també per parlar en calent ... preferiria no haver-ho descobert

Em dic Feliu Gullaumes, sóc nacionalista i vull la Llibertat i la Pau del meu País i tots els altres

POLÍTICA DE PACTES O LA HISTÒRIA DE “PEP EL MUT”

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

Arribem a la recta final de la campanya i és el moment de prendre els darrers compromisos. Hi ha certament un perill de que els socialistes puguin guanyar per majoria absoluta. Recorden els socialistes amb majoria absoluta?: GAL, Filesa, Roldan, Mariano Rubió ... els anys de la Gran Corrupció, per descomptat que d’inversions a Catalunya no veuríem ni un Euro, ¿per que si desprès de tot el que ha passat els continuen votant? per que, si no ens necessiten per res?. Però aquests dies he vist reaccionar la gent, crec que finalment no serà així.

La victòria del PP ha esdevingut una possibilitat molt remota, però com mai se sap, recordo aquí el compromís de CiU de MAI pactar amb ells, he sentit aquest compromís personalment de la boca de l’Artur Mas parlant amb gent als carrers de Granollers, he sentit que ho declarava en Duran, el compromís és ferm.

En tot cas puc explicar una anècdota d’aquest matí: un senyor pel carrer m’ha fet la pregunta del milió: Pacte amb el PP, volia garanties per votar-nos, jo l’hi he donat la màxima que l’hi podia oferir, mai serè senador si es fes aquest pacte, davant el tallant de la meva afirmació l’home m’ha promès el seu vot. Pot semblar una acció molt noble però no ho és gaire, perquè no tinc dubte dels nostres compromisos. Parafrasejant “La Guerra de les Galàxies”, el PP viu avui “en una galàxia molt i molt llunyana”, almenys de Catalunya.

Pel que fa als socialistes crec que també ho hem deixat prou clar: publicació de les balances fiscals, inversions públiques conforme preveu l’Estatut, transferència de RENFE, de la política de beques, Aeroport , nou sistema de finançament.... complir tot el que diu l’Estatut ràpid i amb generositat.

Permeteu-me un acudit una mica barroer per definir com hauria de ser un hipotètic pacte amb els socialistes: A un pagès li desapareixia la fruita, una nit fosca va sentir remor entre els fruiters, ràpidament, però sense llum va arribar al peu de l’arbre on era el lladre, el va agafar pel paquet i apretant fortament li va preguntar: qui ets?, el lladre gemegava però no contestava, el pagès va apretar més, res, ... i més, i més ... finalment es va sentir una veu que des de l’arbre deia amb veu desencaixada: “sóc en Pep, el mut”. Perdoneu però crec que aquest acudit defineix perfectament en quines condicions hem de posar als socialistes a l’hora de fer un pacte, res de copets a l’esquena. Aniré a Madrid a fer feina.

Em dic Feliu Guillaumes, sóc nacionalista i sóc candidat al Senat, els meus , els nostres, compromisos amb la gent, amb el País, són ferms.

ACTES QUE FAN AFICIÓ ….

Acabo d’arribar d’un acte a Canovelles, ha estat un d’aquells actes que fan afició a la política, el cap local, que també ho és de la JNC, en Diego Solà, ha plantejat el miting d’una manera totalment original: ha lligat les perspectives electorals en el marc de la Casa Gran del Catalanisme; enlloc de deixar anar jo el meu rotllo m’ha pautat la intervenció amb una sèrie de preguntes interessants i punyents. Ha durat una hora i mitja, molt per aquesta mena de debats, moltes intervencions del públic, sense necessitat d’animar a la gent a preguntar, ha sortit tot: política de pactes, immigració, finançament, serveis socials, la peculiaritat del vot al Senat …..

He d’afegir que el Diego és la primera persona que va descobrir el meu bloc, quan encara l’estava construint i el primer que m’hi va posar un link, jo també el tinc a la web en la secció de “enllaços comentats”, però us l’afegeixo aquí http://diegosola.blogspot.com/ com podreu veure jo encara estic a anys llum de tenir quelcom d’aquesta qualitat, per cert també us acompanyo el link de la meva secció de "enllaços comentats", crec que alguns que m'ha criticat si trobaran més d'una sorpresa: és http://www.feliuguillaumes.cat/_links/index_09.html … gràcies Diego i Gràcies Canovelles

DE NOU A GRANOLLERS AMB PERE MACIAS

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

Avui de nou al mercat de Granollers amb Pere Macias (primer a entregar les butlletes dels interventors, no sigui el cas ...). Ens acompanyaven una bona colla de gent de la ciutat que coneixien gairebé a tothom (això és molt d’agrair), la Calamanda Vila, candidata i vilatana de Cardedeu, tamé la Yvonne Griley que ho és de Sant Fost i en jordi Turull diputat al parlament. En Macias tenia temps per tothom, donava conversa, explicava que jo era candidat al Senat, que pensessin en la creueta ...., Granollers és un mercat extraordinàriament difícil: els carrers són estrets, molestes quan t’atures ... però el suport de la nostra gent ho ha fet ben agradable: coneixien a tothom, ens feien entrar a les botigues ... que seria de la política sense aquest voluntariat desinteressat?. No citaré els seus noms, me’n deixaria algun i em sabria greu, però a ells i a tots els militants desinteressats va dedicat aquest post, els candidats no som res sense vosaltres.

Per cert, avui Mollet ha vist el Sol ple de pancartes demanant el vot al Senat per CiU, també bona tasca d’uns amics: els que les han dissenyat i els que les han anat a penjar. Bona feina i gràcies. Contra el que algú pugui dir les campanyes et fan sentir que el món és ple de bones persones .

DE REBUDES CÀLIDES, FRED I VENT

Abans d’ahir varem anar a l’Acte Jove de la Campanya, crec que corresponia atenent que sóc ex president de la Joventut Nacionalista, ambient càlid. Allà molta gent em va felicitar pel meu bloc, altres ho feien per determinada polèmica que he mantingut aquests dies amb una entitat de tall ultraconservador ... de la que no he volgut parlar en aquest bloc per no donar-los-hi una importància que crec no tenen, altres candidats em varen encoratjar pel ritme frenètic amb que portava aquesta campanya (i de la que es ressent aquest bloc), malgrat els anys passats vaig veure que molta gent de la JNC em coneixia .... en resum, un bany de moral.

No va poder parlar en Duran, tot i que hi va assistir malgrat l’hora (aquest home és de ferro), en el seu lloc ho feren la Marga Payola, candidata de la JNC i l’Artur Mas. El seu discurs: ara ja està clar que els socialistes guanyaran (de fet amb risc de majoria absoluta), s’ha acabat l’espantall de la por al PP, i ara quina Catalunya volem: decisiva o mesella? Volem quatre anys més com aquests?, d’enfonsaments, retards, col·lapses viaris, grups electrògens?, si no és així s’ha de votar i votar per qui ho pot impedir.

L’endemà teníem parada a la Rambla Nova de Mollet, temperatura: uns quatre graus, vent, fred. Tot i així varem repartir roses, paperetes de vot, caramels pels nens ... ensobravem frenèticament. Ara sí, pràcticament tothom em coneixia, avui he rebut el mail d’un senyor que no ens votava i que m’ha dit que em votarà perquè m’he “currat” la campanya, gràcies senyor ... més pujada de moral. El fred desapareix davant les rebudes càlides i el suport de la gent

LA NOBLESA DE CONFUCI

Més informació a : http://www.feliuguillaumes.cat/

De nou em toca actualitzar amb dos dies, de retard, a tot arreu on vaig trobo gent que ha mirat el bloc i això genera una certa obligació. La veritat és que aquesta vegada també vaig pensar que era interessant que l’article de l’amic Carles Gasòliba estès el màxim de temps posat en primer terme, però ara han passat més de 48 hores i toca tornar a explicar la campanya del dia a dia.

Dilluns al vespre hi va haver un debat organitzat pel Casal Cultural de Mollet, era sobre polítiques de joventut, per tant no em pertocava parlar a mi; per la JNC va venir en Marc Pifarré, president nacional, el debat es va allargar una hora i mitja llarga, crec –molt sincerament- que a CiU li va anar molt bé, Esquerra Republicana i potser més Iniciativa també van fer bon paper, el PSC i sobretot el PP foren més fluixos.

Es va poder constatar que els problemes que més preocupen als joves són l’habitatge, la precarietat laboral i la formació, penso que és un molt bon enfoc del problema, les propostes tot i ser diferents ho eren relativament, en canvi es varen enganxar molt més en els temes no específicament joves: llengua, política de pactes, valoració d’aquests quatre anys ... de tota manera em va sorprendre el “fair play” que hi ha entre entitats juvenils, els hi vaig comentar a la sortida: un debat entre els partits grans hauria estat infinitament més agre, em va agradar que amb els joves no fos així, dona esperances pel futur.

L’endemà al matí vaig fer per segona vegada el mercat de la meva ciutat, amb la candidata al Congrés i vilatana de Sant Fost de Capscentelles, Yvonne Griley. Una bogeria de gent, molts demanant les paperetes, molts saludant-me pel meu nom, alguns comentant-me el bloc

Em va impressionar el que va passar amb una parella xinesa, jo els hi vaig preparar una bossa amb caramels, llapis, propaganda i les paperetes de votació.... al cap de cinc minuts van tornar, se n’havien donat compte de que era propaganda electoral i, com no podien votar, havien decidit retornar-nos-ho ... la bossa tenia cinc caramels, dos llapis i dos papers ... malgrat la sorpresa vaig saber reaccionar, vaig fer la meva millor inclinació oriental (això a un “mangaca” com jo surt de manera natural), i els hi vaig pregar que ens acceptessin l’obsequi per tal que sabessin de nosaltres el dia que ens fessin l'honor de ser ciutadans de Catalunya ... era exactament el que em va sortir del cor. Aquest post va dedicat a ells, que no crec que el llegeixin .... alguna gent ha intentat donar-me lliçons de moral al llarg d’aquesta campanya, ahir a les Rambles de Mollet en vaig rebre una de veritat.

UN SENAT A REFORMAR

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

El meu antecessor com a candidat i amic, en Carles Gasòliba, m'ha fet l'honor d'enviar-me aquest article, us el reprodueixo integrament
__________________________________

El bon amic Feliu Guillaumes em demana unes reflexions sobre el Senat del que he estat membre la passada legislatura com a senador de CiU per Barcelona, essent President de la Comissió d’Economia i Hisenda i portaveu de CiU en les comissions de pressupostos i afers exteriors, també he estat membre de la Comissió Mixta per a la Unió Europea i parlamentari en el Consell d’Europa. He treballat intensament i aquestes diverses responsabilitats m’han permès conèixer alguns aspectes d’aquesta Cambra amb profunditat.

El Senat te assignada la funció de ser la cambra de representació territorial, li manquen però competències per complir satisfactòriament aquesta funció. En primer lloc el Congrés dels Diputats te reservada la decisió final en tots els projectes legislatius, inclosos els que afecten directament afers clarament autonòmics, fins i tot els estatuts d’autonomia. La primera reforma a assolir con defensa CiU, es la d’assegurar que en aquests àmbits de competència netament territorial l’inici i el final del procés legislatiu correspongui al Senat. També defensem que tots els senadors siguin electes per les Comunitats Autònomes deixant la distinció entre aquestes i les “províncies”.

Com també defensa CiU la utilització de les llengües oficials a l’estat, s’ hauria de respectar aquesta a tots els nivells del Senat. En l’actualitat aquest ús es limita a la Comissió d’Autonomies i a la reunió amb el president del govern espanyol i els presidents autonòmics, reunió sotmesa a la discrecionalitat de la convocatòria per part del primer. Nosaltres defensem que l’ús de les llengües oficials s’asseguri a tots els nivells, inclòs en els debats en el Ple.

Malgrat la nostra aferrissada defensa d’aquests grans objectius, la necessària reforma del Senat no s’ha produït. Cal recordar un article de Ramon Trias Fargas a La Vanguardia el 1987, sent aleshores senador i president del grup de CiU, que ja maldava per la reforma del Senat, i denunciava la seva inutilitat si aquesta no es feia. Anys desprès, essent Joan Rigol vice-president del Senat, va realitzar una tasca magnífica que va portar a ser la vegada que es va estar mes a prop d’assolir els objectius esmentats, malgrat l’acord en aquells moments dels dos grans grups en el Senat, els socialistes i els populars, la intervenció en el darrer moment del president del govern d’aleshores, José Ma Aznar ho malbaratà.

Malgrat el que proposava en Ramon Trias Fargas, més de vint anys desprès el Senat ni s’ha reformat ni s’ha dissolt, en aquesta darrera legislatura la posició dels populars han fet impossible qualsevol acord, atès que per les esmentades reformes es necessita la majoria qualificada i fins i tot la reforma de la Constitució. Aquesta situació ens podria portar al desànim, però no es aquest el tarannà de CIU sempre ferm i tenaç en la defensa de Catalunya i dels seus drets i senyals d’identitat, i molt en especial de la seva llengua.

Estic segur que Feliu Guillaumes té les qualitats i virtuts personals i polítiques per realitzar amb eficàcia i de manera brillant, aquesta defensa dels nostres objectius malgrat les dificultats objectives existents. Amb una formació humanista i professional molt sòlida, en Feliu ha demostrat des de molt jove el seu compromís amb Catalunya i una vocació política que també ha desenvolupat des de molt jove a Convergència Democràtica de Catalunya. La seva vinculació a entitats cíviques, el seu compromís amb la defensa de la nostra cultura i el arrelament al territori, a Mollet i el Vallès li donen una sòlida base per representar-nos amb èxit a la Cambra Alta. Catalunya sortirà guanyant tenint-lo com a senador.

Carles A. Gasòliba

Senador 2004-2008

Parlamentari europeu 1986-2004

Diputat a Corts 1980-1987

Fundador de Convergència Democràtica de Catalunya

El vot en blanc i un discurs de Shakespeare

Respectuosament El mal que fan els homes els sobreviu. El bé sovint s’enterra amb llurs ossos. Que no sigui així amb els nostres grans homes. Dos grans homes del nostre país han dit que tots els polítics són iguals, que no hi ha esperança de canviar, que aquestes eleccions no serviran de res, que s’ha de votar en blanc, jo no dubto del capteniment d’aquests grans homes, perquè tots ells són gent molt honorable, car han servit al seu país. No obstant, humilment he de dir: El terra del nostre país s’enfonsa literalment sota els nostres peus, els catalans i catalanes s’aturen col·lapsats pels nostres camins de ferro o d’asfalt, això mai havia passat. És doncs el moment de votar en blanc? Jo crec que no, però ens ho demanen dos grans homes, i són gent molt honorable. Perjudicar a Catalunya dona vots a una ministra a l’Andalusia del PSOE, riure’s de Catalunya dona mèrits per anar segon del PP, l’Audiència no escolta testimonis en català, incomplint la llei, i en presumeix. És el moment de votar en blanc? Tenim una situació com Dinamarca?, tenim veïns sensibles com els danesos, que finament sabran interpretar el nostre gest?, jo humilment crec que no, però gent molt honorable ens diu que ho fem, que no ho diuen perquè estiguin rancuniosos amb els seus partits, que no ho fan per ajustar comptes, i jo me’ls crec perquè són grans homes i gent molt honorable. Catalunya està més acorralada que mai, l’espanyolisme ha perdut tota inhibició, incompleixen l’Estatut i se’n vanten. És doncs ara el moment de passar de la política?, és ara que Catalunya serà millor servida amb vots que no serveixen?, crec humilment que no, encara que ens ho digui bona i honorable gent. No ens volen ni dir els diners que se’ns enduen, un ministre en presumeix davant del Congrés, el mateix Congrés vota contra la unitat de la llengua catalana i el govern valència tanca TV3. Abans no els quèiem bé però ens respectaven, ens intentaven fer el mateix però els aturàvem, ara el nostre Govern ja no ens defensa. És doncs el moment per votar en blanc?, guanyarem així un bri de respecte? Un bri de solució? Jo humilment crec que no, encara que m’ho digui gent apreciada i honorable. Judici, has fugit dels catalans i la gent hem perdut l’enteniment? Jo humilment crec que no, la gent sabrà el que fer, perquè finalment és la gent la que és més honorable.

LES MALES ARTS D’OLIVEIRA DE FIGUEIRA, Zapatero i en Tin-Tin

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

Ahir vaig tornar del darrer acte cap allà a les set de la tarda, era el primer vespre que tenia lliure des de pre-campanya, vaig seure al sofà i ... bé, m’he despertat avui, a la meva dona (que m’acompanya a tot arreu) li va passar el mateix però ella amb la prudència d’haver-me posat abans al llit, serveixi aquest petit preàmbul personal per justificar de nou que hagi entrat avui el resum de dos dies.

Varem començar la jornada a les 9 del matí fent el mercat de Lliça de Munt, repartíem xocolatada amb coca, la qual cosa, tot sigui dit, ens va permetre esmorzar prou bé, ens va rebre el nostre president local l’Albert Sauqué, però va haver de marxar al cap de poc perquè era un dels organitzadors de la calçotada que la gent de la Vall del Tenes feien a Lliça de Vall.

Jo em vaig quedar amb la Núria Santacana, candidata número vint al Congrés i representant de la Unió de Joves i amb la nostra gent d’allà. Amb la Núria varem passar parada per parada (si no els veiem molt atabalats), ella és d’allà i vaig veure que era una persona prou coneguda.

Poc desprès de les onze vaig veure que podíem arribar a l’acte que és feia a Vallrromanes, on estava previst que parlés el diputat de la comarca en Jordi Turull. Efectivament hi fórem a temps, a part d’en Turull, l’alcaldessa Maria Cabot i el cap local, en Cèsar i havia l’escriptor Toni Ibañez, llàstima no haver-ho sabut, tinc un llibre seu i me l’hagués pogut dedicar, el Toni a part d’escriptor i poeta és un blocaire de pro, veieu el seu bloc http://entrellum.blogspot.com/

A Vallromanes em van fer lloc en el miting, de manera que dos mitings i un mercat en un dia, no està malament.

Sortim cap a la calçotada de la Vall del Tenes, a l’arribar a Lliça de Vall ens guia l’olor de calçots. Tres-centes persones, una organització perfecte, calçots boníssims ... i varen tenir el detall de que els oradors parléssim al començament, això s’agraeix moltíssim, no hi ha res que et pugui amargar més un bon dinar que saber que has de parlar desprès davant de tres-centes persones.

Varem parlar tots els candidats de la comarca excepte en Lluís Pujolàs que es troba malalt, ja no estava fi quan varem fer el mercat de Sant Celoni, la meva dona patia al veure’l però va aguantar, aquest home és de ferro.

Ens va presentar l’Alcalde Carreres, un dels més votats de Catalunya i va fer el parlament final el diputat Josep Rull, em voldria referir a una frase del seu discurs que em va cridar especialment l’atenció, va parlar d’un personatge del Tin-Tin que és diu Oliveira de Figueira, aquest senyor Oliveira és un venedor de motos nat, pot convèncer a un beduí que compri una estufa al mig del desert, i que es quedi satisfet, ell va comparar el senyor Oliveira amb en Zapatero i els socialistes en general: poca feina però un gran desplegament per vendre-la, penseu en el cas ja explicat en un altre post, de la Llei de Dependències, tenir aquesta habilitat no els fa més bons, els fa més perillosos .... marxem de Lliça veient a les faroles les banderoles vermelles de l’Oliveira –Zapatero, tan de bo la nit del dia nou es posi blanc veient el resultat del nacionalisme a Catalunya, aquí ja no estem per més estufes al desert..

I DE CUBELLES A VILANOVA .... DEL VALLÈS

Dissabte varem tenir un festival amb inflables al centre de Mollet, molta gent, aquí si que tinc la ventatge de que em coneix practicament tothom, segurament és més dur perquè molta gent et dona més conversa, però també és molt més agraït, et sents molt més útil, vàrem poder dinar aquí i fer sobretaula, a la tarda-vespre ens esperaven a Vilanova del Vallès, on teníem un acte amb el diputat Quico Homs, a l’entrar a la sala vaig quedar impressionat, hi devien haver unes cent cinquanta persones, sens dubte és el miting més nombròs que he anat en relació a la mida de la població.

El nostre cap de llista Andreu Eloi (i pel que veig futur alcalde, si jutgem per la seva capacitat de mobilització) fa un molt bon discurs entorn de tres eixos: sentiments, sensibilitat i saber estar, Obviament parlava de l’aportació intel·lectual del nacionalisme a la política, però més enllà d’això es referia al bagatge personal que ha de tenir una persona per dedicar-se a la cosa pública.

En Quico i jo vàrem fer discursos bastant paralels, però com tenim estils força diferents això no va ser cap problema, ell és molt conceptual, sap fer entendores coses dificils, jo solo fer discursos en el terreny dels valors, en aquesta campanya sobretot amb el de la Dignitat.
Vàrem sortir de Vilanova amb la moral alta, per l’èxit de l’acte i perquè en Quico em va confirmar la meva impresió de que les coses estan anant força bé a tot arreu

ENS VOLEN PERÒ NO ENS ESTIMEN, des d’un esmorzar de forquilla fins a la comarca del Garraf

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

Abans d’ahir per a mi (ahir vaig arribar a la 1’30h de Cubelles i no estava pel Bloc), vàrem anar a esmorzar a la Fonda Europa de Granollers amb el vice president local, Jordi Pujol, el nostre cap de llista Pius Canals, en Felip Puig i un petit grup d’empresaris. Pels qui no ho conegueu els dijous a la Fonda Europa s’esmorza “de forquilla”, això vol dir que el minim que menges és un cap i pota i el màxim ..., bé, en aquesta pre-campanya i campanya havia aconseguit aprimar-me vuit quilos, però amb gaires actes d’aquests ....

La conversa va ser interessant (malgrat el brogit de la sala) per mostra us en donaré un boto, cito literalment un del empresaris presents: “A Catalunya hem de passar de fàbriques a industries, de transport a logística, de departaments de disseny a departaments de recerca i desenvolupament”, no recordo el seu nom, recordo que era de Parets, crec que en una frase va fer ben entenedor el concepte de modernització empresarial, tan necessari al nostre país i que tan buit sona quan en parlen segons quins polítics.

Sortint d’allà vam fer el mercat de Sant Carles (el mercat cobert de Granollers) i també el seu mercat setmanal, vaig poder conèixer la reportera Marta Lasalas de “L’Avui” a la que admiro francament, les seves cròniques sempre parlen d'una manera molt gràfica. En aquesta, que va sortir ahir al diari, deia que en Felip “repartia fulletons com un ventilador”, una manera molt visual de descriure la manera de fer mercats d’en Felip. En Pius Canal és una persona coneguda i apreciada a Granollers, la manera de tractar-lo de la gent em va recordar a la de l’alcalde Deulofeu de Sant Celoni, potser perquè ambdós són metges, una barreja d’estima i confiança.

Al cap de dues hores sortia espitat per fer el mercat de La Llagosta, m’hi va acompanyar un amic, l’Alex (recordeu que jo no tinc cotxe, no se com m’ho faria en aquesta campanya sense la meva dona i els meus amics).

A la Llagosta ens vàrem trobar amb la cap de llista, la Mireia Egea, en Zacaries, el cap local i la seva dona, en Zacaries em va presentar a totes les parades de la plaça coberta, el seu estil xocava venint de fer un mercat amb el Felip: ens aturàvem, ens interessàvem, donàvem conversa i si convé discussió, li agraeixo sincerament la seva presentació a tots els paradistes.

Sortint d’allà espitat a Mollet (aquest cop en taxi) dinar i anar a la paradeta de les Rambles amb la candidata Yvonne Gryley, repartíem roses, cap més partit sembla que tingui ni remotament aquesta presència al carrer ... és clar, ells tenen les teles.

Al vespre vaig anar a un acte a la Garriga amb el diputat Lluís Corominas, bàsicament es va parlar de temes d’infraestructures, l’alcaldessa Meritxell Budó té un estil molt diferent a la majoria d’alcaldesses que conec, de tots els partits, que solen ser molt dures, en ella tot sembla suavitat ... tot i que m’imagino que no hagués recuperat una alcaldia com aquesta si no amagués una vena de ferro a dins. L’acte de la Garriga també va ser així, més tranquil i pausat que els altres però amb preguntes punyents ... potser és la influència d’haver estat una zona d’estiueig durant dos segles ... a mi en tot cas em va anar molt bé, allà alguna gent em va començar a parlar d’aquest bloc, el seguien.

Entro a l’endemà, ahir, on vaig fer el mercat a Montornès amb la nostra gent, aquell hauria de ser un territori hostil per a la gent de Convergència, però el grau de coneixement de la gent de persones com l’Andreu, el Cristobal i el nostre president local ho varen facilitar moltíssim, i això que el trajecte va ser força accidentat: al mig vaig atendre una entrevista “Pel Punt Diari” (a peu dret en un reco del mercat) i una conversa força llarga amb en Quico Homs que s’interessava per com anava la campanya, anava tan atabalat que no vaig pensar en fer la foto.

I al vespre Cubelles, de fet aquest va ser el primer acte que vaig tenir en agenda (llavors, innocent de mi pensava que no serien tants). I eren presents la diputada d’Unió, Marta Llorenç el nostre cap de llista i diputat Esteve Orriols, en Carles Campuzano i l’estimat Joan Albet, fins fa poc alcalde de la població, l’alcalde Albet sempre ha representat per mi el model del que ha de ser un alcalde: seriós, bonhomiós, treballador, de tracte agradable.

En Carles Campuzano, com pràcticament sempre, va fer un discurs brillant, de feina feta a Madrid i perspectives de futur: impossibilitat de pactar amb el PP, condicions draconianes al PSOE i perill de caure en una espiral d’oblit de Catalunya si el nacionalisme no és decisiu a Madrid.

Com la pregunta sol se sempre aquesta: “que fareu?” jo vaig insistir que la legislatura no s’acaba amb la investidura, en Carles Campuzano, va aconseguir fer compatibles el SOVI amb les pensions de viduïtat aquesta legislatura, malgrat la posició de pactes precària, i això a ajudat a més de 300.000 vídues de l’Estat, 125.000 d’elles catalanes. També allà algunes persones em van dir que seguien aquest bloc. Hauré de fer un esforç per no portar-lo un dia endarrerit!!

Crec que l’Albet va resumir molt bé el que ens passa als nacionalistes a Madrid i als catalans dins d’Espanya: “Ens volen però no ens estimen”