Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/
No acostumo a posar articles d'altres, però crec que aquest article de la Pilar Rahola resumeix perfectament el que sento, tant la ideia com l'article mateix l'he tret de la web de l'Odalrich
El silenci de la progressia
"Iran bull pels costats, i els progres del món emmudeixen. On estan ara els mocadorets, les webs histèriques, les manifestacions amb politiquets inclosos? En cap lloc. Aquesta revolta els trenca els esquemes, allunyada dels dogmes de fe que configuren el seu pensament polític.No és una revolta contra els dolents de manual, la presència dels quals excita en gran manera les seves delicades goles. Els americans no dirigeixen la repressió -fins que Michael Moore o Noam Chomsky descobreixin alguna perversa conspiració judeo-ianqui-; els israelians no mouen els fils -donem temps a Michael i a Noam-; i tot passa en l'islam, que sempre està lliure de tota culpa. A més, el dictador és amic d'un dels paladins del neorrevolucionarisme, un tal Hugo Chávez, l'amistat del qual amb el tirà iranià ha permès que el fonamentalisme islàmic posés la seva perversa poteta en Sud-amèrica.És a dir, sense dolents clàssics, sense víctimes homologades i sense paternalisme occidental per repartir, lo d'Iran no és una causa. És, simplement, una notícia, una d'aquestes notícies que surfegen per la consciència progre, sense fer cap mal. Res és nou, perquè aquesta mateixa progressia s'ha mantingut impassible davant desenes de massacres, dictadures i tot tipus de repressions, els botxins de les quals no els interessaven, i les víctimes de les quals els resultaven indiferents.Més enllà de vociferar contra els israelians -que sempre surt gratis-, i de vendre una solidaritat de plàstic amb els palestins, basada en prejudicis, mentides i manipulacions, aquesta progressia sorollosa, dogmàtica i reaccionària no té cap altra causa que li interessi. Per què? Probablement perquè mai van ser tan amants de la llibertat com van vendre. I també perquè els seus esquemes mentals no han superat la caiguda del mur de Berlín, i miren al món amb els mateixos ulls amb que ho miraven els vells comunistes.En aquesta dialèctica de bons i dolents, la llibertat sempre surt perdent. El més sorprenent és que aquests virolats de lemes buits, dipositaris, alhora, de grans silencis, són els mateixos que divideixen al món entre dreta malvada i progressia justiciera, i ens inunden amb proclames redemptores. Alguns fins i tot converteixen aquesta dialèctica en un estil de propaganda, per a guanyar eleccions. No obstant això, la realitat de vegades és tan dura d'oïda que no escolta els cants de sirena.I aquí està, martellejant els esquemes amb sonora eficàcia. Fixin-se en la subtil contradicció. Contra la dictadura iraniana, i contra la repressió brutal que exerceix contra la revolució verda dels ciutadans, els qui alcen la veu no són els redemptors pancartistes, sinó líders de la dreta, com l'Angela Merkel o el Nicolas Sarkozy. La qual cosa ens recorda una veritat històrica: en defensa de la llibertat, no estan tots els que són, ni són tots els que estan." Pilar Rahola
12 comentaris:
Ja que vostè s`anima a posar videos de massacres, i repressions, no li aniria malament recordar els més d`onze mil -11.000- presoners polítics palestins, (inclouent-hi menors, estudiants i dones embarassades), els morts assasinats palestins a manifestacions pacífiques de Bi`lin com el recentment assasinat per part d`un soldat israelià.També podria posar un video de la jove nord-americana Rachel Corrie, activista del moviment International Solidarity Movement, assasinada brutalment davant dels seus companys per un bulldozer, o dels innombrables periodistes occidentals assasinats impunement, sense cap motiu.
També, ja que és objecte aquí la llibertat de premsa i el dret a la informació, podria preguntar-se, si té alguna sensibilitat humana, per la manca d`accés als periodistes que no van poder informar de la massacre de civils innocents perpetrada per Israel a Gaza recentment.A canvi, les televisions de tot el món mostraven els búnkers de les ciutats dels voltants, com Sderot, i el pànic dels ciutadans israelians que escenificaven una ficció espèndida dacvant les càmeres internacionals, a manca de poder informar sobre la realitat uns metres més enllà.
Em crida l`atenció sobretot l`adjectiu solidaritat de plàstic, tractant-se de milers de ciutadans catalans que van mostrar el rebuig a la barbàrie del sistema d`apartheid i ocupació israelià.Li desitjo sort en els seus propers articles, i que sigui capaç d`escriure unes línees més originals que les de la citada polemista professional.
Al Mollet a mà d`aquesta setmana llegim la notícia de com el CDC engega una campanya solidària, un projecte a nivell nacional fruit de la "Taula de Pobresa", on van constatar que les entitats solidàries estaven saturades.Aquest projecte contrasta negativament d`una manera molt sorprenent amb els articles d`opinió lliberals als que ens tenen acostumats persones com vostè.
En efecte, com es pot engegar una campanya solidària atacant a les entitats que porten anys treballant per una solidaritat real i efectiva, basada en les resolucions de les Nacions Unides, i en especial dels organismes com Creu Roja Internacional, i la UNRWA, que asseguren las supervivència de milions de refugiats???
Als lectors crítics ens agradaria escoltar ni que fos una resposta sincera enmig de tanta hipocresia.
En quan a la primerara nota: primer de tot gràcies per escriure i excuses pel retard en contestar, porto uns dies molt atabalat. En primer lloc mai he compartit massa l'argument (i algun cop l'he fet servir com tothom) de: "doncs tu més" o en aquest cas "doncs aquells pitjor", amb aquesta lògica mai podriem fer res de bó per ningú, sempre (o gairebé) hi ha un pitjor.
En segon lloc mai he acabat d'entendre aquesta fixació, no teva si no de molta gent en el nostre país, de contestar sistematicament la condemna a qualsevol mostra de repressió en el planeta amb un recordatori del que passa a Palestina. Per que?, no parlavem d'això, tampoc és el conflicte més sagnant del planeta (que és Darfur), ni tampoc el més recent (que són Xina i Guatemala). Perquè dons retreure sempre els mateixos "dolents"?. En aquest país sembla que tot és culpa dels americans, dels israelians, del canvi climàtic ... o de Convergència i Unió ... i d'aqui no ens movem.
En quan a la segona nota, crec que no has entès el que voliem dir quan dic que les nostres entitats estan saturades, permetem la petita pretensió de citar un article propi: "no es tracta en cap cas de substituir a ningú, si no d’aprofitar la xarxa de locals i de persones que té Convergència al llarg de tot el nostre País per ajudar a les entitats, aquestes en aquest moment estan passant un mal moment, ja que la feina pràcticament se’ls ha doblat per la crisi, mentre que l’ajut que han de rebre de les administracions, però sobretot de la Generalitat, se’ls hi està endarrerint més que mai.", com veus no hi ha cap falta de respecte, al contrari ... I parlant d'altri, perquè penses que els liberals no podem ser solidaris? t'has cregut de veritat la propaganda pijo-progre de que som uns monstres insensibles?. Si vas a la meva Web (http://www.feliuguillaumes.cat)trobaràs una part (no totes) de les entitats de que sóc membre, i en trobaràs una que és especificament de solidaritat amb el Tercer Món i d'ideologia liberal, la Fundació Umbele
Sr Guillaumes, gràcies per contestar, amb tot el respecte, no és una fixació, sinò una constatació el fet que el seu discurs es situa a una banda del món, pro-occidental,i que pot donar suposades mostres de solidaritat, o rebuig de la repressió al món, sempre que no es tracti de certs llocs calents, com Palestina.No és una invenció de ningú que vostè es col·loca a un marge extremista i poc saludable, al justificar les massacres de civils innocents palestins, sinò que es pot esbrinar per certs detalls i simpaties, com l`esmentat article, dur i despiatat.D`aquest nomès hi han les simpaties intervencionistes i superficials de sempre, com en aquest cas a l`oposició a l`Iran, o el suport a l`estat criminal i il·legal d`Israel -criminal ho diu la ONU, Creu Roja Internacional I Amnistia Internacional, que han rebut la seva part en els bombardejos a les seves instal·lacions, perdent la seva credibiitat i respecte-Il·legal, en quant a l`ocupació dels territoris palestins.
I donat que vostè s`hi identifica plenament amb aquell discurs, li voldria interpel·lar sobre les consequències d`aquest.
Nomès voldria sentir la seva opinió, sense complexes, per què al rebutjar tractar del tema palestí amb fonts fidedignes, i no en suposicions, com pertocaria a un polític de la seva importància, qui a més a més ha trepitjat el territori del que parlem, sospito doncs que hauria de tenir unes bones raons.
En qualsevol cas, li disculpo, però trobo que s`equivoca en la seva resposta, ja que el recordatori del que succeeix a Palestina el fa vostè mateix, en l`article signat per l`escriptora a qui vostè tant admira.On cita una solidaritat de plàstic amb els palestins.Per això, la fixació és evidentment de la seva part, tenint en compte els continguts de l`article, als quals s`hi adhereix.
Hola,
me choca el dibujo que representa un personaje tirando en una basura el simbolo del comunismo (la hoz y el martillo) y el simbolo del nazismo (la cruz gamada). La confusion historica es inaceptable. Fueron 22 millones de rusos comunistas quienes murieron durante la segunda guerra mundial, luchando contra el nazismo.
Si usted en su blog quiere denunciar el stalinismo que utilizo la ideologia comunista para matar a millones de rusos mediante los gulags, hagalo con otro simbolo. Porque este dibujo lo hizo un ignorante que no respeta a los resistantes comunistas que dieron su vida a través todo el mundo porque luchaban por la libertad, contra el fascismo, el nazismo y el colonialismo .
Sobre els comentaris 5 i 6, crec que tens/teniu raó la gent t'he dret a saber el que pensen els seus representants públics dels temes sensibles, et dono un enllaç a la meva web: http://www.feliuguillaumes.cat/_premsa/rcs_docs/Israel.pdf
És un recull de premsa, l'article de que et parlo és el darrer, va ser publicat a "Contrapunt", crec que et portaràs una sorpresa. Perdona si es veu una mica borrós.
És cert que sóc un amic d'Israel (els motius serian llargs d'explicar, antecedents familiars, anti feixisme, admiració pel seu model linguístic i de desenvolupament, filosemitisme etc), però això no m'ha impedit mai una opinió lliure i crítica sobre la seva actuació, cosa que no tinc clar que l'altre part tingui gaire sovint. Una darrera consideració, és cert que estic en moltes coses d'acord amb la senyora Rahola, però el seu estil periodístic no m'acaba de convencer, per tant això de l'admiració ...
En quan al darrer comentari estic en desacord sense paliatius, els dos grans totalitarismes del segle XX són els feixismes i el comunisme, ambdos igual d'enemics de la Democràcia, la represió comunista ve de molt abans i va molt més enllà de Stalin, dir que l'Exercit Roig, durant la segona guerra, lluitava per la "Llibertat" (i no per la supervivència de la URSS) em sembla com a mínim un greu desenfoc. Un liberal és, entre altres coses, un democrata radical, per nosaltres tots els totalitarismes han d'anar a parar a la galleda de les escombraries de la Història ... i no hi ha cap totalitarisme bo.
He rellegit el seu article, que ja vaig llegir en el seu dia, i no em sorprèn gaire el seu contingut.
Defensa vostè una solució, la binacional de dos estats, que ja va temps que es va convertir en inviable, anys després dels acords d`Oslo, degut a la multiplicació d`assentaments il·legals israelians a la Cisjordània ocupada, els innombrables checkpoints, les detencions d`onze mil presos polítics palestins, i des del 2004, la construcció del mur de l`apartheid, considerat il·legal per la comunitat internacional.Em sembla que vostè es nega a tractar els elements essencials que són a l`arrel d`aquest conflicte.Un conflicte que alguns, entre els que segurament s`hi compta, pretenen fer veure un equilibri de forçes entre els dos, palestins i israelians, concepte del tot erroni i maliciós.
Si vostè es considera una opinió lliure i crítica, tot i ser tot allò que diu, -potser oblida mencionar filosionista???-, sincerament crec que no és prou sincer amb els ciutadans catalans, i el pitjor, amb la memòria de les víctimes innocents palestines, cal que li recordi??? una tercera part dels 1400 assasinats eren infants, sense comptar els més de 5000 ferits.L`element més agreujant en els atacs criminals a Gaza el gener passat, va ser, tot i que per vostè això no caldria dir-ho per no ferir simpaties declarades, el fet que un milió i mig de persones en la presó més gran del món, van ser bombardejades covardment sense opció a sortir-se`n.Israel s`ha fet especialista en assasinar població civil i innocents, i aquesta dada li hauria de provocar vergonya aliena tard o d`hora.
A veure anem a pams ... "m'acuses" de "filosionista", sí per sionista entens els que creuen en el dret d'existir de l'Estat d'Israel el mot és correcte, comparteixo aquesta convicció amb l'ONU (que tant cites) i la major part de la comunitat internacional ... inclosos alguns països àrabs i musulmans. Que els dos estats és una solució inviable crec que no només és erroni, és totalment al revés, no hi ha cap altre solució viable, cap país s'ha construït a partir de dues cultures que porten 60 anys en guerra. Això sí, els israelians s'hauran de retirar dels territoris que no son seus o bescanviar-los (això podria ajudar a solucionar l'asfixia de Gaza). Finalment si vols saber el meu parer sobre la recent guerra penso quelcom similar al que va dir el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya. El CEEC és una fundació independent el primer patró de la qual és la Generalitat de Catalunya, són tècnics en seguretat i punt sense influència política, pots trobar la seva opinió (que comparteixo amb matisos) a: http://www.ceec-cat.org/noti3.php?cerca=Gaza¬icia=541 . Espero haver estat més clar aquesta vegada.
hi segueixo veient moltes esquerdes en el seu discurs des d`un punt de vista moral, i és que segurament no planteja els fets des d`una perspectiva humana, sino lliberal, i tampoc universalista, sinò elitista i privilegiant a certs grups humans, com deixa entendre amb conceptes tan obscurs com filosemitisme.
D`altra banda, l`article que vostè cita em sembla molt poc fiable, i l`autor reconeix d`entrada aquesta ignorància sobre la realitat dels fets sobre el terreny, basant-se en les fonts que li semblen més adients.A canvi, els activistes propalestins, sovint perden la vida informant, sensibilitzant i lluitant al costat dels seus germans mediterranis.En el discurs d`aquest think tank català, s`obliden, com sempre, els noms i cognoms de les víctimes palestines, per què un dels èxits de la propaganda sionista és deshumanitzar la població palestina i confondre militants resistents amb familiars innocents, en els seus famosos cops quirúrgics, en els quals assasinen decenes de persones d`una vegada.
Reconegui, d`una vegada, que si li mencionèssim un per un els noms i cognoms dels infants, nens i nenes, joves, mares i dones palestines, víctimes innocents-el sentit de màrtir en la seva concepció original cristiana és aquest- no canviaria res en la seva opinió, per què en realitat és una injustícia que no vol veure, no vol entendre, ni amb la qual pot simpatitzar, ja que el sionisme-un estat per a jueus-, filosofia que va permetre la creació d`Israel, exclou tot aquell que no sigui jueu, configurant-se en un sistema racista que permet nomès temporalment, i en condicions de desigualtat, la convivència amb altres persones, inferiors a ells.En consequència, els seus admiradors, es podrien definir com a salvadors de l`essencialisme nacional, que esperen el dia màgic on, amb milions de dòlars dels Eua, podran realitzar el seu somni final, on nomès es conviurà i debatrà amb els seus semblants, un tipus de societat esquizofrènica com la israeliana...Tot i això, la justícia s`imposarà un dia o altre, quan la democràcia arribi a Israel, i hauran de compartir el seu país, i els recursos expoliats durant molt de temps de Palestina, per rendre comptes amb la Història.
Publica un comentari a l'entrada