Més informació a: http://www.feliuguillaumes.catAbans d’ahir per a mi (ahir vaig arribar a la 1’30h de Cubelles i no estava pel Bloc), vàrem anar a esmorzar a la Fonda Europa de Granollers amb el vice president local, Jordi Pujol, el nostre cap de llista Pius Canals, en Felip Puig i un petit grup d’empresaris. Pels qui no ho conegueu els dijous a la Fonda Europa s’esmorza “de forquilla”, això vol dir que el minim que menges és un cap i pota i el màxim ..., bé, en aquesta pre-campanya i campanya havia aconseguit aprimar-me vuit quilos, però amb gaires actes d’aquests ....
La conversa va ser interessant (malgrat el brogit de la sala) per mostra us en donaré un boto, cito literalment un del empresaris presents: “A Catalunya hem de passar de fàbriques a industries, de transport a logística, de departaments de disseny a departaments de recerca i desenvolupament”, no recordo el seu nom, recordo que era de Parets, crec que en una frase va fer ben entenedor el concepte de modernització empresarial, tan necessari al nostre país i que tan buit sona quan en parlen segons quins polítics.
Sortint d’allà vam fer el mercat de Sant Carles (el mercat cobert de Granollers) i també el seu mercat setmanal, vaig poder conèixer la reportera Marta Lasalas de “L’Avui” a la que admiro francament, les seves cròniques sempre parlen d'una manera molt gràfica. En aquesta, que va sortir ahir al diari, deia que en Felip “repartia fulletons com un ventilador”, una manera molt visual de descriure la manera de fer mercats d’en Felip. En Pius Canal és una persona coneguda i apreciada a Granollers, la manera de tractar-lo de la gent em va recordar a la de l’alcalde Deulofeu de Sant Celoni, potser perquè ambdós són metges, una barreja d’estima i confiança.
Al cap de dues hores sortia espitat per fer el mercat de La Llagosta, m’hi va acompanyar un amic, l’Alex (recordeu que jo no tinc cotxe, no se com m’ho faria en aquesta campanya sense la meva dona i els meus amics).
A la Llagosta ens vàrem trobar amb la cap de llista, la Mireia Egea, en Zacaries, el cap local i la seva dona, en Zacaries em va presentar a totes les parades de la plaça coberta, el seu estil xocava venint de fer un mercat amb el Felip: ens aturàvem, ens interessàvem, donàvem conversa i si convé discussió, li agraeixo sincerament la seva presentació a tots els paradistes.
Sortint d’allà espitat a Mollet (aquest cop en taxi) dinar i anar a la paradeta de les Rambles amb
la candidata Yvonne Gryley, repartíem roses, cap més partit sembla que tingui ni remotament aquesta presència al carrer ... és clar, ells tenen les teles.
Al vespre vaig anar a un acte a la Garriga amb el diputat Lluís Corominas, bàsicament es va parlar de temes d’infraestructures, l’alcaldessa Meritxell Budó té un estil molt diferent a la majoria d’alcaldesses que conec, de tots els partits, que solen ser molt dures, en ella tot sembla suavitat ... tot i que m’imagino que no hagués recuperat una alcaldia com aquesta si no amagués una vena de ferro a dins. 
L’acte de la Garriga també va ser així, més tranquil i pausat que els altres però amb preguntes punyents ... potser és la influència d’haver estat una zona d’estiueig durant dos segles ... a mi en tot cas em va anar molt bé, allà alguna gent em va començar a parlar d’aquest bloc, el seguien.
Entro a l’endemà, ahir, on vaig fer el mercat a Montornès amb la nostra gent, aquell hauria de ser un territori hostil per a la gent de Convergència, però el grau de coneixement de la gent de persones com l’Andreu, el Cristobal i el nostre president local ho varen facilitar moltíssim, i això que el trajecte va ser força accidentat: al mig vaig atendre una entrevista “Pel Punt Diari” (a peu dret en un reco del mercat) i una conversa força llarga amb en Quico Homs que s’interessava per com anava la campanya, anava tan atabalat que no vaig pensar en fer la foto.
I al vespre Cubelles, de fet aquest va ser el primer acte que vaig tenir en agenda (llavors, innocent de mi pensava que no serien tants). I eren presents la diputada d’Unió, Marta Llorenç el nostre cap de llista i diputat Esteve Orriols, en Carles Campuzano i l’estimat Joan Albet, fins fa poc alcalde de la població, l’alcalde Albet sempre ha representat per mi el model del que ha de ser un alcalde: seriós, bonhomiós, treballador, de tracte agradable.
En Carles Campuzano, com pràcticament sempre, va fer un discurs brillant, de feina feta a Madrid i perspectives de futur: impossibilitat de pactar amb el PP, condicions draconianes al PSOE i perill de caure en una espiral d’oblit de Catalunya si el nacionalisme no és decisiu a Madrid.
Com la pregunta sol se sempre aquesta: “que fareu?” jo vaig insistir que la legislatura no s’acaba amb la investidura, en Carles Campuzano, va aconseguir fer compatibles el SOVI amb les pensions de viduïtat aquesta legislatura, malgrat la posició de pactes precària, i això a ajudat a més de 300.000 vídues de l’Estat, 125.000 d’elles catalanes. També allà algunes persones em van dir que seguien aquest bloc. Hauré de fer un esforç per no portar-lo un dia endarrerit!!
Crec que l’Albet va resumir molt bé el que ens passa als nacionalistes a Madrid i als catalans dins d’Espanya: “Ens volen però no ens estimen”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada