500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

dimecres, 27 de febrer de 2008

JORNADA COMPLETA AMB ARTUR MAS


Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/

Volia fer un post complet sobre el partit del Barça de dissabte, però haurà d’esperar a demà, l’actualitat corre més que el temps que tinc per actualitzar el bloc i no puc deixar passar més temps sense comentar la jornada d’ahir.

Varem començar fent la nostra pròpia paradeta a Mollet, era mercat, però de fet la fem cada dia, ens acompanyava la candidata Yvonne Gryley.

Abans de les dues havíem d’anar a Santa Maria de Palautordera, on teníem un dinar amb empresaris, amb la presencia de tots els candidats de la comarca i l’Artur Mas, acte organitzat per la PIMEC, sincerament, és el millor dels actes d’aquest tipus al que he anat: hi havia des de directius i empresaris d’algunes de les empreses punteres de Catalunya fins a botiguers, un acte molt representatiu del que és l’economia productiva d’aquest país, vaig pensar que mentre al país tinguéssim força gent com aquella del tot malament no podíem anar.

Les opinions i reivindicacions de l’empresariat cada dia coincideixen més amb les tradicionals del nacionalisme català i és que cada vegada ser nacionalista (o simplemet catalanista) ja no és un tema simplement de dignitat sinó que ho és de justícia i d’equitat, la gent estava preocupada per la manca d’infraestructures, per les balances fiscals, pel dèficit d’inversions. En Mas va poder prendre compromisos ferms, simplement és el que havíem reivindicat sempre … tot i que quan ho fèiem alguns dels que ara manen ens deien victimistes.

Desprès vàrem anar al baixador del poble, un edifici desballestat on no és poden comprar bitllets
ni validar-los, la gent que de Santa Maria que va a Barcelona, a Granollers o a on sigui que s’ha de validar la sortida, cada dia ha de pujar al tren sense bitllet i donar llargues explicacions a l’estació ... això cada dia, per incompetència d’una empresa que és diu pública.

Vàrem arribar a Granollers i allà òbviament no vàrem poder sortir ... tot un número, veig que els mitjans se n’han fet ressò ... i és que això no només passa a Palautordera per desgràcia.

Jo sóc un vell usuari del transport públic (ni tan sols tinc carnet), trauré temps on sigui per parlar del calvari que és això a Catalunya, o sé en les meves carns ... bé, avui no.

Desprès des de l’estació fins al centre de Granollers vàrem anar botiga a botiga fins el centre, la gent reacciona molt bé, en Mas era aturat cada dos minuts per admiradors o gent que simplement li volien comentar quelcom, ell no va regatejar gens de temps a ningú, va prendre nota de tot, va donar explicacions, va agafar petits compromisos ... a l’arribar a la Porxada tots estàvem fets caldo ... i ell fresc com una rosa. Desprès hi ha qui diu que és hieràtic, el que té aquest home és una fortalesa increïble, no és gens de marbre i la gent ho va poder constatar, però la seva fermesa si que sembla de marbre.

D’allà cap el míting de Granollers, la sala gran de l’Hotel Ciutat plena a vesar, el discurs d’en Mas va apel·lar als sentiments però també a la raó, no podem continuar amb les continues preses de pel de Madid (bé, ell no va dir-ho així), Catalunya mereix tenir projecte, guió, i que algú la defensi.

Jo aquesta vegada em vaig cenyir més a temes comarcals, bàsicament d’infraestructures. El Govern Central, els propers quatre anys, ha de fer infraestructures fonamentals per la comarca: S’ha de desdoblar la línia ferrea del Papiol, s’ha de desdoblar la de Vic i cobrir-la al seu pas per Mollet, s’ha de cobrir la línea de França de Granollers, s’ha de fer el quart cinturó, s’ha de planejar el quart cinturó ferroviari fins el Maresme i un llarguíssim etcètera. (bé, en quatre anys, RENFE ens l’haurien de transferir, però al ritme que van …)

Sembla clar que davant d’això hem d’optar per opcions polítiques solvents, qui ha construït túnels i línies de metro i no se li han ensorrat, qui ha anat a Madrid i n’ha tret coses (policia, transit, ports, desaparició dels governadors civils i un llarg etcètera). Cal anar allà, fer feina i fer-la ben feta.

Com a Palautordera amb l’estació, no vaig tenir la sensació que això que reclamava pel meu Vallès fos un cas gens excepcional al meu País ....


L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena