SOBRE LA POLÈMICA DE LA NOA AQUEST 11 DE SETEMBRE

Més informació a http://www.feliuguillaumes.com/

Els que seguiu aquest Bloc sabeu que normalment no acostumo a posar-hi temes de política internacional, encara que els que em coneixeu personalment sabeu que és un tema que m’apassiona. Crec que en aquest cas seguiré la meva norma, ja que els fets que comento (o que es comenten sols, de fet, jo només els il·lustraré) afecten a la bona imatge del nostre País al Món; parlo de l’assaig de boicot a la cantant jueva i Israeliana Noa aquest 11 de setembre.

La Noa és la típica cantautora progre: el seu model son els cantautors francesos, aquí ha actuat conjuntament amb tota la progressia artística oficial: Joan Manuel Serrat, Miguel Bosé, Paco de Lucia, Carlos Nuñez....

La seva actitud davant del conflicte que afecta al seu país i Palestina només pot ser definida com de pacifista dura: actua a Eurovisió al costat d’una cantant palestina fent mitja cançó en àrab, aquí a Barcelona es fa acompanyar de l’orquestra àrab de la ciutat, l'ONU la nomena “ambaixadora de la Pau” i etc. etc.

Sembla sorprenent que sigui a aquesta persona a la que s’organitzi un boicot, simplement per haver qualificat a Hamas de moviment fanàtic i terrorista ... cosa que per altra banda també diu la UE i la ONU. Que passa doncs?, el problema és simplement ... que és jueva?, no voldria pensar una baixesa moral d’aquesta mida, prefereixo pensar (i deu n’hi do!!) que als radicals de tots els bàndols, qui més els molesten són els moderats de l’altre bàndol, són els que fan arribar a acords i els hi xafen la guitarra ... és una explicació almenys política i no directament racial. Però, en aquests cas, em resta una pregunta: Que hi jugava en tot això la gent d’ICV i algun diputat socialista??, ells no són judeofobs, n’estic convençut, ni donen suport a l’Integrisme islàmic violent, també ho crec fermament. Com, doncs, s’han pogut equivocar tant en els seu judici? O sóc jo el que s’equivoca en els que acabo de fer?

A continuació us acompanyo tres documents per que us feu la vostre pròpia opinió, en primer lloc la carta oberta de Noa als palestins amb motiu de la guerra de Gaza, (la carta qualificada de “xenofoba” per la plataforma “Aturem la Guerra” i que ha provocat el boicot), seguidament el mail enviat per la Plataforma amb la seva crida al boicot, finalment la resposta de la cantant en el seu Bloc ... “esto”, la traducció d’aquesta darrera de l’anglès és meva, us demano la vostra màxima indulgència. Les fonts de les fotos són la wikipedia, cat-israel i el propi bloc de la cantautora. Aquest post ha estat citat en tres webs especialitzades, la qual cosa aprofito per agrair:

http://www.cat-israel.org/2009/09/els-bretols-hi-van-ser-pero-la.html

http://arcci2007.blogspot.com/

http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/197

_________________________

Els escric amb el cor apesarat.

Gaza està cremant. La frontera amb Israel es troba sota foc. Nens en ambdós costats de la frontera estan espantats, traumatitzats, ferits en cos i ànima. ¡Valuoses vides es perden a cada instant! Corre la sang! ¡Abunden el dolor i les llàgrimes!

Lamentablement això ens és familiar, massa. Estic asseguda al mig de la nit en la meva llar al costat del mar. Aquest mar que és el nostre, la Mediterrània, la nostra cultura, el del nostre poble caminador, el dels sense llar, els nostàlgics, els constructors, els supervivents. Els nostres somnis són com les onades, i dialoguen amb la lluna i les estrelles sobre l'eternitat.

Des d'aquell fatídic dia de l'any 1994 quan van assassinar Rabín a poca distància d'on jo estava, he dedicat gran part de la meva vida pública a cantar i a parlar per la pau. Vaig veure el procés de pau aixecar-se i caure com els pits d'una dona respirant durant la nit. Vaig veure moltes oportunitats desaprofitades. Lamentablement molta obstinació, ignorància i estretor de mirades es van creuar pel camí. Un absurd orgull va trepitjar nombroses esperances. He cantat i he parlat. De vegades discutir i vaig abraçar estranys. Moltes vegades els fets em van commoure fins plorar i he fet els amics més inesperats. Amics pels quals que creuaria fronteres sota foc per donar-los protecció. I avui jo dic això: tenim un enemic comú, un enemic terrible, i hem d'unir-nos per vèncer. Aquest enemic és el fanatisme, amics meus. Aquest enemic és l'extremisme en totes les seves grotesques manifestacions. Aquest enemic és encarnat per tots aquells que col•loquen a D’u per sobre de la vida, que pretenen que D’u és la seva espasa i el seu escut i que combaten per ell. Tots ells són víctimes d'un horrible fanatisme. Jo sovint he parlat contra el fanatisme al meu país, perquè el considero detestable. En el govern, a les colònies a Cisjordània, a les sinagogues. Moltes vegades he arriscat la meva carrera i el meu benestar en aquesta lluita. Ara veig l'horrible rostre del fanatisme, veig sang a les seves mans i conec un dels seus molts noms: Hamàs. Vostès coneixen a aquest terrible monstre. Saben que viola a les seves dones i envileix les innocents ments infantils. Vostès saben que educa per l'odi i la mort. Vostès saben que és xauvinista i violent, cobdiciós i egoista, i que es nodreix de la vostra sang mentre evoca el nom d'Al•là en va, s'oculta com un lladre i utilitza a innocents com escuts humans, utilitza mesquites com arsenals, menteix i estafa, i els fa servir a vostès com a ostatges. Jo sé que això és veritat i que vostès ho saben! Però no poden parlar per por. Però jo sí puc parlar.

Tinc el privilegi de viure en una democràcia on les dones no són objectes, sinó presidents, on una cantant pot dir el que li sembla. Jo sé que vostès no tenen aquest privilegi (però estic segura que algun dia ho aconseguiran, inshal•la).

Jo que sé que vostès estan farts de ser mantinguts com ostatges per aquest dimoni, aquesta terrible bèstia, que està a Gaza, però també està a l'Iraq, a l'Afganistan i a tot arreu. Però vostès són un poble destinat a florir en pau! La seva majestuosa història ofereix abundants testimonis de creativitat en la literatura, la ciència, la música!

De vegades els veig als carrers, fent manifestacions de suport als monstres, cridant mort als jueus, mort a Israel. Però jo no els crec. ¡Sé on està el vostre cor! Està on hi ha el meu, amb els meus fills, amb la terra, amb el cel, amb la música, amb l'esperança. Jo sé que en el fons dels vostres cors vostès desitgen la derrota de la bèstia anomenada Hamàs que els ha aterrit i assassinat, que ha convertit a Gaza en un femer de pobresa, malaltia i misèria, i els ha sacrificat en el seu sagnant bogeria d'orgull i cobdícia. Els meus germans, ploro per vosaltres i també per nosaltres. Ploro pels meus compatriotes que pateixen per les bombes llançades al Sud, al Nord i a tot arreu. Ploro pels soldats segrestats i morts, per les famílies de dol, per la innocència perduda per sempre. Però ploro especialment per vostès perquè conec el vostre sofriment. Només espero que Israel pugui fer la tasca que ha de ser feta i finalment aconsegueixi alliberar d'aquest càncer de fanatisme anomenat Hamàs. I espero que una resta de compassió encara existeixi en els seus cors per a que deixin d'usar-los a vostès i els seus fills com a escuts humans.

I potser tinguem una oportunitat de caminar a poc a poc l'un cap a l'altre i donar-nos tímidament les mans, mirar-nos als ulls plens de llàgrimes i dir amb veu ofegada: "Shalom, salam. Ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou, germà meu".

Vol un cafè? Quedi's una mica, parlem, coneixem les paraules i les cançons i sabem quin és el camí.

Shalom. Salam. Amb un cor trencat i que encara enyora l'amor.

La vostra amiga, Noa.

______________________

Enviat: dilluns, 7 / setembre / 2009 23:57:23
Per a: llista-aturemlaguerra@grups.pangea.org

Bona nit,

Com sabeu, des del Parlament i la Presidència de la Generalitat han convidat la cantant israeliana Noa a participar en els actes institucionals de l'11 de setembre al matí. Concretament, han programat que canti "El cant dels ocells" a les 11 a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella. Aquesta artista va estar fent declaracions xenòfobes contra la població de Gaza el gener passat quan ells patien el bombardeig israelià i no se n'ha volgut desdir mai.

En aquest sentit, hem redactat i enviat una carta de protesta dirigida a la Presidència del Parlament i a la Presidència de la Generalitat. L'heu rebuda fa unes hores a aquesta mateixa llista i, en tot cas, la podeu veure al web. www.aturemlaguerra.org

També convoquem a l'acció de protesta que consistirà en:

Quedar a la porta principal del parc de la Ciutadella, Pg. Pujades, a 2/4 de 10 del matí (9.30h)
Si està ocupada pels Mossos d'Esquadra, quedem sota l'Arc de Triomf.

A l'entrada i al parc, repartir 2000 còpies d'octavetes que expliquen perquè protestem.

Quan la Noa canti, si canta i si ens és possible;)

Ens posarem mocadors palestins
Treurem els cartells dinA3 "Boicot a l'Estat d'Israel"
Treurem les banderes palestines
Ens posarem d'esquena a la cantant

Hem acordat de no xiular ni fer soroll durant la cançó perquè podríem posar-nos en contra gent que, normalment, estaria interessada a escoltar-nos.

El dijous 10 a les 7 de la tarda a Sodepau, hem convocat una reunió per ultimar detalls. Tothom és convidat a participar-hi.

__________________________________

Dimarts, setembre 8, 2009

Resposta als activistes pro-palestins catalans

El següent document respon a les diverses preguntes com a part de la discussió sobre la meva carta oberta als meus germans palestins, de gener de 2009 (Guerra de Gaza).

Primera pregunta: ¿Per què vaig escriure: "Només puc desitjar que Israel faci el treball que tots sabem que cal fer i, finalment, l'alliberi d'aquest càncer, aquest virus, aquest monstre del fanatisme d'avui anomenat Hamas. "?

L'última operació de Gaza es va produir després de 8 anys consecutius de bombardejos per part de Hamas a les fronteres d'Israel. 8 anys! Israel ha estat arrossegat a la guerra pels que somien amb morir per Déu. Això no és una cosa que he inventat jo:

Declaració de Hamas, 18 agost 1988

"El lema del Moviment de Resistència Islàmica: Al là és el seu objectiu, el Profeta és el seu model, l'Alcorà la seva constitució: la Jihad és el seu camí i la mort per la causa d'Al là és el més elevat dels seus desitjos."

L'objectiu declarat d'aquests atacs amb coets i morters va ser continuar la lluita armada islàmica dels palestins contra Israel. Aquí hi ha una altra cita:

Declaració de Hamas: "Israel existirà i continuarà existint fins que l'Islam el destrueixi, igual que altres van desaparèixer abans "

Durant aquests vuit anys, Hamàs va amenaçar de matar a qualsevol persona que treballés per la pau amb Israel. Un dels meus amics palestins, el nom del qual no vull revelar, es va escapar just amb la seva vida, després que els seus amics fossin disparats a les cames per Hamas. Això no és fantasia, això és un fet! El meu amic va aconseguir escapar gràcies a l'ajut dels seus amics d'Israel, i continua la seva important tasca per la pau des de Ramallah.

La guerra és lletja. Qui tria el camí de la guerra no s’ha de sorprendre per les seves tràgiques conseqüències.

Hamas ha triat obertament aquest camí. Israel està lliurant una guerra de supervivència .... Això és exactament el que Hamàs diu: "Israel existirà i continuarà existint fins que l'Islam l'esborri, igual que altres abans varen desaparèixer". I sí, jo vull viure i no morir!! A diferència de Hamas, no és la meva més alta aspiració morir per Déu QUALSEVOL! Vull viure i deixar viure. viure!! estic ferma en la meva convicció que també pensa així la majoria del poble palestí.

Segona pregunta: Estic cega al fet que el suport a la guerra és suport a la matança de persones innocents?

No dono suport a la guerra. Aquesta afirmació és una declaració retorçada pensada per servir a la màquina de propaganda.

En la meva opinió, la guerra és un substitut primitiu del diàleg.

A la nostra regió, hi ha hagut molts intents de diàleg. Lamentablement, fins avui, han fracassat. La responsabilitat que, crec, està sobre les espatlles d'ambdós costats.

No hi ha tal cosa com una "guerra neta".

L'única pregunta que hem de fer-nos és: quines són les seves intencions?? Quin és el teu pla?

La resposta està en la declaració d'independència d'Israel, publicat a Tel Aviv el 14 maig 1948:

"Fem una crida - en mig de l'atac llançat contra nosaltres des de fa mesos - als habitants àrabs de l'Estat d'Israel a mantenir la pau i participar en la construcció de l'Estat sobre la base de la ciutadania plena i equitativa i una representació adequada en totes les seves institucions provisionals i permanents.

Estenem la nostra mà a tots els estats veïns i als seus pobles en una oferta de pau i bon veïnatge, i els exhortem a establir vincles de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueu sobirà assentat en la seva pròpia terra. L'Estat d'Israel està disposat a fer la seva part en un esforç comú per al progrés de tot l'Orient Mitjà ".

La resposta també està en la Carta Fundacional de Hamas:

"No hi ha solució al problema palestí sinó pel Jihad. Les iniciatives, propostes i conferències internacionals són només una pèrdua de temps, un exercici inútil. El poble palestí és massa noble per tenir el seu futur, el seu dret i el seu destí en un joc va " (...)

"Egipte ja ha estat expulsat del conflicte pels traïdors Acords de Camp David, també ha estat tractant d'arrossegar a altres països a acords similars amb la finalitat de treure'ls del cercle del conflicte". (...)

"El Dia del Judici Final no tindrà lloc fins que els musulmans matin els jueus, llavors quan un Jueu, s'oculti darrere de les pedres i els arbres. Les pedres i els arbres diran. “musulmà, hi ha un Jueu darrere meu, vine i mata'l " (...).

Tercera pregunta: “No creus que, en vista del fet que els assumptes interns del poble palestí han de ser respectats, és molt políticament incorrecte criticar Hamas elegit democràticament?”

Molts dels dictadors terribles van ser elegits democràticament i ha causat el seu propi poble i altres patiments sense fi.

Hi ha moments en què un ciutadà ha de trencar el silenci, i el codi del 'políticament correcte' i denunciar el mal, on es troba.

Hi ha dos tipus de lluita: La lluita pel compromís i la lluita pel "tot o res". L'objectiu del primer és la vida en ambdós costats i una oportunitat per curar i prosperar. L'altre tipus és la mort i la destrucció d’ almenys una cara amb una bona probabilitat de mort per a tots.

La lluita sionista ha estat històricament una de compromís, mentre que la lluita armada àrab ha estat del “tot o res”. (Si us plau llegiu la declaració d'independència d'Israel i compareu amb la Carta de Hamas). Des del començament el sionisme es va guanyar el suport de moltes nacions a tot el món, ja que es considerava com una lluita pel compromís just. Aquest és el suport que va facilitar la creació de l'Estat d'Israel, especialment després de l'Holocaust.

En la seva lluita per guanyar tot, el poble palestí ho ha perdut tot!

Aquesta tragèdia va portar a la debilitat que al seu torn va conduir a l'aparició d'una nova tendència: la lluita palestina pel compromís, les negociacions d'Oslo.

Per a aquells que ho volen posar en perill, diem: “aquí estem, disposats a compartir tot el que tenim amb vostè!”

Però hi ha una altra facció del poble palestí, que no només sustenta el 'tot o res ", també diu que la solució vindrà de molt lluny d’israel o Palestina. Em refereixo a Hamas i altres grups fonamentalistes de tot el món.

Això és exactament el que separa als palestins en diferents faccions.

Dono total suport a Abu-Mazen i el lideratge de Fatah actual, i a tots els palestins que lluiten per la pau. Jo sóc el seu aliat més ferm. Però, i els que volen perpetuar la violència i la guerra? Jo mai els hi oferiré suport, fins i tot si varen ser elegits democràticament.

En conclusió, voldria reiterar lles meves conegudes opinions:

1. Advoco per la solució de dos Estats basada en el compromís mutu.
2. El meu propi pla de pau," reconèixer, disculpar-se, compartir ", el podeu trobar en una entrada anterior del meu bloc anomenada " la política, el primer pas ".