Volia fer un petit apunt sobre Sant Jordi, al final no m'ha quedat tant petit, però si voleu saber més una amiga hi ha dedicat una webBloc molt interessant (històries, imatges, acudits, obsequis virtuals... i aquest article), la seves adreces són:
http://www.santjordivirtual.comhttp://blog.santjordivirtual.com
L'Origen
Tot va començar a Grècia (com sempre), els antics grecs tenien el mite de l’heroi Perseus, aquest era un protegit d’Atena (deesa de la intel·ligència) que li va encarregar missions delicades, una va ser la d’eliminar un monstre (Medusa) una dona amb serps per cabells que convertia en pedra a tot aquell que la mirava, Atena va donar al seu protegit un escut polit com un mirall, Perseus es va acostar silentment d’esquenes a Medusa mentre dormia i utilitzant l’escut per veure’n el reflex li va tallar el cap i el va posar en un sac. Ja tornant a la seva terra Perseus va trobar un país on tothom plorava perquè havien hagut d’oferir la seva princesa (Andromeda) a un monstre que assolava el reialme, Perseus es va acostar a la roca on era lligada la princesa i quan va arribar el monstre ..... va girar el cap i va treure el cap de Medusa del sac, el monstre es va quedar petrificat (literalment).
Sant Jordi històric
A ningú se li escaparà la similitud de l’ancestral mite de Perseus (té uns 3000 anys) amb el de Sant Jordi, però, hi ha quelcom més enllà del mite?, doncs pel que sembla sí, cap allà el segle II un legionari romà d’origen pagès (centurió segons altres versions) que es deia Gordius es va negar a abandonar la seva fe cristiana i va ser martiritzat. Naturalment va ser proclamat sant, un dels poquíssims sants soldats, això passava a la Capadòcia, al cor de l’actual Turquia; segles després quan els soldats de les Creuades van arribar per aquelles llars varen quedar impressionats de que un dels seus fos sant d’aquelles terres ... rapidament la santjordi-mania medieval es va estendre per Europa: patró d’Anglaterra, de Rússia ... i de Catalunya, en aquest països trobem de manera recorrent, el seu símbol, la creu de sant Jordi, aquí la trobem a l’escut de moltes ciutats o al del Barça, a Gran Bretanya la seva bandera (la “Union Jack”), combina la X de la bandera escocesa amb la creu de sant Jordi d’Anglaterra, fent aquest original dibuix que aquí ha imitat la Ikurriña basca.
El Drac
Seguint amb el nostre jove màrtir, com eren temps d’amor cortès ven aviat van incloure entre les heroïcitats del pagès-soldat (segurament copiant la història de Perseus) el rescat d’una princesa d’un monstre terrible: un Drac, símbol del paganisme, això sí, aquest drac va ser derrotat amb brutalitat medieval enlloc de la subtilitat grega de Perseus.
I bé, qui era el drac? segon protagonista de la història. En les antigues religions paganes, sobretot la celta, el drac és un símbol de la deesa Terra, un símbol positiu, els primers emperadors cristians de Roma tenien un tapís darrera el seu tron: un drac amb una llança clavada, símbol de la victòria cristiana sobre la religió tradicional; la veritat és que és un símbol estès per gairebé tot el planeta, els xinesos també el tenen, també en positiu, la difusió d’aquesta figura és tan gran que el científic Carl Sagan va arribar a pensar si no seria una mena de record genètic dels nostres remotíssims avantpassats insectívors, de fa 60 milions d’anys, que devien veure passar els dinosaures des del més absolut estat de terror; algú pot pensar que és una explicació molt portada pels pèls, a aquests els diré que, encara ara, a la Xina als ossos fòssils de dinosaure els anomenen “ossos de drac” i els atribueixen propietats afrodisíaques. En un ordre de coses més proper el drac és el símbol del País de Gales, que així recorda els seus orígens celtes.
La Rosa i la Princesa
La rosa ... el tema de la rosa naixent de la sang del drac encara és posterior, del Renaixement, com a mínim, potser molt posterior. La història de sant Jordi doncs ha estat construïda al llarg de més de 2500 anys.
I la princesa?, doncs ningú en sap res ... almenys que jo hagi sabut trobar, no obstant la Història es va venjar. Perseus i Draconis són dues petites constel·lacions al nostre cel nocturn, Andromeda és una Galàxia tan gran com la nostra Via Làctea, formada per milions d’estrelles i situada a un milió d’anys llum de la Terra ... al Google trobareu moltes més entrades d’Andromeda que de Perseus ... o de Sant Jordi. I és que la Història també és una deesa grega, Mnemosine.
Volia fer un petit apunt sobre Sant Jordi, al final no m'ha quedat tant petit, però si voleu saber més una amiga hi ha dedicat una webBloc molt interessant (històries, imatges, acudits, obsequis virtuals... i aquest article), la seves adreces són:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada