Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/Ha passat quatre dies i crec que ara és el moment d’analitzar alguns aspectes de les eleccions que la importància dels resultats en si mateixos ens feia oblidar ... i que en canvi considero tan o més importants. Parlo de l’onada (transversal, però que s’ha donat sobretot entre les formacions nacionalistes) de demanar el vot en blanc i sobretot l’abstenció. Finalment la cosa no ha estat tan grossa com s’esperava, però és innegable que tots –i sobretot ERC- ho hem patit en alguna mesura. També del vot, suposadament sofisticat, que s’ha cregut allò de “que vel el llop”, aplicat al PP i al marge de les seves conviccions han votat PSOE, sembla que això només ens ho hem cregut a Catalunya –sens dubte més fins analistes- ja que els cinc diputats de creixement socialista es dona bàsicament aquí.
No puc evitar –com em passa sovint- de fer una excursió a un exemple històric: Existia cap allà el 1200 abans de Crist una nació al Mitjà Orient anomenada Mitanni, era antiga, culta, sofisticada, tan culta i sofisticada era que havia renunciat a la seva pròpia autopròtecció i es va posar sota les ales del faraó d’Egipte, un mal menor que els hi donava aparença de seguretat. ... un dia un poble guerrer, dur i sense escrúpols, els hitites (país de Hatti), va invadir Mitanni ... que lògicament va demanar ajut als seus protectors egipcis, els egipcis en aquell moment estaven ocupats en altres temes (l’heretgia del faraó d’Akhenaton) i tampoc van sentir l’obligació de protegir una nació que al cap i a la fi no era la seva .... Mitanni va desaparèixer del mapa i de la història, va ser exterminat ...uns anys més tard Egipte, sota el nou faraó Horemheb, i els hitites es repartien el seu territori.
No se si cal explicar res més, però ho faré de totes maneres: Mitanni va cometre dos pecats polítics capitals, el primer renunciar a exercir la seva sobirania, “abstenir-se” de la seva pròpia protecció, “segur que això altres pobles, com els hitites, o entendran”, devien pensar, és un gest sofisticat, no? de la nostra capacitat pel matís ...
El segon pecat capital va ser confiar en la protecció dels egipcis, que semblaven molt més sofisticats que els hitites, devien pensar: “d’aquesta gent ens en podem refiar”, “segur que ell ens protegiran d’aquells tant dolents” .
Brillant anàlisi el dels mitanencs .... no se a que em recorda.
Sort que al nostre país encara hi ha gent que pensem que el que no resolguem nosaltres no ens ho resoldrà ningú ....., no sembla aquesta una reflexió gaire sofisticada, ara, de sentit comú sí m'ho sembla.
1 comentari:
Benvolgut Feliu i lectors,
Desconeixia completament aquesta història de la nació Mitanni, però es queda curta al costat de la història dels catalans.
Molts dels nostres compatriotes no son conscients del mal que ha patit Catalunya des d'abans que s'unís dinàsticament primer, i per conquesta militar després.
Només citaré per recordar-vos: Les interferències al Compromís de Casp (1412), el robatori del descobriment d'Amèrica (1492), el regal als francesos de la Catalunya nord (1659), la supressió dels drets i constitucions dels regnes catalans (1707-1715-1716), regal dels regnes de Nàpols, Sicília i Sardenya, i l'illa de Menorca, tractats de Rastatt i Utrech (1713-1714), la retallada de la franja amb la divisió provincial (1833), les dictadures que han intentat destruir la nostra cultura (1923 a 1930) i (1939 a 1975)
A continuació ha vingut la democràcia i la restauració parcial del nostre autogovern per la tasca magnífica de CiU amb el suport del poble de Catalunya. En els darrers anys, amb els pactes de perdedors (tripartits) hem entrat en una fase de devaluació democràtica, incompetècia en la gestió i submissió als designis estatals, que ha desmoralitzat i desmobilitzat a molts catalans.
Seguirem quedant-nos moixos a casa, mentre perdem pistonada, o sabrem transmetre un projecte de futur que ens torni a engrescar ?
Publica un comentari a l'entrada