500 anys q els catalans som imbècils Hem de deixar de ser catalans?No, hem de deixar de ser imbècils

dimecres, 20 de gener de 2010

SOLDATS DERROTATS D’UNA CAUSA INVENCIBLE!




Pertoca fer una síntesi (que té força d’interpretació) una mica exhaustiva, del discurs d’en Mas d’acceptació de candidatura; però primer de tot permeteu-me excusar-me per fer-ho tres dies tard, la preparació pels actes d’activisme envers RENFE que hem fet avui (i dels que també parlaré més endavant) m’ha impedit fer-ho abans, som-hi doncs:

El tripartit és una forma de Govern clarament exhaurida i que té Catalunya paralitzada, no tan sols pels constants desacords, si no sobretot perquè la tensió cap els extrems que fan ERC, però sobretot ICV-EUA, impedeixen fer polítiques de centralitat, vet aquí com una minoria abassegadora de vots tenen una influència desproporcionada al Govern, no cal mencionar polítiques concretes, tots les tenim al cap. Ara bé, si algú té credibilitat en aquest País per desfer aquesta situació és CiU, que durant més de vint anys ha estat la definició mateixa de la centralitat.

Ens varen donar per acabats, segons ells CiU només era Jordi Pujol+Poder Polític, quan era obvi que CiU era molt més que això, ens ho varen acabar de prendre tot: Diputacions, ciutats on havíem guanyat, Consells Comarcals, amb l’esperança de que Convergència finalment es fongués com un glaçó ... i no va ser així; perquè?, perquè hi ha quelcom que no ens podien treure: les conviccions, la fe en Catalunya i en nosaltres mateixos que és el “gen” de Convergència, que és part del gen de tot el País, la capacitat de sobreposar-se, com ja ho varem fer el 12 de setembre de 1714, desprès de la Guerra Civil i una vegada acabat el Franquisme. És per això que parafrasejant en Pere Casaldagila, els convergents aquests anys hem estat “soldats derrotats d’una Causa invencible”.

Nosaltres no entenem el Govern com una finalitat en si, si no com una eina, important, però una eina per construir un Projecte, per això hem restat forts i tranquils a l’oposició, al contrari, l’oposició ens ha anat bé perquè hem reaprès a estimar la pols dels camins. Però ara ha arribat el moment ja no d’aixecar Catalunya, si no com deia en Joan Maragall d’enlairar-la, de recuperar l’orgull de ser catalans, que la llum brilli de nou en els ulls dels ciutadans ... i si aquest cop no ens en sortim la culpa serà nomes nostra.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

L'AVENÇ DE LA DEMOCRÀCIA, feu un clik al Play, val la pena