Us acompanyo un article publicat per mi a: http://www.aravalles.cat/ , si us vaga feu-ne algun comentari.
"El senyor Rodriguez Zapatero ens diu que el Tribunal Constitucional és el “Cor del sistema democràtic espanyol”, potser sí, el que a aquestes alçades si que podem garantir, és que el cervell no ho és.
Ens diuen que el Tribunal Constitucional està per jutjar l’adequació de les lleis a la Constitució. Totes? Primer punt discutible!, destacats juristes espanyols ho han posat en dubte quan es tracta d’una Llei Orgànica aprovada en referèndum, ja que llavors la seva acció es contradiu clarament amb el concepte de Sobirania Popular. Cito literalment:
“El Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Sevilla, Dr. Javier Pérez Royo, en un artículo publicado en El País hace casi dos años afirmaba abiertamente que "el control de constitucionalidad de los estatutos no tiene base constitucional", y añadía: "el Tribunal Constitucional no debería dejarse arrastrar a un terreno que no puede ser el terreno de la jurisdicción constitucional ... / ... La definición de la estructura del Estado es el ámbito de la política y no de la jurisdicción. Si esto se olvida, el resultado es el rosario de la aurora en el interior del órgano jurisdiccional". (Francesc Homs i Molist, Revista “Siglo” d’aquesta setmana). Quina visió l’home!
Aquest argument no és simplement jurídic, és de pur sentit comú, ¿com pot un tribunal format per dotze persones derrogar la decisió de tres càmeres parlamentàries (El Parlament de Catalunya, i el Congrés i el Senat Espanyol), triades per Sufragi Universal, que varen fer un Pacte d’Estat, fruit d’una dura negociació, i varen aprovar un text amb una majoria més que qualificada? Hi ha doncs una quarta càmera?, aquesta pesa més que les tres anteriors juntes?. Potser podria ser així si parléssim d’una institució amb un enorme prestigi jurídic acumulat, com és el cas del Tribunal Suprem dels Estats Units .... però aquí? Quan tots sabem que aquest tribunal reflecteix una aritmètica parlamentària ara canviada, ... a més distorsionada per recusacions i contrarecusacions de magistrats per fer canviar/o reforçar una o altre majoria?.
I una darrera però no menor pregunta. És el Tribunal Constitucional, Constitucional? Perquè, és clar, la Constitució també diu que han de ser 12 magistrats i ara són onze per defunció d’un d’ells i el Senat no s’ha sabut posar d’acord per renovar-lo, també diuen que exerceixen per quatre anys i quatre ja passen llargament d’aquest període, també diu que actuaran amb independència i .... francament potser és, sí, el moment d’una Sentència Històrica, però no la que es pensen: Que el Tribunal Constitucional es declari anticonstitucional a si mateix i dimiteixin tots en massa"
Ens diuen que el Tribunal Constitucional està per jutjar l’adequació de les lleis a la Constitució. Totes? Primer punt discutible!, destacats juristes espanyols ho han posat en dubte quan es tracta d’una Llei Orgànica aprovada en referèndum, ja que llavors la seva acció es contradiu clarament amb el concepte de Sobirania Popular. Cito literalment:
“El Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Sevilla, Dr. Javier Pérez Royo, en un artículo publicado en El País hace casi dos años afirmaba abiertamente que "el control de constitucionalidad de los estatutos no tiene base constitucional", y añadía: "el Tribunal Constitucional no debería dejarse arrastrar a un terreno que no puede ser el terreno de la jurisdicción constitucional ... / ... La definición de la estructura del Estado es el ámbito de la política y no de la jurisdicción. Si esto se olvida, el resultado es el rosario de la aurora en el interior del órgano jurisdiccional". (Francesc Homs i Molist, Revista “Siglo” d’aquesta setmana). Quina visió l’home!
Aquest argument no és simplement jurídic, és de pur sentit comú, ¿com pot un tribunal format per dotze persones derrogar la decisió de tres càmeres parlamentàries (El Parlament de Catalunya, i el Congrés i el Senat Espanyol), triades per Sufragi Universal, que varen fer un Pacte d’Estat, fruit d’una dura negociació, i varen aprovar un text amb una majoria més que qualificada? Hi ha doncs una quarta càmera?, aquesta pesa més que les tres anteriors juntes?. Potser podria ser així si parléssim d’una institució amb un enorme prestigi jurídic acumulat, com és el cas del Tribunal Suprem dels Estats Units .... però aquí? Quan tots sabem que aquest tribunal reflecteix una aritmètica parlamentària ara canviada, ... a més distorsionada per recusacions i contrarecusacions de magistrats per fer canviar/o reforçar una o altre majoria?.
I una darrera però no menor pregunta. És el Tribunal Constitucional, Constitucional? Perquè, és clar, la Constitució també diu que han de ser 12 magistrats i ara són onze per defunció d’un d’ells i el Senat no s’ha sabut posar d’acord per renovar-lo, també diuen que exerceixen per quatre anys i quatre ja passen llargament d’aquest període, també diu que actuaran amb independència i .... francament potser és, sí, el moment d’una Sentència Històrica, però no la que es pensen: Que el Tribunal Constitucional es declari anticonstitucional a si mateix i dimiteixin tots en massa"
Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat
4 comentaris:
El Tribunal Constitucional, com la majoria dels que estem seguint aquest assumpte sabem, està polititzat i, per tant, més que una sentència tècnica el que fallarà és una sentència política. La qualcosa ho perverteix tot.
Malauradament, trobar persones amb un elevat coneixement tècnic que siguin capaces de deixar de banda aquesta part política que com a homes i dones, tots i totes tenim, cada cop resulta més difícil de trobar en la nostra societat.
Quan es troben, normalment, solen ser persones que tendeixen a ser d'una determinada manera o per què no dir-ho, d'unes determinades maneres de ser que són capaces d'avantposar la raó amb les seves convencions al que políticament la passió els demana. La passió raonada s'acaba impossant a la raó apassionada.
En el cas del Tribunal Constitucional acabarem veient com la convenció, la norma raonada, les regles del joc, acabaran sucumbint davant d'una raó apassionada a la que li pot més el que vol, que el que jurídicament pot.
Si els tràmits políticament legals que ha passat l'Estatut de Catalunya han estat satisfactoris i és una Llei Orgànica que s'ha de complir, per què aquest text ha de tornar a passar pels juristes?
La resposta és clara, hi ha una formació política que no es va sortir amb la seva políticament durant el procés d'elaboració de l'Estatut de Catalunya que va presentar un recurs d'inconstitucionalitat d'aquesta Llei Orgànica. Aquest fet ha provocat, entre d'altres, però sobretot aquest fet, que la Llei Orgànica de l'Estatut de Catalunya estigui ara en mans d'uns juristes que no només estan on són per la seva solvència tècnica, i per tant, tenen lligams ideològics que no estan sometent al coneixement tècnic.
Mentre hi hagi la possibilitat d'interpretacions diverses en el si del Tribunal Constitucional i la voluntat política de no reconéixer per part de les formacions polítiques de l'Estat que la Constitució de 1978 ens dibuixa un escenari encorsetat de cara a iniciar una segona Transició, ens trobarem en un carreró sense sortida per a les nostres aspiracions catalanistes.
Joan-Carles de Blas
Secretariat Permanent Sectorial de Seguretat de cdc
j.blas.sa@cdc.cat
Jo crec que el problema (o la solució!) va més enllà Joan-Carles, si el TC fa una sentència restrictiva voldrà dir que la via gradualista s'ha acabat, els partits nacionalistes, de manera solemne o simplement amb els fets, esdevindran sobiranistes, crec que la majoria del seu electoral els seguirà, tot plegat s'ha visualitzat massa. Els partits sucursalistes, crec que aquests per la via de fet, esdevindran simplement espanyolistes, renunciant a cap nova reivindicació. La consequència és el conflicte i segurament només una sortida, trigui més o trigui menys. És el panorama que ells trien, no pas nosaltres.
Tornant a Hayek: El que és important en un Estat de Dret no és el "cumpliment de la llei" sinó que les lleis d'aquest Estat siguin justes. El terme "rol of law" fa referència a que res està per damunt de la llei, entenent per veritable llei aquella que regula relacions entre els ciutadans i permet que no es conculquin els drets individuals. La gairebé totalitat del que publica un Estat com l'espanyol no són lleis, són, senzillament, normes de com s'han de dirigir els ciutadans al seu estat.
La ànalisi de l'Artur és molt fina i de fet toca l'Arrel del problema: la legitimitat de fons de l'Estat Espanyol. Tenim una Europa fruit de guerres entre cosins i matrimonis semi-incestuosos, aquesta és la base de la majoria dels estats europeus; ara no és pot simplement posar el comptador a zero i dir "respecteu les actuals fronteres, a canvi el vell Estat ara esdevindrà democràtic i això el fa legitim" ... doncs no, el que en el nostre cas va ser fruit de quelcom tan poc legitimador com un matrimoni i dues guerres, pot ser legitimament desfet per quelcom tan democràtic com un referendum. Per cert, gràcies per fer-te seguidor del meu bloc Artur.
Publica un comentari a l'entrada