500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

dissabte, 13 de novembre de 2010

NO SIGUIS EN JOAN PEREZ !!!!

En aquestes eleccions ens juguem molt. Vols un Govern seriós o un que faci pena, llastima i sentiment?, ¿vols deixar un país millor que el que vas trobar als teus fills, tal com varen fer els nostres pares i avis?, vols simplement que encara hi hagi un País?. Jo , sí et plau no siguis en Joan Pérez!!!, tot pot dependre de tu!!.




Més informació http://www.feliuguillaumes.cat

dimarts, 5 d’octubre de 2010

LA VERITAT ENS FARÀ LLIURES!!

Malgrat la famosa mosca, que apareix quan et graven (minut 1'45), i la no menys famosa gota de suor ídem de ídem (minut 5'23). En Mas diu veritats com punys!, algú hi pot detectar quelcom que no sigui cert?. Quin bon president podem tenir, si tots hi posem de la nostra part!



Més informació: http://www.feliuguillaumes.cat

diumenge, 26 de setembre de 2010

AMATENTS PEL CANVI

fotos Rodolfo Masao

Reunió de quadres de CiU (en aquest cas del Vallès Oriental), Alcaldes, caps de llista, presidents locals. Gent seriosa, treballadora, preocupada pel País.



Ha inaugurat la Jornada en Felip Puig (secretari general adjunt de CDC), exposant-nos els eixos bàsics de campanya, a continuació ho ha fet el Jordi Turull (diputat i President de Federació) sobre la campanya en sí, el calendari i el que s'esperava de cadascun de nosaltres (Deu n'hi d'ho!). En Jordi Cuminal (diputat i responsable de comunicació) sobre la campanya virtual i Cativistes, en Carles Segura (responsable nacional d'interventors) ens ha parlat del paper radicalment democràtic d'aquesta figura i la seva funció transcendental per aquestes eleccions ... i finalment la Joana Ortega (número dos de la llista i co-directora de campanya) sobre el programa electoral.



Debat molt viu, preguntes intel·ligents. Crec que si els electors poguessin veure per un forat alguna d'aquestes sessions els hi passaria de cop el desencís polític.



Que orgullosos que n'estem!!


Més informació: http://www.feliuguillaumes.cat

dissabte, 25 de setembre de 2010

ELLS 200 ANYS LLIURES



Acabo de tornar de la celebració del 200 aniversari de la independència de mig iberoamericà: Xile, Bolívia, Equador, Perú ..... segur que me n'he deixat molts (demano perdó), un acte realment emocionant; ens han fet l'honor de celebrar-lo al Vallès Oriental i en concret a Mollet del Vallès l'entitat "Brisa de los Andes".

L'organització m'ha permès parlar com a president comarcal de Convergència, no ho tenia previst així que he dit el que m'ha sortit de l'ànima: que avui jo sentia sana enveja per ells que feia 200 anys que eren lliures, que veia des d'allà la bandera de Xile amb el seu estel, l'estel que a la nostra estelada té al mateix significat: LLIBERTAT!.

Allà també he conegut a la gent de la comunitat equatoriana, encapçalada pel seu president José Vera ... però també amb la seva intel·ligent i vivaç vice cancellera Michele Morales, la Flor Andino (quin nom més evocador!) de la seva associació d'emprenedors i el responsable d'acció política de Movecof, Juan Torres; a la foto de dalt estan pel matei ordre que us els he dit (bé, el segon, el grassó de negre sóc jo, és clar).

Nota Bona (no mereixen més)- La representant socialista ha aprofitat la seva intervenció per demanar directament el vot pel seu partit i (no us ho perdeu!!) per apel·lar a la "Unidad de España" .... lamentable, s'ha de dir que el senyor Vera amb gran elegància l'ha posat en el seu lloc. Apurats aquesta gent.

dimecres, 28 de juliol de 2010

A LA FI !!!




El Parlament de Catalunya prohibeix les curses de braus

La ILP ha tingut 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. El president Montilla ha votat a favor del manteniment, esperem que sigui la primera d'una sèrie llarga de derrotes.



Molt bé Pep!

Felicitacions a tots els diputats i diputades abolicionistes, felicitacions a totes les catalanes i catalans!, Com deia Kant "el progrés de la humanitat és el progrés de les seves normes jurídiques", ara som doncs, un país més civilitzat.



"CORRIDAS DE TOROS" MAI MÉS!!

dimarts, 13 de juliol de 2010

THOMAS JEFFERSON AL PASSEIG DE GRÀCIA








Com potser sabeu a mi no m'agrada mai fer entrades en calent, sempre espero uns dies, però aquests dies he vist que tot el que s'havia de dir sobre la mani de dissabte ja ho havia dit algu fa 234 anys: Thomas Jeffersson, en un text retocat per Benjamin Franklin i John Adams (tres de les ments més privilegiades de la història humana). És la declaració d'Independència dels Estats Units, i si feu el petit esforç de tolerar el llenguatge barroc del XVIII hi trobareu tot el que ens cal saber, òbviament els destacats són actuals:





" Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari que un poble dissolgui els lligams polítics que l'han lligat a un altre i prendre el lloc separat i igual entre les potències de la terra que les lleis de la naturalesa i del Déu de la Natura els hi donen, el just respecte al judici de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació.




Sostenim
que aquestes veritats són evidents per si mateixes, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador amb certs drets inalienables, que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. - Que per assegurar aquests drets, s'institueixen Governs entre els homes, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats, - Que sempre que una forma de govern esdevé destructiva per a aquests fins, el poble té dret a alterar-lo o abolir-lo i a instituir un nou govern que es fonamenti en aquests principis i organitzi els seus poders en tal forma i ofereixi les majors probabilitats d'assolir la seguretat i felicitat del poble.


La prudència, és clar, aconsellarà als governs establerts des de fa temps que no es canviï per motius lleus i transitoris; I en efecte, l'experiència demostra que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia abolint les formes a què estan acostumats.


Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, evidencia un designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, enderrocar aquest govern i establir nous resguards per a la seva futura seguretat . - Tal ha estat el pacient patiment d'aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. La història de l'actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots directament cap a l'establiment d'una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets a un món imparcial.



S'ha negat a aprovar les lleis absolutament favorables i necessàries per al bé públic.





Ha prohibit als seus governadors sancionar lleis d'importància immediata i urgent, a menys que la seva execució es suspengui fins la seva sanció, i un cop suspeses, s'ha negat per complet a prestar atenció.

S'ha negat a aprovar altres lleis per a l'allotjament dels grans districtes de la gent, a menys que aquests pobles renunciïn al dret de ser representats en la Legislatura, un dret inestimable per a ells i formidable de recuperar només per als tirans.

Ha convocat els cossos legislatius en llocs de desús, incòmodes i distants de la seu dels seus registres públics, amb l'única finalitat de molestar el compliment de les seves mesures.

Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per oposar-se amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.

S'ha negat durant molt de temps, després d'aquestes dissolucions, a fer noves eleccions al poder legislatiu, com l'anihilament real d'aquest és impossible, la sobirania ha retornat al poble, sense limitació per al seu exercici, però l'Estat queda mentrestant, exposat a tots els perills d'una invasió exterior i a convulsions internes.

Ha tractat d'impedir que es poblin aquests Estats, per això ha obstaculitzat les lleis de Naturalització d'Estrangers; refusant aprovar altres per fomentar la seva immigració, i elevar les condicions per a les noves adquisicions de terres.


Ha entorpit l'administració de la justícia al negar-se a aprovar les lleis per a l'establiment dels poders judicials.




Ha fet que els jutges depenguin de la seva voluntat, deixant-nos només per la tinença de les seves oficines, i l'import i el pagament dels seus salaris.



Ha fundat una gran diversitat d'oficines noves, enviant a un eixam de funcionaris per assetjar al nostre poble i minvar la seva subsistència.


Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, exèrcits permanents, sense el consentiment de les nostres legislatures.


Ha influït perquè l'autoritat militar sigui independent i superior al poder civil.

S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció estranya a la nostra constitució i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu dictamen d'acord amb els seus actes de pretesa legislació:

Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:

Per protegir-los, per mitjà d'un judici fictici del càstig pels assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests estats:

Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:


Per imposar impostos sense el nostre consentiment:



Per privar-nos, en molts casos, del benefici d'un judici per jurat:

Per transportar-nos més enllà dels mars per a ser jutjats per suposats greuges:

Per abolir el lliure sistema de lleis d'anglès en una província veïna, establint-hi un govern arbitrari i estenent els seus límits, per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies


Per suprimir les nostres Cartes constitutives, abolir les nostres lleis més valuoses i alterar en la seva essència les formes dels nostres governs.



Per suspendre les nostres pròpies legislatures i declarar-se investit amb el poder de legislar per nosaltres en tots els casos que sigui.




Ha abdicat del seu Govern aquí, al declarar-nos fora de la seva protecció i.


en emprendre una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, assolat les nostres costes, incendiat les nostres ciutats i destruït la vida del nostre poble.

Al present, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de crueltat i perfídia que amb prou feines troben paral.lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del cap d'una nació civilitzada.

Ha obligat als nostres conciutadans fets presoners en alta mar a portar armes contra la seva pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir sota les seves mans.


Ha provocat insurreccions intestines entre nosaltres.




i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats indis salvatges, la coneguda regla de la guerra dels quals és, la destrucció de la gent de totes les edats, sexes i condicions.


En cada etapa d'aquestes opressions, hem demanat una reparació en els termes més humils: a les nostres repetides peticions s'ha contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter així marcat per tots els seus actes que poden definir un tirà, no és apte per ser el governant d'un poble lliure.


Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem avisat de tant en tant dels intents de la seva legislatura per estendre una autoritat injustificable sobre nosaltres. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i radicació aquí. Hem apel·lat a la seva natural justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentiu, a repudiar aquestes usurpacions, que interromprien inevitablement les nostres relacions i correspondència. Ells també han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.



Hem
, doncs, convenir en la necessitat que proclama la nostra separació i considerar-los, com considerem les altres col.lectivitats humanes: enemics en la Guerra, Amics en la Pau.

Per
tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, en Congrés general, apel.lant al jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en el Nom, i per l'autoritat del bon poble d'aquestes colònies , solemnement fem públic i declarem:


Que aquestes Colònies Unides són, i de dret han de ser estats lliures i independents, que són alliberades de tota lleialtat a la Corona britànica, i que tota vinculació política entre elles i l'Estat de
la Gran Bretanya, és i ha de ser totalment dissolta, i que com els Estats lliures i independents, tenen ple poder per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir comerç i fer tots els altres actes que els estats independents poden per dret efectuar.

I en suport d'aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la protecció de la Divina Providència, entestem la nostra vida, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor."

Algú hi veu res a afegir?

divendres, 9 de juliol de 2010

POST UNITARI PER LA MANIFESTACIÓ DE DEMÀ


La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.
En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!!!!

dimecres, 9 de juny de 2010

LA CUINA INTERNA D'UN PARTIT AL DESCOBERT

Amb un retard certament escandalós (perdoneu, la meva afició a la política internacional m'ha xuclat el poc temps que tinc pel bloc) avui penjo el post sobre l'eleccio de la terna de precandidats del Vallès Oriental al Parlament de Catalunya. Encara que sigui tard crec que val la pena per dos motius: un, mostrar que contra el que pensa la gent els processos interns d'elecció dels Partits (almenys el nostre) no tenen res de misteriós, funcionen igual que una AMPA o una Associació de veïns; segona, en aquest cas concret comptem amb les magnífiques imatges preses per en Masao Castanys de Montmeló i la cobertura feta per Vallès Visió, que crec que val la pena que quedin per la posteritat. El meu agraïment a tots dos, els meus comentaris són el de menys.



El dijous 20 de maig, a les nous del vespre s’ha celebrat al Centre Cívic de Vilanova del Vallès l’assemblea extraordinària de militants, amb un únic punt a l’ordre del dia, que era escollir la terna de candidats a la comarca per a les llistes de les properes Eleccions al Parlament de Catalunya, més de tres-cents militants i militantes i varen concórrer.


L’acte, molt ben organitzat per l’Agrupació Local de CDC a Vilanova, va ser presidit per Andreu Carreres (presedent electe del’Assemblea) , en Feliu Guillaumes (President Comarcal de CDC) il’Andreu Aloy (President Local de CDC a Vilanova), i va comptar amb la participació d’en Pere Macies i en Felip Puig que va fer la clausura
de l’acte.

La terna escollida va estar formada per en Jordi Turull (actual diputat al Parlament de Catalunya en representació del Vallès Oriental) que va obtenir una ampli suport (el 93 %) que avala la seva feina com a diputat en representació de la comarca, les dues darreres legislatures, la Meritxell Budó (ex-alcaldessa de

la Garriga i actual cap del Grup Municipal de CiU a aquesta població) i per en Joan Vila (Cap del Grup Municipal de CiU a Bigues i Riells).

També van optar a l’elecció en Jordi Mas (Regidor de CiU a Vallgorguina) i la Elisenda Montserrat (Regidora de CiU a Lliçà d’Amunt).


dijous, 3 de juny de 2010

ISRAEL HA DE RESPONDRE

Avui, per primera vegada en aquest bloc, fora dels comentaris, parlem d'Israel, i ho fem per condemnar el que ha passat fa tres dies: Israel ha assaltat una flota civil i hi han hagut nou morts.

Com sabeu aquest no és un bloc de primeres notícies, però si que ho vol ser d'informació molt contrastada, per tant qui esperi un simple post de condemna genèrica a Israel, que deixi de llegir aquí ... em temo que el farem pensar.

En primer lloc la dada que ha utilitzat tothom per condemnar Israel: "l'Atac es va produir en aigües internacionals" és molt discutible, com ho demostra un article de LV d'avui , o directament irrellevant, com diu el Conveni de Sant Remo (anomenat "La convenció de Ginebra del Mar").

Allà en cap cas es parla d’aigües jurisdiccionals per poder intervenir (de fet les flotes internacionals aborden constantment a Somàlia quan sospiten que es tracte d’un vaixell pirata). Us ho poso en castellà que és com ho he trobat, també teniu el link per si voleu consultar l’original:

Establece el Manual de San Remo sobre el Derecho Internacional aplicable a los Conflictos Armados en el Mar, aprobado en junio de 1994:

“98. Podrán ser capturadas las naves mercantes de las que se tengan motivos razonables para creer que violan el bloqueo. Las naves mercantes que, tras previa intimación, ofrezcan manifiestamente resistencia a su captura podrán ser atacadas Manual de San Remo sobre el Derecho Internacional aplicable a los Conflictos Armados en el Mar, “.

Aquest no és un tema menor, tothom aquí ha cridat "és intolerable perquè s'ha fet en aigües internacionals", sonava raonable, i tothom ha seguit sense ni tant sols donar una ullada de cinc minuts al Google, això inclou els destacats juristes del Parlament de Catalunya, ens ho hem de fer mirar ....

També es obvi, imatges en ma, que els soldats varen ser agredits amb extraordinària violència quan varen abordar el vaixell turc, us en deixem un parell de proves:

Imatges on es veu que tota la coberta del Marmara estava preparada per “rebre” els israelians, també s’aprecia com cada vegada que baixa un soldat quatre persones l’envolten i el peguen estant tombat a terra, també com intenten fer caure l’helicòpter lligant el cable a l’antena del vaixell o com intenten llençar un soldat al mar:



Crec que es la mateixa escena vista des de dins del vaixell, s’aprecien les pallisses i al final, com un soldat israelià aguanta les bastonades tot i portar una metralleta a la ma.



A aquestes alçades algú es deu estar preguntant si això és un al·legat pro-israelia, doncs no, no ho és.


Aigües internacionals o no crec que ha estat una cafrada. L'operació estava feta amb els peus, els Israelians es fan un fart d'avisar que darrera d'alguns (no tots) grups pacifistes hi ha islamistes radicals ... i aborden un vaixell d'aquests baixant d'un en un d'una corda lligada a un helicòpter.

Que no sabien on anaven? no hi va haver informació sobre la composició de la tripulació del Marmara?. Sí havien d'abordar, un abordatge naval amb material antiavalots hagués estat el doble d'eficaç i no hagués causat cap víctima per cap dels dos costats, molt malament, ha estat un error, però un error que ha causat morts aquest tema ha de ser investigat, i si ha estat així el ministre de defensa Barak ha de presentar la seva dimissió, sens prejudici d'altres responsabilitats.

No ens val aquesta vegada l'acusació d'antisemitisme, ja sabem que aquest dies també han mort setanta persones a Thailandia i ningú ha dit res, també sabem que qui més ha cridat a l'ONU és el representant de Sudan, el govern responsable dels centenars de milers de morts de Darfur. Però Israel, assetjat o no, és una democràcia i per les democràcies l'exigència és multiplica, Gran Bretanya amb els falsos membres de l'IRA morts a Gibraltar o França amb la bomba el "Rainbow Warrior" no varen ser tractats amb més indulgència.

Tot això no ajuda a la solució dels dos Estats, lliures en Pau i Seguretat, que la bona gent dels dos costats defensem.


Nota Bona d'urgència- una amiga m'ha fet arribar aquest comentari fet per un diplomàtic i ex assessor de la ONU que va en la nau irlandesa que encara es dirigeix a Gaza, ho copio del castellà original:

"Claro que tenemos miedo", "pero también creemos que las autoridades israelíes tomarán el barco sin usar la violencia. Nos respetarán y nosotros les respetaremos. No asustaremos a los soldados israelíes que son jóvenes adolescentes. Somos pacíficos y estamos más determinados que nunca en seguir nuestro viaje"."Estábamos asustados, sorprendidos y muy entristecidos por las personas que han muerto", "Se cometieron errores muy graves. Los soldados israelíes estaban asustados, apretaron el gatillo y mataron a gente. Hubo errores por ambas partes". "El País"

Sembla que, inclús a la "flotilla" encara queda sentit comú, hom diria que més que als mitjans d'aquí.



Shalom i Shalam volen dir Pau

dimarts, 25 de maig de 2010

AMB IRAN AL COR ... i 3


Enmig de la polèmica de les execucions en represalia de les protestes pel frau electoral a l'Iran, s'han difós diverses cartes dels presos executats, destacant entre elles la de Farzad Kamangar, Un mestre kurd de 35 anys, considerat una destacada promesa de la literatura infantil. La seva mort i les d'altres tres acusats per col.laborar amb grups armats va provocar la setmana passada una vaga general al Kurdistan iranià. Reproduïm parcialment la carta que el mateix Kamangar, abans de pujar a la forca, va titular "Jo seguiré sent mestre i tu, un carceller".


(.......)

Sí, sóc mestre i he heretat dels meus alumnes el somriure i la curiositat per preguntar.

Ara que ja m'has conegut, parla'm de tu, de qui eren els teus companys, de qui has heretat la ira i l'odi que portes dins. Qui t'ha donat les dones i les cadenes? Són dels calabossos de Zohak (1)? Parla'm de tu. Qui ets? No només no m'espanta amb les teves esposes, cadenes i fuetades, sinó que les gruixudes parets de la cel 209, els ulls electrònics que em vigilen, les fèrries portes ... ja no em fan por. No t'enfadis, no cridis, no em donis cops amb el puny al cor, perquè mantinc el cap alt.

No em peguis perquè canto; sóc kurd i els meus avantpassats m'han deixat en els cants i himnes el record del seu amor, el seu sofriment, la seva lluita, la seva existència ... He de cantar i tu has de escoltar el meu cant, encara que sé que et molesta . No em peguis perquè en caminar s'escolten els meus passos; la meva mare m'ha ensenyat que els passos parlin amb la terra, entre la terra i jo hi ha un tracte, una connexió que és ple de bellesa i somriures. Deixa'm, doncs, que passegi, deixa'm que escolti els meus passos, deixa'm que la terra sàpiga que encara estic viu i tinc esperança.

No em privis de paper i ploma; vull escriure cançons de bressol als nens de la meva terra, ple d'esperança, dels contes de Samad i la seva vida, de Khanali i els seus desitjos, de Ezati i els seus alumnes ... Vull escriure, vull parlar amb la meva gent des del meu cel, des d'aquí mateix. Entens el que dic? Sé que t'han ensenyat a odiar la llum, la bellesa i el pensament. Però no tinguis por; entra al meu cel, estàs convidat a la meva gastada i petita estovalla. Mira com jo convido als meus alumnes, cada nit, com els explico contes ..., però a tu no et permeten veure, no et permeten escoltar. Has de enamorar-te, has de convertir-te en un ésser humà, has d'estar a aquest costat de la paret per entendre el que dic.

Mira'm i entendràs la diferència que hi ha entre tots dos. Jo cada dia dibuixo les mans de la meva estimada sobre la paret de la cel.la. Agafo les seves mans i sento la calor de la vida, i llegeixo en els seus ulls l'entusiasme, l'espera, però tu, cada dia, amb la teva porra, trenques aquests dits dibuixats a la paret, treus aquests ulls que esperen i taque la paret de negre. El teu món i la teva presó sempre estaran foscos, sempre et molestarà el do de la llum. Fa mesos que espero veure un cel estrellat, un jardí d'estrelles que trenqui la foscor amb senders que van d'un costat a l'altre del cel. Però tu portes anys vivint en la foscor, la teva nit no té estrelles. Saps què significa un cel sense estrelles? Què significa un cel sempre en la foscor?

Aquesta vegada, quan hagi tornat a la 209, entra a la meva cel·la, tinc alguns desitjos per a tu, no del mateix color de les teves oracions que sempre estan plenes de foc i por a l'infern. Els meus desitjos estan plens d'esperança, somriures i amor. Entra a la meva cel·la perquè et parli de l'orgull del meu darrer somriure al peu de la forca. Sé que de nou seré el pres de la 209, mentre tu, amb la teva ànima plena d'odi, em seguiràs cridant. I jo tornaré a sentir llàstima per tu i pel pobre món que han creat al teu voltant; seguiré sent un mestre amb el somriure dels meus nens en els llavis.

Farzad Kamangar, mestre condemnat a pena de mort. Secció de Presos Infecciosos de la presó de Rajaai Shahr de Karach ".

(1) Monstre-tirà de la mitologia kurda.

Font: "Quarto poder" a qui agraim la informació, la traducció catalana és meva, perdoneu els errors.

divendres, 14 de maig de 2010

CiU afirma que el Tripartit ha gastat 5.000 milions € més dels previstos el 2009 pel descontrol i ara vol fer pagar la "festa" als ciutadans


Foto: Parlament de Catalunya (Xavier Prat)

Turull retreu a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, rigorós i exigent i, sobretot, més auster” i adverteix que “hi ha molta gent que ja no està en condicions de fer més sacrificis”


Turull retreu a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, rigorós i exigent i, sobretot, més auster” i adverteix que “hi ha molta gent que ja no està en condicions de fer més sacrificis” El diputat de CiU, Jordi Turull, ha afirmat avui en el Ple del Parlament durant la interpel·lació sobre austeritat que ha formulat al conseller d’Economia, Antoni Castells, que “el Tripartit ha gastat 5.000 milions d’euros més dels previstos durant el 2009 pel gran descontrol de la despesa i ara pretén fer pagar “la festa” als funcionaris, als pensionistes i a les persones amb dependència”.

Turull ha retret a Castells que “ara s’està pagant que el Govern no hagi estat més previsor, més rigorós, més exigent i, sobretot, més auster” i ha advertit que “hi ha molta gent, moltes empreses i moltes entitats que ja no estan en condicions de fer més esforços i sacrificis”. En aquest sentit, ha reclamat que “son vostès, el Govern, qui ha de fer els deures que no han fet fins ara” i “ja és hora que es cenyeixin el cinturó d’una vegada i deixin de cenyir més als ciutadans perquè vostès en són els responsables”.


El diputat de CiU ha demanat al conseller que “deixi d’enganyar els ciutadans” perquè, a banda de la delicada situació econòmica, el problema de la situació econòmica de la Generalitat i “la ferida oberta que hi ha no és per la davallada dels ingressos sinó pel gran descontrol en la despesa”.

Turull ha recordat a Castells que “CiU fa molts mesos que demana al Govern mesures d’austeritat reals i concretes i no més anuncis com els que han anat fent” i “ara pagarem car haver tirat la casa per la finestra en molts àmbits no necessaris i haver gestionat la despesa al marge de la situació de crisi”.


El diputat ha argumentat aquesta crítica amb dades de la pròpia conselleria d’Economia. En aquest sentit, ha detallat que “el dèficit de caixa no financer a l’any 2009 ha pujat fins als 5.256 milions d’euros, quan el previst eren 1.945 milions d’euros”. És a dir, que s’ha multiplicat 2,7 vegades respecte a la previsió que va fer el propi conseller d’Economia. “El darrer Pla d’Austeritat del president Montilla ha consistit en multiplicar per més del doble el dèficit de caixa previst”, ha manifestat.

D’altra banda, ha criticat també que el Tripartit “ni fa pressupostos reals i sòlids, ni hi ha capacitat ni voluntat per fer front a la contenció de la despesa” i ha negat que la culpa d’aquesta situació de dèficit sigui per la caiguda d’ingressos com a conseqüència de la crisi, ja que “l’any passat es van ingressar 1.600 milions més dels previstos d’ingressos no financers”.

En canvi, la despesa no financera prevista per l’any passat era d’uns 27.500 milions d’euros i la final va ser de 32.500 milions d’euros, és a dir, que “el 2009, es van gastar gairebé 5.000 milions d’euros més dels previstos”.

Per a Turull, “l’autèntic problema del Govern rau en el gran descontrol de la despesa” i “el que s’està pagant ara és que el Govern no hagi estat més rigorós, més previsor, més exigent i, sobretot, més auster”.


El diputat de CiU ha afirmat que “la Generalitat ha incrementat de manera exagerada la despesa obligatòria” i això ha provocat que quan s’ha de fer front a noves necessitats, tot hagi d’anar al dèficit. Per a Turull, les causes d’aquesta exagerada despesa obligatòria s’han de buscar en:

  • L’engreixada exagerada de personal de l’Administració de la Generalitat i, sobretot, en empreses públiques. Turull ha precisat aquest personal no fa referència a mossos, metges i mestres sinó a personal de confiança i personal que amb diferents règims contractuals ha omplert els departaments i les empreses públiques. “Hi ha empreses públiques que ha duplicat el seu nombre de treballadors” i “ara a qui li tocarà pagar aquest enorme excés serà als funcionaris de carrera”, ha lamentat.

Sobre aquest punt ha detallat que en 7 anys s’ha passat de pagar 140.000 nòmines a 226.000, és a dir, 86.000 més i s’ha passat de 376 als càrrecs a 530.

Pel que fa empreses públiques ha posat diversos exemples de l’engreixada de personal:

- Incasol de 341 treballadors a 544.

- L’ICIC de 70 treballadors a 168.

- Turisme Juvenil de 154 a 298.

- L’Agència Catalana de Cooperació de 49 el 2006 a 122 el 2010.

- GISA de 102 treballadors a 244.

- ADIGSA de 234 a 357.

- Forestal catalana de 87 a 303 treballadors.

- L’IRTA de 363 a 561.

  • El Tripartit no ha estalviat en despeses del tot prescindibles (informes, alts càrrecs o reformes d’edificis del Govern). Com a exemple, ha exposat que el departament d’economia es gastarà 2 milions d’euros en reformar la seu de l’Agència Tributària.

  • La manca de diligència, rigor i control en l’execució de moltes obres i de diferents serveis. (l’exemple més clamorós és el de la L9 que havia de costar entre 3.400 i 3.700 milions d’euros i de moment ja té un cost de 7.000 milions d’euros)

  • Ha hagut de recórrer a sistemes de finançament alternatius per fer front a inversions necessàries perquè han estirat més el braç que la màniga.

Per tot això, ha acabat dient al conseller que “no és només per la crisi que falten diners, falten diners perquè ara paguem les alegries i la incompetència del Govern”. “Això ha estat l’estafa de l’estampeta i ara volen fer pagar els plats trencats als ciutadans”, ha conclòs.




divendres, 7 de maig de 2010

MAUTHAUSEN EN EL RECORD


A Mollet tenim el bon costum de celebrar els nostres màrtirs: els morts en els bombardejos de la guerra civil, els afusellats desprès ... i els que varen morir als camps d'extermini nazis i molt concretament en el de Mauthausen. Aclareixo que l'homenatge no és únicament a la nostra gent si no a tots els morts a l'Holocaust causat per la barbàrie (hi han paraules que es queden curtes) nazi.


No crec que aquest post el pogués fer millor que la Pilar Molins Portaveu de "l'Amical Mauthausen", així que quan l'acte va acabar li vaig anar a demanar el seu discurs, el qual incloure sense a penes supressions, així com fotos de l'acte; per acabar posaré un document colpidor, és tracta d'una gravació en 8 mm feta per un aficionat el 1941 d'un pogrom nazi a Lvov, com us podeu imaginar la cinta està en unes condicions penoses, inclús es perd totalment la imatge durant uns segons ... però permet endevinar el que passava sota la bota nazi. Per mi el més esgarrifós es veure la gent mirant-s'ho.

Pels que no coneguin la Història de l'Holocaust els diré que el monument representa les anomenades "Escales de la Mort" del camp de Mauthausen per on els presoners eren llençats quan ja no eren d'utilitat; parlem d'unes escales de centenars de graons. Us deixo amb la Pilar:

"Enguany commemorem l'alliberament del camp de Mauthausen, en que honorem els nostres familiars morts. Un tanc de l'exercit americà alliberava el camp a les cinc de la tarda del dia cinc de maig de 1945. És un moment que per molt que el repetim any darrera any, sempre tinc la mateixa tristor i impotència. Milions de ciutadans d'Europa van patir l'escarni i menyspreu del genocidi nazi que finalment els portaria a la mort.

(...)

Que va passar amb les dones i els seus fills a França? d'això se'n sent parlar ben poc. I del que va passar amb les dones i criatures als camps nazis? Ho hem de recordar encara que el seu record sigui dolorós. Com diu Maria Barbal en el seu llibre Terra de Tartera les nostres mares, els nostres avis i nosaltres mateixos no hem pogut abraçar mai més els nostres pares i marits, els hem abraçat amb el sentiment i el record que la nostre mare va fer créixer, la llavor que va saber plantar en el nostre cor,



(...)

L'any 2009 va ser autoritzada una manifestació neo nazi per celebrar l'aniversari del bombardeig de la ciutat de Dresde. Les autoritats alemanyes diuen que si l'haguessin prohibit no hauria sigut constitucional. Hi assistiren prop de 6.500 neo.nazis. L'extrema dreta ha comés 20.000 actes delictius el 2009 segons un informe de Berlín. El nazi Manfred Roeder el dia 24 d'Abril es convidat a la llibreria Europa per fer una conferència a Barcelona, a casa nostre, pel que sembla tot es permès. També hem de recordar el bisbe britànic Richard Williamson que pertany a la germandat de Pius X, seguidor del cismàtic francès Marcel Lefebvre, que va sortir davant d'una televisió sueca negant l'Holocaust, o si més no dient que només van morir 300.000 jueus i va negar l'existència de les càmeres de gas".

Gràcies Pilar, es podia dir més alt però no més clar.






Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat

dijous, 29 d’abril de 2010

25-A, PAISSATGE DESPRÈS DE LA BATALLA, LLUMS I OMBRES


video


Vaig passar el 25-AD recorrent varies vegades totes les taules de Mollet on es celebrava la Consulta Popular sobre la independència, m'agradaria fer una breu constatació d'impressions i a continuació una petita anàlisi de resultats, tant a nivell nacional, comarcal i local, veiem:

1. Normalitat absoluta, em va quedar gravada una imatge d’una parella gran d'uns setanta i tants que havien anat a buscar la neta pel dinar de diumenge i que abans de tornar a casa .... passaven pel col•legi electoral a votar sobre la independència del seu País. Òbviament s'ha acabat la por

2. Lligada a l'anterior, tota mena de gent, tots els estils, totes les edats, senyores de casa seva, senyors encorbatats del seu negoci, jubilats, progres amb el mocador de fer farcells al coll, nous catalans ... en fi, de tot i sense estridències.

3. impecablement democràtic, als votants se’ls hi entrava el DNI a una base de dades nacional, si algú intentava votar dues vegades, ni que fos en un altre poble, a l’entrar de nou el DNI el detectava com doble votant i el rebutjava; de fet un sistema més segur i més àgil que el del cens, un president de mesa em va suggerir que potser l’hauríem d’utilitzar a les eleccions “normals”.


video

Per cert, algun important personatge molletà ha dit que el sistema no tenia garanties, serà que no l’ha vist per dins, i tant que les tenia!!, a més, el sistema de vot anticipat i el d’urna mòbil (que sembla que l’escandalitzen) estan perfectament homologats a les democràcies del nostre entorn i no és de rebut fer-ne burla.

Ara, sí algú busca processos electorals recargolats i que donen la nota antidemocràtica (per no dir coses pitjors) que no busqui en les consultes de diumenge, els trobarà més fàcilment en la renovació (o manca d’ella) del nostre estimat Tribunal Constitucional o en la del president de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, per exemple ... o sigui que de lliçons que ens en donin poques...

4. Contra el que també s’ha dit, (potser perquè interessava a ambdues bandes) la col•laboració de l’Ajuntament de Mollet va ser discreta però eficaç, el 30% dels locals electorals utilitzats eren municipals, és important que això quedi clar de cara al futur, perquè s’ha donat una impressió que no era la correcta.

5. El grau de participació ha estat suficient per donar un toc d'avis: hi ha a tot Catalunya 500.000 ciutadans i ciutadanes que opten per la independència, xifra que és pot doblar o triplicar en properes onades, un seriós avis pel Govern Espanyol i un fenomen internacional a estudiar. Sí algú en dubta que busqui precedents de participació així en consultes auto-organitzades arreu del planeta..

video

6. Vallès Oriental, bons resultats a llocs com La Garriga i l’Ametlla (aquest darrer sorprenent atenent el nombre d’urbanitzacions de la vila), molt bon resultat a Vilanova pel que fa al Baix Vallès, Granollers més que correcte, atenent la seva mida, menció a part mereixen els pobles i ciutats de cinturó començant per Mollet del Vallès.

7. Els resultats del Sí de Mollet reflecteixen gairebé estrictament (una mica a l’alça) la suma del vot nacionalista en unes eleccions municipals, certament a Mollet això no és molt, però si a altres municipis, com Sant Cugat, superar aquest llistó es va donar com la clau de l’èxit, a Mollet l’hem superat. També hem de dir que és la primera ciutat del cinturó de Barcelona que ha fet la consulta i l’ha passat amb dignitat, ja ningú més podrà dir que és té por de convocar-les segons a on. A Mollet s’ha fet.

8. Dit això, i tot i les consideracions anteriors, el resultat (nacional, comarcal i local) queda molt curt per pensar en un referèndum oficial, segurament ens falta molt menys del que pensàvem fa uns anys, però òbviament encara no és el moment.



L’estratègia de CiU de fer avenços nacionals prèvia la consolidació d’importants consensos socials, es mostra més adequada que mai, no ens podem permetre intentar i fallar .... paciència fins la independència, que dèiem de joves.

9. L’experiència de participació i voluntariat que han estat aquestes votacions ha estat excepcional: centenars de voluntaris i voluntàries que mai havien estat en política, persones llevant-se de matinada per fer entrepans, altres fins a les tantes de la nit per fer el recompte definitiu; i un llarguíssim etcètera.

La consulta ha tret el millor de dins de la gent d’aquest País, m’entristeix veure com hi ha qui ho desqualifica amb argumentacions que remeten a la burla i a la por. Ho sento per ell.

Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat


dijous, 15 d’abril de 2010

CANAL CATALÀ - LA DESAFECCIÓ POLÍTICA


Fa uns dies a Canal Català -al qual agraïm les imatges- va tenir lloc un debat sobre la desafecció política, en base a sis temes:
  • - La corrupció
  • - L'actitud de Rajoi davant el cas Gürtel
  • - La mala imatge de la política
  • - El canvi d'alcaldes a mig mandat
  • - Ens estem recuperant de la Crisis?
  • - S'ha de canviar de model econòmic?
Han fet un resum de les meves intervencions -ho he d'agrair al Jordi Mayor- (només les meves, és el meu bloc! ... i em vareu advertir que no tornés a posar vídeos de 30 minuts!), aquest en total dura nou minuts, crec humilment que val la pena. Deixeu alguna opinió, em serà molt útil.



Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat

dimarts, 13 d’abril de 2010

יום השואה והגבור - Iom HaShoà ve HaGevurà - Dia del Record de l'Holocaust



















Aquest dies hem celebrat el "Dia del Record de la Shoa i HaGuevùra", de la Destrucció i de l'Heroisme, que aquí solem traduir simplement com l'Holocaust.

L'Holocaust no va aparèixer en un dia, va ser un procés llarg i feixuc, tot i que ja Hitler l'any 23 en el seu "Mein Kampft" (La meva Lluita), ja deia que fen desaparèixer els jueus del planeta acompliria la voluntat de Deu, ningú es va prendre massa seriosament aquestes paraules, Alemanya era en aquell temps el país més escolaritzat d'Europa, amb un nivell intel·lectual envejable, havia estat el far literari, filològic, poètic, musical i científic de la il·lustració, en la que la participació jueva no havia estat pas petita: Heine, Mendelshon, més tard Freud ...

Cert, havien perdut una guerra, se'ls hi va imposar un tracte humiliant, i també varen patir, a partir del 29 (com tot el món) una fortíssima crisi econòmica, però tot i això, com és pot passar de la nació més refinada d'Europa a la que comet la més gran de les barbaries?














La resposta no és senzilla, és complexe i, a més, té moltes fases, però en canvi es pot resumir en un sol mot: mentida.

La mentida que es van creure als alemanys quan els hi van dir primer que la pèrdua de la guerra havia estat culpa de la Democràcia, que mentre ells lluitaven els partits d'esquerres els havien "apunyalat per l'esquena", mentida quan varen creure, en coherència amb l'anterior, que potser per sortir de la pitjor crisi econòmica de la seva història calia un règim autoritari, mentida quan aquest nou règim va simplificar tot el problema de les penúries del poble, a l'explotació que els jueus rics sotmetien a Alemanya (com si no hi hagués jueus pobres o aris rics), mentida quan es va dir que era inevitable una altre guerra amb l'enemic de la primera, mentida, o millor auto-engany, quan els jueus del teu barri desapareixien, quan veies sortir trens plens de gent o xemeneies fumejants als camps de concentració ... i pensaves que era millor callar, no fer res, no dir res .... coses de la guerra, les guerres ... ja se sap.
















Es diu sovint que la Shoa va ser quelcom únic en la Història, perquè? no pas pel nombre de víctimes, el total de la guerra en va registrar nou vegades més. Per haver estat per motiu de raça, religió i inclinació sexual?, aquest tipus de persecucions són tan antigues com la Humanitat. Per haver estat el genocidi (extermini sistemàtic de civils indefensos per raó d'una condició a la qual no poden renunciar), més gran de la Història?, això és cert: sis milions de jueus, varis milions més per altres condicions (disminuïts, gitanos, homosexuals, presoners de guerra ...). Però això és en xifres absolutes, en xifres relatives hi han altres genocidis que gairebé empaten: dos milions de morts sobre sis milions de població a l'anomenat auto-genocidi de la dictadura comunista cambotjana de Pol-Poth (de jueus en varen morir sis entre quinze milions a tot el món), percentatges similars els trobem entre el genocidi armeni del Califat turc.

No, certament, totes aquestes xifres són esgarrifoses però no farien únic a l'Holocaust, el que el fa únic és el que hem dit al començament i les conseqüències que podem treure'n: la nació més culte, més civilitzada, més tecnològicament avançada pot acabar utilitzant aquesta cultura per crear una organització perfecte per l'extermini, aquesta tecnologia per arribar a la màxima eficiència en la massacre, aquesta sofisticació per auto-justificar la negació de l'evidencia.

I aquesta és la lliçó més crua de la Shoa: la formació, la cultura, l'eficiència, la tecnologia, no ens salven, ni tan sols ens milloren: podem repetir una nova Shoa malgrat tot això. Com va dir un escriptor, sabent això, mai més es podrà escriure poesia.
























I aquest és el tema, final: podem tornar-hi?, contra els jueus o contra qui sigui, la resposta la deixo a la consciència de cadascú, nomes us demano un petit exercici: mireu les vuit imatges amb que he acompanyat aquest article, les dues primeres corresponen a l'època de la Shoa, la quarta certament també, però la de la seva esquerra és d'una manifestació islamista a la Gran Bretanya actual. Bé, ja se sap, els islamistes ..., doncs no, a les següents fotos una és de Palestina ..... però l'altre d'una manifestació progre a Barcelona fa uns mesos i pel que fa a les dues darreres una és una caricatura nazi i l'altre el que fan dibuixar als nens a una escola valenciana, politicament correcte, aquests dies (clikeu a sobre si no la llegiu bé).

Que tothom en tregui les seves conclusions ....

divendres, 26 de març de 2010

UN PLE COM UNA CUBA



Al darrer dimecres finalment varem aprovar una moció per Cuba al ple de l’Ajuntament, aquests dies el tema s'havia anat escalant, el PP en va presentar una altre i Iniciativa una altre (lògicament filo-comunista), l’entitat filo-castrista Mollet x Cuba va demanar parlar al Ple conforme al reglament municipal i un grup de dissidents cubans també i varen assistir.

Finalment el PP va retirar la seva a favor de la nostra, que havia aconseguit el consens amb els socialistes i ERC.

L’ambient es podia tallar amb un ganivet, els de Mollet per Cuba van fer una intervenció parlant-nos del paradís comunista, vaig respondre de forma contundent (o més); quan estava a mitja intervenció varen començar els crits i les amenaces (reconec que la intervenció era dura, ... però ells feien cara d’estufecates, crec que ningú els hi havia dit mai a la cara el que varen sentir llavors).

L’alcalde va imposar ordre i vaig poder acabar amb els aplaudiments dels cubans i una part del públic, l’enganxada posterior amb els regidors comunistes d’ICV-EUA va durar una hora i quart, amb simpàtics qualificatius cap a la meva persona com ara “energumen”, l’alcalde els va obligar a disculpar-se.

Resultat final: 19 vots a favor de la nostra moció (PSC, PP i CiU), tres en contra i una abstenció (els d’ERC que es varen "atabalar" per l’ambient).

Desprès vaig anar a parlar amb els dissidents cubans, que ens varen felicitar, un havia vingut des de Vilanova i la Geltrú tenia un cognom català, crec es deia Sau.

Sembla mentida que a aquestes alçades encara s'hagui de passar per aquests calvaris per defensar l'evidència, no recordo una agressivitat similar des que éssent candidat a Senador vaig defensar publicament els drets dels gais...... i és que ser un liberal coherent és una tasca més dificil del que sembla ... pero des de llavors cada matí em trobo relaxat com no estava des de feia mesos.

Us acompanyo el ressó que els fets han tingut a la premsa local i comarcal, ho he d'agraïr (en ordre d'esquerra a dreta) a Contrapunt, Línia Vallès i Mollet a Ma. Si no els lleguiu bé clikeu a sobre de cada article.


Nota Bona- la imatge que encapçala l'article la dedico a tots els pijo-progres que varen tenir a bé insultar-me l'altre dia ... així els veig jo i a aquestes alçades la major part de la humanitat.

Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat





























































L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena