DE NOU AMB IRAN AL COR

Aquests dies són per la família, ... i també són per la solidaritat, però sembla que a aquest País la solidaritat va esbiaixada, mentre columnes de voluntaris progres estan intentant entrar a Gaza, on en aquest moment estan en pau, la manca de solidaritat pública i privada amb Iran és clamorosa ... i és que per alguna gent si el problema no és culpa dels americans, dels israelians, del canvi climàtic o de Convergència ja no hi ha problema, això sí, desprès venen a donar lliçons de moral.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

FELICITACIÓ PROGRE ... O NO

Feliç
Elquesigui!
Sisplau accepta,
sense obligació implícita o subjacent,
els meus millors desitjos per a una celebració
ambientalment sostenible, socialment responsable, no estressant,
no adictiva ni sexista, celebració de la festivitat del solstici d’hivern
practicada en les més íntimes conviccions religioses de la teva elecció,
o bé conviccions seculars triades per tu, amb el degut respecte a les tradicions
religioses o seculars dels altres, o bé si la seva elecció és de no practicar-ne cap en absolut.
I… Una entrada feliç, fiscalment reeixida, personalment completa, sota permís administratiu,
al 2010 segons el calendari occidental, sense desmerèixer els calendaris d’elecció d’altres cultures
que han fet d’aquest un gran País sense Estat que no implica que el nostre sigui més gran que d’altres,
és clar i amb el benentès que cadascú pot entendre per País i per Estat una realitat diferent segons les seves creences polítiques.
Tot això
sense voler
ofendre a
la raça,
el credo,
el color,
l'edat,
la capacitat
o discapacitat
física o mental,
creença religiosa
o bé opció sexual
del felicitat, és a dir: tu.

Pero com aquest Bloc no és progre ens limitarem a desitjar-vos BON NADAL, BON SANT ESTEVE, BON CAP D'ANY I BONS REIS acompanyats de la vostra FAMÍLIA (sí, he dit família!!) i amics. És més, a altres amics us desitjo JAG HÀNUKA SAMEAJ!!

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

EL TRIPARTIT UN MAL NEGOCI PEL VALLÈS ORIENTAL

Com sabeu no acostumo a posar articles d'altri en aquest Bloc, però en aquest cas crec que val la pena, el diputat i amic Jordi Turull ha fet un molt bon article per http://www.aravalles.cat/ , (a qui l'agraïm), que resumeix molt bé l'impacte (o més aviat la manca d'mpacte) dels pressupostos de la Generalitat al Vallès Oriental, per la vostra informació:

"Diuen que els pressupostos són l'aliment de les polítiques, i que expressen el nivell de priorització d'aquestes i, per tant, també dels seus territoris. El darrer pressupost del tripartit d'aquesta legislatura -que, si no canvia res, s'aprovarà aquesta setmana al Parlament- permet fer ja un balanç. Set pressupostos, d'ençà del 2004, permeten fer aquest balanç i la conclusió és clara: el tripartit haurà estat un molt mal negoci per la nostra comarca i per la seva gent. Els pressupostos són números i aquests, com diu la dita, son faves comptades i, per tant, són irrefutables. I d'aquí una afirmació i una conclusió tant contundent com real. Si desgranem i analitzem els pressupostos del govern per al proper any 2010, i en fem un balanç, podem extreure'n algunes dades del tot reveladores. Tot i l'increment dels pressupostos de la Generalitat, que en 7 anys s'han més que duplicat -i amb ells, les inversions-, enguany novament es destinaran a la nostra comarca menys diners que ara fa set anys. Passem dels 94,8 milions d'euros del 2003, amb un govern de CiU i un pressupost per tot Catalunya de 1.818 milions, als 91,7 milions per al 2010, amb un pressupost per a tot el país de 3.160 milions. El 2010, a 14 municipis de la comarca la inversió serà exactament de 0 euros. A Granollers sols hi consta una inversió, molt ridícula i simptomàtica, consistent en la "constitució d'un cens a la Policlínica".Amb el tripartit la concentració i centralització de la inversió a l'Àmbit Metropolità -on està inclòs el Vallès Oriental- ha estat del tot exagerada, en contra de qualsevol sentit d'equilibri territorial. El 2010 el 67,6 per cent del total de la inversió a Catalunya serà per a l'Àmbit Metropolità -l'any 2003, amb un govern de CiU, era el 48,5 per cent. Però ni així se'n beneficia el Vallès Oriental. El pes de la nostra comarca al total de les inversions de Catalunya haurà passat del 5,2 per cent el 2003, al 2,9 previst pel 2010. L'Àmbit Metropolità guanya 18 punts en el pes total de Catalunya, però el Vallès Oriental en perd la meitat.Un estudi d'aquest càstig inversor reiterat del tripartit cap a la nostra comarca situa en 377,8 milions d'euros els diners que hauria hagut i pogut invertir el govern català al Vallès Oriental en aquests set anys. No ho ha fet. Aquesta xifra surt de mantenir el pes, és a dir, la importància que tenia la nostra comarca respecte el total de Catalunya amb els governs de Convergència i Unió. Amb 377,8 milions més, haguessin estat possible moltes més escoles, instituts, ambulatoris, carreteres, depuradores i algun hospital més, i ens estaríem estalviant molts col·lapses i deficiències en aquest serveis que a data d'avui, i de fa temps, pateix molta gent.Som una comarca que creix, una comarca amb molts reptes en l'ordre econòmic i social, i paradoxalment una comarca castigada i menyspreada pel govern tripartit. Això sí, menys inversió però més peatges a la comarca. Aquest és el balanç del tripartit al Vallès Oriental. Aquest és el càstig i aquesta és la farsa d'aquest govern: amb els anuncis, les promeses i les paraules per un cantó, i les realitats, els fets i sobretot els números per un altre."

Jordi Turull és paretà, diputat al Parlament
Portaveu de CiU a la Comissió d'Economia

13-D ANÀLISI SERIOSA

Vaig passar el 13-D recorrent algun dels pobles del Vallès Oriental on es celebrava la Consulta popular sobre la independència, m'agradaria fer una breu constatació d'impressions i a continuació una petita anàlisi de resultats, veiem:

1. Normalitat absoluta, em va quedar gravada una imatge de sant Antoni de Vilamajor de dues senyores d'uns seixanta i tants que havien anat a comprar el tortell per les postres de diumenge i que abans de tornar a casa (suposo) .... passaven pel col·legi electoral a votar (també suposo) per la independència del seu País. S'ha acabat la por.

2. Lligada a l'anterior, tota mena de gent, tots els estils, totes les edats, senyores de casa seva, senyors (i senyores) del seu negoci, jubilats, progres amb el mocador de fer farcells al coll, nous catalans ... en fi, de tot i sense estridències

3. Graus d'organització diferents, i això és important perquè es nota una correlació entre el grau d'organització i el nivell de participació, amb això passem a l'anàlisi.

4. El grau de participació ha estat suficient per donar un toc d'avis (a Catalunya i a fora) i per convertir-ho en un fenomen internacional a estudiar, si algú en dubta que busqui precedents de participació així en consultes auto-organitzades. l'Editorial i l'article de "Le Monde" (del dia abans) és mostra de la importància del fenomen.

5. En els llocs que l'organització ha estat més treballada els resultats de participació han estat molt millors, com és el cas d'Osona. Crec que hauríem de deixar afanys de protagonisme d'alguns i permetre que el senyor Lòpez Tena apliqui la seva metodologia, que és la que s'ha mostrat eficaç, això val especialment per Barcelona i Cinturó.

6. Dit això, i tot i la consideració anterior, el resultat queda curt per pensar en un referèndum oficial de forma immediata, segurament ens falta molt menys del que pensàvem fa uns anys, però encara no és el moment .... paciència fins la independència, que dèiem de jovenets.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

PRONOSTIC METEOROLÒGIC PER AQUEST DIUMENGE, SEGONS EL METEO-CAT

Aquest diumenge brillarà un sol radiant a 167 pobles del Principat de Catalunya, degut a l'arribada d'una l'alenada d'Aire Fresc procedent d'Arenys de Munt, aquesta mateix Front arribarà diumenge el vespre a la Villa de Madrid, podent produir sensacions de calfred i suor freda a gran part de la població.

És més que probable que aquesta corrent d'aire fresc sigui ràpidament compensat per profundes borrasques procedents de la Messeta que poden acabar afectant fortament a Catalunya ... possiblement provocant noves alenades d'aire fresc al nostre País en els municipis restants, fins arribar a la situació que la fotografia del nostre Meteo-CAT ens apunta més avall.

Però com tots sabeu la predicció del temps és una ciència incerta .....


Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

REFLEXIÓ SOBRE UNA SENTÈNCIA ANUNCIADA

Us acompanyo un article publicat per mi a: http://www.aravalles.cat/ , si us vaga feu-ne algun comentari.

"El senyor Rodriguez Zapatero ens diu que el Tribunal Constitucional és el “Cor del sistema democràtic espanyol”, potser sí, el que a aquestes alçades si que podem garantir, és que el cervell no ho és.

Ens diuen que el Tribunal Constitucional està per jutjar l’adequació de les lleis a la Constitució. Totes? Primer punt discutible!, destacats juristes espanyols ho han posat en dubte quan es tracta d’una Llei Orgànica aprovada en referèndum, ja que llavors la seva acció es contradiu clarament amb el concepte de Sobirania Popular. Cito literalment:

 “El Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Sevilla, Dr. Javier Pérez Royo, en un artículo publicado en El País hace casi dos años afirmaba abiertamente que "el control de constitucionalidad de los estatutos no tiene base constitucional", y añadía: "el Tribunal Constitucional no debería dejarse arrastrar a un terreno que no puede ser el terreno de la jurisdicción constitucional ... / ... La definición de la estructura del Estado es el ámbito de la política y no de la jurisdicción. Si esto se olvida, el resultado es el rosario de la aurora en el interior del órgano jurisdiccional". (Francesc Homs i Molist, Revista “Siglo” d’aquesta setmana). Quina visió l’home!

Aquest argument no és simplement jurídic, és de pur sentit comú, ¿com pot un tribunal format per dotze persones derrogar la decisió de tres càmeres parlamentàries (El Parlament de Catalunya, i el Congrés i el Senat Espanyol), triades per Sufragi Universal, que varen fer un Pacte d’Estat, fruit d’una dura negociació, i varen aprovar un text amb una majoria més que qualificada? Hi ha doncs una quarta càmera?, aquesta pesa més que les tres anteriors juntes?. Potser podria ser així si parléssim d’una institució amb un enorme prestigi jurídic acumulat, com és el cas del Tribunal Suprem dels Estats Units .... però aquí? Quan tots sabem que aquest tribunal reflecteix una aritmètica parlamentària ara canviada, ... a més distorsionada per recusacions i contrarecusacions de magistrats per fer canviar/o reforçar una o altre majoria?.

I una darrera però no menor pregunta. És el Tribunal Constitucional, Constitucional? Perquè, és clar, la Constitució també diu que han de ser 12 magistrats i ara són onze per defunció d’un d’ells i  el Senat no s’ha sabut posar d’acord per renovar-lo, també diuen que exerceixen per quatre anys i quatre ja passen llargament d’aquest període, també diu que actuaran amb independència i .... francament potser és, sí, el moment d’una Sentència Històrica, però no la que es pensen: Que el Tribunal Constitucional es declari anticonstitucional a si mateix i dimiteixin tots en massa"

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Aquest matí ens hem llevat amb la sorpresa de l'edició conjunta d'un editorial per part dels dotze diaris catalans en defensa de L'Estatut. Poques vegades m'he sentit tan orgullós del meu País, els diaris són: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El Nou 9, Diari de Sabadell y Diari de Terrassa. Sobren comentaris, llegiu l'Editorial:

"Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable."
 
Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GENERE

Us faig un resum de la taula rodona organitzada el dia 26/XI/09 per CiU (Convergència per la Igualtat) amb motiu del dia contra la violència de gènere. Hi heren presents Sonia Ruiz presidenta de la sectorial, Pilar Pifarré, diputada al Parlament i Rosa Garriga, presidenta de l’Associació AGI de dones maltractades

Sonia Ruiz, va dir que coneix l’experiència d’estar al costat de les que ho pateixen i ha fet i farà tot el que calgui per tal q CDC continuí impulsant iniciatives per acabar amb la violència de gènere.
Pilar Piferrer, diputada, va parlar del marc legal a Catalunya, anem poc a poc per manca de diners, cal que algú coordini a tots els poders públics, locals, sanitat, policies, falten més jutjats i potenciar y format unitats policials. Va demanar CiU que la droga i alcohol a no ha sigui atenuant en aquest tipus de delictes contre les dones, també en homes i nens. Cal fermesa en retirar custòdia dels fills i res de règim de visites.

Rosa Garriga, presidenta de l’Associació AGI de dones maltractades, va fer homenatge a totes les que han mort de la mà de les seves parelles. Diu que la llei espanyola respon a una promesa electoral del ZP i té moltes mancances. La llei catalana només recull coses de la llei espanyola. Que hi hagi llei no vol dir que es solucioni el tema, és una Llei amb pressupost escàs. Té molt bones intencions però les dones estan quasi en les mateixes condicions que abans de la llei. A vegades no cal legislar ni parlar tant i cal actuar més. Així ho fan i ho han fet molts països europeus i el panorama és molt diferent al nostre.

No s'ha creat cap casa d'acollida les que hi havia ja projectades per la consellera Rigau de CiU. Ajuntaments de més 20.000 habitants tenen centres d'atenció però amb pocs recursos. Els serveis acollida d’urgència son competència de la Generalitat però no n'ha fet cap. Els consells comarcals i ajuntaments si que han fet la seva part. Hi ha més de 4.000 pisos buits d’Adigsa, que moltes vegades la Generalitat no sap ni on els té per culpa de la paperassa burocràtica que en aquest darrers 5 anys han creat, podrien servir per donar-los a dones maltractades. Els processos burocràtics son molt feixucs. Cal que la Generalitat es posi les piles. No es poden crear expectatives que llavors no es compleixen y que fa que moltes vegades la víctima torni amb l'agressor/a. La llei discrimina no contempla nens, homes i nois q també són víctimes de la violència de gènere.

A PREGUNTES DEL PUBLIC Pilar Pifarrer diu que les 3 conselleries de la Generalita afectades (Interior, Benestar Social i Justícia) no tenen unitat de criteri són de tres partits diferents Tura PSC, Capdevila ERC, Saura IC. Com diu Artur Mas no estem davant d’un govern tripartit, estem davant i en mans de tres governs (o desgoverns) en que cadascú va a la seva en temes importantíssims pel país. En polítiques de NO violència de gènere també s'han perdut 5 anys per actuar.

Tot plegat res que no ens soni, però en aquest tema estem parlant de gent que viu una situació personal dramàtica. Fins quan?

Més informació: http://www.feliuguillaumes.cat/

ENTREVISTA A ARTUR MAS AL VALLÈS ORIENTAL

Artur Mas parla de la desafecció, de la crisi, de la Llei Electoral ... i de la B-500, val la pena. Entrevista feta per "Canal Català Televisió" (a qui agraïm les imatges) amb motiu de la seva visita al Vallès Oriental. Molt interessant, no us la perdeu. Dura 13 minuts per això l'hem dividida en dues parts.

Gràcies Artur per patejar-te el País com ho estàs fent, per parlar amb la gent i estar a prop dels nostres problemes.







Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

AL CONGRES DE L'ELDR PARTY

Del 18 al 20 de novembre, s'ha celebrat a Barcelona el Congres del ELDR Party (Partit Lliberal Europeu)) referent Europeu de Convergència Democràtica de Catalunya.

És el primer cop que un partit d’àmbit no estatal organitza i acull el congrés del Partit Lliberal Europeu.

He tingut el gran honor de ser un dels 14 delegats del meu partit, entre els sis cents que constituïen el total del Congrés.

El Congrés no podia acabar d'una manera millor: un militant de Convergència ,Marc Guerrero, en va ser escollit vicepresident, per sobre d'un ministre irlandés o de l'ex alcalde de Palermo, per primera vegada en la història una persona d'un partit nacionalista català ocupa la vicepresidència d'un dels grans partits europeus

El tema principal del Congrés ha estat “l’economia lliberal després de la crisi econòmica mundial” no només buscar respostes a la crisi des de la perspectiva lliberal, sinó també aprofundir en els nostres valors i creences més àmplies; la portava en Carles Gasòliba, el nostre ex- eurodiputat i ex senador, ( que fa temps em va fer l'honor de fer-me un article de suport a aquest mateix bloc) dona compta del grau de confiança que l'ELDR dona tant a l'amic Carles en particular com a Convergència en general.

Aquestes qüestions s’ha estudiat a través de debats amb els principals protagonistes del món polític liberal i d’altres sectors. El programa del congrés també incloïa una sèrie de reunions complementàries que enfocaran diversos temes d’actualitat, així com un seminari per explorar la manera d’establir representats sòlids de les polítiques lliberal a nivell local de cada país, tot hi que aquest seminari va durar més de cinc hores no mel vaig voler perdre, ja que en el fons es tractava d'explicar el que fem els liberals a nivell local, vaig veure que els problemes i les incomprensions erem molt similars a les nostres, les que tantes vegades he intentat reflectir en aquest bloc.

Molta gent fora de Convergència no sap ben be de què parlem quan ho fem del ELDR Party (el Partit Liberal Demòcrata Reformista Europeu) i fins per molta gent de Convergència és quelcom una mica esotèric. És un tema del que s’ocupen uns pocs iniciats. La celebració del seu Congrés del 2009 a Barcelona em dona l’oportunitat d’explicar-ho una mica, la feina que estem fent a aquest partit.

1.- Un partit europeu

El ELDR Party és un partit europeu que, avui, compte amb uns trenta milions de vots. El conformen 56 partit nacionals de l’Europa geogràfica. Això vol dir que a l’ELDR Party hi ha partits de països de fora de la Unió Europea. Hi ha partits de Suïssa, de Noruega, dels Balcans... El ELDR Party va molt enllà cap a l’Est. Hi ha partits de Moldàvia, Azerbaijan, Geòrgia i Rússia.

És un partit amb molt pes al nord d‘Europa. Té molt poder a Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Bèlgica, Alemanya... i molt poc pes al sud. No hi ha, o són molt poc significatius, partits portuguesos, espanyols i francesos. Convergència constitueix, així, junt als partits italians, una força de referència del sud. Als països de l’Est la força liberal és oscil·lant i et pots trobar amb un cas com el del MNSS de Bulgària, que passa del govern a ser extraparlamentari. En tot cas, dins la família liberal europea, els dos partits forts són els alemanys del FDP i els Lib-Dem britànics. Una preponderància només posada en dubte, de lluny, pels milions de vots que poden –momentàniament- aconseguir els liberals de Romania.

El ELDR Party té 75 eurodiputats. Sumats amb el Partit Demòcrata Europeu dins de l’ALDE (Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus) arriben a cent diputats i constituïm la tercera força al Parlament Europeu. El liberals formen part de 20 governs nacionals europeus i, ara mateix, tenim 64 ministres nacionals. L’ELDR Party compte amb quatre primers ministres: el d’Irlanda, el d’Estònia, el de Finlàndia i el de Dinamarca. Aquesta xifra, lògicament, va canviant elecció rere elecció i, així, ben recentment comptàvem també amb els primers ministres d’Andorra, Bèlgica, Romania, Bulgària i Letònia. Un altre actiu liberal es comptar amb 11 dels 27 comissaris europeus.

2.- Ideològicament on està?

El ELDR Party, com Convergència, és un partit de centre molt ampli. Ocupa un gran espai entre conservadors i socialistes. Fins d’aquest espai, hi ha diferents accents. Hi ha països on hi ha dos partits liberals, que s’identifiquen un amb el centre dreta i l’altre amb el centre esquerra. Això és perquè, als anys seixanta, a Holanda i Dinamarca, el tradicional partit es va trencar en dues branques: el VVD de centre dreta i el D66 de centre esquerra a Holanda i el Venstre i el Radical Venstre a Dinamarca. No són els únics llocs on hi ha dos partits.

A Bèlgica hi ha el partit liberal való i el flamenc; i a Suècia hi ha el Folkpartiet i el Centerpartiet, que responen a raons històriques. El primer és el partit liberal tradicional i el segon és un partit d’arrels rurals i camperoles que avui té uns postulats molt verds. En general dins del ELDR Party hi ha, però, posicionament diversos. Hi ha partits amb arrels cristianes i catòliques molt clares com el Fianna Fail irlandès, i partits molt militantment laics com els radicals italians. Hi ha partits molt de centre dreta com el VVD i partits molt de centreesquerra, com els Lib-Dem o el Keskusta de Finlàndia.

Sovint es diu que, a Convergència, hi conviuen elements socialdemòcrates i democratacristians. També el ELDR Party ha integrat aquests elements. Els Lib-Dems són la fusió, l’any 1988, del tradicional Partit Liberal Britànic amb el Social Democrat Party. De 1999 al 2006, el líder del partit va estar Charles Kennedy, un home que venia dels socialdemòcrates. Hi ha gent procedent de la democraciacristiana a Italia di Valori. Sobretot n’hi ha, però, al Partit Demòcrata Europeu amb qui

estem col·ligats al Parlament Europeu: el MODEM de Bayrou, que procedeix de la UDF, els italians de la Margherita i els bascos del PNB.

El EDR Party, com Convergència, és un partit molt europeista. Potser ens diferencia, però, que molts partits liberals fan una defensa molt radical de la democràcia, de la llibertat individual i dels drets humans que -a Convergència- es dona per suposada, però no s’exerceix amb el mateix èmfasi. Molts partits del ELDR Party han fet una creuada, per exemple, contra la video-vigilància o la vulneració del secret de comunicació a internet. Quelcom de similar succeeix amb l’ecologia i el medi ambient. Els partits liberals del nord ho tenen totalment incorporat en el seu discurs i programa, mentre per nosaltres, CDC, aquest és un discurs presoner de l’extrema esquerra.

3.- Assumeixen el fet nacional català?

Convergència té molt prestigi dins de l’ELDR Party. El vincle històric d’en Trias Fargas, el treball dels nostres diputats europeus -de sempre- dins del grup parlamentari liberal, el contacte de la JNC amb els joves liberals i el nostre treball dins del ELDR Party des del 2005, fan que se’ns tingui per gent seriosa i fiable. També hi ha una consciència clara que som gent amb un ADN i un pedigrí democràtic impecable. La nostra causa nacional, així, té una gran simpatia.

Més enllà del fet català, els liberals sempre s’han mostrat molt

respectuosos amb la diversitat cultural europeu. Dins del ELDR Party hi ha el partit de la minoria turca de Bulgària i el partit dels suecs de Finlàndia. Cal no oblidar, per altra banda, que el ELDR Party és l’únic partit europeu que reconeix la independència de Kosova.

Dins del ELDR Party, en general, hi regna una gran tolerància. En el nostre darrer Congrés a Estocolm n’hi hagué una mostra molt remarcable. Varem aprovar la incorporació al ELDR Party d’un partit rus, el People’s Democratic Union de Mikhail Kasyanov, que va condemnar l’agressió a Geòrgia. També la d’un partit serbi, el Partit Liberal Democràtic, que reconeix la independència de Kosova. En la sessió, russos i georgians, serbis i kosovars van mantenir un diàleg ple de respecte mutu i de cordialitat, com -em sembla- que només dins del l’ELDR Party es possible.

4.- El partit de la innovació i la modernitat

L’ELDR Party aglutina, en tot cas, la família política que, a Europa, avui, està plantejant les millors i més creatives solucions als problemes que tenim plantejats.

La gent de Keskusta, a Finlàndia, ha impulsat un sistema educatiu que, segons tots els informes, és el més eficient del món. La del Folkpartiet i del Centerpartiet. els que estan vertebrant una reforma de l’Estat del Benestar que és referència obligada. A Suècia, ells estan traient el país del cul de sac al que l’havia portat la socialdemocràcia. Han posat sobre la taula el dret d’elegir dels ciutadans i això ha fet que totes les estructures estatals siguin més dinàmiques.

Si l’ONU ha escollit Copenhaguen perquè s’hi faci la Cimera sobre el canvi climàtic -que el 2012 ha de substituir el Protocol de Kioto- és perquè, des del govern, però també des de l’oposició, s’ha convertit Dinamarca en una referència a favor del medi ambient. Això és el resultat de la feina de Venstre i de Radikal Venstre. Els nostres amics del FDP, essent claus al govern d’Alemanya, segur, marcaran pautes a la política europea. Amb no menys atenció s’ha de veure el que faran els Lib-Dems britànics el proper mes de maig. Totes les enquestes els marquen les millores expectatives de la seva història i estem segurs que serà pel bé del Regne Unit que es facin un bon espai entre conservadors i laboristes.

Fan una bona feina en el govern belga els liberals valons i flamencs. És una referència

també la tasca dels holandesos del VVD i del D66. Al sud, la Italia di Valori i els Radicals són el referent per la regeneració política italiana i els únics capaços de plantar cara a Berlusconi. I els nostre col·legues russos són la referència obligada quan es vol tenir l’opinió de les forces democràtiques d’aquells gran país. En general, totes les forces liberals dels països de l’Est són referència quan es parla de progrés i de llibertats.

Tenim, doncs, la gent que impulsa el millor sistema educatiu, els que estan fent propostes més avançades per reformar l’Estat del Benestar, els exemples més reeixits de com fer compatible prosperitat i respecte al medi ambient, som referent de regeneració política en contextos polítics viciats i campions en defensa de les llibertats en els països més tancats.

En definitiva, Convergència va fer bé quan l’any 2005 va decidir incorporar-se a aquesta família europea.

Agraeixo a l'Esteve Escuer i al Carles Llorens, les seves informacions per aquest post ...per ser honestos informacions sovint literalment fusellades.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat