500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

dimarts, 25 de maig del 2010

AMB IRAN AL COR ... i 3


Enmig de la polèmica de les execucions en represalia de les protestes pel frau electoral a l'Iran, s'han difós diverses cartes dels presos executats, destacant entre elles la de Farzad Kamangar, Un mestre kurd de 35 anys, considerat una destacada promesa de la literatura infantil. La seva mort i les d'altres tres acusats per col.laborar amb grups armats va provocar la setmana passada una vaga general al Kurdistan iranià. Reproduïm parcialment la carta que el mateix Kamangar, abans de pujar a la forca, va titular "Jo seguiré sent mestre i tu, un carceller".


(.......)

Sí, sóc mestre i he heretat dels meus alumnes el somriure i la curiositat per preguntar.

Ara que ja m'has conegut, parla'm de tu, de qui eren els teus companys, de qui has heretat la ira i l'odi que portes dins. Qui t'ha donat les dones i les cadenes? Són dels calabossos de Zohak (1)? Parla'm de tu. Qui ets? No només no m'espanta amb les teves esposes, cadenes i fuetades, sinó que les gruixudes parets de la cel 209, els ulls electrònics que em vigilen, les fèrries portes ... ja no em fan por. No t'enfadis, no cridis, no em donis cops amb el puny al cor, perquè mantinc el cap alt.

No em peguis perquè canto; sóc kurd i els meus avantpassats m'han deixat en els cants i himnes el record del seu amor, el seu sofriment, la seva lluita, la seva existència ... He de cantar i tu has de escoltar el meu cant, encara que sé que et molesta . No em peguis perquè en caminar s'escolten els meus passos; la meva mare m'ha ensenyat que els passos parlin amb la terra, entre la terra i jo hi ha un tracte, una connexió que és ple de bellesa i somriures. Deixa'm, doncs, que passegi, deixa'm que escolti els meus passos, deixa'm que la terra sàpiga que encara estic viu i tinc esperança.

No em privis de paper i ploma; vull escriure cançons de bressol als nens de la meva terra, ple d'esperança, dels contes de Samad i la seva vida, de Khanali i els seus desitjos, de Ezati i els seus alumnes ... Vull escriure, vull parlar amb la meva gent des del meu cel, des d'aquí mateix. Entens el que dic? Sé que t'han ensenyat a odiar la llum, la bellesa i el pensament. Però no tinguis por; entra al meu cel, estàs convidat a la meva gastada i petita estovalla. Mira com jo convido als meus alumnes, cada nit, com els explico contes ..., però a tu no et permeten veure, no et permeten escoltar. Has de enamorar-te, has de convertir-te en un ésser humà, has d'estar a aquest costat de la paret per entendre el que dic.

Mira'm i entendràs la diferència que hi ha entre tots dos. Jo cada dia dibuixo les mans de la meva estimada sobre la paret de la cel.la. Agafo les seves mans i sento la calor de la vida, i llegeixo en els seus ulls l'entusiasme, l'espera, però tu, cada dia, amb la teva porra, trenques aquests dits dibuixats a la paret, treus aquests ulls que esperen i taque la paret de negre. El teu món i la teva presó sempre estaran foscos, sempre et molestarà el do de la llum. Fa mesos que espero veure un cel estrellat, un jardí d'estrelles que trenqui la foscor amb senders que van d'un costat a l'altre del cel. Però tu portes anys vivint en la foscor, la teva nit no té estrelles. Saps què significa un cel sense estrelles? Què significa un cel sempre en la foscor?

Aquesta vegada, quan hagi tornat a la 209, entra a la meva cel·la, tinc alguns desitjos per a tu, no del mateix color de les teves oracions que sempre estan plenes de foc i por a l'infern. Els meus desitjos estan plens d'esperança, somriures i amor. Entra a la meva cel·la perquè et parli de l'orgull del meu darrer somriure al peu de la forca. Sé que de nou seré el pres de la 209, mentre tu, amb la teva ànima plena d'odi, em seguiràs cridant. I jo tornaré a sentir llàstima per tu i pel pobre món que han creat al teu voltant; seguiré sent un mestre amb el somriure dels meus nens en els llavis.

Farzad Kamangar, mestre condemnat a pena de mort. Secció de Presos Infecciosos de la presó de Rajaai Shahr de Karach ".

(1) Monstre-tirà de la mitologia kurda.

Font: "Quarto poder" a qui agraim la informació, la traducció catalana és meva, perdoneu els errors.

divendres, 14 de maig del 2010

CiU afirma que el Tripartit ha gastat 5.000 milions € més dels previstos el 2009 pel descontrol i ara vol fer pagar la "festa" als ciutadans


Foto: Parlament de Catalunya (Xavier Prat)

Turull retreu a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, rigorós i exigent i, sobretot, més auster” i adverteix que “hi ha molta gent que ja no està en condicions de fer més sacrificis”


Turull retreu a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, rigorós i exigent i, sobretot, més auster” i adverteix que “hi ha molta gent que ja no està en condicions de fer més sacrificis” El diputat de CiU, Jordi Turull, ha afirmat avui en el Ple del Parlament durant la interpel·lació sobre austeritat que ha formulat al conseller d’Economia, Antoni Castells, que “el Tripartit ha gastat 5.000 milions d’euros més dels previstos durant el 2009 pel gran descontrol de la despesa i ara pretén fer pagar “la festa” als funcionaris, als pensionistes i a les persones amb dependència”.

Turull ha retret a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, més rigorós, més exigent i, sobretot, més auster” i ha advertit que “hi ha molta gent, moltes empreses i moltes entitats que ja no estan en condicions de fer més esforços i sacrificis”. En aquest sentit, ha reclamat que “son vostès, el Govern, qui ha de fer els deures que no han fet fins ara” i “ja és hora que es cenyeixin el cinturó d’una vegada i deixin de cenyir més als ciutadans perquè vostès en són els responsables”.


El diputat de CiU ha demanat al conseller que “deixi d’enganyar els ciutadans” perquè, a banda de la delicada situació econòmica, el problema de la situació econòmica de la Generalitat i “la ferida oberta que hi ha no és per la davallada dels ingressos sinó pel gran descontrol en la despesa”.

Turull ha recordat a Castells que “CiU fa molts mesos que demana al Govern mesures d’austeritat reals i concretes i no més anuncis com els que han anat fent” i “ara pagarem car haver tirat la casa per la finestra en molts àmbits no necessaris i haver gestionat la despesa al marge de la situació de crisi”.


El diputat ha argumentat aquesta crítica amb dades de la pròpia conselleria d’Economia. En aquest sentit, ha detallat que “el dèficit de caixa no financer a l’any 2009 ha pujat fins als 5.256 milions d’euros, quan el previst eren 1.945 milions d’euros”. És a dir, que s’ha multiplicat 2,7 vegades respecte a la previsió que va fer el propi conseller d’Economia. “El darrer Pla d’Austeritat del president Montilla ha consistit en multiplicar per més del doble el dèficit de caixa previst”, ha manifestat.

D’altra banda, ha criticat també que el Tripartit “ni fa pressupostos reals i sòlids, ni hi ha capacitat ni voluntat per fer front a la contenció de la despesa” i ha negat que la culpa d’aquesta situació de dèficit sigui per la caiguda d’ingressos com a conseqüència de la crisi, ja que “l’any passat es van ingressar 1.600 milions més dels previstos d’ingressos no financers”.

En canvi, la despesa no financera prevista per l’any passat era d’uns 27.500 milions d’euros i la final va ser de 32.500 milions d’euros, és a dir, que “el 2009, es van gastar gairebé 5.000 milions d’euros més dels previstos”.

Per a Turull, “l’autèntic problema del Govern rau en el gran descontrol de la despesa” i “el que s’està pagant ara és que el Govern no hagi estat més rigorós, més previsor, més exigent i, sobretot, més auster”.


El diputat de CiU ha afirmat que “la Generalitat ha incrementat de manera exagerada la despesa obligatòria” i això ha provocat que quan s’ha de fer front a noves necessitats, tot hagi d’anar al dèficit. Per a Turull, les causes d’aquesta exagerada despesa obligatòria s’han de buscar en:

  • L’engreixada exagerada de personal de l’Administració de la Generalitat i, sobretot, en empreses públiques. Turull ha precisat aquest personal no fa referència a mossos, metges i mestres sinó a personal de confiança i personal que amb diferents règims contractuals ha omplert els departaments i les empreses públiques. “Hi ha empreses públiques que ha duplicat el seu nombre de treballadors” i “ara a qui li tocarà pagar aquest enorme excés serà als funcionaris de carrera”, ha lamentat.

Sobre aquest punt ha detallat que en 7 anys s’ha passat de pagar 140.000 nòmines a 226.000, és a dir, 86.000 més i s’ha passat de 376 als càrrecs a 530.

Pel que fa empreses públiques ha posat diversos exemples de l’engreixada de personal:

- Incasol de 341 treballadors a 544.

- L’ICIC de 70 treballadors a 168.

- Turisme Juvenil de 154 a 298.

- L’Agència Catalana de Cooperació de 49 el 2006 a 122 el 2010.

- GISA de 102 treballadors a 244.

- ADIGSA de 234 a 357.

- Forestal catalana de 87 a 303 treballadors.

- L’IRTA de 363 a 561.

  • El Tripartit no ha estalviat en despeses del tot prescindibles (informes, alts càrrecs o reformes d’edificis del Govern). Com a exemple, ha exposat que el departament d’economia es gastarà 2 milions d’euros en reformar la seu de l’Agència Tributària.

  • La manca de diligència, rigor i control en l’execució de moltes obres i de diferents serveis. (l’exemple més clamorós és el de la L9 que havia de costar entre 3.400 i 3.700 milions d’euros i de moment ja té un cost de 7.000 milions d’euros)

  • Ha hagut de recórrer a sistemes de finançament alternatius per fer front a inversions necessàries perquè han estirat més el braç que la màniga.

Per tot això, ha acabat dient al conseller que “no és només per la crisi que falten diners, falten diners perquè ara paguem les alegries i la incompetència del Govern”. “Això ha estat l’estafa de l’estampeta i ara volen fer pagar els plats trencats als ciutadans”, ha conclòs.




divendres, 7 de maig del 2010

MAUTHAUSEN EN EL RECORD


A Mollet tenim el bon costum de celebrar els nostres màrtirs: els morts en els bombardejos de la guerra civil, els afusellats desprès ... i els que varen morir als camps d'extermini nazis i molt concretament en el de Mauthausen. Aclareixo que l'homenatge no és únicament a la nostra gent si no a tots els morts a l'Holocaust causat per la barbàrie (hi han paraules que es queden curtes) nazi.


No crec que aquest post el pogués fer millor que la Pilar Molins Portaveu de "l'Amical Mauthausen", així que quan l'acte va acabar li vaig anar a demanar el seu discurs, el qual incloure sense a penes supressions, així com fotos de l'acte; per acabar posaré un document colpidor, és tracta d'una gravació en 8 mm feta per un aficionat el 1941 d'un pogrom nazi a Lvov, com us podeu imaginar la cinta està en unes condicions penoses, inclús es perd totalment la imatge durant uns segons ... però permet endevinar el que passava sota la bota nazi. Per mi el més esgarrifós es veure la gent mirant-s'ho.

Pels que no coneguin la Història de l'Holocaust els diré que el monument representa les anomenades "Escales de la Mort" del camp de Mauthausen per on els presoners eren llençats quan ja no eren d'utilitat; parlem d'unes escales de centenars de graons. Us deixo amb la Pilar:

"Enguany commemorem l'alliberament del camp de Mauthausen, en que honorem els nostres familiars morts. Un tanc de l'exercit americà alliberava el camp a les cinc de la tarda del dia cinc de maig de 1945. És un moment que per molt que el repetim any darrera any, sempre tinc la mateixa tristor i impotència. Milions de ciutadans d'Europa van patir l'escarni i menyspreu del genocidi nazi que finalment els portaria a la mort.

(...)

Que va passar amb les dones i els seus fills a França? d'això se'n sent parlar ben poc. I del que va passar amb les dones i criatures als camps nazis? Ho hem de recordar encara que el seu record sigui dolorós. Com diu Maria Barbal en el seu llibre Terra de Tartera les nostres mares, els nostres avis i nosaltres mateixos no hem pogut abraçar mai més els nostres pares i marits, els hem abraçat amb el sentiment i el record que la nostre mare va fer créixer, la llavor que va saber plantar en el nostre cor,



(...)

L'any 2009 va ser autoritzada una manifestació neo nazi per celebrar l'aniversari del bombardeig de la ciutat de Dresde. Les autoritats alemanyes diuen que si l'haguessin prohibit no hauria sigut constitucional. Hi assistiren prop de 6.500 neo.nazis. L'extrema dreta ha comés 20.000 actes delictius el 2009 segons un informe de Berlín. El nazi Manfred Roeder el dia 24 d'Abril es convidat a la llibreria Europa per fer una conferència a Barcelona, a casa nostre, pel que sembla tot es permès. També hem de recordar el bisbe britànic Richard Williamson que pertany a la germandat de Pius X, seguidor del cismàtic francès Marcel Lefebvre, que va sortir davant d'una televisió sueca negant l'Holocaust, o si més no dient que només van morir 300.000 jueus i va negar l'existència de les càmeres de gas".

Gràcies Pilar, es podia dir més alt però no més clar.






Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat

L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena