500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

dijous, 28 de febrer del 2008

DEL BUIT A BUIT, del Baix Montseny a la llei de dependències

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

Ahir vaig anar de mercat a Sant Celoni amb l’alcalde Deulofeu i en Felip Puig, es nota que en Deulofeu és un alcalde estimat (no en va és el metge!), en Felip té una manera molt diferent de fer mercats de la de l’Artur Mas, és més ràpid, més resolutiu, de fet amb ell s’abasta molta més gent, però també es perd una mica de la intimitat que aconsegueix en Mas, tot i així va donar conversa a tothom qui volia tenir-la, la gent continua reaccionant bé. Allà vaig començar a veure que alguna gent em reconeixia com a candidat … es veu que això dels cartells i els mitjans de comunicació locals fa meravelles, avui a Granollers ho he trobat multiplicat, suposo que ho fa el fet de tenir televisió local.

A l’acabar he anat al petit poble de Montseny, he fet alguna de les seves botigues i m’he quedat a dinar amb el candidat Pujolàs, en Carles, cap de llistà d’allà i ll'Eulàlia la meva dona …… ha estat el primer (i de moment únic) instant de la campanya en que m’he relaxat del tot, potser la distancia, l’ambient , la companyia, bé m’he relaxat tant que he oblidat fer una foto i creieu-me que allà valia la pena fer-la. Un viatjant que dinava al mateix restaurant m’ha reconegut i m’ha demanat que li dediques la postal de candidatura. Bé!!, és clar que era un nacionalista de pedra picada. A la sortida una família de Torroella de Montgrí que s’havia quedat amb la pel·lícula m’ha donat conversa, la gent coincideix molt en l’anàlisi de com va el país i que s’hi ha de posar remei, tant de bo es noti!

Al baixar m’informen que per motius tècnics a Mollet no podrem fer la paradeta prevista ... mira per on, dues hores lliures!.

Al vespre a Mollet venia el diputat Cleries a exposar-nos la llei de dependències, només a una gent amb una moral tan alta com nosaltres se’ns podia acudir fer un acte polític una hora abans d’un partit del Barça .... sincerament, no vàrem tenir l’aforament habitual però deu n’hi do.

En Cleries ens va exposar la situació actual d’aplicació de la llei, es pot resumir amb ... res, a Catalunya tenim 33.000 sol·licitants, s’ha donat resposta a 400 que en tot cas començaran a cobrar aquest mes, a les famílies nombroses se’ls ha pujat la gloriosa xifra ... d’un euro i mig al mes, en alguns cassos la nova prestació significa una reducció sobre l’anterior, en altres (la majoria) representa un augment d’uns deu euros, Catalunya és la comunitat que més tard aplica la llei, la residencia concertada a Catalunya costa uns 1700 Euros i a Galizia val 1000 Euros, en ambdós cassos l’aportació de l’Estat és la mateixa.

El buit de la muntanya del Montseny em va donar pau al migdia, el buit de contingut d’aquestes suposades polítiques progres me l’ha ben tret al vespre.

Em falten dos posts, sobre le Barça i sobre el transport públic, demà impossible, crec que dissabte si ... això dels blocs algú m'hauria d'haver explicat la feina que porta!

dimecres, 27 de febrer del 2008

JORNADA COMPLETA AMB ARTUR MAS


Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/

Volia fer un post complet sobre el partit del Barça de dissabte, però haurà d’esperar a demà, l’actualitat corre més que el temps que tinc per actualitzar el bloc i no puc deixar passar més temps sense comentar la jornada d’ahir.

Varem començar fent la nostra pròpia paradeta a Mollet, era mercat, però de fet la fem cada dia, ens acompanyava la candidata Yvonne Gryley.

Abans de les dues havíem d’anar a Santa Maria de Palautordera, on teníem un dinar amb empresaris, amb la presencia de tots els candidats de la comarca i l’Artur Mas, acte organitzat per la PIMEC, sincerament, és el millor dels actes d’aquest tipus al que he anat: hi havia des de directius i empresaris d’algunes de les empreses punteres de Catalunya fins a botiguers, un acte molt representatiu del que és l’economia productiva d’aquest país, vaig pensar que mentre al país tinguéssim força gent com aquella del tot malament no podíem anar.

Les opinions i reivindicacions de l’empresariat cada dia coincideixen més amb les tradicionals del nacionalisme català i és que cada vegada ser nacionalista (o simplemet catalanista) ja no és un tema simplement de dignitat sinó que ho és de justícia i d’equitat, la gent estava preocupada per la manca d’infraestructures, per les balances fiscals, pel dèficit d’inversions. En Mas va poder prendre compromisos ferms, simplement és el que havíem reivindicat sempre … tot i que quan ho fèiem alguns dels que ara manen ens deien victimistes.

Desprès vàrem anar al baixador del poble, un edifici desballestat on no és poden comprar bitllets
ni validar-los, la gent que de Santa Maria que va a Barcelona, a Granollers o a on sigui que s’ha de validar la sortida, cada dia ha de pujar al tren sense bitllet i donar llargues explicacions a l’estació ... això cada dia, per incompetència d’una empresa que és diu pública.

Vàrem arribar a Granollers i allà òbviament no vàrem poder sortir ... tot un número, veig que els mitjans se n’han fet ressò ... i és que això no només passa a Palautordera per desgràcia.

Jo sóc un vell usuari del transport públic (ni tan sols tinc carnet), trauré temps on sigui per parlar del calvari que és això a Catalunya, o sé en les meves carns ... bé, avui no.

Desprès des de l’estació fins al centre de Granollers vàrem anar botiga a botiga fins el centre, la gent reacciona molt bé, en Mas era aturat cada dos minuts per admiradors o gent que simplement li volien comentar quelcom, ell no va regatejar gens de temps a ningú, va prendre nota de tot, va donar explicacions, va agafar petits compromisos ... a l’arribar a la Porxada tots estàvem fets caldo ... i ell fresc com una rosa. Desprès hi ha qui diu que és hieràtic, el que té aquest home és una fortalesa increïble, no és gens de marbre i la gent ho va poder constatar, però la seva fermesa si que sembla de marbre.

D’allà cap el míting de Granollers, la sala gran de l’Hotel Ciutat plena a vesar, el discurs d’en Mas va apel·lar als sentiments però també a la raó, no podem continuar amb les continues preses de pel de Madid (bé, ell no va dir-ho així), Catalunya mereix tenir projecte, guió, i que algú la defensi.

Jo aquesta vegada em vaig cenyir més a temes comarcals, bàsicament d’infraestructures. El Govern Central, els propers quatre anys, ha de fer infraestructures fonamentals per la comarca: S’ha de desdoblar la línia ferrea del Papiol, s’ha de desdoblar la de Vic i cobrir-la al seu pas per Mollet, s’ha de cobrir la línea de França de Granollers, s’ha de fer el quart cinturó, s’ha de planejar el quart cinturó ferroviari fins el Maresme i un llarguíssim etcètera. (bé, en quatre anys, RENFE ens l’haurien de transferir, però al ritme que van …)

Sembla clar que davant d’això hem d’optar per opcions polítiques solvents, qui ha construït túnels i línies de metro i no se li han ensorrat, qui ha anat a Madrid i n’ha tret coses (policia, transit, ports, desaparició dels governadors civils i un llarg etcètera). Cal anar allà, fer feina i fer-la ben feta.

Com a Palautordera amb l’estació, no vaig tenir la sensació que això que reclamava pel meu Vallès fos un cas gens excepcional al meu País ....


dilluns, 25 de febrer del 2008

CAP DE SETMANA MARATONIÀ

Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/



Crec que faré un sol post per totes les activitats de divendres a diumenge, si no això em podria quedar molt llarg i no necessariament divertit..

Divendres a les 00.00 hores començava oficialment (subratllo l’oficialment) la campanya electoral, a Mollet ho varem fer dins dels canons més clàssics com podeu veure a la foto.

El mateix divendres a la tarda en Pere Macias va venir a Mollet, el teníem dues hores de manera que varem repartir propaganda a la sortida dels col·legis i al mercat cobert., aprofitant que els divendres obren.
A la nit vaig participar com a “telonero” a un míting a Martorell amb en Josep Rull (foto de baix) i la Montserrat Candini, hi havia molta gent, en Rull va estar brillant. Vaig poder constatar que el carisma de l’alcalde, Salvador Esteve, encara ha pujat més des de les passades eleccions.


Com varem arribar de Martorell cap les 23 h., vaig trucar a Sant Fost de Campscentelles, on es feia un sopar amb xerrada al que hagués participat si no haguéssim anat a Martorell, anaven pels cafès, encara vaig poder parlar i respondre a preguntes del públic, allà (com es veu a la foto de baix) també hi havia la Yvonnes Griley, candidata al Congrés i que és del poble.



Bé, això només és divendres .....


Dissabte el matí vaig anar al Mercat de Castellterçol (foto de baix a la dreta), gràcies a l’alcalde, Manel Vila, vaig poder passar per gairebé totes les botigues i totes les parades del mercat. Gràcies Manel.
A la nit vaig anar a un acte debat a Cardedeu (foto de baix a l'esquerra), hi havia en Pere Macias, que va dedicar una part de la seva intervenció a parlar de la candidatura al Senat, subratllant que a la circumscripció de Barcelona és l’única nacionalista, ja que ERC no té cap candidat a la candidatura d’Entesa a Barcelona. També i havia en Sanchez llibre que va parlar d’economia i sobretot la Calamanda Vila, futura alcaldessa de la ciutat i número 12 al Congrés, que ens va presentar. El meu discurs va tornar a girar al voltant del concepte de “vot per dignitat”, desprès de tot el que havia passat aquests quatre anys.















Diumenge de nou mercat ... en aquest cas a Sant Antoni de Vilamajor, l’alcalde Tella va fer el mateix que havia fet el seu col·lega de Castellterçol, quan varem acabar coneixia pràcticament tots els paradistes del mercat. (foto de baix a l'esquerra)

Finalment de tornada a Mollet vaig recuperar el meu paper de regidor (estic intentant ser molt curós en no deixar cap de les meves obligacions municipals pel fet de fer campanya), com a tinent d’alcalde doncs, vaig participar en els actes del dia d’Andalusia de la meva ciutat: hissada de bandera, himnes andalús i català, lectura de poesies, activitats folklòriques i vermut popular. Tot plegat fins les dues. (foto de baix a la dreta)






Vet aquí que un amic m’havia aconseguit entrades per anar a la tribuna en el partit del Barça, ... presentar-me, saludar gent ... i gaudir del partit, és clar. La tribuna del Barça és tot un món i em donaré un dia per fer-ne un petit article .... a més, aquest vespre tinc Plé i encara me l’he de preparar!!.

VERSIÓ D'ERC SOBRE EL DEBAT DE BRUSSEL·LES

L'alcalde de Teia i militant d'Esquerra, Andreu Bosch, ha escrit un post sobre el debat que vàrem compartir a Brussel·les, com de la pluralitat d'informació sempre neix una millor opinio, us passó l'adreça de la seva versió.

blocs.esquerra.cat/andreubosch

diumenge, 24 de febrer del 2008

PRESENTACIÓ DE LA WEB I DEL BLOC


Dijous al matí vaig presentar aquest webBloc als periodistes del Baix Vallès, varen venir tots, tots interessats, forces preguntes ..... l’únic problema és que no vaig aconseguir connectar-me a Internet!!! .... sort que ho havia gravat en local.

divendres, 22 de febrer del 2008

COMPROMISOS AMB LA REIVINDICACIÓ GAI ...I 2

M’he donat 24 hores per escriure aquest post, la trobada amb les entitats Gais i Lesbianes és segurament de les coses més constructives que hauré fet en aquesta campanya. Estava organitzada per la Conver Gai, el grup informal gai de Convergència, als qui he d’agrair que em convidessin, no enumeraré les entitats participants perquè, sincerament, me’n deixaria alguna i això no fora just. Com a candidats, a part de mi, hi havia la Mercè Pijem (número 3 al Congrés per Barcelona), en Carles Campuzano (número 4), la Yvonne Griley (número 9) i la Montserrat Candini (com jo, candidata al Senat).

Practicament totes les entitat varen parlar i fora impossible fer-ne un resum, vaig sentir coses prou dures (com l’índex de creixement del VIH, encara ara). Però he de confessar que a mi em va corprendre especialment el testimoni d’una mare lesbiana parlant de la impressió que havia fet al seu fill petit, veure per la tele les manifestacions que es van fer contra els matrimonis gays, sabent que aquella gent anava contra “les seves mares”. Sincerament, jo, com molta gent, veia aquelles manifestacions com simple exercici de la llibertat d’expressió, no hi estava d’acord, però punt. ni per un moment se’m va acudir pensar l’efecte “nit dels vidres trancats” que devia produir a les famílies al·ludides (podeu seguir aquesta intervenció en el vídeo adjunt).

Sempre he pensat que en aquest tema qui ha de sortir de l’armari és Convergència i sobretot CiU, per una banda al Parlament de Catalunya fem la llei de Parelles de Fet, però per altre tenim una actitud vergonyant, amb l’excusa de la llibertat de consciència. Algunes declaracions d’algun líder nostra tampoc han ajudat.

En fi, per feina, ja vaig dir el primer dia que en aquest bloc prendria compromisos personals per les causes que em semblaven justes, com a liberal, els drets de gais i lesbianes m’ho semblen. Els vaig demanar que em diguessin que els preocupava més en aquest moment i ells em varen fer un petit decàleg, l’enumero:

- Mesures per la integració laboral dels transsexuals (sens dubte el col·lectiu més discriminat), fer que l’operació sigui coberta per la sanitat pública com passa en altres comunitats autònomes.
- Combatre l’aparició d’una “nova homofobia a les aules, a vegades lligada a l’arribada de noves cultures encara menys tolerants amb el fet gai.
- Educació en la tolerància destinada a la nova emigració
- Enfocar el problema del VIH com un problema de tota la societat no només del col·lectiu.
- Recollir la persecució contra els homosexuals dins els projectes per la Memòria Històrica, inclosos, arribat el cas, l’anulació de judicis.

Algú dirà (i tindrà raó) que alguna d’aquestes coses no són competència estatal, però és que el meu compromís per defensar-les tampoc el limito a aquesta elecció. És el meu contracte amb un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes.

Diuen que les paraules se les emporta el vent, no pas a Internet, te les pots tornar a trobar al cap de vint anys, diuen també que una imatge val més que mil paraules, per això he penjat el video al bloc.

Em dic Feliu Guillaumes i sóc candidat al Senat, els meus compromisos són ferms.

dijous, 21 de febrer del 2008

REUNIÓ AMB ENTITATS GAIS





La meva intervenció és al minut set. Estic preparant un comentari extens sobre la reunió

TAULA RODONA A BRUSSEL•LES

Molt més a http://www.feliuguillaumes.cat

Ahir vaig participar a Brussel·les en una taula rodona electoral amb els altres partits de l’arc parlamentari. Estava organitzat pel Casal Català de la Ciutat (per cert l’únic d’allà que no rep subvenció de L’Estat Espanyol, quines casualitat oi!). L’acte és va celebrar a la Delegació del Govern Català davant la Unió Europea.

Potser per la llunyania de casa i tot i que hi van haver enfrontament força durs ... bé especialment el meu amb el representant del PP sobre l’ensenyament en català i la doble línia que ells ens volen imposar, malgrat això, vull dir que va ser el debat més constructiu en que he participat fins ara. La representant socialista (número 11 de la llista i actual diputada, Meritxell Batet) va defensar l’obra feta pel Govern Central, podem pensar que no és molt, però és millor això que l’argument primari de, que ve el llop, que ve el llop!!, referit al PP, a que ens tenen acostumats.

Les intervenció d’Iniciativa (Santi Cayuela, candidat al Congrés i regidor de Cerdanyola) va ser més previsible, ens va intentar convèncer de que era més “sostenible” dessalinitzar l’aigua de mar a Almeria amb energia treta de centrals de cicle combinat (que per tant gasten fuel i llencen CO2 a l’atmosfera) i desprès portar-la en vaixell fins aquí que transvasar un ramal del Roina, però s’ha de dir que va ser clar i contundent pel que fa a temes com Kossove o la llengua catalana.

El ponent del PP, Alejandro Fernández, (regidor de Tarragona, diputat provincial i coordinador provincial de campanya), malgrat el que he dit abans sobre la llengua, va ser molt moderat sobre

és el que és la línia habitual del seu Partit i va dir coses entenimentades, sobretot pel que fa a la reforma de l’ensenyament i donar autoritat als professor.

Finalment el representat d’Esquerra (Andreu Bosch, número cinc de la llista per Barcelona i alcalde de Teià), em va semblar una persona molt qualificada, allunyada del discurs una mica superflu i fàcil del seu Partit, a Teia tenen sort de tenir aquest noi al front d’ERC.

Estic content d’haver estat l’únic en presentar una bateria de propostes per millorar la situació dels catalans a l’exterior, que era en definitiva el nostre públic. Pel demès vàrem parlar d’emigració, participació de l’Església en el debat públic, impostos i pactes electorals. En aquest punt vaig recordar la meva vella idea de que els catalans no podem fer créixer als dos partits que o ens han posat en la situació crítica de les infraestructures actuals o han fet de l’anticatalanisme la seva divisa, no els podem votar per dignitat i per interès ... per fer-nos valer.

Em va impressionar fortament el nivell del públic, la majoria eurofuncionaris o membres d’empreses que treballen en temes de la Unió, el torn de preguntes va tenir un nivell altíssim, i malgrat que el debat va durar dues hores, va ser una autèntica delícia. Desprès ens van portar a sopar i vàrem acabar tard,.... i avui m’he reunit amb les entitats de Gais i Lesbianes de Catalunya, també ha estat molt interessant i espero que productiu en el futur .... però això ja serà tema del proper post, que avui és tard, m’he hagut de llevar d’hora per l’avió ... i demà comença “oficialment” la campanya


dissabte, 16 de febrer del 2008

CONTRA EN PIZARRO I LA MALENI...DIGNITAT CATALANA

Més a: http://www.feliuguillaumes.cat

De tornada cap al Baix Vallès, la gent de Martorelles havia organitzat un dinar en el qual havien convidat en Manel Silva (número 7 al Congrés) a la Yvonne Griley (número 9) i a un servidor. Aquesta mena de dinars els fan cada mes i parlen de tota mena de temes polítics, normalment locals, però aquesta vegada tocava Madrid, és una activitat meritòria si penses que és mensual (hi havia més d’una cinquantena de persones), potser hom no passa tant de la política com sembla.

L’antic alcalde Jaume Montpel ens va presentar, en Silva va fer una repassada a l’activitat de la legislatura i l’Yvonne va subratllar la necessitat d’un Congrés “ecològic”, entenent com a tal un lloc on es respectin totes les opinions ... en definitiva, que no s’estigmatitzi a ningú i menys se’l criminalitzi, a això i podem ajudar positivament els nacionalistes catalans.

Personalment jo vaig fer notar que una ministra socialista, la senyora Álvarez, guanya vots al seu país quan perjudica als catalans i que algú, el senyor Pizarro que des de l’empresa privada és dedica a humiliar-nos i enriues de nosaltres (recordeu allò de “antes alemana que catalana”, referint-se a ENDESA) obté com a premi ser el número dos del PP. Cap país normal aguanta coses com aquesta sense reacció ... i el nostre tampoc ho ha de fer, per dignitat.

Sembla que la gent té més interioritzat això del Senat més del que em pensava (i em temia), tres persones m’ha aturat per dir-me que tenien molt present posar “la creueta” al meu nom. Mai s’ha de subestimar el nivell polític de la gent, qui ho fa ho paga car.

XERRANT A SANT ANTONI DE VILAMAJOR

Divendres a les 20h. era al Patronat de Sant Pere de Vilamajor acompanyat de l’alcalde Tella, en Carles Campuzano (número quatre per Barcelona) i una vuitantena llarga de persones que ens varen fer costat.

Va ser una trobada que poc semblava un míting, potser per l’aire acollidor de la sala, potser perquè desprès vam acompanyar a la gent una llarga estona davant d’uns entrepans i una copa de cava (la qual cosa ens va permetre parlar amb pràcticament tothom), allà vaig poder constatar que als actes d’aquesta campanya no hi van nomes els convergents, i havia nois que havien votat Esquerra Republicana i altre gent que semblava propera als socialistes. Tot plegat (encara que ens va fer a tots afinar més en els arguments), no deixa de ser un bon senyal, m’han dit que en altres llocs també és així, a Mollet també ens passa.

Els discursos tant de l’alcalde, com d’en Carles com el meu mateix, van insistir en els mateixos punts (la qual cosa no sempre és una bona cosa, però com tenim estils molt diferents la veritat és que va sortir bé).

Resumidament, els tres insistirem en que desprès del que ha passat al nostre país aquests quatre anys seria incomprensible que els responsables dels diferents caos (trens, enfonsaments, apagades, menyspreu a les demandes catalanes) poguessin tenir un bon resultat, i menys que aquests, els que han fet de l’anti-catalanisme la seva marca de fàbrica. Tot i parlar de les altres candidatures amb respecte feren notar que no hi ha cap candidat d’ERC al Senat per Barcelona, això deixa el nacionalisme com a responsabilitat de CiU.

He d’agrair tan en Tella com en Campuzano que insistissin a defensar la meva candidatura al Senat, sobretot pels arguments amb que ho van fer: portar un catalanista i un vallesà de pedra picada al Parlament de Madrid. Aquestes paraules s’agraeixen de debò.

divendres, 15 de febrer del 2008

POLÍTIQUES SOCIALS I INFRAESTRUCTURES


Ahir a Granollers varem fer una roda de premsa amb en Carles Campuzano, diputat a Madrid i actual número quatre de la llista al Congrés.

En Carles va parlar de la passada legislatura, que té èxits significatius, com la comptabilització del SOVI amb la pensió de viduïtat, mesura que ha beneficiat a més de 600.000 dones a tot l’Estat. Molt més es podrà fer si hi ha una força nacional decisiva a Madrid. També va reivindicar l’obra social feta pel nacionalisme català al parlament estatal, recordant coses com la primera llei sobre disminuïts o la supressió del servei militar.

Jo vaig parlar d’infraestructures i vaig recordar tots els acords incomplets per part dels socialistes: la cobertura de la línia de Granollers i la de Mollet Nord, desdoblament d’aquesta mateixa línia, desdoblament de la del Papiol ...., tots (menys la cobertura de Mollet, que està en estudi) són projectes aprovats, en alguns casos sabem inclús els montans (13.680.000 Euros, soterrament de la via a Granollers), però res d’això ha estat inclòs en cap projecte de pressupostos de l’Estat.

Per coses com aquesta varem insistir que Catalunya no es pot permetre un resultat que premií els que s’enriuen de nosaltres, per dignitat, però també perquè llavors la situació actual d’incompliments i preses de pel s’allargarien per sempre.

dimarts, 12 de febrer del 2008

DISSABTE DE PARADETA PER LA PORXADA AMB EN PERE MACIAS


I és que un cap de setmana no pot ser complet sense un acte de carrer, com podeu veure a la tarda-vespre de dissabte varem tornar a tenir amb nosaltres en Pere Macias, amb ell i amb la Yvonne Griley de Sant Fost (número nou), i la Núria Santacana de lliça de Munt (vint), varem estar repartint propaganda per Granollers fins que se’ns va fer l’hora de sopar.

PRESENTACIÓ DE CANDIDATS A MONTORNÈS

Divendres 8, en el marc d’un sopar al teatre de Montornès, es van presentar els candidats de CiU del Vallès Oriental a les candidatures al Congrés i Senat a Madrid.

D’esquerra a dreta podeu veure a na Calamanda Vila, futura alcaldessa de Cardedeu i número dotze al Congrés, Nuria Santacana, de Lliça de Munt número vint, jo mateix, candidat al Senat. Per la banda dreta tenim en Lluís Pujolàs de Sant Celoni, número vint i cinc i na Yvonne Griley de Sant Fost, número nou. Com podeu veure varem estar acompanyats pel cap de llista Josep-Anton Duran i Lleida, al que des d'aquí desitgem una ràpida millora

dilluns, 11 de febrer del 2008

DE VISITA A L’EMPRESA ALSTOM

El proppassat divendres 8, vaig acompanyar al número 2 de la llista al Congrés per Barcelona, Pere Macias i a la candidata de la JNC al Congrés Marga Payola en una visita a l’empresa Alstom, que està a cavall entre Santa Perpetua i Mollet. La invitació de la visita era de la Secció Sindical de CC.OO., però també varem ser rebuts per la Direcció.

Els delegats de l’Alstom, empresa que té uns 1200 treballadors, ens van fer notar que el sector del ferrocarril requeria un elevat nivell de formació, allà no valen les cadenes de muntatge, també ens varen comentar que són una empresa que generava molts llocs de treball a Catalunya i que, en definitiva, la seva era una aposta pel transport públic. Per això demanaven la complicitat dels polítics i de les administracions.

En Pere Macias, els hi va respondre que CiU era una opció de caràcter català, no estatal, per això la seva prioritat sempre serien les empreses ubicades al Principat.

També va defensar la construcció d’un “Tren Tram” (tren- tramvia, o sigui lleuger), per al Vallès Oriental, tal com els governs de CiU el varem fer pel Baix Llobregat.

Personalment els hi vaig dir que les campanyes de CiU són així, anar fent contacte amb la gent i parlar de propostes concretes, els nacionalistes no ho podem fer d’altra manera.








dijous, 7 de febrer del 2008

LA CASA GRAN AHIR AL CASAL DE MOLLET, segon acte


El Casal Cultural va acollir ahir una taula xerrada sota el títol “La relació de Catalunya amb Espanya” .


El membre del Consell General del Poder Judicial, i fundador del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, va explicar la relació catalana i espanyola en la segona xerrada organitzades per CiU

L’acte fou presentat per mi, com podeu veure a la foto de baix, hi havia força gent.


El prestigiós jurista va argumentar que Catalunya nomes troba, problemes i limitacions dins una Espanya que no li dóna competències ni quan si compromet per llei (Estatut del 79 o l’actual) i que “ni tan sòls ens considera un subjecte diferent, amb el que s’ha de mantenir diàleg”.


López es va referir, sobretot, a l’àmbit lingüístic i competèncial . “Aviat podrem celebrar el 30 aniversari de la no transferència de certes competències a la Generalitat, com és rodalies, ja prevista en l’estatut del 79”.


Pel conferenciat nomes hi han tres finals possibles: “L’extinció de la nació catalana, la independència catalana o fe compatible les dues nacions en un mateix Estat”. La primera no és desitjable, la tercera ha donat de si el que podia durant aquests 30 anys, ara és el moment d’encarar la plena sobirania.

Desprès el varem dur a sopar, fins cap allà la una ens va explicar històries de "La Villa i Corte", algunes eren d'aquelles "para no dormir"


Amb aquesta segona xerrada a Mollet i en general al Vallès semble el lloc on es pren amb més empenta això de la Refundació del Catalanisme.

divendres, 1 de febrer del 2008

EL MEU PRIMER ANUNCI!!!


Gràcies a la bona voluntat d'una colla d'amics i amigues, avui he enviat a premsa el meu primer anunci. Veritablement aquesta campanya és totalment diferent de les altres que he fet, això de les llistes obertes és c..., La Campanya és meva!! (bé, i dels que m'ajuden, és clar)

LA CASA GRAN AHIR AL CASAL DE MOLLET


El Casal Cultural va acollir ahir una taula rodona sota el títol “El futur del catalanisme des de diferents opcions polítiques”.
Jaume Solà, refundador d’ERC a Mollet, Àngel Cuní, fundador de CDC a la ciutat i Oriol Fort, regidor socialista de 1991 a 2007, van participar; l’acte, va ser moderat per Francesc Homs, diputat al Parlament per CiU, i ponent del nou Estatut de Catalunya

Jaume Solà, va introduir al debat els tres projectes que hi ha, segons el seu punt de vista, en el catalanisme actual: l’autonomia, el federalisme i la sobirania. Així, Solà va assegurar que Catalunya no té cap avantatge competitiva a Espanya, i que la solució passa per la sobirania. Per poder donar aquest pas Solà va explicar que cal “unitat, sentit d’estar i una internacionalització de la nostra causa”.
Per la seva banda, Oriol Fort va aclarir, que el catalanisme no s’ha de refundar, sinó que s’ha d’adaptar al segle XXI., aquest debat s’ha de produir en “l’aixopluc del Parlament de Catalunya”, va esmentar algunes idees sobre les que treballar: anàlisis d’allò que diferència la nació catalana, i pèrdua dels signes d’identitat, sobretot l’ús del català.
Àngel Cuní va assegurar que Artur Mas “ha estat prou valent per posar aquest tema sobre la taula”. la Casa Gran és “un lloc on totes les persones es poden trobar bé i hi poden entrar”, va assegurar que Catalunya té un enemic molt gros: la seva situació geogràfica., entre dos grans estats i com a terra de pas.

LA RODA DE PREMSA ....



A l’executiva de CDC Artur Mas ha fet la proposta, com a secretari general del partit, dels noms de Convergència Democràtica de Catalunya per conformar les llistes de CiU al Congrés de Diputats i al Senat. Aquesta proposta, aprovada per l’executiva nacional de CDC, va ser ratificada pels consells nacionals de CDC (19 de gener) i de CiU (26 de gener). El líder nacionalista ha assegurat que la federació “hi posa la millor gent per defensar el país”.



En aquesta proposta, la contribució de l’agrupació local de CDC de Mollet és significativa pel que fa al Senat, el Cap de llista i Tinent d’alcalde de CiU a Mollet del Vallès, Feliu Guillaumes, serà candidat de la nostra Federació a la Cambra Alta. Serà la segona vegada en tota la democràcia que la ciutat tindrà un candidat al Senat ja que en una altra ocasió ho va ser Jordi Solé Tura.

CANDIDAT VE DE CÀNDID


A l’antiga República Romana (-VIII a –I) feien eleccions, quan un ciutadà es volia presentar el primer que feia era vestir-se amb una roba especial: es posava la típica vestimenta romana, la toga, però una toga d’un sol color, havia de ser una toga immaculadament blanca, en llatí una “toga candida”, aviat els que així anaven vestits la gent els va començar a anomenar “candidats”, fins avui. Resulta curiós perquè la paraula “càndid” avui s’associa a l’excés d’innocència i certament ningú ha acusat mai d’això als polítics .....

Perquè algú que es presentava a les eleccions havia d’anar de rigorós blanc?, suposo que a aquestes alçades algú ja ho deu haver endevinat, el blanc és impol·lut, pot implicar innocència en altres situacions, però aplicada a un polític el que vol dir és honradesa i també una cosa no menys important: transparència.

Bé, doncs en això estem .... Em dic Feliu Guillaumes i sóc “candidat”, concretament sóc candidat al Senat espanyol.

Aquí no tinc intenció d’explicar-vos ni la meva biografia, ni les meves aficions, ni les meves situacions personals; de tot això hi hauran altres llocs en aquest bloc que en trobareu força informació, exposada, si se’m permet dir-ho, de manera molt desacomplexada, tinc idees i aficions força “políticament incorrectes” i no me n’amagaré gens, al contrari, mireu si no la secció de links (quan la tingui feta!!) i ho veureu. ... bé, suposo que això també és ser “càndid”, .... en els sentits bons de la paraula.

Però en aquesta columna, que és pròpiament el bloc, és on penso resultar més càndid, o sigui clar honrat i transparent.

Durant setmanes em tocarà fer campanya d’una punta a l’altra del nostre País, aquí penso exposar el que vegi, el que em diguin, vivències, sorpreses, èxits i ... fracassos.

Les eleccions al Senat són les úniques amb llista oberta de tot l’Estat Espanyol (bé, si descomptem les de poblacions amb menys de 200 habitants), i això em dona una oportunitat única en aquest país. Formo part d’un projecte polític i, com veureu, no me n’amagaré gens, però el candidat sóc jo, no formo part de cap llista tancada, les meves opinions seran les meves, els compromisos que prendre també seran meus i en aquest bloc quedaran, recolliré l’opinió i el consell de tothom qui me’l vulgui donar.

La meva intenció és ser “càndid”.

........ I sí al final no surto ens ho haurem passat molt bé, haurem parlat i informat a la gent, haurem encaixat crítiques haurem fet una feina digna.

Feliu Guillaumes
És candidat al Senat

L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena