M’he donat 24 hores per escriure aquest post, la trobada amb les entitats Gais i Lesbianes és segurament de les coses més constructives que hauré fet en aquesta campanya. Estava organitzada per la Conver Gai, el grup informal gai de Convergència, als qui he d’agrair que em convidessin, no enumeraré les entitats participants perquè, sincerament, me’n deixaria alguna i això no fora just. Com a candidats, a part de mi, hi havia la Mercè Pijem (número 3 al Congrés per Barcelona), en Carles Campuzano (número 4), la Yvonne Griley (número 9) i la Montserrat Candini (com jo, candidata al Senat).
Practicament totes les entitat varen parlar i fora impossible fer-ne un resum, vaig sentir coses prou dures (com l’índex de creixement del VIH, encara ara). Però he de confessar que a mi em va corprendre especialment el testimoni d’una mare lesbiana parlant de la impressió que havia fet al seu fill petit, veure per la tele les manifestacions que es van fer contra els matrimonis gays, sabent que aquella gent anava contra “les seves mares”. Sincerament, jo, com molta gent, veia aquelles manifestacions com simple exercici de la llibertat d’expressió, no hi estava d’acord, però punt. ni per un moment se’m va acudir pensar l’efecte “nit dels vidres trancats” que devia produir a les famílies al·ludides (podeu seguir aquesta intervenció en el vídeo adjunt).
Sempre he pensat que en aquest tema qui ha de sortir de l’armari és Convergència i sobretot CiU, per una banda al Parlament de Catalunya fem la llei de Parelles de Fet, però per altre tenim una actitud vergonyant, amb l’excusa de la llibertat de consciència. Algunes declaracions d’algun líder nostra tampoc han ajudat.
En fi, per feina, ja vaig dir el primer dia que en aquest bloc prendria compromisos personals per les causes que em semblaven justes, com a liberal, els drets de gais i lesbianes m’ho semblen. Els vaig demanar que em diguessin que els preocupava més en aquest moment i ells em varen fer un petit decàleg, l’enumero:
- Mesures per la integració laboral dels transsexuals (sens dubte el col·lectiu més discriminat), fer que l’operació sigui coberta per la sanitat pública com passa en altres comunitats autònomes.
- Combatre l’aparició d’una “nova homofobia a les aules, a vegades lligada a l’arribada de noves cultures encara menys tolerants amb el fet gai.
- Educació en la tolerància destinada a la nova emigració
- Enfocar el problema del VIH com un problema de tota la societat no només del col·lectiu.
- Recollir la persecució contra els homosexuals dins els projectes per la Memòria Històrica, inclosos, arribat el cas, l’anulació de judicis.
Algú dirà (i tindrà raó) que alguna d’aquestes coses no són competència estatal, però és que el meu compromís per defensar-les tampoc el limito a aquesta elecció. És el meu contracte amb un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes.
Diuen que les paraules se les emporta el vent, no pas a Internet, te les pots tornar a trobar al cap de vint anys, diuen també que una imatge val més que mil paraules, per això he penjat el video al bloc.
Em dic Feliu Guillaumes i sóc candidat al Senat, els meus compromisos són ferms.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Un compromís valent. Esperem que faci exemple. Llàstima que el vídeo no se senti gaire.
Sr. Guillaumes, tinc un bon record seu, vostè va inaugurar l'any 95 el col.lectiu de la JNC del meu poble. Per raons d'edat, disortadament, no vam poder compartir, però, massa temps de militància. El felicito per haver pres nota del que diuen aquests col.lectius i haver pres una posició pública. Ara bé, no comparteixo la majoria d'aquests compromisos.
1. La paradoxa sobre el creixement del VIH és preocupant i se n'ha de saber les causes. És un problema col.lectiu, sens dubte. Ara, amb la quantitat d'informació que hi ha, s'ha de veure quin grau de responsabilitat té cadascú. L'Administració no pot arreglar-ho tot, no ha d'arreglar-ho tot, no tot és culpa seva.
2. No pot ser que es titlli d'homòfob qui no estigui d'acord amb el dret d'accés a l'adopció de les parelles gais i lesbianes. Entenc que certs discursos no ho posen fàcil. Ningú està lliure d'equivocar-se. La demagògia no és patrimoni de ningú i aquests col.lectius també en fan. Desgraciadament, hi ha víctimes i testimonis i aquests són nens. Jo hagués dit als col.lectius que no sé si s'han adonat que en certs moments han forçat en excés la societat i això ha provocat reaccions extremes. En qualsevol cas, com a lobby han treballat bé perquè han aconseguit elevar a públic les qüestions del col.lectiu. La fita de tot lobby és anotar les seves reivindicacions a l'agenda pública i fer-ne partícep a tota la societat. I han tingut diners i mitjans i poder que moltes altres causes no tenen.
3. Vostè fa un ús excel.lent de la seva llibertat de consciència i diu coses que potser a nivell intern no juguen a favor seu. Ha estat valent. Però això no el legitima per dir que els col.legues que no compareteixen els seus punts de vista usen la llibertat de consciència com a excusa. Entre altres coses perquè estic segur que vostè no ho fa.
4. És molt discutible que una cirugia de canvi de sexe sigui un interès de sanitat pública. També podrien ser-ho les estètiques i molts altres supòsits. Mentrestant, però, ens hem de pagar el dentista.
5. Comparteixo el que diu sobre la nova homofòbia.
6. Dispensi l'abús de l'espai, però m'hi ha dut la seriositat dels seus compromisos. Gràcies.
jesús,
tot és discutible, naturalment, però sovint s'han frenat llibertats per als altres només per mantenir la nostra consciència tranquil·la, sense pensar en la repressió de l'altre.
El que crec que és molt demagògic és el vostre punt 4. L'horror que ha de ser per una persona saber-se atrapat en un cos de sexe equivocat ha de ser insuportable. No crec que es pugui equiparar amb una operació estètica. El mal de queixal bé entra a la sanitat pública i de fet espero que la ortodòncia també hi entri, com en moltes empreses dels EUA, però la transexualitat és prou seriosa com per no comparar-la amb l'estètica.
Gràcies Martí i gràcies Jesus, crec que partim de premises molt iguals i no vull que sembli al contrari. A l'antic Egipte tenien una tirania, però els hi deien als mascles lliures egipcis: "Sí, esteu sotmesos al Faraó i als nobles però vosaltres sou egipcis, no esclaus i mascles i per tant superiors a la resta de la humanitat, estigueu contents doncs". A Occident hem intentat fer justament al revés, A Atenes: vosté és ciutadà, encara que pobre?, doncs vinga vostè dins, voti. A la revolució francesa, vostè és jueu o protestant?, ara ja és ciutadà igual als altres, a Europa i Amèrica des de 1914: dones ja sou ciutadanes teniu drets i podeu votar. Suposo que en el seu moment tot això devià costar, confeso que a mi també em costa ara com al Jesus, sobretot amb el tema de l'adopció, però com a liberal he arribat a la conclusió que aquesta és la força i la grandesa del nostre sistema ... i no crec que em costi més que a un oligarca atenenc del segle -VI, un catòlic francès del XV, un blanc nordenc americà de la guerra de secesssió o un senyor anglès de 1914. No sóc en absolut un pijo-progre (al ple del meu ajuntament acostumen a deixar-me de volta i mitja per la defensa que faig dels valors occidentals) i és aquest i no un altre el que em fa defensar ara els drets gais. En James Cameron, lider del partit conservador britanic ha nomenat una empresaria lesbiana casada vice presidenta del Partit Conservador, lleial a Sa Majestat. Nosaltres podem ser menys? No, la força de la democràcia liberal no consistirà en defensar la meva posició personal de mascle, blanc i heterosexual, la força del sistema democratic és dir vinga tothom a dins! Això és el que fa que siguem els bons. Perdoneu el rotllo, no és un miting, és de cor.
Et felicito per la teva posició que comparteixo plenament, només vull afegir un parell de coses:
Quan es tracta de persones, només hi ha un límit, que és que la teva llibertat no limiti la llibertat de les altres persones.
Jo conec parelles homosexuals amb fills, i si una mare de qualsevol família els tracta be, dues mares els tracten el doble de be, o com a mínim igual que qualsevol altre família.
Per entendre homosexuals, o immigrants, o qualsevol col·lectiu, no hi ha res millor que tractar-los per abolir al cap de pocs segons tots els prejudicis artificials i absurds que circulen. Només els que desconeixen temen, quan els coneixes els estimes i els fas teus.
Cal molta més interrelació entre les persones, perquè els guetos no son només per raó de raça, el més important son els nens i nenes, que han d'entendre aquests conceptes de ben petits i els acceptaran amb la naturalitat que els caracteritza, fent recapacitar als seus progenitors.
En aquest sentit, l'escola és el primer lloc on cal assegurar uns educadors que ho tinguin assimilat, en segon lloc cal que tots els infants facin esports d'equip o altres activitats, que els enforteixi com a grup, els despulli literalment els uns davant dels altres i els faci compartir esforços i emocions.
Aquí tenim un problema, i és que no tots els infants estan inscrits, ja sigui per motius econòmics o socials, per tant, en un acte innovació política, proposo:
Que s'amplii l'horari escolar de les 6 hores actuals a les 8, per incloure dins de l'horari educatiu les activitats extraescolars que ja fan actualment molts infants. Cada un d'ells, ha de poder escollir el que vol fer durant aquestes dues hores extres de cada dia de la setmana, com a mínim tres coses diferents (esports, arts plàstiques, idiomes... el ventall és amplíssim)
Naturalment, això no inclou el professorat, ni convé que la criatura segueixi en el mateix centre escolar (que també és com un gueto) cal que entri el segon torn d'educadors o entrenadors, i que els portin amb la col·laboració de les associacions de mares i pares, d'un lloc a l'altre.
Perdoneu si el tema de l'homosexualitat l'he derivat cap a un tema educatiu, però crec que si volem anar fent net d'absurdes posicions, no hi ha res millor que treballar sobre el futur.
Feliu, sí que partim de posicions coincidents perquè també he estat rumiant com s'ha anat configurant occident i els drets humans. Els segles han anat modelant el comerç, la política, la família, la vida des del naixement fins la mort. Crec, sincerament, que si les parelles homosexuals poguessin criar un infant tant com el matrimoni tradicional, la humanitat ho hagués validat molt abans perquè l'homosexualitat és tan antiga com la humanitat.
La tradició s'ha de renovar, posar a prova i passar la revàlida diària, però em mereix més confiança que les reivindicacions d'un col.lectiu amb pocs anys de trajectòria.
Crec que les reclamacions dels col.lectius gais no poden equiparar-se a la lluita pel vot femení o per la dignitat dels treballadors o el divorci o el matrimoni civil. En aquest cas hi ha un subjecte principal que sembla oblidat, que són els nens, víctimes i testimonis d'aquesta proposta. Manifesto tots els meus respectes a la mare el fill de la qual va veure com la insultaven per la televisió. Aquesta mare també ha de saber que un dia el seu fill també pot preguntar-li perquè ell no té un pare.
Efectivament, sóc tímid i prudent. M'hauria agradat discutir-ho amb ells. En tot cas, les relacions familiars contemporànies és una qüestió de gran interès. La família, com altres coces, semblaven mortes -o algú va voler enterrar-les- i ens els trobem de nou davant dels nostres morros. I com que tot torna, `vet aquí la meva prudència.
Ostres! acavo de llegir aquest article teu i em sembla genial.
És un article valent, molt valent, poder això és lo preocupant,no?que tinguem que estan parlant de valentia sobre certs temes.
Felip, et recolzo i et desitjo molta sort!
una abraçada
perdona que t'he dit Felip!
una abraçada Feliu
Te la torno Manel, avui desprès de llegir un comentari sobre l'article al bloc del Miró i Ardevol m'havia quedat trist, tu m'has tornat la moral
D'això del Miró i Ardèvol n'he parlat una mica a l'Olla de Grills: http://olladegrills.wordpress.com/2008/02/25/els-grups-de-pressio-i-les-llistes-tancades/
Apreciat Feliu:
Algunes vegades m'ha vist tot i que no em coneix. Sempre voto CiU i estic donant voltes a afiliar-me a Unió. Durant 4 anys l'he votat a Mollet però em sembla que no tindrà el meu vot al senat. Ni vosté ni qui l'acompanya. Mai més. Soc membre d'E-cristians i dubtava sobre a qui votar perquè tot i ser independentista estic fart d'aquest govern de divorcis express i matrimonis gays. Hauria de saber que una de les fonts de vot del seu partit som la gent conservadora. Els meus vots al senat se'ls endurà el PP i potser els del congrès i tot.
Un altre dia vigili que diu
Senyor Rueiko, jo també parlo des de la meva consciència, el dia que "hagui de vigilar" deixaré la política. Vos, des de la discrepància, ho entendreu millor que ningú
Doncs miri senyor Guillaumes, li agraeixo la seva sinceritat però amb la mateixa franquesa, sàpiga que vostè i CiU han perdut un vot més en aquestes eleccions.
Cada u és lliure de pensar i actuar com millor cregui però, al meu entendre, el seu ideari en aquesta matèria d'homosexualitat està molt lluny del què pensa la majoria dels convergents amb els que tinc relació.
Potser es sentiria més còmode canviant d'aires i d'aquesta manera ens faria un gran favor als que volem seguir votant CiU però no al preu d'haver de fer el viatge amb persones del seu perfil.
Passi-ho be!
Publica un comentari a l'entrada