dimarts, 29 de desembre del 2009
DE NOU AMB IRAN AL COR
Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/
dimarts, 22 de desembre del 2009
FELICITACIÓ PROGRE ... O NO
Feliç
Elquesigui!
Sisplau accepta,
sense obligació implícita o subjacent,
els meus millors desitjos per a una celebració
ambientalment sostenible, socialment responsable, no estressant,
no adictiva ni sexista, celebració de la festivitat del solstici d’hivern
practicada en les més íntimes conviccions religioses de la teva elecció,
o bé conviccions seculars triades per tu, amb el degut respecte a les tradicions
religioses o seculars dels altres, o bé si la seva elecció és de no practicar-ne cap en absolut.
I… Una entrada feliç, fiscalment reeixida, personalment completa, sota permís administratiu,
al 2010 segons el calendari occidental, sense desmerèixer els calendaris d’elecció d’altres cultures
que han fet d’aquest un gran País sense Estat que no implica que el nostre sigui més gran que d’altres,
és clar i amb el benentès que cadascú pot entendre per País i per Estat una realitat diferent segons les seves creences polítiques.
Tot això
sense voler
ofendre a
la raça,
el credo,
el color,
l'edat,
la capacitat
o discapacitat
física o mental,
creença religiosa
o bé opció sexual
del felicitat, és a dir: tu.
dijous, 17 de desembre del 2009
EL TRIPARTIT UN MAL NEGOCI PEL VALLÈS ORIENTAL
"Diuen que els pressupostos són l'aliment de les polítiques, i que expressen el nivell de priorització d'aquestes i, per tant, també dels seus territoris. El darrer pressupost del tripartit d'aquesta legislatura -que, si no canvia res, s'aprovarà aquesta setmana al Parlament- permet fer ja un balanç. Set pressupostos, d'ençà del 2004, permeten fer aquest balanç i la conclusió és clara: el tripartit haurà estat un molt mal negoci per la nostra comarca i per la seva gent. Els pressupostos són números i aquests, com diu la dita, son faves comptades i, per tant, són irrefutables. I d'aquí una afirmació i una conclusió tant contundent com real. Si desgranem i analitzem els pressupostos del govern per al proper any 2010, i en fem un balanç, podem extreure'n algunes dades del tot reveladores. Tot i l'increment dels pressupostos de la Generalitat, que en 7 anys s'han més que duplicat -i amb ells, les inversions-, enguany novament es destinaran a la nostra comarca menys diners que ara fa set anys. Passem dels 94,8 milions d'euros del 2003, amb un govern de CiU i un pressupost per tot Catalunya de 1.818 milions, als 91,7 milions per al 2010, amb un pressupost per a tot el país de 3.160 milions. El 2010, a 14 municipis de la comarca la inversió serà exactament de 0 euros. A Granollers sols hi consta una inversió, molt ridícula i simptomàtica, consistent en la "constitució d'un cens a la Policlínica".Amb el tripartit la concentració i centralització de la inversió a l'Àmbit Metropolità -on està inclòs el Vallès Oriental- ha estat del tot exagerada, en contra de qualsevol sentit d'equilibri territorial. El 2010 el 67,6 per cent del total de la inversió a Catalunya serà per a l'Àmbit Metropolità -l'any 2003, amb un govern de CiU, era el 48,5 per cent. Però ni així se'n beneficia el Vallès Oriental. El pes de la nostra comarca al total de les inversions de Catalunya haurà passat del 5,2 per cent el 2003, al 2,9 previst pel 2010. L'Àmbit Metropolità guanya 18 punts en el pes total de Catalunya, però el Vallès Oriental en perd la meitat.Un estudi d'aquest càstig inversor reiterat del tripartit cap a la nostra comarca situa en 377,8 milions d'euros els diners que hauria hagut i pogut invertir el govern català al Vallès Oriental en aquests set anys. No ho ha fet. Aquesta xifra surt de mantenir el pes, és a dir, la importància que tenia la nostra comarca respecte el total de Catalunya amb els governs de Convergència i Unió. Amb 377,8 milions més, haguessin estat possible moltes més escoles, instituts, ambulatoris, carreteres, depuradores i algun hospital més, i ens estaríem estalviant molts col·lapses i deficiències en aquest serveis que a data d'avui, i de fa temps, pateix molta gent.Som una comarca que creix, una comarca amb molts reptes en l'ordre econòmic i social, i paradoxalment una comarca castigada i menyspreada pel govern tripartit. Això sí, menys inversió però més peatges a la comarca. Aquest és el balanç del tripartit al Vallès Oriental. Aquest és el càstig i aquesta és la farsa d'aquest govern: amb els anuncis, les promeses i les paraules per un cantó, i les realitats, els fets i sobretot els números per un altre."
Jordi Turull és paretà, diputat al Parlament
Portaveu de CiU a la Comissió d'Economia
dimarts, 15 de desembre del 2009
13-D ANÀLISI SERIOSA

Vaig passar el 13-D recorrent algun dels pobles del Vallès Oriental on es celebrava la Consulta popular sobre la independència, m'agradaria fer una breu constatació d'impressions i a continuació una petita anàlisi de resultats, veiem:
+x+bloc.jpg)
2. Lligada a l'anterior, tota mena de gent, tots els estils, totes les edats, senyores de casa seva, senyors (i senyores) del seu negoci, jubilats, progres amb el mocador de fer farcells al coll, nous catalans ... en fi, de tot i sense estridències
3. Graus d'organització diferents, i això és important perquè es nota una correlació entre el grau d'organització i el nivell de participació, amb això passem a l'anàlisi.

4. El grau de participació ha estat suficient per donar un toc d'avis (a Catalunya i a fora) i per convertir-ho en un fenomen internacional a estudiar, si algú en dubta que busqui precedents de participació així en consultes auto-organitzades. l'Editorial i l'article de "Le Monde" (del dia abans) és mostra de la importància del fenomen.
5. En els llocs que l'organització ha estat més treballada els resultats de participació han estat molt millors, com és el cas d'Osona. Crec que hauríem de deixar afanys de protagonisme d'alguns i permetre que el senyor Lòpez Tena apliqui la seva metodologia, que és la que s'ha mostrat eficaç, això val especialment per Barcelona i Cinturó.
6. Dit això, i tot i la consideració anterior, el resultat queda curt per pensar en un referèndum oficial de forma immediata, segurament ens falta molt menys del que pensàvem fa uns anys, però encara no és el moment .... paciència fins la independència, que dèiem de jovenets.
Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat
divendres, 11 de desembre del 2009
PRONOSTIC METEOROLÒGIC PER AQUEST DIUMENGE, SEGONS EL METEO-CAT
És més que probable que aquesta corrent d'aire fresc sigui ràpidament compensat per profundes borrasques procedents de la Messeta que poden acabar afectant fortament a Catalunya ... possiblement provocant noves alenades d'aire fresc al nostre País en els municipis restants, fins arribar a la situació que la fotografia del nostre Meteo-CAT ens apunta més avall.
Però com tots sabeu la predicció del temps és una ciència incerta .....

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat
dissabte, 5 de desembre del 2009
REFLEXIÓ SOBRE UNA SENTÈNCIA ANUNCIADA
Ens diuen que el Tribunal Constitucional està per jutjar l’adequació de les lleis a la Constitució. Totes? Primer punt discutible!, destacats juristes espanyols ho han posat en dubte quan es tracta d’una Llei Orgànica aprovada en referèndum, ja que llavors la seva acció es contradiu clarament amb el concepte de Sobirania Popular. Cito literalment:
“El Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Sevilla, Dr. Javier Pérez Royo, en un artículo publicado en El País hace casi dos años afirmaba abiertamente que "el control de constitucionalidad de los estatutos no tiene base constitucional", y añadía: "el Tribunal Constitucional no debería dejarse arrastrar a un terreno que no puede ser el terreno de la jurisdicción constitucional ... / ... La definición de la estructura del Estado es el ámbito de la política y no de la jurisdicción. Si esto se olvida, el resultado es el rosario de la aurora en el interior del órgano jurisdiccional". (Francesc Homs i Molist, Revista “Siglo” d’aquesta setmana). Quina visió l’home!
Aquest argument no és simplement jurídic, és de pur sentit comú, ¿com pot un tribunal format per dotze persones derrogar la decisió de tres càmeres parlamentàries (El Parlament de Catalunya, i el Congrés i el Senat Espanyol), triades per Sufragi Universal, que varen fer un Pacte d’Estat, fruit d’una dura negociació, i varen aprovar un text amb una majoria més que qualificada? Hi ha doncs una quarta càmera?, aquesta pesa més que les tres anteriors juntes?. Potser podria ser així si parléssim d’una institució amb un enorme prestigi jurídic acumulat, com és el cas del Tribunal Suprem dels Estats Units .... però aquí? Quan tots sabem que aquest tribunal reflecteix una aritmètica parlamentària ara canviada, ... a més distorsionada per recusacions i contrarecusacions de magistrats per fer canviar/o reforçar una o altre majoria?.
I una darrera però no menor pregunta. És el Tribunal Constitucional, Constitucional? Perquè, és clar, la Constitució també diu que han de ser 12 magistrats i ara són onze per defunció d’un d’ells i el Senat no s’ha sabut posar d’acord per renovar-lo, també diuen que exerceixen per quatre anys i quatre ja passen llargament d’aquest període, també diu que actuaran amb independència i .... francament potser és, sí, el moment d’una Sentència Històrica, però no la que es pensen: Que el Tribunal Constitucional es declari anticonstitucional a si mateix i dimiteixin tots en massa"