DEL SETGE DE ZARAGOZA A LA BATALLA DE L'EBRE ... PASSANT PER LA RENDICIÓ DEL SEGRE

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Aquesta setmana s'aprova el decret de transvasament de l'Ebre a Barcelona, aquí culmina (de moment ... ) un joc de despropòsits que va des de les estaques a l'afirmació numantina del senyor Zaragoza que farien el transvasament pel Segre peti qui peti (l'afirmació va durar 48 hores), a adoptar una obra ja proposada i publicada per CiU i que llavors era pecat mortal. De tot això us en voldria donar testimoni gràfic (incloent unes divertides declaracions del conseller Milà de juliol del 2.005) ... a Internet les paraules mai se les endu el vent

OBRA PLANIFICADA PEL GOVERN DE CIU, fixeu-vos en l'itinerari i la data

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC núm. 3692 - 05/08/2002
Departament de Medi Ambient
Agència Catalana de l'Aigua
ANUNCI d'informació pública del projecte de connexió de les xarxes del CAT i ATLL, canonada central CAT-Olèrdola, tram III: estació de bombament EB-B2-Olèrdola, i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (Pàg. 14059)


ANUNCI
d’informació pública del projecte de connexió de les xarxes del CAT i ATLL, canonada central CAT-Olèrdola, tram III: estació de bombament EB-B2-Olèrdola, i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres.L’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançant la Resolució de 24 de juliol de 2002 i en compliment de les disposicions vigents, ha acordat l’obertura d’un període d’exposició pública als efectes d’examen, rectificació i presentació de reclamacions del projecte de connexió de les xarxes del CAT i ATLL, canonada central CAT-Olèrdola, tram III: estació de bombament EB-B2-Olèrdola, als termes municipals del Vendrell, Calafell, Bellvei, l’Arboç, Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola i Vilafranca del Penedès (Alt i Baix Penedès), el qual resta a disposició del públic durant el termini d’un mes, a comptar des del dia de la publicació d’aquest Anunci en el DOGC, en hores d’oficina. (....)

Barcelona, 26 de juliol de 2002


L'OPOSICIÓ, EL COMPROMÍS DE L'EBRE

COMPROMÍS DELS PARTITS POLÍTICS SIGNANTS
MANIFEST

1.- Divulgació i implantació dels principis de la Nova Cultura de l'Aigua. 2.- Rebutjar i demanar la paralització dels següents projectes de Transvasament del riu Ebre contemplats a la llei 10/2001 del PHN: Transvasament cap al Sud de 860 h3m i cap el Nord de 190 h3m. 3.- Demanar la retirada del Projecte de Connexió de les Xarxes CAT-ATLL (DOG 5/8/02) perquè representa l'inici del Transvasament de l'Ebre i perquè Catalunya no precisa de més concessions d'aigua d'altres conques. (el destacat és meu) 4.- Presentació dels recursos i accions juridiques adients en el moment de la publicació del projecte definitiu del transvasament de l'Ebre en quansevol dels seus ramals. 5.- Dissoldre l'actual CPIDE i redactar un "Pla estratègic de Conservació del Delta de l'Ebre" desvinculat del transvasament. 6.- Proposar la derogació de l'actual PHN i l'elaboració d'un altre d'acord amb els punts anteriors. 7.-Compromís de no fer pacte de govern amb cap partit politic que doni soport al Transvasament de l'Ebre i al projecte de Connexió de Xarxes abans esmentat.

PSC-CpC: Josep Montilla, Montserrat Tura, Jaume Antich, Joan Sabaté, Antoni SabatERC: Josep-Lluís Carod-Rovira, Marta Cid, Lluís Martin, Francesc Gas.IC-V EuA: Joan Saura, Jordi Miralles, Dolors Comas, Jana Muñoz, Francesca Valdeperez.PDE: Angel Aznar, Ramon Roig, Hernan Casanova, Jaume Fuster, Josep Bertomeu, Roser Morata.

PERO TOT ESTAVA PREVIST ......

Milà dice que en el 2008 Catalunya podrá soportar cualquier sequía
RAÚL MONTILLA - 19/07/2005

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, aseguró ayer en el transcurso de una visita junto al presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la depuradora del Baix Llobregat, que Catalunya estará preparada para hacer frente a cualquier situación de sequía, como la de este año o más grave, en el 2008. "En un año y medio se han puesto en marcha obras suficientes y las bases de otras para garantizar el abastecimiento de agua en Catalunya, en cualquier situación, dentro de tres años", explicó Milà. El conseller señaló que la Generalitat ha previsto un total de 27 actuaciones en todo el territorio autonómico que permitirán un incremento de la disponibilidad de los recursos hídricos superficiales y subterráneos, así como la mejora ambiental y de la calidad de agua. Según fuentes de Medi Ambient, las actuaciones se concretan en las mejoras en el tratamiento de la plantas potabilizadoras, la incorporación de una nueva desaladora -la de El Prat- y la ampliación de la de Tordera, así como la mejora de las instalaciones de la red regional, la recuperación de acuíferos, la delimitación de las zonas de protección especial de los ríos y la recuperación de las aguas regeneradas. Todas estas actuaciones permitirán un incremento total del caudal disponible de 145.000 millones de litros al año, lo que supone también un aumento de cerca del 20%del volumen medio anual de agua en Catalunya para uso doméstico e industrial. Las obras tendrán un coste de 1.535 millones de euros, de los que el 60% está previsto que provengan de los Fondos Europeos de Cohesión. "Hay cuatro caminos: aprovechamiento de los acuíferos, desaladoras y depuradoras, pero también que se haga un uso responsable del agua", señaló Milà. La Generalitat prevé obtener, en el 2008, 70.000 millones de litros cada año tan sólo de la desalanización del agua del mar. La mayor parte, unos 60.000 millones de litros, los producirá la futura planta de El Prat, que se ubicará en unos terrenos adyacentes a la depuradora y que cuenta con una inversión de 238 millones de euros. El resto se obtendrá de la desaladora del Tordera, que se prevé que doble su capacidad con una ampliación presupuestada en 29 millones de euros. Paralelamente, según anunció ayer Milà, Aigües Ter-Llobregat implantará en la planta potabilizadora de Abrera un nuevo sistema de tecnología de electrodiálisis reversible, que entrará en funcionamiento a finales del 2007, y que permitirá suministrar "agua de calidad excelente" en el área metropolitana. Ter-Llobregat también llevará a cabo una mejora de su red regional con el desdoblamiento de la arteria Ter-Central de la Trinitat, la incorporación de la arteria Fontsanta-El Prat, la conexión entre el Maresme Norte y la red de Aigües Ter Llobregat y el refuerzo de abastecimiento en la zona central de la Costa Brava, entre otras actuaciones. Con respecto a los ríos, está prevista la recuperación hidromorfológica del Cardener, el Llobregat y el Ter. En Tarragona, la Generalitat ha previsto dotar al Consorci de Aigües de Tarragona de mayor capacidad de regulación y producción sobre la calidad de agua, y, además, se llevarán a cabo actuaciones de captación y distribución de caudales en el ámbito Francolí-Gaià para completar el abastecimiento del campo de Tarragona. Finalmente, la Generalitat, espera conseguir otros 20.000 millones de litros de agua cada año tan sólo aprovechando los acuíferos que se encuentran debajo de los caudales del Llobregat y del Besòs, ahora contaminados pero, según Medi Ambient, recuperables. "Son proyectos que tienen un coste más bajo que cualquier trasvase y con los que se pueden obtener mejores resultados", insistió Milà. "Además, son soluciones más sólidas. Por ejemplo, ahora, el Ebro está a niveles más bajos que lo que contemplaba el trasvase. Ahora no se podría hacer", añadió el conseller.

LA VANGUARDIA, 19/07/2005Copyright La Vanguardia Ediciones S.L.


O NO .....

El PSC diu que el Govern no es podrà negar al Segre un cop estiguin fetes les obres

El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ha suggerit avui que el Govern espanyol no podrà negar-se al transvasament del Segre en una situació de sequera una vegada estiguin fetes les obres que ho permetin, que ha apuntat que podrien començar d'aquí a "una setmana" o "una setmana i mitja". En declaracions a Catalunya Ràdio, Zaragoza ha explicat que "Madrid té competència sobre donar permís perquè passi l'aigua, no sobre fer l'obra", i ha opinat que és necessari tenir una "aixeta a casa teva" per aconseguir que vessi aigua. "El govern català garantirà que hi hagi l'aixeta, i llavors, quan arribi el moment i falti aigua, a veure qui es nega a que aquella aixeta que està connectada es pugui obrir", ha afirmat.

Font: Elsingulardigital


I AVUI VOTEN EL DECRET DE TRANSVASAMENT DE L'EBRE, .... CONTINUARÀ?

SOBRE EL MITE (O NO ...) DE SANT JORDI, EL DRAC I LA PRINCESA

Volia fer un petit apunt sobre Sant Jordi, al final no m'ha quedat tant petit, però si voleu saber més una amiga hi ha dedicat una webBloc molt interessant (històries, imatges, acudits, obsequis virtuals... i aquest article), la seves adreces són:

http://www.santjordivirtual.com
http://blog.santjordivirtual.com

L'Origen

Tot va començar a Grècia (com sempre), els antics grecs tenien el mite de l’heroi Perseus, aquest era un protegit d’Atena (deesa de la intel·ligència) que li va encarregar missions delicades, una va ser la d’eliminar un monstre (Medusa) una dona amb serps per cabells que convertia en pedra a tot aquell que la mirava, Atena va donar al seu protegit un escut polit com un mirall, Perseus es va acostar silentment d’esquenes a Medusa mentre dormia i utilitzant l’escut per veure’n el reflex li va tallar el cap i el va posar en un sac. Ja tornant a la seva terra Perseus va trobar un país on tothom plorava perquè havien hagut d’oferir la seva princesa (Andromeda) a un monstre que assolava el reialme, Perseus es va acostar a la roca on era lligada la princesa i quan va arribar el monstre ..... va girar el cap i va treure el cap de Medusa del sac, el monstre es va quedar petrificat (literalment).

Sant Jordi històric

A ningú se li escaparà la similitud de l’ancestral mite de Perseus (té uns 3000 anys) amb el de Sant Jordi, però, hi ha quelcom més enllà del mite?, doncs pel que sembla sí, cap allà el segle II un legionari romà d’origen pagès (centurió segons altres versions) que es deia Gordius es va negar a abandonar la seva fe cristiana i va ser martiritzat. Naturalment va ser proclamat sant, un dels poquíssims sants soldats, això passava a la Capadòcia, al cor de l’actual Turquia; segles després quan els soldats de les Creuades van arribar per aquelles llars varen quedar impressionats de que un dels seus fos sant d’aquelles terres ... rapidament la santjordi-mania medieval es va estendre per Europa: patró d’Anglaterra, de Rússia ... i de Catalunya, en aquest països trobem de manera recorrent, el seu símbol, la creu de sant Jordi, aquí la trobem a l’escut de moltes ciutats o al del Barça, a Gran Bretanya la seva bandera (la “Union Jack”), combina la X de la bandera escocesa amb la creu de sant Jordi d’Anglaterra, fent aquest original dibuix que aquí ha imitat la Ikurriña basca.

El Drac

Seguint amb el nostre jove màrtir, com eren temps d’amor cortès ven aviat van incloure entre les heroïcitats del pagès-soldat (segurament copiant la història de Perseus) el rescat d’una princesa d’un monstre terrible: un Drac, símbol del paganisme, això sí, aquest drac va ser derrotat amb brutalitat medieval enlloc de la subtilitat grega de Perseus.

I bé, qui era el drac? segon protagonista de la història. En les antigues religions paganes, sobretot la celta, el drac és un símbol de la deesa Terra, un símbol positiu, els primers emperadors cristians de Roma tenien un tapís darrera el seu tron: un drac amb una llança clavada, símbol de la victòria cristiana sobre la religió tradicional; la veritat és que és un símbol estès per gairebé tot el planeta, els xinesos també el tenen, també en positiu, la difusió d’aquesta figura és tan gran que el científic Carl Sagan va arribar a pensar si no seria una mena de record genètic dels nostres remotíssims avantpassats insectívors, de fa 60 milions d’anys, que devien veure passar els dinosaures des del més absolut estat de terror; algú pot pensar que és una explicació molt portada pels pèls, a aquests els diré que, encara ara, a la Xina als ossos fòssils de dinosaure els anomenen “ossos de drac” i els atribueixen propietats afrodisíaques. En un ordre de coses més proper el drac és el símbol del País de Gales, que així recorda els seus orígens celtes.

La Rosa i la Princesa

La rosa ... el tema de la rosa naixent de la sang del drac encara és posterior, del Renaixement, com a mínim, potser molt posterior. La història de sant Jordi doncs ha estat construïda al llarg de més de 2500 anys.

I la princesa?, doncs ningú en sap res ... almenys que jo hagi sabut trobar, no obstant la Història es va venjar. Perseus i Draconis són dues petites constel·lacions al nostre cel nocturn, Andromeda és una Galàxia tan gran com la nostra Via Làctea, formada per milions d’estrelles i situada a un milió d’anys llum de la Terra ... al Google trobareu moltes més entrades d’Andromeda que de Perseus ... o de Sant Jordi. I és que la Història també és una deesa grega, Mnemosine.

DE COM LES PARAULES NO SE LES ENDÚ EL VENT: .... de dos comunistes, uns periodistes ... ha! i la Chacón

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Sempre he pensat que no era massa correcte això de mantenir un Bloc a base de retalls de diaris o cites de discursos, però aquesta vegada he fet una excepció, em sembla que us agradarà la tria (ha costat!!) i els meus comentaris només l’empitjorarien .... simplement gaudiu (les cites en negreta són literals) ... i és que les paraules ja no se les endu el vent ... almenys des que hi ha Internet.

De com Chacón s'oposava al transvasament de l'Ebre

El 9 de febrer, en pre-campanya, va dir: “amb tota rotunditat" "no hi haurà transvasament de l´Ebre”. “Amb l’orgull i la responsabilitat dels que han complert la seva paraula, els socialistes som l’única garantia de l’enterrament definitiu del transvasament de l´Ebre”, i va afegir. “Tothom ha pres consciència menys els que volen continuar mentint”. I en un acte a Sant Jaume d’Enveja, va refermar la seva opinió que el transvasament “hauria estat un error majúscul” i “hem fet les inversions perquè les infraestructures de l’aigua arribin el més aviat possible”.

Font: e-noticies

De com Iniciativa rebutjava les dessaladores

Iniciativa per Catalunya criticava les dessaladores quan CiU estava al govern. En una interpel·lació sobre l'estat dels rius el 13 de febrer del 2002, l'aleshores diputada d'ICV Bet Font va retreure al titular de Medi Ambient, Ramon Espadaler: "la promesa ara, molt recent, de fer més dessaladores, que el que fan, al nostre entendre, és tapar un forat per provocar-ne un altre. I ho dic per la immensa quantitat d’energia que necessiten per funcionar. Potser després no caldrà parlar de la manca d’aigua, però després sí que caldrà debatre d’on traurem l’energia, perquè aquella quantitat d’energia que es necessita, d’on la traurem? Quina font farem servir? Si fem servir, per exemple, gas natural, que és la que s’està posant més últimament, doncs el que fem és incrementar les emissions de CO2, i ho deia: volem arreglar un forat i en provoquem un altre.

Font: e-noticies


El Ródano, dispuesto a vender agua – diari “El Pais” 09/04/2008

“El Ródano vierte más agua al Mediterráneo que el Nilo, incluso en periodos de sequía. Vierte al mar 54.000 hectómetros al año y sólo utilizamos 1.000. Las capacidades de trasvase son enormes y se podría estudiar, pero no hemos recibido ninguna petición de trasvase a Cataluña”. La portavoz del Consorcio BRL (Bajo Ródano Languedoc) se mostró ayer así de favorable a estudiar un posible trasvase del Ródano a Cataluña. El proyecto fue analizado en 2001 a petición de CiU pero el PP se opuso, ya que José María Aznar consideró que no era bueno que el abastecimiento dependiera de Francia. El proyecto resurge hoy a petición de los convergentes. “El Ródano es hoy más que nunca garantía de paz entre territorios”, clamó ayer en el Congreso el portavoz Josep Antoni Duran Lleida. José Luis Rodríguez Zapatero se mostró en la réplica dispuesto a estudiar el trasvase pero con una perspectiva de largo plazo. Los 230 kilómetros de tubería estaban diseñados con un coste de 900 millones de euros, según explicó entonces en el Congreso un representante del Consorcio francés. El Consorcio que gestiona el río destaca que incluso en tiempos de sequía tiene agua y que podría trasvasar “hasta 1.000 hectómetros cúbicos al año”, lo mismo que el derogado trasvase del Ebro. Y es que el Ródano es cuatro veces más caudaloso que el Ebro. Su caudal mínimo es de 500 metros cúbicos por segundo y el máximo de 1.700. Mientras, el Ebro ayer en Zaragoza llevaba 176 metros cúbicos por segundo y en verano se queda en menos de 100. En 2001, calculó que el metro cúbico de agua trasvasada costaría 0,24 euros, muy por debajo de los 8 euros que cuesta el agua en barco desde Carboneras o el 0,5 del agua desalada.

El Pais - 9-4-08

Una política de menyspreu
Jordi Cabré

Ara que tot sembla indicar que els de Barcelona rebrem aigua de l'Ebre, una solució per la qual ni el president Montilla ni el conseller Baltasar apostaven, podem comprovar fins on arriba la política de fets consumats anunciada per Zaragoza. El secretari d'organització del PSC va plantar-se davant dels micròfons afirmant que les obres per al transvasament del Segre es tirarien endavant i a veure quin govern es nega a obrir l'aixeta. Doncs bé: la veritable política de fets consumats és que el govern català, el seu president i el seu conseller de Medi Ambient assumiran la via Zapatero: l'aigua de l'Ebre. I a veure quin govern és capaç de plantar cara a allò que decreti Zapatero! En tota aquesta història s'ha mentit al Parlament i no dimitirà ningú, s'ha ocultat informació i no es cessarà ningú, s'ha actuat d'esquena al territori i s'ha desvirtuat una antiga postura ideològica sense que assumeixin responsabilitats els caps de les formacions polítiques que la promovien. Però, de tot plegat, el que és més greu és que es rebutja una alternativa com la del Roine perquè és a 15 anys vista. En primer lloc, no se sap d'on surt la famosa xifra temporal. Però és que, en segon lloc, tots els nostres consellers tenen fills o almenys nebots. ¿S'imaginen un conseller dirigint-se al seu fill o al seu nebot dient-li que per a ell no es prendran en consideració mesures de futur? ¿Que les seves necessitats d'adult no ens preocupen? ¿Que tenim un incendi polític més urgent, que abans ens volem salvar nosaltres? ¿I, a més, que no convé fer favors a les propostes de l'oposició? El més greu de la situació que vivim no és la sequera, ni la mentida, ni la covardia: és el menyspreu permanent als ciutadans. Als d'ara i als que vindran.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Dilluns, 14 d'abril del 2008