A Mollet tenim el bon costum de celebrar els nostres màrtirs: els morts en els bombardejos de la guerra civil, els afusellats desprès ... i els que varen morir als camps d'extermini nazis i molt concretament en el de Mauthausen. Aclareixo que l'homenatge no és únicament a la nostra gent si no a tots els morts a l'Holocaust causat per la barbàrie (hi han paraules que es queden curtes) nazi.
No crec que aquest post el pogués fer millor que la Pilar Molins Portaveu de "l'Amical Mauthausen", així que quan l'acte va acabar li vaig anar a demanar el seu discurs, el qual incloure sense a penes supressions, així com fotos de l'acte; per acabar posaré un document colpidor, és tracta d'una gravació en 8 mm feta per un aficionat el 1941 d'un pogrom nazi a Lvov, com us podeu imaginar la cinta està en unes condicions penoses, inclús es perd totalment la imatge durant uns segons ... però permet endevinar el que passava sota la bota nazi.
Per mi el més esgarrifós es veure la gent mirant-s'ho.Pels que no coneguin la Història de l'Holocaust els diré que el monument representa les anomenades "Escales de la Mort" del camp de Mauthausen per on els presoners eren llençats quan ja no eren d'utilitat; parlem d'unes escales de centenars de graons. Us deixo amb la Pilar:
"Enguany commemorem l'alliberament del camp de Mauthausen, en que honorem els nostres familiars morts. Un tanc de l'exercit americà alliberava el camp a les cinc de la tarda del dia cinc de maig de 1945. És un moment que per molt que el repetim any darrera any, sempre tinc la mateixa tristor i impotència. Milions de ciutadans d'Europa van patir l'escarni i menyspreu del genocidi nazi que finalment els portaria a la mort.
(...)
Que va passar amb les dones i els seus fills a França? d'això se'n sent parlar ben poc. I del que va passar amb les dones i criatures als camps nazis? Ho hem de recordar encara que el seu record sigui dolorós. Com diu Maria Barbal en el seu llibre Terra de Tartera les nostres mares, els nostres avis i nosaltres mateixos no hem pogut abraçar mai més els nostres pares i marits, els hem abraçat amb el sentiment i el record que la nostre mare va fer créixer, la llavor que va saber plantar en el nostre cor,
(...)
L'any 2009 va ser autoritzada una manifestació neo nazi per celebrar l'aniversari del bombardeig de la ciutat de Dresde. Les autoritats alemanyes diuen que si l'haguessin prohibit no hauria sigut constitucional. Hi assistiren prop de 6.500 neo.nazis. L'extrema dreta ha comés 20.000 actes delictius el 2009 segons un informe de Berlín. El nazi Manfred Roeder el dia 24 d'Abril es convidat a la llibreria Europa per fer una conferència a Barcelona, a casa nostre, pel que sembla tot es permès. També hem de recordar el bisbe britànic Richard Williamson que pertany a la germandat de Pius X, seguidor del cismàtic francès Marcel Lefebvre, que va sortir davant d'una televisió sueca negant l'Holocaust, o si més no dient que només van morir 300.000 jueus i va negar l'existència de les càmeres de gas".
Gràcies Pilar, es podia dir més alt però no més clar.
Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat
8 comentaris:
¿Què es pot comentar després de veure una cosa així? Només reflexionar, pensar-hi i sobretot, no oblidar com podem actuar en ocasions els essers “humans”. ¡Quin dolor veure aquestes imatges!
L’únic que se’m acudeix comentar ¿Tenim límits?
L'esgarrifós del vídeo de l'any 41 no és el que es veu, si no el que s'endevina que està passant: apallissaments, violacions, assassinats .... i la gent simplement mirant. No sé si els humans tenim límits, en tot cas els nazis varen posar el llistó molt amunt en l'escala de la barbàrie.
És senzillament esgarrifós, costa molt mirar-los aquests videos però cal fer-ho per tenir sempre present aquella increïble bogeria i no oblidar-la mai. Sembla impossible que aquelles atrocitats es produissin fa molt pocs anys en una Europa culta i "civilitzada". Aquells fets et fan sentir avergonyit i originen un sentiment difícil d'explicar, com de culpa col·lectiva. Mai més, mai més!
Pocs comentaris es poden fer. Es increible fins quin punt pot arrivar el ser humà
És important que tot tinguem presents aquestes imatges quan algun crapula, feixista o pijo-progre, ens vingui a negar la realitat de l'Holocaust
Quant dolor, quanta maldat, el totalitarisme ha estat una de les més grans aberracions del segle XX, el nazisme i el comunisme stalinista les seves formes més sofisticades
Sí alcalde (em costa dir-te Lluís) i aviat farem un no post repassant el comunisme sovietic, com ja hem repassat el de Cuba.
Publica un comentari a l'entrada