dimarts, 29 de juny del 2010
dimecres, 9 de juny del 2010
LA CUINA INTERNA D'UN PARTIT AL DESCOBERT
Amb un retard certament escandalós (perdoneu, la meva afició a la política internacional m'ha xuclat el poc temps que tinc pel bloc) avui penjo el post sobre l'eleccio de la terna de precandidats del Vallès Oriental al Parlament de Catalunya. Encara que sigui tard crec que val la pena per dos motius: un, mostrar que contra el que pensa la gent els processos interns d'elecció dels Partits (almenys el nostre) no tenen res de misteriós, funcionen igual que una AMPA o una Associació de veïns; segona, en aquest cas concret comptem amb les magnífiques imatges preses per en Masao Castanys de Montmeló i la cobertura feta per Vallès Visió, que crec que val la pena que quedin per la posteritat. El meu agraïment a tots dos, els meus comentaris són el de menys.
El dijous 20 de maig, a les nous del vespre s’ha celebrat al Centre Cívic de Vilanova del Vallès l’assemblea extraordinària de militants, amb un únic punt a l’ordre del dia, que era escollir la terna de candidats a la comarca per a les llistes de les properes Eleccions al Parlament de Catalunya, més de tres-cents militants i militantes i varen concórrer.
L’acte, molt ben organitzat per l’Agrupació Local de CDC a Vilanova, va ser presidit per Andreu Carreres (presedent electe del’Assemblea) , en Feliu Guillaumes (President Comarcal de CDC) il’Andreu Aloy (President Local de CDC a Vilanova), i va comptar amb la participació d’en Pere Macies i en Felip Puig que va fer la clausura
de l’acte.
La terna escollida va estar formada per en Jordi Turull (actual diputat al Parlament de Catalunya en representació del Vallès Oriental) que va obtenir una ampli suport (el 93 %) que avala la seva feina com a diputat en representació de la comarca, les dues darreres legislatures, la
Meritxell Budó (ex-alcaldessa de
la Garriga i actual cap del Grup Municipal de CiU a aquesta població) i per en Joan Vila (Cap del Grup Municipal de CiU a Bigues i Riells).
També van optar a l’elecció en Jordi Mas (Regidor de CiU a Vallgorguina) i la Elisenda Montserrat (Regidora de CiU a Lliçà d’Amunt).
El dijous 20 de maig, a les nous del vespre s’ha celebrat al Centre Cívic de Vilanova del Vallès l’assemblea extraordinària de militants, amb un únic punt a l’ordre del dia, que era escollir la terna de candidats a la comarca per a les llistes de les properes Eleccions al Parlament de Catalunya, més de tres-cents militants i militantes i varen concórrer.
L’acte, molt ben organitzat per l’Agrupació Local de CDC a Vilanova, va ser presidit per Andreu Carreres (presedent electe del’Assemblea) , en Feliu Guillaumes (President Comarcal de CDC) il’Andreu Aloy (President Local de CDC a Vilanova), i va comptar amb la participació d’en Pere Macies i en Felip Puig que va fer la clausurade l’acte.
La terna escollida va estar formada per en Jordi Turull (actual diputat al Parlament de Catalunya en representació del Vallès Oriental) que va obtenir una ampli suport (el 93 %) que avala la seva feina com a diputat en representació de la comarca, les dues darreres legislatures, la
Meritxell Budó (ex-alcaldessa dela Garriga i actual cap del Grup Municipal de CiU a aquesta població) i per en Joan Vila (Cap del Grup Municipal de CiU a Bigues i Riells).
També van optar a l’elecció en Jordi Mas (Regidor de CiU a Vallgorguina) i la Elisenda Montserrat (Regidora de CiU a Lliçà d’Amunt).
dijous, 3 de juny del 2010
ISRAEL HA DE RESPONDRE
Avui, per primera vegada en aquest bloc, fora dels comentaris, parlem d'Israel, i ho fem per condemnar el que ha passat fa tres dies: Israel ha assaltat una flota civil i hi han hagut nou morts.
Com sabeu aquest no és un bloc de primeres notícies, però si que ho vol ser d'informació molt contrastada, per tant qui esperi un simple post de condemna genèrica a Israel, que deixi de llegir aquí ... em temo que el farem pensar.
En primer lloc la dada que ha utilitzat tothom per condemnar Israel: "l'Atac es va produir en aigües internacionals" és molt discutible, com ho demostra un article de LV d'avui , o directament irrellevant, com diu el Conveni de Sant Remo (anomenat "La convenció de Ginebra del Mar").
Crec que es la mateixa escena vista des de dins del vaixell, s’aprecien les pallisses i al final, com un soldat israelià aguanta les bastonades tot i portar una metralleta a la ma.
A aquestes alçades algú es deu estar preguntant si això és un al·legat pro-israelia, doncs no, no ho és.
Aigües internacionals o no crec que ha estat una cafrada. L'operació estava feta amb els peus, els Israelians es fan un fart d'avisar que darrera d'alguns (no tots) grups pacifistes hi ha islamistes radicals ... i aborden un vaixell d'aquests baixant d'un en un d'una corda lligada a un helicòpter.
Que no sabien on anaven? no hi va haver informació sobre la composició de la tripulació del Marmara?. Sí havien d'abordar, un abordatge naval amb material antiavalots hagués estat el doble d'eficaç i no hagués causat cap víctima per cap dels dos costats, molt malament, ha estat un error, però un error que ha causat morts aquest tema ha de ser investigat, i si ha estat així el ministre de defensa Barak ha de presentar la seva dimissió, sens prejudici d'altres responsabilitats.
No ens val aquesta vegada l'acusació d'antisemitisme, ja sabem que aquest dies també han mort setanta persones a Thailandia i ningú ha dit res, també sabem que qui més ha cridat a l'ONU és el representant de Sudan, el govern responsable dels centenars de milers de morts de Darfur. Però Israel, assetjat o no, és una democràcia i per les democràcies l'exigència és multiplica, Gran Bretanya amb els falsos membres de l'IRA morts a Gibraltar o França amb la bomba el "Rainbow Warrior" no varen ser tractats amb més indulgència.
Tot això no ajuda a la solució dels dos Estats, lliures en Pau i Seguretat, que la bona gent dels dos costats defensem.
Nota Bona d'urgència- una amiga m'ha fet arribar aquest comentari fet per un diplomàtic i ex assessor de la ONU que va en la nau irlandesa que encara es dirigeix a Gaza, ho copio del castellà original:
"Claro que tenemos miedo", "pero también creemos que las autoridades israelíes tomarán el barco sin usar la violencia. Nos respetarán y nosotros les respetaremos. No asustaremos a los soldados israelíes que son jóvenes adolescentes. Somos pacíficos y estamos más determinados que nunca en seguir nuestro viaje"."Estábamos asustados, sorprendidos y muy entristecidos por las personas que han muerto", "Se cometieron errores muy graves. Los soldados israelíes estaban asustados, apretaron el gatillo y mataron a gente. Hubo errores por ambas partes". "El País"
Sembla que, inclús a la "flotilla" encara queda sentit comú, hom diria que més que als mitjans d'aquí.
Com sabeu aquest no és un bloc de primeres notícies, però si que ho vol ser d'informació molt contrastada, per tant qui esperi un simple post de condemna genèrica a Israel, que deixi de llegir aquí ... em temo que el farem pensar.
En primer lloc la dada que ha utilitzat tothom per condemnar Israel: "l'Atac es va produir en aigües internacionals" és molt discutible, com ho demostra un article de LV d'avui , o directament irrellevant, com diu el Conveni de Sant Remo (anomenat "La convenció de Ginebra del Mar").
Allà en cap cas es parla d’aigües jurisdiccionals per poder intervenir (de fet les flotes internacionals aborden constantment a Somàlia quan sospiten que es tracte d’un vaixell pirata). Us ho poso en castellà que és com ho he trobat, també teniu el link per si voleu consultar l’original:
Establece el Manual de San Remo sobre el Derecho Internacional aplicable a los Conflictos Armados en el Mar, aprobado en junio de 1994:
“98. Podrán ser capturadas las naves mercantes de las que se tengan motivos razonables para creer que violan el bloqueo. Las naves mercantes que, tras previa intimación, ofrezcan manifiestamente resistencia a su captura podrán ser atacadas Manual de San Remo sobre el Derecho Internacional aplicable a los Conflictos Armados en el Mar, “.
Aquest no és un tema menor, tothom aquí ha cridat "és intolerable perquè s'ha fet en aigües internacionals", sonava raonable, i tothom ha seguit sense ni tant sols donar una ullada de cinc minuts al Google, això inclou els destacats juristes del Parlament de Catalunya, ens ho hem de fer mirar ....
També es obvi, imatges en ma, que els soldats varen ser agredits amb extraordinària violència quan varen abordar el vaixell turc, us en deixem un parell de proves:
Imatges on es veu que tota la coberta del Marmara estava preparada per “rebre” els israelians, també s’aprecia com cada vegada que baixa un soldat quatre persones l’envolten i el peguen estant tombat a terra, també com intenten fer caure l’helicòpter lligant el cable a l’antena del vaixell o com intenten llençar un soldat al mar:Crec que es la mateixa escena vista des de dins del vaixell, s’aprecien les pallisses i al final, com un soldat israelià aguanta les bastonades tot i portar una metralleta a la ma.
A aquestes alçades algú es deu estar preguntant si això és un al·legat pro-israelia, doncs no, no ho és.
Aigües internacionals o no crec que ha estat una cafrada. L'operació estava feta amb els peus, els Israelians es fan un fart d'avisar que darrera d'alguns (no tots) grups pacifistes hi ha islamistes radicals ... i aborden un vaixell d'aquests baixant d'un en un d'una corda lligada a un helicòpter.
Que no sabien on anaven? no hi va haver informació sobre la composició de la tripulació del Marmara?. Sí havien d'abordar, un abordatge naval amb material antiavalots hagués estat el doble d'eficaç i no hagués causat cap víctima per cap dels dos costats, molt malament, ha estat un error, però un error que ha causat morts aquest tema ha de ser investigat, i si ha estat així el ministre de defensa Barak ha de presentar la seva dimissió, sens prejudici d'altres responsabilitats.
No ens val aquesta vegada l'acusació d'antisemitisme, ja sabem que aquest dies també han mort setanta persones a Thailandia i ningú ha dit res, també sabem que qui més ha cridat a l'ONU és el representant de Sudan, el govern responsable dels centenars de milers de morts de Darfur. Però Israel, assetjat o no, és una democràcia i per les democràcies l'exigència és multiplica, Gran Bretanya amb els falsos membres de l'IRA morts a Gibraltar o França amb la bomba el "Rainbow Warrior" no varen ser tractats amb més indulgència.
Tot això no ajuda a la solució dels dos Estats, lliures en Pau i Seguretat, que la bona gent dels dos costats defensem.
Nota Bona d'urgència- una amiga m'ha fet arribar aquest comentari fet per un diplomàtic i ex assessor de la ONU que va en la nau irlandesa que encara es dirigeix a Gaza, ho copio del castellà original:
"Claro que tenemos miedo", "pero también creemos que las autoridades israelíes tomarán el barco sin usar la violencia. Nos respetarán y nosotros les respetaremos. No asustaremos a los soldados israelíes que son jóvenes adolescentes. Somos pacíficos y estamos más determinados que nunca en seguir nuestro viaje"."Estábamos asustados, sorprendidos y muy entristecidos por las personas que han muerto", "Se cometieron errores muy graves. Los soldados israelíes estaban asustados, apretaron el gatillo y mataron a gente. Hubo errores por ambas partes". "El País"
Sembla que, inclús a la "flotilla" encara queda sentit comú, hom diria que més que als mitjans d'aquí.
Shalom i Shalam volen dir Pau
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
