Del 18 al 20 de novembre, s'ha celebrat a Barcelona el Congres del ELDR Party (Partit Lliberal Europeu)) referent Europeu de Convergència Democràtica de Catalunya.
És el primer cop que un partit d’àmbit no estatal organitza i acull el congrés del Partit Lliberal Europeu.
He tingut el gran honor de ser un dels 14 delegats del meu partit, entre els sis cents que constituïen el total del Congrés.
El Congrés no podia acabar d'una manera millor: un militant de Convergència ,Marc Guerrero, en va ser escollit vicepresident, per sobre d'un ministre irlandés o de l'ex alcalde de Palermo, per primera vegada en la història una persona d'un partit nacionalista català ocupa la vicepresidència d'un dels grans partits europeus
El tema principal del Congrés ha estat “l’economia lliberal després de la crisi econòmica mundial” no només buscar respostes a la crisi des de la perspectiva lliberal, sinó també aprofundir en els nostres valors i creences més àmplies; la portava en Carles Gasòliba, el nostre ex- eurodiputat i ex senador, ( que fa temps em va fer l'honor de fer-me un article de suport a aquest mateix bloc) dona compta del grau de confiança que l'ELDR dona tant a l'amic Carles en particular com a Convergència en general.
Aquestes qüestions s’ha estudiat a través de debats amb els principals protagonistes del món polític liberal i d’altres sectors. El programa del congrés també incloïa una sèrie de reunions complementàries que enfocaran diversos temes d’actualitat, així com un seminari per explorar la manera d’establir representats sòlids de les polítiques lliberal a nivell local de cada país, tot hi que aquest seminari va durar més de cinc hores no mel vaig voler perdre, ja que en el fons es tractava d'explicar el que fem els liberals a nivell local, vaig veure que els problemes i les incomprensions erem molt similars a les nostres, les que tantes vegades he intentat reflectir en aquest bloc.
Molta gent fora de Convergència no sap ben be de què parlem quan ho fem del ELDR Party (el Partit Liberal Demòcrata Reformista Europeu) i fins per molta gent de Convergència és quelcom una mica esotèric. És un tema del que s’ocupen uns pocs iniciats. La celebració del seu Congrés del
1.- Un partit europeu
.jpg)
El ELDR Party és un partit europeu que, avui, compte amb uns trenta milions de vots. El conformen 56 partit nacionals de l’Europa geogràfica. Això vol dir que a l’ELDR Party hi ha partits de països de fora de
És un partit amb molt pes al nord d‘Europa. Té molt poder a Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Bèlgica, Alemanya... i molt poc pes al sud. No hi ha, o són molt poc significatius, partits portuguesos, espanyols i francesos. Convergència constitueix, així, junt als partits italians, una força de referència del sud. Als països de l’Est la força liberal és oscil·lant i et pots trobar amb un cas com el del MNSS de Bulgària, que passa del govern a ser extraparlamentari. En tot cas, dins la família liberal europea, els dos partits forts són els alemanys del FDP i els Lib-Dem britànics. Una preponderància només posada en dubte, de lluny, pels milions de vots que poden –momentàniament- aconseguir els liberals de Romania.
El ELDR Party té 75 eurodiputats. Sumats amb el Partit Demòcrata Europeu dins de l’ALDE (Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus) arriben a cent diputats i constituïm la tercera força al Parlament Europeu. El liberals formen part de 20 governs nacionals europeus i, ara mateix, tenim 64 ministres nacionals. L’ELDR Party compte amb quatre primers ministres: el d’Irlanda, el d’Estònia, el de Finlàndia i el de Dinamarca. Aquesta xifra, lògicament, va canviant elecció rere elecció i, així, ben recentment comptàvem també amb els primers ministres d’Andorra, Bèlgica, Romania, Bulgària i Letònia. Un altre actiu liberal es comptar amb 11 dels 27 comissaris europeus.
2.- Ideològicament on està?
El ELDR Party, com Convergència, és un partit de centre molt ampli. Ocupa un gran espai entre conservadors i socialistes. Fins d’aquest espai, hi ha diferents accents. Hi ha països on hi ha dos partits liberals, que s’identifiquen un amb el centre dreta i l’altre amb el centre esquerra. Això és perquè, als anys seixanta, a Holanda i Dinamarca, el tradicional partit es va trencar en dues branques: el VVD de centre dreta i el D66 de centre esquerra a Holanda i el Venstre i el Radical Venstre a Dinamarca. No són els únics llocs on hi ha dos partits.
A Bèlgica hi ha el partit liberal való i el flamenc; i a Suècia hi ha el Folkpartiet i el Centerpartiet, que responen a raons històriques. El primer és el partit liberal tradicional i el segon és un partit d’arrels rurals i camperoles que avui té uns postulats molt verds. En general dins del ELDR Party hi ha, però, posicionament diversos. Hi ha partits amb arrels cristianes i catòliques molt clares com el Fianna Fail irlandès, i partits molt militantment laics com els radicals italians. Hi ha partits molt de centre dreta com el VVD i partits molt de centreesquerra, com els Lib-Dem o el Keskusta de Finlàndia.
Sovint es diu que, a Convergència, hi conviuen elements socialdemòcrates i democratacristians. També el ELDR Party ha integrat aquests elements. Els Lib-Dems són la fusió, l’any 1988, del tradicional Partit Liberal Britànic amb el Social Democrat Party. De 1999 al 2006, el líder del partit va estar Charles Kennedy, un home que venia dels socialdemòcrates. Hi ha gent procedent de la democraciacristiana a Italia di Valori. Sobretot n’hi ha, però, al Partit Demòcrata Europeu amb qui
estem col·ligats al Parlament Europeu: el MODEM de Bayrou, que procedeix de la UDF, els italians de la Margherita i els bascos del PNB.
El EDR Party, com Convergència, és un partit molt europeista. Potser ens diferencia, però, que molts partits liberals fan una defensa molt radical de la democràcia, de la llibertat individual i dels drets humans que -a Convergència- es dona per suposada, però no s’exerceix amb el mateix èmfasi. Molts partits del ELDR Party han fet una creuada, per exemple, contra la video-vigilància o la vulneració del secret de comunicació a internet. Quelcom de similar succeeix amb l’ecologia i el medi ambient. Els partits liberals del nord ho tenen totalment incorporat en el seu discurs i programa, mentre per nosaltres, CDC, aquest és un discurs presoner de l’extrema esquerra.
.jpg)
3.- Assumeixen el fet nacional català?
Convergència té molt prestigi dins de l’ELDR Party. El vincle històric d’en Trias Fargas, el treball dels nostres diputats europeus -de sempre- dins del grup parlamentari liberal, el contacte de la JNC amb els joves liberals i el nostre treball dins del ELDR Party des del 2005, fan que se’ns tingui per gent seriosa i fiable. També hi ha una consciència clara que som gent amb un ADN i un pedigrí democràtic impecable. La nostra causa nacional, així, té una gran simpatia.
Més enllà del fet català, els liberals sempre s’han mostrat molt
respectuosos amb la diversitat
Dins del ELDR Party, en general, hi regna una gran tolerància. En el nostre darrer Congrés a Estocolm n’hi hagué una mostra molt remarcable. Varem aprovar la incorporació al ELDR Party d’un partit rus, el People’s Democratic Union de Mikhail Kasyanov, que va condemnar l’agressió a Geòrgia. També la d’un partit serbi, el Partit Liberal Democràtic, que reconeix la independència de Kosova. En la sessió, russos i georgians, serbis i kosovars van mantenir un diàleg ple de respecte mutu i de cordialitat, com -em sembla- que només dins del l’ELDR Party es possible.
4.- El partit de la innovació i la modernitat
L’ELDR Party aglutina, en tot cas, la família política que, a Europa, avui, està plantejant les millors i més creatives solucions als problemes que tenim plantejats.
La gent de Keskusta, a Finlàndia, ha impulsat un sistema educatiu que, segons tots els informes, és el més eficient del món.
Si l’ONU ha escollit Copenhaguen perquè s’hi faci la Cimera sobre el canvi climàtic -que el
Fan una bona feina en el govern belga els liberals valons i flamencs. És una referència
també la tasca dels holandesos del VVD i del D66. Al sud, la Italia di Valori i els Radicals són el referent per la regeneració política italiana i els únics capaços de plantar cara a Berlusconi. I els nostre col·legues russos són la referència obligada quan es vol tenir l’opinió de les forces democràtiques d’aquells gran país. En general, totes les forces liberals dels països de l’Est són referència quan es parla de progrés i de llibertats.
Tenim, doncs, la gent que impulsa el millor sistema educatiu, els que estan fent propostes més avançades per reformar l’Estat del Benestar, els exemples més reeixits de com fer compatible prosperitat i respecte al medi ambient, som referent de regeneració política en contextos polítics viciats i campions en defensa de les llibertats en els països més tancats.
En definitiva, Convergència va fer bé quan l’any 2005 va decidir incorporar-se a aquesta família europea.
Agraeixo a l'Esteve Escuer i al Carles Llorens, les seves informacions per aquest post ...per ser honestos informacions sovint literalment fusellades.
Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada