500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

dijous, 29 d’abril del 2010

25-A, PAISSATGE DESPRÈS DE LA BATALLA, LLUMS I OMBRES





Vaig passar el 25-AD recorrent varies vegades totes les taules de Mollet on es celebrava la Consulta Popular sobre la independència, m'agradaria fer una breu constatació d'impressions i a continuació una petita anàlisi de resultats, tant a nivell nacional, comarcal i local, veiem:

1. Normalitat absoluta, em va quedar gravada una imatge d’una parella gran d'uns setanta i tants que havien anat a buscar la neta pel dinar de diumenge i que abans de tornar a casa .... passaven pel col•legi electoral a votar sobre la independència del seu País. Òbviament s'ha acabat la por

2. Lligada a l'anterior, tota mena de gent, tots els estils, totes les edats, senyores de casa seva, senyors encorbatats del seu negoci, jubilats, progres amb el mocador de fer farcells al coll, nous catalans ... en fi, de tot i sense estridències.

3. impecablement democràtic, als votants se’ls hi entrava el DNI a una base de dades nacional, si algú intentava votar dues vegades, ni que fos en un altre poble, a l’entrar de nou el DNI el detectava com doble votant i el rebutjava; de fet un sistema més segur i més àgil que el del cens, un president de mesa em va suggerir que potser l’hauríem d’utilitzar a les eleccions “normals”.




Per cert, algun important personatge molletà ha dit que el sistema no tenia garanties, serà que no l’ha vist per dins, i tant que les tenia!!, a més, el sistema de vot anticipat i el d’urna mòbil (que sembla que l’escandalitzen) estan perfectament homologats a les democràcies del nostre entorn i no és de rebut fer-ne burla.

Ara, sí algú busca processos electorals recargolats i que donen la nota antidemocràtica (per no dir coses pitjors) que no busqui en les consultes de diumenge, els trobarà més fàcilment en la renovació (o manca d’ella) del nostre estimat Tribunal Constitucional o en la del president de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, per exemple ... o sigui que de lliçons que ens en donin poques...

4. Contra el que també s’ha dit, (potser perquè interessava a ambdues bandes) la col•laboració de l’Ajuntament de Mollet va ser discreta però eficaç, el 30% dels locals electorals utilitzats eren municipals, és important que això quedi clar de cara al futur, perquè s’ha donat una impressió que no era la correcta.

5. El grau de participació ha estat suficient per donar un toc d'avis: hi ha a tot Catalunya 500.000 ciutadans i ciutadanes que opten per la independència, xifra que és pot doblar o triplicar en properes onades, un seriós avis pel Govern Espanyol i un fenomen internacional a estudiar. Sí algú en dubta que busqui precedents de participació així en consultes auto-organitzades arreu del planeta..


6. Vallès Oriental, bons resultats a llocs com La Garriga i l’Ametlla (aquest darrer sorprenent atenent el nombre d’urbanitzacions de la vila), molt bon resultat a Vilanova pel que fa al Baix Vallès, Granollers més que correcte, atenent la seva mida, menció a part mereixen els pobles i ciutats de cinturó començant per Mollet del Vallès.

7. Els resultats del Sí de Mollet reflecteixen gairebé estrictament (una mica a l’alça) la suma del vot nacionalista en unes eleccions municipals, certament a Mollet això no és molt, però si a altres municipis, com Sant Cugat, superar aquest llistó es va donar com la clau de l’èxit, a Mollet l’hem superat. També hem de dir que és la primera ciutat del cinturó de Barcelona que ha fet la consulta i l’ha passat amb dignitat, ja ningú més podrà dir que és té por de convocar-les segons a on. A Mollet s’ha fet.

8. Dit això, i tot i les consideracions anteriors, el resultat (nacional, comarcal i local) queda molt curt per pensar en un referèndum oficial, segurament ens falta molt menys del que pensàvem fa uns anys, però òbviament encara no és el moment.



L’estratègia de CiU de fer avenços nacionals prèvia la consolidació d’importants consensos socials, es mostra més adequada que mai, no ens podem permetre intentar i fallar .... paciència fins la independència, que dèiem de joves.

9. L’experiència de participació i voluntariat que han estat aquestes votacions ha estat excepcional: centenars de voluntaris i voluntàries que mai havien estat en política, persones llevant-se de matinada per fer entrepans, altres fins a les tantes de la nit per fer el recompte definitiu; i un llarguíssim etcètera.

La consulta ha tret el millor de dins de la gent d’aquest País, m’entristeix veure com hi ha qui ho desqualifica amb argumentacions que remeten a la burla i a la por. Ho sento per ell.

Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat


dijous, 15 d’abril del 2010

CANAL CATALÀ - LA DESAFECCIÓ POLÍTICA


Fa uns dies a Canal Català -al qual agraïm les imatges- va tenir lloc un debat sobre la desafecció política, en base a sis temes:
  • - La corrupció
  • - L'actitud de Rajoi davant el cas Gürtel
  • - La mala imatge de la política
  • - El canvi d'alcaldes a mig mandat
  • - Ens estem recuperant de la Crisis?
  • - S'ha de canviar de model econòmic?
Han fet un resum de les meves intervencions -ho he d'agrair al Jordi Mayor- (només les meves, és el meu bloc! ... i em vareu advertir que no tornés a posar vídeos de 30 minuts!), aquest en total dura nou minuts, crec humilment que val la pena. Deixeu alguna opinió, em serà molt útil.



Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat

dimarts, 13 d’abril del 2010

יום השואה והגבור - Iom HaShoà ve HaGevurà - Dia del Record de l'Holocaust



















Aquest dies hem celebrat el "Dia del Record de la Shoa i HaGuevùra", de la Destrucció i de l'Heroisme, que aquí solem traduir simplement com l'Holocaust.

L'Holocaust no va aparèixer en un dia, va ser un procés llarg i feixuc, tot i que ja Hitler l'any 23 en el seu "Mein Kampft" (La meva Lluita), ja deia que fen desaparèixer els jueus del planeta acompliria la voluntat de Deu, ningú es va prendre massa seriosament aquestes paraules, Alemanya era en aquell temps el país més escolaritzat d'Europa, amb un nivell intel·lectual envejable, havia estat el far literari, filològic, poètic, musical i científic de la il·lustració, en la que la participació jueva no havia estat pas petita: Heine, Mendelshon, més tard Freud ...

Cert, havien perdut una guerra, se'ls hi va imposar un tracte humiliant, i també varen patir, a partir del 29 (com tot el món) una fortíssima crisi econòmica, però tot i això, com és pot passar de la nació més refinada d'Europa a la que comet la més gran de les barbaries?














La resposta no és senzilla, és complexe i, a més, té moltes fases, però en canvi es pot resumir en un sol mot: mentida.

La mentida que es van creure als alemanys quan els hi van dir primer que la pèrdua de la guerra havia estat culpa de la Democràcia, que mentre ells lluitaven els partits d'esquerres els havien "apunyalat per l'esquena", mentida quan varen creure, en coherència amb l'anterior, que potser per sortir de la pitjor crisi econòmica de la seva història calia un règim autoritari, mentida quan aquest nou règim va simplificar tot el problema de les penúries del poble, a l'explotació que els jueus rics sotmetien a Alemanya (com si no hi hagués jueus pobres o aris rics), mentida quan es va dir que era inevitable una altre guerra amb l'enemic de la primera, mentida, o millor auto-engany, quan els jueus del teu barri desapareixien, quan veies sortir trens plens de gent o xemeneies fumejants als camps de concentració ... i pensaves que era millor callar, no fer res, no dir res .... coses de la guerra, les guerres ... ja se sap.
















Es diu sovint que la Shoa va ser quelcom únic en la Història, perquè? no pas pel nombre de víctimes, el total de la guerra en va registrar nou vegades més. Per haver estat per motiu de raça, religió i inclinació sexual?, aquest tipus de persecucions són tan antigues com la Humanitat. Per haver estat el genocidi (extermini sistemàtic de civils indefensos per raó d'una condició a la qual no poden renunciar), més gran de la Història?, això és cert: sis milions de jueus, varis milions més per altres condicions (disminuïts, gitanos, homosexuals, presoners de guerra ...). Però això és en xifres absolutes, en xifres relatives hi han altres genocidis que gairebé empaten: dos milions de morts sobre sis milions de població a l'anomenat auto-genocidi de la dictadura comunista cambotjana de Pol-Poth (de jueus en varen morir sis entre quinze milions a tot el món), percentatges similars els trobem entre el genocidi armeni del Califat turc.

No, certament, totes aquestes xifres són esgarrifoses però no farien únic a l'Holocaust, el que el fa únic és el que hem dit al començament i les conseqüències que podem treure'n: la nació més culte, més civilitzada, més tecnològicament avançada pot acabar utilitzant aquesta cultura per crear una organització perfecte per l'extermini, aquesta tecnologia per arribar a la màxima eficiència en la massacre, aquesta sofisticació per auto-justificar la negació de l'evidencia.

I aquesta és la lliçó més crua de la Shoa: la formació, la cultura, l'eficiència, la tecnologia, no ens salven, ni tan sols ens milloren: podem repetir una nova Shoa malgrat tot això. Com va dir un escriptor, sabent això, mai més es podrà escriure poesia.
























I aquest és el tema, final: podem tornar-hi?, contra els jueus o contra qui sigui, la resposta la deixo a la consciència de cadascú, nomes us demano un petit exercici: mireu les vuit imatges amb que he acompanyat aquest article, les dues primeres corresponen a l'època de la Shoa, la quarta certament també, però la de la seva esquerra és d'una manifestació islamista a la Gran Bretanya actual. Bé, ja se sap, els islamistes ..., doncs no, a les següents fotos una és de Palestina ..... però l'altre d'una manifestació progre a Barcelona fa uns mesos i pel que fa a les dues darreres una és una caricatura nazi i l'altre el que fan dibuixar als nens a una escola valenciana, politicament correcte, aquests dies (clikeu a sobre si no la llegiu bé).

Que tothom en tregui les seves conclusions ....

L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena