Al darrer dimecres finalment varem aprovar una moció per Cuba al ple de l’Ajuntament, aquests dies el tema s'havia anat escalant, el PP en va presentar una altre i Iniciativa una altre (lògicament filo-comunista), l’entitat filo-castrista Mollet x Cuba va demanar parlar al Ple conforme al reglament municipal i un grup de dissidents cubans també i varen assistir.
Finalment el PP va retirar la seva a favor de la nostra, que havia aconseguit el consens amb els socialistes i ERC.
L’ambient es podia tallar amb un ganivet, els de Mollet per Cuba van fer una intervenció parlant-nos del paradís comunista, vaig respondre de forma contundent (o més); quan estava a mitja intervenció varen començar els crits i les amenaces (reconec que la intervenció era dura, ... però ells feien cara d’estufecates, crec que ningú els hi havia dit mai a la cara el que varen sentir llavors).
L’alcalde va imposar ordre i vaig poder acabar amb els aplaudiments dels cubans i una part del públic, l’enganxada posterior amb els regidors comunistes d’ICV-EUA va durar una hora i quart, amb simpàtics qualificatius cap a la meva persona com ara “energumen”, l’alcalde els va obligar a disculpar-se.
Desprès vaig anar a parlar amb els dissidents cubans, que ens varen felicitar, un havia vingut des de Vilanova i la Geltrú tenia un cognom català, crec es deia Sau.
Sembla mentida que a aquestes alçades encara s'hagui de passar per aquests calvaris per defensar l'evidència, no recordo una agressivitat similar des que éssent candidat a Senador vaig defensar publicament els drets dels gais...... i és que ser un liberal coherent és una tasca més dificil del que sembla ... pero des de llavors cada matí em trobo relaxat com no estava des de feia mesos.
Us acompanyo el ressó que els fets han tingut a la premsa local i comarcal, ho he d'agraïr (en ordre d'esquerra a dreta) a Contrapunt, Línia Vallès i Mollet a Ma. Si no els lleguiu bé clikeu a sobre de cada article.
Nota Bona- la imatge que encapçala l'article la dedico a tots els pijo-progres que varen tenir a bé insultar-me l'altre dia ... així els veig jo i a aquestes alçades la major part de la humanitat.
Més informació personal a: http://www.feliuguillaumes.cat
15 comentaris:
Feliu, Molt orgullosa de formar part d’aquest grup que defensa les llibertats, igualtats d’oportunitats i dret a escollir que ens diem “Liberals”. Nosaltres diem les coses tal com son, no com alguns volen sentir. El meu home va néixer a Cuba i va tenir que sortir amb tota la família quan tenia 9 anys, pares Catalans ho van pedra tot, que no ens expliquen histories, la gent a Cuba està cansada, van lluitar per una revolució que ha portat la misèria al País. A qui li agrada viure amb una cartilla de racionament, estudiar sense cap futur, tenir prohibit l’accés al hotels, sortir de l’Illa. A qui l’agrada comprar carn de vedella de contraban quan el teu fill te anèmia i li va la vida. I tantes coses mes..... A tots aquest que defensen el sistema que marxin a viure en les mateixes condicions que el Cubans, això si, que no tornin i gaudeixen de l’excel•lència del sistema Gràcies per ser com est. Una abraçada liberal.
REMEI
Potser el meu greu és haver gosat parlar "d'un afer intern". Un cop a la televisió vaig sentir com davant d'acusacions de maltractaments, tortures i altres subtils atemptats als drets humans, una representant palestina deia que allò eren "afes interns" i que per tant ni teníem dret a parlar-ne, era una ingerència. Tot seguit es quedava tan ampla com si hagués sentit ploure. Situacions sembalnts les he sentides de governants iranians, coreans i xinesos. Els filo-comunistes participen d'aquesta curiós principi que els "afers interns" sempre estaran per sobre dels "drets humans". I Cuba, com a bona democràcia popular i estat policial, no en fa excepció. són afers interns, i els que moren fent vagues de fam, doncs, vulgars delinquents comuns. També els milions d'ucranians morts de gana pel genocidi perpetrat per Stalin els anys 30, ja eren un "afer intern". Aquest és l'humanisme comunista, la vida no val ni un ral.
Vas fer el que calia, Feliu, i amb la dignitat que calia. Com molt bé dius, en la defensa dels drets humans no hi poden haver fronteres. A tots aquests que defensen aferrissadament el règim castrista se'ls hi hauria de preguntar cóm s'expliquen que hi hagi tanta gent que vulgui sortir de l'illa i en canvi no hi hagi cues per anar-hi a viure. Una forta abraçada.
Salutacions liberals Remei!, m'has pujat la moral, però el més important és que m'has fet memòria que el que defensem no és mai teoria, afecta a dones i homes concrets com és el teu cas.
Amatent, tota la raó ... i ben trobat!, carai!, un amic sionista i amant de Coll d'Ares, la meva terra d'origen (bé, sóc de Camprodon), ja m'he fet amic del teu bloc.
Quim. pel que sembla tenim telepatia (o el mateix sentit comú), jo vaig acabar la meva intervenció al Ple amb una frase idèntica a la que tu apuntes al final.
Quina llàstima no haver-hi estat present. Segur que vas estar filo-provocador i defensant la teva liberal llibertat i que ells van ser filo-castro-conservacionistes ups perdó filo-castro-comunistes. Em vaig perdre el teu salt a les seves iogurtlars ups no, iugulars. Indefensos davant teu, un filo-pro-occidental i no se quantes coses més. Segur que t’ho vas passar pipa i no vas sortir corrents, ni vas estar coaccionat per res ni per ningú i ni et van atabalar. Ànim i procura recuperar forces aquest cap de setmana.
Dona, Senda per ser honest no les tenia totes, però tampoc era per sortir corrents ... i si segueixes el meu bloc sabràs que sóc nacionalista, demòcrata radical, liberal i pro-occidental, sí ... a part d'amant del manga,de l'anime i de la ciència ficció ;-)
Hola Feliu, no m'he pogut resistir de comentar la situació a Cuba, com saps he estat traballant a l'aeroport de l'Habana durant dos períodes d'un mes, colze a colze amb "compañeros" cubans.
Cuba és un país fantàstic...amb tota la llibertat del món, al sortir de l'aeroport et registren per que no treguis diaris espanyols, dels que vénen amb els avions, però pots sobornar a les noies del control si els regales la revista HOLA o LECTURAS. Pel carrer t'ofereixen desde puros fins a ficarte al llit amb la germana de quinze anys, això es llibertat.
Per l'Habana vieja hi ha uns policies, anomenats palestinos, que vigilen que cap cubà parli amb cap extranger, els policies són cubans de fora de l'Habana, així no coneixen a ningú.
Si ets cubà de fora de l'Habana tens que portar un salvoconducte emès pel comissari polític del barri o del poble.
A cada barri o bloc de vivendes, hi ha un "comité de la revolución" que està al corrent dels veïns que van o no van a les "marcias", manifestacions a favor de la "revolución", això sí que és llibertat.
En podria escriure un llibre de fets que demostren que Cuba és un país amb llibertat i del tot
democràtic...
Com deia en Fidel, "aquí en Cuba ningún cubano se va a dormir sin haber cenado.¡¡Compañero Fidel!!,¡¡compañero Fidel!!, que esta noche no he cenado" (li van contestar) i en Fidel li va dir: "pues nada hermano si no has cenado no te acuestes",m'ho van dir allà, no sé si és veritat o és un acudit...
Doncs viva Cuba Libre, amb Coca-Cola i Ron.
Tots els liberals estem al costat dels cubans. Ja és hora que es deixin de maquillar les opressions, els totalitarismes i l'esclavatge polític de molts règims.
L'ofuscació, o millor dit, la ceguesa, davant de la crua realitat cubana d'absoluta manca de drets i d'inacabable despotisme, per part dels partits filo-comunistes -i també els no tan filo-comunistes- és tal, que penso que els liberals hem de ser l'antídot al verí marxista o l'antibiòtic a la pandèmia "pijo-progre" que contagia tanta gent.
Felicitats per la defensa numantina que has fet de la llibertat. Des de molts punts de vista, des d'altres ideologies, la paraula llibertat s'ha prostituït, l'han prostituït. Nosaltres, els liberals, la sacralitzem i actuem per defensar-la.
Ja és hora d'acabar amb aquestes actituds d'aparador, cal ser coherent i anar a fons dels temes, i tot i que molts de nosaltres ens varem enlluernar amb la figura de Che i amb Cuba, quan hem anat a fons sabem quin és el concepte de llibertat que s'plica a allà, sembla més allò de la llei de l'embut "per tu el costat estret i per mi l'ample" . Com ens passa ara amb tots els qui defensen determinades qüestions ambientals, sempre apunt de foto , però que quan s'ha d'anar a doblegar l'esquena i netejar un riu no s'els veu per enlloc.... és hora de ser coherents amb el que diem i el que fem, sols així superarem la desafectacció política de molta gent, sols així ens comprometrem en fer un País més pròsper , més ric i més avançat...
Moltes felicitats!!! Allà on hi algu defensant la llibertat hi ha esperança!! :) Bones noticies!!!!!!
Ningú no va dir que això de ser liberal conseqüent fos fàcil. La causa de la llibertat té molts propagandistes, però pocs defensors de debò. I, enfrontats a problemes de l'envergadura de la situació a Cuba, hem de respondre-hi amb la màxima fermesa, amb la més pregona radicalitat democràtica. Avui he vist per televisió el disident Guillermo Fariñas. La vaga de fam l'està reduint a un estat físic deplorable. Però no afluixa, i això és el que els fa mal als enemics de la llibertat. Enhorabona, Feliu. Això de plantar-los cara els sap més greu del que són capaços de reconèixer. ¡Viva Cuba libre!
Bona feina Feliu!! Una abraçada!!
Feliu, enhorabona.
Cal gent valenta per defensar la Llibertat.
Malauradament, existeixen evidències que encara cal defensar de la ignorància i la mala fe.
La pulsació totalitària és forta i es disfressa de progressisme i bonisme, embolcallat de tots els tòpics tronats de sempre.
Molt bona feina!
Sembla mentida que en aquest temps encara n´hi hagi gent que parli del paradís comunista. Ara podem viatjar i visitar Cuba per fer-nos una idea del paradís. Per motius professionals dels meus pares vaig viure a Cuba (i no nomès de visita), i vaig estudiar al col.legi a Cuba. Eren temps de la URSS, i ja aleshores no entenie com a nen moltes coses dels nens cubans. Aleshores hi havia el "teló d´acer", però avui dia on quelcom pot visitar el pais, es fa palès la necessitat de llibertat d´aquest país.
Et felicito Feliu, ja es hora de combatre les dictadures amb disfresses de buenisme, i el fet de que t´hagin insultat ja pose de manifest de quin tipus de defensors de Cuba estem parlan.
Manel Hernàndez
Feliu, moltes felicitats. T'agraeixo molt que estiguis a l'avantguarda, rebent els cops... Estem tots tant cansats dels prosoviètics! (Perdona l'anacronisme però és que són els mateixos)Em pregunto com aquests de Mollet per Cuba no s'adonen de la incongruència de defensar un règim que és tot el contrari del que diu que és. Per què és evident que s'haurien de dir "Mollet pel Govern de Cuba" Suposo que la mentida és tant gran i la mantenen des de fa tant tamps que viuen en un món paral·lel. Sinó no s'explica. Felicitats un altre cop.
ARCADI
Publica un comentari a l'entrada