Vaig passar el 13-D recorrent algun dels pobles del Vallès Oriental on es celebrava la Consulta popular sobre la independència, m'agradaria fer una breu constatació d'impressions i a continuació una petita anàlisi de resultats, veiem:
1. Normalitat absoluta, em va quedar gravada una imatge de sant Antoni de Vilamajor de dues senyores d'uns seixanta i tants que havien anat a comprar el tortell per les postres de diumenge i que abans de tornar a casa (suposo) .... passaven pel col·legi electoral a votar (també suposo) per la independència del seu País. S'ha acabat la por.
2. Lligada a l'anterior, tota mena de gent, tots els estils, totes les edats, senyores de casa seva, senyors (i senyores) del seu negoci, jubilats, progres amb el mocador de fer farcells al coll, nous catalans ... en fi, de tot i sense estridències
3. Graus d'organització diferents, i això és important perquè es nota una correlació entre el grau d'organització i el nivell de participació, amb això passem a l'anàlisi.
4. El grau de participació ha estat suficient per donar un toc d'avis (a Catalunya i a fora) i per convertir-ho en un fenomen internacional a estudiar, si algú en dubta que busqui precedents de participació així en consultes auto-organitzades. l'Editorial i l'article de "Le Monde" (del dia abans) és mostra de la importància del fenomen.
5. En els llocs que l'organització ha estat més treballada els resultats de participació han estat molt millors, com és el cas d'Osona. Crec que hauríem de deixar afanys de protagonisme d'alguns i permetre que el senyor Lòpez Tena apliqui la seva metodologia, que és la que s'ha mostrat eficaç, això val especialment per Barcelona i Cinturó.
6. Dit això, i tot i la consideració anterior, el resultat queda curt per pensar en un referèndum oficial de forma immediata, segurament ens falta molt menys del que pensàvem fa uns anys, però encara no és el moment .... paciència fins la independència, que dèiem de jovenets.
Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat
8 comentaris:
Completament d'acord amb l'anàlisi pel que fa a que l'Alfons López Tena hauria de tenir la responsabilitat de preparar les properes consultes. Ha demostrat que ho sap fer i que ho fa bé. Seria necessari que tothom tingués la generositat de cedir protagonisme personal en favor de qui ho pot fer millor. Estem parlant del País, i hem danar a la segura.
Comparteixo també amb el Feliu que no hem de tenir impaciència ni presses. Un pas en fals ens faria retrocedir, i no ens ho podem permetre. Ara el que cal és anar fent la labor constant d'anar preparant la societat pel moment oportú de convocar un referèndum nacional. Però s'ha de convocar quan tinguem clar que el guanyarem, sinó no cal.
Discrepo, però, en el que dius de que s'ha acabat la por. A Santa Eulàlia de Ronçana (una baixa participació: 19,7%) vaig constatar com persones grans amb sentiment independentiste conegut, posaven escuses per no anar a votar. De totes maneres suposo que hi havia de tot.
En conclusió: il·lusió, esperança i molta feina a fer.
Tu coneixes bé la gent del teu poble o sigui que em plego a la teva opinió de que encara hi ha por .... tot i que em sap molt greu, en fi el dit "paciència ..."
Vaig anar amb la meva dona a la primera votació per la llibertat a Arenys de Munt. El dia 12 varem ser a Sant Jaume de Frontanyá i el 13-D a Sant Celoni i a Cardadeu. Comentaris, satisfacció absoluta, goig de veure al poble pla fent ús del més preuat de les persones, llibertat d'expressió amb pau i respecte. Gent de totes les edats, amb majoria de joventut però... el meu respecte més sincer per a la gent gran que varen viure els moments més dolorosos de la dictadura i, que eren allà complint amb el deure patriòtic envers Catalunya.
Zacaries.
Penso com tu Zacaries, la imatge de gent de tota pinta votant va ser sens dubte el més maco de la Jornada
Una anàlisi d'urgència molt encertada : voluntat, il·lusió, sorpresa, restes de por,... I la demostració que és fantàstica la implicació de tantíssims voluntaris, però que és imprescindible que els assessori gent solvent. I López Tena ha demostrat la seva vàlua. Un exèrcit necessita generals, gent amb preparació, implicació, serietat i capacitat. Ja hem vist on fallàvem i on rutllàvem. Calma, pols ferm, punteria. És qüestió de temps... I és de justícia. Shalom.
Evidentment aquesta consulta es un pas molt important, malgrat que fora d'aquí (Espanya i els seus medis de comunicació) s'ha menyspreat molt i l'hi treuen tot tipus d'importància... ara, ja està fet, i la qüestió es no deixar-ho morir, com tantes coses que fem en aquest país, el que s'ha començat cal tirar-ho endavant sense por, s'hauria d'aprofitar el ressò que s'ha fet, però els polítics que tenim estan molt ben asseguts i no es mullaran per tal de que no els hi treguin del seu lloc (tan es el partit), l'únic que pot fer alguna cosa, es el poble, amb sang nova i idees fortes, sinó, això quedarà en no res, que es el que l'interessa a Espanya.. al temps.
Ahh.. per cert Feliu, molt ben feta l'anàlisi.
una abraçada.
Crec que el que estem discutint aquí és el mateix consens que està arribant la gent sobiranista de seny: consultes sí, consultes bén fetes, fita històrica però encara insuficient. Veure si aquest debat, que s'està produint a tot arreu, dona algun fruit i evitem que es facin consultes mal organitzades i abans de temps, no serà perquè no ho haguem vist! Salutacions Ramon, Shalom Iedidi Hasbara-ts.
Publica un comentari a l'entrada