El meu antecessor com a candidat i amic, en Carles Gasòliba, m'ha fet l'honor d'enviar-me aquest article, us el reprodueixo integrament
__________________________________
El bon amic Feliu Guillaumes em demana unes reflexions sobre el Senat del que he estat membre la passada legislatura com a senador de CiU per Barcelona, essent President de la Comissió d’Economia i Hisenda i portaveu de CiU en les comissions de pressupostos i afers exteriors, també he estat membre de la Comissió Mixta per a la Unió Europea i parlamentari en el Consell d’Europa. He treballat intensament i aquestes diverses responsabilitats m’han permès conèixer alguns aspectes d’aquesta Cambra amb profunditat.
El Senat te assignada la funció de ser la cambra de representació territorial, li manquen però competències per complir satisfactòriament aquesta funció. En primer lloc el Congrés dels Diputats te reservada la decisió final en tots els projectes legislatius, inclosos els que afecten directament afers clarament autonòmics, fins i tot els estatuts d’autonomia. La primera reforma a assolir con defensa CiU, es la d’assegurar que en aquests àmbits de competència netament territorial l’inici i el final del procés legislatiu correspongui al Senat. També defensem que tots els senadors siguin electes per les Comunitats Autònomes deixant la distinció entre aquestes i les “províncies”.
Com també defensa CiU la utilització de les llengües oficials a l’estat, s’ hauria de respectar aquesta a tots els nivells del Senat. En l’actualitat aquest ús es limita a la Comissió d’Autonomies i a la reunió amb el president del govern espanyol i els presidents autonòmics, reunió sotmesa a la discrecionalitat de la convocatòria per part del primer. Nosaltres defensem que l’ús de les llengües oficials s’asseguri a tots els nivells, inclòs en els debats en el Ple.
Malgrat la nostra aferrissada defensa d’aquests grans objectius, la necessària reforma del Senat no s’ha produït. Cal recordar un article de Ramon Trias Fargas a La Vanguardia el 1987, sent aleshores senador i president del grup de CiU, que ja maldava per la reforma del Senat, i denunciava la seva inutilitat si aquesta no es feia. Anys desprès, essent Joan Rigol vice-president del Senat, va realitzar una tasca magnífica que va portar a ser la vegada que es va estar mes a prop d’assolir els objectius esmentats, malgrat l’acord en aquells moments dels dos grans grups en el Senat, els socialistes i els populars, la intervenció en el darrer moment del president del govern d’aleshores, José Ma Aznar ho malbaratà.
Malgrat el que proposava en Ramon Trias Fargas, més de vint anys desprès el Senat ni s’ha reformat ni s’ha dissolt, en aquesta darrera legislatura la posició dels populars han fet impossible qualsevol acord, atès que per les esmentades reformes es necessita la majoria qualificada i fins i tot la reforma de la Constitució. Aquesta situació ens podria portar al desànim, però no es aquest el tarannà de CIU sempre ferm i tenaç en la defensa de Catalunya i dels seus drets i senyals d’identitat, i molt en especial de la seva llengua.
Estic segur que Feliu Guillaumes té les qualitats i virtuts personals i polítiques per realitzar amb eficàcia i de manera brillant, aquesta defensa dels nostres objectius malgrat les dificultats objectives existents. Amb una formació humanista i professional molt sòlida, en Feliu ha demostrat des de molt jove el seu compromís amb Catalunya i una vocació política que també ha desenvolupat des de molt jove a Convergència Democràtica de Catalunya. La seva vinculació a entitats cíviques, el seu compromís amb la defensa de la nostra cultura i el arrelament al territori, a Mollet i el Vallès li donen una sòlida base per representar-nos amb èxit a la Cambra Alta. Catalunya sortirà guanyant tenint-lo com a senador.
Carles A. Gasòliba
Senador 2004-2008
Parlamentari europeu 1986-2004
Diputat a Corts 1980-1987
Fundador de Convergència Democràtica de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada