Més informació a : http://www.feliuguillaumes.cat/ De nou em toca actualitzar amb dos dies, de retard, a tot arreu on vaig trobo gent que ha mirat el bloc i això genera una certa obligació. La veritat és que aquesta vegada també vaig pensar que era interessant que l’article de l’amic Carles Gasòliba estès el màxim de temps posat en primer terme, però ara han passat més de 48 hores i toca tornar a explicar la campanya del dia a dia.
Dilluns al vespre hi va haver un debat organitzat pel Casal Cultural de Mollet, era sobre polítiques de joventut, per tant no em pertocava parlar a mi; per la JNC va venir en Marc Pifarré, president nacional, el debat es va allargar una hora i mitja llarga, crec –molt sincerament- que a CiU li va anar molt bé, Esquerra Republicana i potser més Iniciativa també van fer bon paper, el PSC i sobretot el PP foren més fluixos.
Es va poder constatar que els problemes que més preocupen als joves són l’habitatge, la precarietat laboral i la formació, penso que és un molt bon enfoc del problema, les propostes tot i ser diferents ho eren relativament, en canvi es varen enganxar molt més en els temes no específicament joves: llengua, política de pactes, valoració d’aquests quatre anys ... de tota manera em va sorprendre el “fair play” que hi ha entre entitats juvenils, els hi vaig comentar a la sortida: un debat entre els partits grans hauria estat infinitament més agre, em va agradar que amb els joves no fos així, dona esperances pel futur.
L’endemà al matí vaig fer per segona vegada el mercat de la meva ciutat, amb la candidata al Congrés i vilatana de Sant Fost de Capscentelles, Yvonne Griley. Una bogeria de gent, molts demanant les paperetes, molts saludant-me pel meu nom, alguns comentant-me el bloc
Em va impressionar el que va passar amb una parella xinesa, jo els hi vaig preparar una bossa amb caramels, llapis, propaganda i les paperetes de votació.... al cap de cinc minuts van tornar, se n’havien donat compte de que era propaganda electoral i, com no podien votar, havien decidit retornar-nos-ho ... la bossa tenia cinc caramels, dos llapis i dos papers ... malgrat la sorpresa vaig saber reaccionar, vaig fer la meva millor inclinació oriental (això a un “mangaca” com jo surt de manera natural), i els hi vaig pregar que ens acceptessin l’obsequi per tal que sabessin de nosaltres el dia que ens fessin l'honor de ser ciutadans de Catalunya ... era exactament el que em va sortir del cor. Aquest post va dedicat a ells, que no crec que el llegeixin .... alguna gent ha intentat donar-me lliçons de moral al llarg d’aquesta campanya, ahir a les Rambles de Mollet en vaig rebre una de veritat.
Dilluns al vespre hi va haver un debat organitzat pel Casal Cultural de Mollet, era sobre polítiques de joventut, per tant no em pertocava parlar a mi; per la JNC va venir en Marc Pifarré, president nacional, el debat es va allargar una hora i mitja llarga, crec –molt sincerament- que a CiU li va anar molt bé, Esquerra Republicana i potser més Iniciativa també van fer bon paper, el PSC i sobretot el PP foren més fluixos.
Es va poder constatar que els problemes que més preocupen als joves són l’habitatge, la precarietat laboral i la formació, penso que és un molt bon enfoc del problema, les propostes tot i ser diferents ho eren relativament, en canvi es varen enganxar molt més en els temes no específicament joves: llengua, política de pactes, valoració d’aquests quatre anys ... de tota manera em va sorprendre el “fair play” que hi ha entre entitats juvenils, els hi vaig comentar a la sortida: un debat entre els partits grans hauria estat infinitament més agre, em va agradar que amb els joves no fos així, dona esperances pel futur.
L’endemà al matí vaig fer per segona vegada el mercat de la meva ciutat, amb la candidata al Congrés i vilatana de Sant Fost de Capscentelles, Yvonne Griley. Una bogeria de gent, molts demanant les paperetes, molts saludant-me pel meu nom, alguns comentant-me el bloc
Em va impressionar el que va passar amb una parella xinesa, jo els hi vaig preparar una bossa amb caramels, llapis, propaganda i les paperetes de votació.... al cap de cinc minuts van tornar, se n’havien donat compte de que era propaganda electoral i, com no podien votar, havien decidit retornar-nos-ho ... la bossa tenia cinc caramels, dos llapis i dos papers ... malgrat la sorpresa vaig saber reaccionar, vaig fer la meva millor inclinació oriental (això a un “mangaca” com jo surt de manera natural), i els hi vaig pregar que ens acceptessin l’obsequi per tal que sabessin de nosaltres el dia que ens fessin l'honor de ser ciutadans de Catalunya ... era exactament el que em va sortir del cor. Aquest post va dedicat a ells, que no crec que el llegeixin .... alguna gent ha intentat donar-me lliçons de moral al llarg d’aquesta campanya, ahir a les Rambles de Mollet en vaig rebre una de veritat.
2 comentaris:
Feliu, totalment d'acord amb els comentaris del debat molletà, per a mi, molt més interessant que el que feien una mica més tard a la tv... I per lo dels xinesos, no ens deixen de sorprendre! Tant de bo molts tinguessin aquesta honradesa. Ànims en la recta final de la campanya!
Gràcies Mercè, farem tot el que podrem i una mica més!
Publica un comentari a l'entrada