500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

dissabte, 16 de febrer de 2008

XERRANT A SANT ANTONI DE VILAMAJOR

Divendres a les 20h. era al Patronat de Sant Pere de Vilamajor acompanyat de l’alcalde Tella, en Carles Campuzano (número quatre per Barcelona) i una vuitantena llarga de persones que ens varen fer costat.

Va ser una trobada que poc semblava un míting, potser per l’aire acollidor de la sala, potser perquè desprès vam acompanyar a la gent una llarga estona davant d’uns entrepans i una copa de cava (la qual cosa ens va permetre parlar amb pràcticament tothom), allà vaig poder constatar que als actes d’aquesta campanya no hi van nomes els convergents, i havia nois que havien votat Esquerra Republicana i altre gent que semblava propera als socialistes. Tot plegat (encara que ens va fer a tots afinar més en els arguments), no deixa de ser un bon senyal, m’han dit que en altres llocs també és així, a Mollet també ens passa.

Els discursos tant de l’alcalde, com d’en Carles com el meu mateix, van insistir en els mateixos punts (la qual cosa no sempre és una bona cosa, però com tenim estils molt diferents la veritat és que va sortir bé).

Resumidament, els tres insistirem en que desprès del que ha passat al nostre país aquests quatre anys seria incomprensible que els responsables dels diferents caos (trens, enfonsaments, apagades, menyspreu a les demandes catalanes) poguessin tenir un bon resultat, i menys que aquests, els que han fet de l’anti-catalanisme la seva marca de fàbrica. Tot i parlar de les altres candidatures amb respecte feren notar que no hi ha cap candidat d’ERC al Senat per Barcelona, això deixa el nacionalisme com a responsabilitat de CiU.

He d’agrair tan en Tella com en Campuzano que insistissin a defensar la meva candidatura al Senat, sobretot pels arguments amb que ho van fer: portar un catalanista i un vallesà de pedra picada al Parlament de Madrid. Aquestes paraules s’agraeixen de debò.

L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena