EL QUE NO S’EXPLICA SOBRE EL FINANÇAMENT

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/


El “nou” finançament és fonamenta en dos fons, el de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el de Suficiència. Al fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals (al de “solidaritat” per entendre’ns) s’hi destina el 80% dels recursos: 75% aportat per les CCAA i 5% per l’Estat.Els recursos per serveis públics fonamentals es reparteixen en base a la població corregida per les següents variables, dispersió, envelliment, insularitat, superfície, població en edat escolar, densitat. Cap d’elles són les variables que preveia l’Estatut (que semblen haver desaparegut del mapa), les que Catalunya proposava són: immigració, cost de la vida i població en risc d’exclusió.

La ministra ha tingut el valor d’afirmar que el cost sanitari d’un immigrant era inferior al d’un nadiu perquè és més jove (òbviament és veu que la ministra no ha fet mai cua en un ambulatori de la Seguretat Social).

Per justificar que Catalunya passarà a estar lleugerament per sobre de la mitjana es pren com a referència la situació actual calculada per l’Estat sense homogeneïtzació competencial (o sigui, no es pondera que Catalunya té moltes més competències), que dóna que Catalunya està ara només 1 punt per sota, Els càlculs que sempre ha fet servir la Generalitat donen un índex de 94 (6 punts per sota). Per tant es comparen índexs diferents per fer-nos creure que ara estarem per sobre la mitjana estatal, això és simplement deshonest.

El principi d’ordinalitat no es complirà: aquest principi exigeix que desprès d’haver participat en la “solidaritat” Catalunya no passi del tercer lloc en el ranking de les comunitats autònomes a l’onze (repetim, a l’onze), si no que es quedi en el tercer, segurament aquest era el principi més important que contenia l’Estatut i queda totalment obviat en l’acord, el conseller Castells ja ha declarat que “no l’hi importa l’ordinalitat”, no és un tema de que a ell l’hi importi, està en l’Estatut que és una llei, i més important que això, és l’únic concepte que garantia un volum d’ingressos molt més alt per ell mateix.

Només s’han fet públics els recursos addicionals de l’Estat del 2012 que seran al voltant d’11.000 milions, però han afirmat que és una previsió que dependrà de “l’evolució dels ingressos tributaris”. També han dit que la majoria de recursos addicionals es posaran el quart any, no ha dit les xifres del primer, segon i tercer any..Madrid no ha detallat la quantitat de diners addicionals que rebrà cap comunitat autònoma, i ha avisat que no abonaria cap estimació.

Però d'estimacions n'hi ha hagut. És significatiu que, si sumem les estimacions fetes fins ara, la quantitat de diners del 2012 ja puja a 12.000 milions: el País Valencià parla de 1.900 milions; Catalunya 3500, Madrid de 1.700, les Illes, de 300; Extremadura, de 200; Castella-la Manxa, de 500; Canàries, de 400; Andalusia, de 3.100; Cantàbria, de 100 i la Rioja, de 70. Doncs, ja superem en 1.000 milions als 11.000 anunciats per Salgado, que s'haurien de repartir entre cinc comunitats autònomes més.

Difícilment, doncs, quadraran les estimacions de la Generalitat, oblidem-nos dels 3500 milions, són una cortina de fum, la ministra, que és qui podria donar xifres, es nega a fer-ho, de fet ha avisat que les liquidacions del 2008 i del 2009 seran negatives per les CCAA, perquè la recaptació ha estat inferior als avançaments que es van donar, per tant Catalunya haurà de tornar diners a l’Estat el 2011 i el 2012 els anys on es preveu que el model nou doni més ingressos.

La frase "esforç fiscal", la més important de l'Estatut desprès de "nació", no apareix en tot el document.

A partir d'aquí qui es vulgui continuar enganyant, com en l'acudit de la capçalera, és cosa seva.